diumenge, 7 d’abril del 2024

Cork, Cobh i Kinsale

 Cork és la tercera ciutat de l'illa d'Irlanda, després de la capital, Dublín i de Belfast. Ubicada al sud-oest de l'illa i travessada pel riu Lee, és una ciutat animada que mereix la pena visitar.


Què ens espera a Cork?

- El mercat anglès. Aquest antic mercat, del segle XVIII, un dels més antics mercats coberts d'Europa, és un dels llocs imprescindibles de la ciutat i un bon lloc per comprar o fer un mos. 

Una de les entrades del English Market

- La catedral de St Finbarr. Del segle XIX, construïda sobre un antic monestir del segle VII, d'estil neogòtic. A la seva façana trobem un àngel daurat, preparat per avisar quan arribi la fi del món als seus habitants i que així puguin ser els primers a entrar al cel. No està mal el privilegi, no?

La imponent catedral de st Finbarr. Es pot veure l'àngel daurat

- Galeria d'art Crawford. Compta amb més de tres mil peces de pintura i escultura irlandeses i europees que van des del segle XVIII fins a l'actualitat. Es troba en un edifici històric del centre de Cork. L'entrada és gratuïta.

Una de les obres de la galeria Crawford

- L'església de Sta Mary i Sta Anne. Es troba al districte de Shandon per això la seva torre, emblema de la ciutat, se la coneix també com la Shandon Bells. S'hi pot pujar - nosaltres no ho vam poder fer perquè era tard i estava tancada- i les vistes des de dalt sembla que són impressionants. i a més s'hi poden tocar les seves 8 famoses campanes que interpreten una melodia popular del segle XIX, The Bells of Shandon. A cadascuna de les 4 cares de la torre hi ha un rellotge al que popularment anomenen El mentider de 4 cares perquè no sempre totes elles mostren la mateixa hora, i dalt de tot un penell en forma de salmó que simbolitza la pesca al riu Lee.

La torre de l'església de Sta Anne

- St Patrick street. El carrer principal i més animat de la ciutat. En el seu recorregut no passeu per alt els petits carrerons que hi desemboquen, molts d'ells tenen pubs interessants tot i que per fer un mos us aconsellem dues cerveseries artesanes on a part de la cervesa que hi fabriquen podreu gaudir d'unes excel·lents pizzes.

1. Franciscan Wells Brewery, un antic convent franciscà on trobareu el Monk Bar, per a les cerveses i la Pompeii pizza.

2. Rising Sons Brewery, aquesta ens la van aconsellar en un dels pubs de St Patrick on volíem menjar i no tenien la cuina oberta. Un consell excel·lent. La pizza de black pudding (una mena de botifarró molt popular aquí) estava brutal


Les pizzes i les cerveses de la Franciscan Wells


Les pizzes del Rising Sons les podeu fer al vostre gust però el black pudding que no falti

Per esmorzar, berenar o fer un mos ràpid, vam trobar un lloc amb molt d'encant, la Dulce Bon House. I no oblideu que l'English Market és també un bon lloc per menjar.

Esmorzar de luxe a la Dulce Bon House

Camineu per Cork fixant-vos en els edificis perquè a més hi ha molt art urbà i molt maco. Que no us passi per alt.

Un dels murals que hi vam trobar

Però si Cork ens va agradar, encara més les dues ciutats properes que vam visitar: Cobh i Kinsale.

Cobh

Per arribar a Cobh agafeu el tren a l'estació de ferrocarrils de Cork. Hi ha un tren cada mitja hora, a les hores en punt i a dos quarts. El trajecte fins a Cobh és de només 26 minuts.

Cobh és la darrera ciutat on va fer escala el Titànic abans del seu enfonsament, per això la ciutat li ret homenatge amb un memorial i també amb un petit museu, el Titanic Experience on es presenta el punt de vista dels passatgers que hi anaven a bord. Té una petita botiga i un bar.  No és aquesta l'única desgràcia marina que hi té relació amb la ciutat. Dos anys després de l'enfonsament del Titànic, i en plena 1a Guerra Mundial, el Lusitània fou abatut davant les seves costes. També aquest fet té un memorial a la ciutat, a més d'una exposició al Cobh Heritage Centre, un altre espai museístic que podeu visitar.

Passejant pel seu port trobareu també les estàtues dedicades a Annie Moore i els seus germans. Ells van ser els primers irlandesos que van emigrar cap a Ellis Island, als Estats Units, a la recerca d'una vida millor, i per extensió, les seves estàtues simbolitzen tots aquells que van deixar casa seva per buscar un futur als EEUU.

