"L'art existeix perquè produeix el miracle de la comprensió entre els individus" Mircea Cartarescu
La regió de Bucovina, a Romania, al bell mig de l'idíl·lic paisatge dels Càrpats i prop de la frontera amb Ucraïna, és una de les zones més turístiques del país. La raó: els seus monestirs medievals pintats (segles XV i XVI) patrimoni de la humanitat per la Unesco. Foren fundats, gairebé tots, per Esteve el Gran (1457/1504) i els frescos tenen una finalitat ben curiosa, fer entendre els principis de la religió ortodoxa als pagesos analfabets per mitjà de pintures. La nostra sort és el bon estat de conservació d'aquestes pintures (realitzades amb pigments naturals barrejats amb sutge, carbó vegetal, vinagre, ous i mel) excepte les de la cara nord que són les que han rebut més les inclemències del temps, aquestes no es conserven gaire bé.
Dels vuit monestirs declarats patrimoni de la humanitat, en varem visitar tres. el de Moldovita, el de Sucevita i el de Voronat.
Com a dades pràctiques us diré que l'entrada és molt barata, uns 5 lei, és a dir poc més d'un euro, el pàrquing 2 lei (0'50cèntims) però si voleu fer fotos a l'exterior haureu de pagar 10 lei. A l'interior està totalment prohibit fer-ne així que us haureu de conformar amb el que us expliqui, el que trobeu a internet o anar a veure'ls. Aquesta darrera opció molt millor, oi?
 |
| Quina sort que es conservessin tan bé les pintures!
Comprendre l'estructura dels monestirs és necessari per fer una bona visita. Es tracta de recintes fortificats, per protegir-los de les invasions enemigues, sobretot dels turcs, per tant primer de tot haureu d'entrar dins de les muralles. El monestir es troba al mig de la fortificació, coronat per una mena de teuladetes de fusta que protegeixen els frescos. Per entrar-hi passarem per l'exonàrtex (la part més exterior), i després ja a dins trobarem el nàrtex, la pronaos, la naos i el presbiteri o santuari (on només pot entrar l'oficiant) i que està separat de la naos per l'iconòstasi.
El sostre de la pronaos està sempre dedicat a la Verge, a la religió ortodoxa hi ha una sola Verge, no com la catòlica que té diferents advocacions, la del Pilar, la del Carme..., mentre que el sostre de la naos, que representa el cel, té sempre el Pantocràtor. A l'iconòstasi trobem les diferents icones ordenades en diverses fileres de les quals la de més avall i a la dreta és sempre la del sant a qui està dedicat el monestir. Just a la paret del davant trobem el quadre votiu on apareix qui va construir el monestir oferint aquest a Déu.
Monestir de Moldovita
"Viure és l'única resposta possible a les preguntes existencials" Mircea Cartarescu
Està situat a Vatra Moldovitei, a prop de Suceava, la capital. Va ser contruït per Petru Rares, fill il·legítim d'Esteve el gran.
En aquest monestir, el primer que vam visitar, l'arbre de Jessé (arbre genealògic de Crist) i les escenes de la Verge són les pintures més ben conservades.
Les tonalitats usades a l'interior són predominantment grogues, per la qual cosa se'l coneix també com el monestir groc.
 
Monestir de Sucevita
"Tot m'arriba com un do, sense saber d'on ve, tal i com els succeeix als poetes" Mircea Cartarescu
Està ubicat a la població del mateix nom prop de la ciutat de Radauti. Fou un dels darrers erigits i el més gran. La pintura més ben conservada aquí i representativa és l'escala de les virtuts. A l'interior predomina el color verd.
   Monestir de Voronet "Un lloc tan bonic no pot existir en realitat. Era literatura, era ficció, i nosaltres érem els personatges d'un poema" Lulú. Mircea Cartarescu
El tercer i últim dels monestirs que vam visitar. Es troba a la vall del riu del mateix nom a poca distància de la ciutat de Gura Humorului.
Fou construït en tres mesos i tres setmanes per commemorar la batalla de Vaslui. Per a mi és el més espectacular, no en va és conegut com La capilla Sixtina de l'est. Els seus frescos tenen una tonalitat de blau molt especial, anomenada blau de Voronet, que no s'ha aconseguir reproduir mai.
L'escena més destacada aquí és la del Judici Final.
  
"Fou la fe qui va pintar d'icones les esglésies
ella qui la meva ànima va omplir de contes màgics
però la tempesta i el vaivé de la vida
amb prou feines em deixaren petjades tristes i ombres"
Melanconia. Mihai Eminescu
Si us agrada la ceràmica, o simplement sou dels que us porteu a casa alguna cosa típica del lloc on aneu, no deixeu d'arribar-vos al proper poble de Marginea i visitar alguna de les seves fàbriques de ceràmica negra. No sortireu sense res. Es troba molt a prop del monestir de Sucevita.
  "Vaig descobrir una vall plena de flors, el paradís. I, com sempre, el paradís em va semblar una bogeria tan terrible com l'infern" Lulú. Mircea Cartarescu Fotos: Víctor Sanchis M. Clara Camps Selfies Carles Diago Gràcies molt especials al nostre guia, l'Adrián |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.