Heidelberg és una ciutat alemanya situada a uns 80 Km de Frankfurt, a la regió de Baden- Wurtemberg, que ens ha sorprès gratament i que, de totes a totes, mereix una visita. I és que Heidelberg és una ciutat polifacètica que no dubta en lluir-nos amablement totes les seves cares.
La Heidelberg romàntica
Heidelberg és la ciutat bressol del romanticisme alemany i la causa principal és el seu castell, les ruïnes del qual han esdevingut símbol del romanticisme i han estat font d'inspiració de molts escriptors com Goethe, Víctor Hugo o Mark Twain. Aquest darrer va quedar profundament enamorat de la ciutat i sobretot del seu majestuós castell renaixentista i li va dedicar el seu llibre A Tramp Abroad ( Un rodamón a l'estranger), una mena de guia de viatge on explica les seves aventures per Europa i es diu també que un viatge en vaixell pel Neckar, el riu que travessa la ciutat, va ser la font d'inspiració per a les seves Aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn.
"El castell de Heidelberg hauria d'haver estat molt bonic abans que els francesos el maltractessin i el cremessin fa dos-cents anys. La pedra és de color marró, amb un to rosat que no sembla tacar-se fàcilment. L'ornamentació delicada i elaborada de les seves dues façanes principals està tan delicadament esculpida com si estigués destinada a l'interior d'un saló i no a l'exterior d'una casa"
A Tramp Abroad. Mark Twain
Al castell s'hi arriba a peu o bé amb funicular. Aquesta segona opció és la més recomanable. El funicular costa 7 euros anada i tornada i inclou la visita al castell. Si pugeu a peu pagareu igualment aquesta quantitat per visitar-lo. El castell és realment espectacular i les vistes també ho són. Dins trobareu dues coses interessants: el museu de farmàcia i el Heidelberg Tun ( La gran bota de vi)
 |
| El castell presidint la ciutat |
 |
| Una de les portes d'entrada, l'Elisabethentor |
 |
| El castell renaixentista. |
 |
| Panoràmica del castell |
 |
| El funicular |
VÍctor Hugo també fa referència al castell de Heidelberg en el seu llibre El Rhin, cartes a un amic
"Des que entres al pati del castell de Heidelberg contemples al teu davant els dos grans frontals triangulars d'aquesta façana atapeïda i ombrívola del palau de Frederic IV, on s'aixequen, entre quatre fileres de finestres, tallats amb els cisells més fins, nou palatins, dos reis i cinc emperadors. A la dreta trobem l'exquisida part davantera d'Otton-Henri amb les seves divinitats, les seves quimeres i les seves nimfes que viuen i respiren suavitzades per ombres suaus, amb els seus Cèsars romans, els seus semidéus grecs, els seus herois hebreus i el seu porxo esculpit per Arioste"
El Rhin, cartes a un amic. Victor Hugo
El Heidelberg Tun ( la gran bota de vi) es troba dins del castell, a la bodega, i és una de les atraccions turístiques de la ciutat. Només entrar hi trobareu una altra bota a mida normal perquè pugueu fer la comparació. La primera bota que es va construir data de finals del segle XVI i fou Anton Praetorius, un pastor calvinista alemany qui el va donar a conèixer i fins li va dedicar un poema. La que podem contemplar en l'actualitat és la quarta - se'n van construir dues més entre la primera i aquesta amb diferents finals - Hi caben 220.000 litres de vi i la part superior és una pista de ball. Sí, heu llegit bé, una pista de ball.
Sembla que el custodiava un bufó a qui li agradava massa beure i que era conegut amb el sobrenom de Perkeo perquè sempre que li preguntaven si volia més vi responia Perché no? i que prenia entre 20 i 30 litres diaris i així va viure fins als 80 anys. Llavors va caure malalt i el metge li va dir que havia de beure aigua, l'endemà va morir. Quines coses!!!
Ara és la figura de Perkeo qui custodia la bota
Mark Twain també li va dedicar un capítol en el seu A Tramp Abroad
"Tothom ha sentit parlar del gran Heidelberg Tun i la majoria de gent l'ha vist, sense dubte. És una bota de vi tan gran com una casa de pagès, i alguns diuen que conté divuit mil ampolles i altres mil vuit-cents milions. Crec que és probable que una d'aquestes afirmacions sigui una errada i l'altra és una mentida. Tanmateix, la qüestió de capacitat no té cap conseqüència, ja que la bota està buida i, de fet, sempre ha estat buida, diu la història. Una bota buida de la mida d'una catedral provocaria poca o nul·la emoció en mi."
