La Marsella més literària

Són les darreries del mes d'agost. Ja falta poc per acabar les vacances quan es presenta l'ocasió de fer una escapadeta al país veí que tant m'agrada i concretament a la seva segona ciutat en importància, Marsella. A primera vista Marsella és una ciutat un tant caòtica, amb molt poc del "xic" francès que caracteritza tantes altres ciutats de França però uns dies d'immersió em fan trobar la part més amable, més "charmant" de la ciutat, també, com no, la més literària.

1. El petit tren cap a Notre Dame de la Garde i Salvat-Papasseit

En ple cor du Vieux Port tenen l'inici dos trenets turístics que recorren Marsella. El n. 2 recorre Le vieux Panier, el barri amb més encant de la ciutat,  però aquest, sincerament, us el podeu estalviar ja que Le Panier és molt millor recorre'l a peu tot trepitjant els seus estrets i encantadors carrers. El n.1 és el que puja a Notre Dame de la Garde i aquest sí que és del tot recomanable ja que pujar a peu és gairebé una heroïcitat i tot i que hi ha un autobús, el 60,  que hi arriba, transport per transport el trenet us oferirà un recorregut guiat, amb audioguia i podreu aprofitar també per conèixer altres racons com ara le Fort Saint-Nicolàs, le fort Saint-Jean o l'abbaye saint-Víctor.

Notre Dame de la Garde, a qui els francesos anomenen La Bonne Mère, és una basílica situada sobre un promontori sobre el Vieux Port, amb unes fantàstiques vistes. El nom de la Garde prové del fet de ser un lloc des del que es vigilava, guardava la ciutat.
I des d'aquí, mentre contemplava l'anar i venir incesant de persones, vaixells... pel Vieux Port va venir-me al cap un dels meus poetes favorits: Salvat - Papasseit i no només perquè hagués treballat al port de Barcelona o perquè un dels seus més coneguts poemaris es tituli L'irradiador del port i les gavines sinó que allò que em va venir al cap va ser el fantàstic cal·ligrama, el méu preferit també, on el poeta evoca la Bonne Mère amb les dues cèlebres frases: Marseille port d'amour/ Notre Dame de la Garde priez pour nous i tot de sobte vaig imaginar el poeta al port de Marsella que estava contemplant,  besant la noia del seus somnis tot dient: Sota les veles la captindré/ com sé que es besa la besaré

La imponent basílica vista des del Vieux Port

Interior de la basílica

Notre Dame de la Garde priez pour nous

Notre Dame de la Garde


En tornar al punt d'origen estareu just a l'entrada del barri du Panier ple de estrets carrers i encantadores botigues que bé podrien haver inspirat Salvat- Papasseit o qualsevol que tingui ànima de poeta.

Una de les moltes típiques botigues del barri

2. Le vieux Port i Ramon Llull

Le Vieux Port és l'ànima de Marsella. Semple ple, sempre viu. Al matí, el mercat del peix; a la tarda, els petits comerciants de sabó i a tot hora els vaixells que parteixen cap a una o altra banda de la ciutat i els turistes, molts d'ells creueristes que la visiten un sol dia.
Costa d'imaginar com seria aquest port fa set-cents anys, concretament entre el 1305 i el 1308 quan Ramon Llull va visitar-lo per entrevistar-se amb Arnau de Vilanova i transmetre'l el seu entusiasme per la Creuada a Terra Santa que pretenia organitzar i que planteja en la seva obra Liber de fine.

Vieux Port

Tot passejant per le Vieux Port hi ha tres coses que no hauríeu de deixar de fer:
1. Agafar l'antic transbordador de fusta que per un euro (abans era gratuït però la crisi té aquestes coses) us passarà d'un costat a l'altra, de la place des Huiles a l'Ajuntament o a l'inrevès

El vell transbosdador

2. Provar el Pastís, la beguda de Marsella. Se sembla bastant a l'anís però té el seu què. I Comprar algun dels sabons típics

Pastís i sabó, els dos records més marsellesos

3. Menjar una bona Bouillabaisse en qualsevol dels molts racons que us n'oferiran.

Un plaer gastronòmic de primera.

3. La Château d'If i el comte de Montecristo de Dumas

Des del Vieux Port podeu agafar un vaixell que en uns 20 minuts us durà a l'illa d'If on es troba el castell on fou tancat Edmond Dantés, el comte de Montecristo, personatge principal de la novel·la homònima d'Alejandro Dumas. Us asseguro que mentre passegeu per allí notareu la presència del comte i de l'abat Faria que l'ajudà a escapar.
També a la novel·la, Dumas reflecteix el fet de la presència catalana a la ciutat que encara conserva un barri anomenat el barri de Les Catalans

"Dantès se lève, et voit à quelques centaines de mètres les contours sombres du château d’If. Cette prison autour de laquelle règne une si profonde terreur, lui fait l’effet que fait au condamné à mort l’aspect de l’échafaud". Alexandre Dumas. Le comte de Montecristo

Dantès s'aixeca i veu a uns quants centenars de metres els contorns ombrívols del castell d'If. Aquesta presó al voltant de la qual regna un profund terror, li fa l'efecte que veu el condemnar a mort enfilat a la bastida.

Embarquem a l'Edmon Dantés cap a If

Le château d'If

No sóc Edmond Dantes, vull sortir!!

4. Les calanques i Saint- Exupéry
Les calanques són una mena de ries o petits fiords que es troben entre Marsella i Cassis i que configuren un parc natural que es pot visitar per terra o per mar.
Des del Vieux Port podeu embarcar-vos cap a una ruta que durarà dues hores (la més breu) o tres hores (la més extensa) i que us permetrà descobrir aquest impressionant paisatge.
En una d'aquests calanques, la de Sormiou, es va trobar un braçalet que pertanyia al gran escriptor francès i aviador Antoine de saint- Exupéry, autor, entre d'altres, de Le petit prince. Sembla ser que el duia posat quan el seu avió fou abatut per un soldat alemany durant la segona guerra mundial. El misteri que rodeja la seva mort envolta també la d'aquest braçalet, amb el seu nom gravat,  i la seva estranya aparició a la calanque de Sormiou

"Tu seras pour moi unique au monde, je serais pour toi unique au monde"
Le petit Prince. Saint Exupéry

Tu seràs per a mi únic al món, jo seré per a tu únic al món.

L'impressionant paisatge de les calanques

Ja sabeu, qualsevol ocasió pot ser bona per acostar-se a Marsella. La tenim ben a prop.

Au revoir