Amb l'Annie Moore i els seus germans

Passegeu pels seus carrers, especialment Old Street i West View i arribeu-vos fins a la catedral de St Colman, patró de la ciutat. La imatge més bonica i buscada és la de les seves cases de colors, amb la catedral al fons i podreu fer-la des d'aquests carrers. Però alerta, per tenir bona perspectiva l'haureu de fer per sobre d'un dels murs. No hi ha un accés directe a la privilegiada vista.

La preciosa foto amb les cases i St Colman al fons

La foto de la foto. Aquesta és des de West View

Des del davant de l'església també hi ha una bona vista


Kinsale 

Per arribar a Kinsale heu d'agafar el bus n 226 de l'empressa Éireann - consulteu aquí els horaris. El podeu agafar a l'estació de Ferrocarrils o a la d'autobusos. Triga aproximadament una hora en arribar ja que passa també per l'aeroport.
Kinsale és la ciutat que va superar més les nostres expectatives. Aquesta petita ciutat pesquera és una autèntica meravella. Passejar pel seu centre on els seus habitants han pintat les cases de colors molt vius com taronges, fúcsies o liles és un gran plaer i a més Kinsale està plena de restaurants i bars on menjar bé i fins i tot compta amb un festival gastronòmic ( a l'octubre) i un altre de literari.

Els colors de les cases són espectaculars

El rosa, el meu color favorit

Aquesta botiga ens va enamorar


Els carrers Main Street, Pearce Street i Market Street són els més emblemàtics. En aquest darrer trobareu el Milk Market Cafe, un bon lloc on prendre alguna cosa o fer un mos a molt bon preu. El seu propietari és un valencià molt simpàtic que porta molts anys vivint allà, amb el que vam estar parlant força estona.

Market Street amb el Milk Market Cafe a l'esquerra

Una altra perspectiva. Ara el Milk Market Cafe queda a la dreta

Arrbeu-vos fins a l'església de St Multose i sobretot gaudiu de l'esclat de colors que impregnarà les vostres retines arreu.

Església de Sant Multose

Gaudiu de l'esclat de colors

"Walking the streets
with the music alow
in the air
I see us there.
Timeless traditions
abounding this love
will prevail
on the streets of Kinsale"
Steve Perry and The High Kings

"Caminant pels carrers
amb la música sonant
per l'aire
us veig aquí.
Tradicions eternes
atien aquest amor
que viurà per sempre
en els carrers de Kinsale"


Fotos:
Víctor Sanchis
Carles Bianciotto

Trobareu més fotos a Instagram

Voleu un free tour per Cork? Podeu reservar-lo aquí






divendres, 8 de març del 2024

Tànger, màgica i cosmopolita

 M'agrada el Marroc, m'agraden les seves ciutats plenes de vida, d'històries, de color, d'olors i sabors i Tànger aglutina tot això. Tànger duu ben dins l'essència del Marroc.

Per visitar-la us caldrà almenys 3 dies ja que al marge de la ciutat en si, l'entorn també val molt la pena.

Tànger es divideix en tres zones diferenciades: la Medina, La Ciutat Nova i la costa.

La Medina

És la zona amb més encant, un veritable laberint de carrers estrets. Val la pena caminar-los sense un rumb determinat, deixar-se sorprendre per les portes- són la meva debilitat- les escales de colors, les buguenvíl·lies que sobresurten de les terrasses, els artesans que ofereixen les seves làmpades, estores, sabatilles... les espècies, l'oli d'argan, els sabons... Imaginar els artistes que s'han inspirat en aquest paisatge, prendre un cafè en qualsevol dels seus cafès històrics...

Un bonic racó de la Medina

Què trobarem a la Medina?

- El petit Socco, un bon lloc per fer algunes compres i per seure a prendre un te amb menta ja sigui al Cafè Central o al Tingis (nom del qual en deriva Tànger, en ser el nom de l'esposa d'Antaius que segons la mitologia va crear la ciutat) ambdós emblema de la Medina.

El Tingis, un dels bars històrics del Petit Socco


Grafittis al Petit Socco

Aquí, al Petit Socco, davant d'aquests dos cafès històrics hi ha una casa de canvi que és un bon lloc per canviar els euros per dirhams. Penseu que a la majoria de llocs no us admetran targeta de crèdit.

- El gran Socco, o plaça 9 de abril, la més icònica de la ciutat, sempre animada, que allotja l'antic Cinema Rif i la mesquita Sidi Boub Abib (només poden entrar els musulmans).

Aquí trobareu també el mercat central, un mercat cobert que val la pena veure, on trobareu tot tipus d'aliments molt frescos i ben disposats. Menció especial a la part del peix, tenen un munt de peixos, fins i tot alguns dels quals ni en coneixia l'existència. Vam al·lucinar amb els peladors de gambes, per la velocitat i precisió amb què feien la seva feina.

L'antic cinema Rif a la plaça 9 de abril


El mercat del peix

"Al abrigo de la oscuridad me relataba los cuentos del Rif y me llevaba al Zoco Grande los días de mercado, en su cabeza el sombrero de paja y borlas de colores, para oler y degustar el Tánge que me hacía soñar."
Niebla en Tánger. Cristina López Barrio

- L'hotel Continental, inaugurat al segle XIX, s'alça majestuós davant del port. Les seves terrasses esglaonades han acollit personatges diversos com Winston Churchill, Pio Baroja, Antoni Gaudí o Jacinto Benavente.

- La Gran Mesquita, de forma rectangular, amb parets estucades en blanc i el minaret enrajolat de verd i taronja, amb formes geomètriques. Només es permet l'entrada las musulmans

La Gran Mesquita

- La Kasbah, situada a la part alta de la Medina, és la part més antiga, anomenada també Ciutat Vella. Aquí trobareu l'antiga alcassaba, el Palau Dar-El- Makhzen que allotja el Museu de las Cultures Mediterrànies i un fantàstic mirador amb unes vistes inigualables de la façana marítima.

La Kasbah

Vistes des del mirador

- Les tombes púniques, es troben a uns 400 metres de la Kasbah. Es tracta d'un conjunt de 98 tombes, moltes d'elles tallades a la mateixa roca, on es van trobar també objectes de diferents èpoques. Però per als tangerins és també un lloc de trobada i esbarjo donada la seva privilegiada ubicació al davant del mar. 

Detall de les tombes

- El cafè Hafa, el trobareu a poca distància de les tombes. És un dels més emblemàtics de Tànger. Amb més de 100 anys de vida, ha vist passar per les seves taules personatges mítics com els Rolling Stones, Paul Bowles, Juan Goytisolo, Truman Capote o Tennessee Williams. Fins Luís Eduardo Aute li ha dedicat una cançó.

Fent un te amb menta al Hafa

El Cafè Hafa té més de 100 anys

"Descanso en las terrazas 
del Hafa suspendidas sobre el mar
en un día de viento.
Aquí, bajo los tilos,
el trance y la resaca
de la Beat Generation, la amistad
cierto desasosiego de domingo, 
cacahuetes tostados
y un té con mucho azúcar
y abejas persistentes."
Café Hafa. Verónica Aranda

La Ciutat Nova

Quan deixes la Medina i t'endinses a la Ciutat Nova sembla que hagis canviat de ciutat. Ara els carrers estrets i tortuosos deixen pas a les avingudes amples, els bulevards; els petits comerços, esdevenen botigues amb el seus aparadors plens, la multitud caminant pels carrers només envaïts per alguna moto o carret ara deixa pas als cotxes, autobusos i petits taxis (anomenats popularment la pesta blava, pel seu color i per les seves poques manies a l'hora de circular o parar a qualsevol indret). La Ciutat Nova també té molt a oferir-nos.

Què trobarem a la Ciutat Nova?

- La plaça de França, centre neuràlgic, amb el Gran Cafè de París, un altre dels emblemàtics on prendre un te amb menta o una xocolata en les mateixes taules on un dia van seure personatges com Tennessee Williams, Francis Bacon o Samuel Beckett. 

Grand Cafe de France

"Ascienden en silencio por la calle Libertad y al doblar una esquina hacia el bulevar Pasteur aparece el Gran Café de París. Se sientan a tomar un té a la menta".  
Niebla en Tánger. Cristina Lopez Barrio 


- El mirador de Sour Al Mâagazine a la plaça del Faro, des d'on es domina tota la badia de Tànger i la costa d'Espanya. Llàstima que estigui decorat amb una antics canons que li resten part de l'encant. Popularment l'anomenen la Terrassa dels Peresosos perquè la gent ve aquí a relaxar-se amb les vistes i a passar el temps.

No ens agraden els canons, les vistes sí

- El boulevard Pasteur, l'arteria principal de la Ciutat Nova, ple d'edificis interessants, restaurants i hotels. Aquí es troba la llibreria més emblemàtica de la ciutat. La librairie des Colonnes, freqüentada per escriptors reconeguts. En una de les travessies del boulevard Pasteur, el carrer Khalid Ibn El Oualid, es troba una altra de les llibreries amb encant de la ciutat. Es tracta de Les Insolites, llibreria i galeria d'art, que ens va encantar.

La llibreria des Colonnes, mítica. Deu el seu nom a les columnes de la seva entrada

Les Insolites, ens va encantar aquesta llibreria

"Des Colonnes es toda una institución en la ciudad, está en pie desde finales de los años cuarenta. De hecho en la época en qué Paul Bowles vivía en Tánger, cuando algún otro escritor o un periodista quería ponerse en contacto con él lo hacía a través de la librería que actuaba de intermediaria."
Niebla en Tánger. Cristina López Barrio

- L'hotel El Minzah, l'hotel més luxós del nord d'Àfrica, famós no només pels personatges famosos que hi han fet estada sinó també perquè va servir d'inspiració per fer els decorats de la pel·lícula Casablanca, sobretot per al Rick's cafè. Podeu entrar a tafanejar una mica.

Interior de l'hotel El Minzah

- El Gran Teatre Cervantes, inaugurat al 1913, fou el teatre més gran i reconegut de tot Àfrica. Especialment famós durant la segona meitat del segle passat. Era propietat de l'Estat Espanyol que fa poc més d'un any el va donar al Marroc. En l'actualitat s'està restaurant per la qual cosa no vam poder gaudir de la seva esplèndida façana que es trobava tapada.

"Había encargado una pamela de paja con un lazo de raso para su disfraz de pastora. Estábamos en el año 1913 y se inauguraba el gran teatro Cervantes con un baile de máscaras."
Niebla en Tánger. Cristina López Barrio

Els voltants de Tànger

El cap Espartel
Es troba a uns 15 Km de Tànger i és el punt més al nord-oest d'Àfrica. És un paratge natural que mereix la pena visitar, amb bones vistes de l'estret i on trobareu també un far del segle XIX que encara es troba en funcionament. 

El cap Espartel amb el seu símbol, el far

El far, del segle XIX, encara en ús

- Les coves d'Hèrcules
 A molt poca distància del cap es troben aquestes coves descobertes al segle XIX en una zona on conflueixen les aigües del Mediterrani amb les de l'Atlàntic. El més interessant sense dubte és el forat obert al mar, conegut com el mapa d'Àfrica per la similitud que presenta amb aquest. No hi ha massa més a veure però aquests forat, per a mi, justifica els 6 euros que val l'entrada. El seu nom prové de la llegenda que diu que foren creades per Hèrcules per dur a terme el seu 11è treball, consistent en robar les pomes del jardí de les Hespèrides. 
Alerta: abans de l'entrada a les coves trobareu una altra entrada que duu una mica a engany. Es tracta de les coves de l'Art. Molta gent, nosaltres també, creu que és l'entrada a les d'Hèrcules i no ho és. Es tracta d'una mena de recreació artística, molt hortera per cert, i tot i que només es paga 0,50€ per entrar, no val la pena fer-ho. 


El forat, conegut com la finestra d'Àfrica, per a mi justifica l'entrada

Davant l'espectacular finestra


- Platja d'Achakar 
A mig camí entre el Cap Espartel i les Coves d'Hèrcules es troba aquesta bonica platja que bé mereix una visita per fer un bany a l'estiu o un passeig a l'hivern.


Platja d'Achakar


Achakar, una preciosa platja on banyar-se o passejar

- Assilah
 Situada a uns 50 Km de Tànger, aquesta petita població ens va enamorar. Val la pena recórrer la seva medina, considerada la més neta i cuidada del Marroc, amb les seves cases blanques i les seves parets pintades amb bonics murals dels artistes que la visiten. Les muralles, del segle XV, construïdes per Alfons V de Portugal, de la que destaquen la torre quadrada, Al-Kamra i les tres portes d'entrada a la Medina; i el mirador de Caraquia, amb unes vistes impressionants de l'entorn.
Al mes d'agost se celebra un festival de música que converteix la ciutat en un important centre cultural.

Un dels carrerons de la Medina d'Assilah

Em vaig enamorar d'aquesta porta

El mirador de Caraquia


La muralla amb la torre Al-Kamra

Chefchaouen
Anomenada la ciutat blava o la perla blava, aquesta ciutat situada a poc més de 100 Km de Tànger ens va ben enamorar.
Tot en ella és blau: les cases, les escales, les portes... Si us pregunteu el perquè, hi ha dues teories: la primera diu que el blau és un color que espanta els mosquits i la segona que es va triar el blau per diferenciar-se del verd que representa la cultura islàmica. Hi ha una tercera, més poètica, que diu que el blau els remet al cel. El que és ben cert és que aquest color ha catapultat la ciutat a la fama ja que s'ha fet tan popular que alguns locals ja us tindran preparats els racons més bonics que hauran decorat per a les vostres fotografies a canvi d'una propineta, és clar. Els típics barrets del Rif, amb borles de colors, són l'element més preuat d'aquestes decoracions.
El millor que podeu fer per Chefchaouen és passejar tranquil·lament i gaudir del fantàstic espectacle que amararà les vostres retines. No obstant i encara que camineu sense mapa, hi ha llocs, a banda de la Medina, que no us podeu perdre:
- La plaça Uta-Al-Hammam, on trobareu molts restaurants i terrasses, així com la Gran Mesquita i la Kasbah que es pot visitar i fins i tot pujar a una de les seves torres.
- La zona de safarejos de Ras- el Ma on viureu l'ambient dels locals i veureu una petita cascada (aquí ens vam decebre una mica ja que esperàvem una cascada més espectacular).

Per tot arreu trobareu racons dignes de foto

Captant el moment

Botiga de pigments per pintar. Impressionant!!

Decoracions als carrers. Els acolorits barrets del Rif no poden faltar

Racons i més racons preciosos

Els gats posen a les fotos com professionals

La plaça principal,  Uta- Al-Hammam

Les portes!! M'enamoren

La zona dels safarejos, Ras-El-Ma, val més la pena per l'ambient que pel lloc en si

On i què dinar a Tànger?

La gastronomia marroquí és una de les meves preferides. La Harira, és la sopa típica, feta amb carn i verdures, normalment acompanyada de fideus, que està boníssima; la pastela o pastilla és una mena d'empanada normalment de pollastre (hi ha també de peix) amb un toc dolç de canyella que la fa irresistible. Els tagines, ja siguin de bé (el més típic d'aquí) de pollastre o de verdures estan boníssims i els cuscús també. Els restaurants que vam provar i us recomanem:

Hammadi (rue de la Kasbah 2) Un dels més coneguts de la ciutat. Ens va agradar molt el local i el menjar i a més vam gaudir de música en directe.

Hammadi, molt ben decorat i bon menjar


Basidi (rue d'Italie 28) També ens va agradar molt aquest restaurant, amb bon menjar i personal molt atent. I a més va ser l'únic que ens va acceptar pagar amb targeta de crèdit.

Chez Hassan (rue de la Kasbah 8) Un restaurant molt petit, pràcticament només té lloc a l'exterior però amb molt bona relació qualitat preu i un personal molt simpàtic. A destacar les broquetes de peix i la taronja amb canyella.

- Le Bistrot du Petit Socco (Petit Socco) bon restaurant amb terrassa amb vistes de la Medina. El tagine de bé, excel·lent.

- Sandwich Amanouz (Ibn-Al- Abbar) amb una entrepans excepcionals a preus superbarats. Només per endur.

On allotjar-se?

Una bona idea a Tànger és allotjar-se dins la Medina als anomenats riads (paraula que vol dir jardí) Entre els riads, els més petits i familiars són els Dars. Nosaltres ens vam allotjar en un Dar, el Dar Bargach i va ser una bona experiència. El seu propietari, el Younes, va estar sempre pendent del que necessitaven i disposat a ajudar en el que calgués. A destacar la bonica terrassa amb vistes a la Medina on vam gaudir els entrepans de l'Amanouz.

Amb el Younes a la porta del Dar Bargach

Els desplaçaments fora de Tànger els vam fer amb l'Alí, el nostre encantador i professional xofer, que us recomano molt. Escriviu-me si voleu contactar amb ell.

Aquest que us saluda és l'Alí

"Tánger, en tus calles de ilusiones
miradas de miel me fascinan y me embrujan"
Mohamed Chakor


Els meus companys de viatge i autors d'algunes de les fotos: Albert Jaime, Rosa M. Capella, Imma Castro, Teresó Feixas i Àurea Vivancos.

Trobareu més fotos i reels a Instagram