A Tramp Abroad. Mark Twain |
| La bota i jo, a la pista de ball |
 |
| Quin personatge aquest Perkeo! |
La Heidelberg universitària
Heidelberg és la ciutat amb la universitat més antiga d'Alemània, i la cinquena més antiga d'Europa. Data de l'any 1396. La podem trobar a la plaça de la Universitat, com no. Però el més interessant de visitar és la presó dels estudiants (Studenterkarzer). Té l'entrada per un carreró paral·lel a la plaça, l'Augustinergasse 2.
L'entrada val 3 euros que val la pena pagar. Podreu admirar els grafitis que hi van deixar els estudiants que durant el segle XIX eren tancats aquí per haver comès petits delictes com ara furts, borratxeres o baralles. Les parets estan plenes dels seus dibuixos, retrats i poemes.
 |
| Entrada a la presó d'estudiants. Sorprenent el rètol |
 |
| Interior de la presó |
 |
| Interior de la presó. |
No massa lluny d'aquí, a Haspelgasse 20, es troba el cafè Knösel, el més antic de la ciutat. Aquí, també al segle XIX venien a prendre copes molts estudiants i també les noies de casa bona venien a berenar amb les seves institutrius, que no els treien l'ull de sobre. Les noies miraven, àvides, els estudiants i el propietari del cafè va inventar-se uns bombons - els Studentenkuss (petons d'estudiant) perquè les pobres noies, a falta de petons, tinguessin alguna cosa dolça que dur-se a la boca. Encarta els podeu trobar i - tot i que són una mica cars - val la pena tastar-los.
 |
| Façana del cafè Knösel |
 |
| Uns bombons per endolcir boques àvides de petons |
La Heidelberg nadalenca
Visitar Heidelberg per Nadal és una gran sort. Els mercats nadalencs li donen un aire encara més senyorívol i romàntic. Es troben ubicats a les places més característiques de la ciutat:
La Universitätsplaz és on es troba la universitat de la ciutat. El mercat nadalenc aquí és el més gran. Hi trobareu tot el que caracteritza un mecat de Nadal, parades d'artesania, de guarniments, de menjar (moltíssimes), vi calent, xocolata i les tassetes commemoratives que tant m'agraden i que ja no em caben a la cuina.
 |
| Mercat de Nadal de la Universitätsplaz |
 |
| És el mercat més gran de la ciutat |
La Markplatz (plaça del mercat) és la plaça on està l'Ajuntament de la ciutat. És una preciosa plaça al mig de la qual trobem la font d'Hèrcules, on a l'edat mitjana es cremaven les bruixes i els heretges. En aquesta plaça es troba també l'edifici més espectacular de Heidelberg, la casa renaixentista Zum Ritter ( casa del cavaller) que data del segle XVI i que en estar construïda amb pedra és dels pocs edificis que es va salvar dels incendis del segle XVII. Avui dia és un hotel.
Prop de la plaça del mercat trobem l'església de l'Esperit Sant també unes de les icones de la ciutat.
 |
| La font d'Hèrcules presidint la plaça |
 |
| La casa Zum Ritter d'estil renaixentista |
La Kornmarktplaz (plaça del mercat del gra) és una plaça amb molt d'encant i és que des d'aquí las vistes al castell són espectaculars. Al centre de la plaça es troba una escultura de la Verge, coneguda com la Madonna i que fou erigida pels jesuïtes per promoure el catolicisme a la ciutat
 |
| La Kornmarktplaz amb el castell de fons |
 |
| La Madonna |
Però si no esteu per Heidelberg pels volts de Nadal no us preocupeu. En aquesta ciutat és Nadal sempre ja que aquí es troba una de les meves botigues nadalenques favorites, la Käthe Wohlfahrt. Havia vist moltes parades seves als mercats de Nadal d'arreu d'Europa però mai no havia estat a la botiga. És espectacular i el millor és que està oberta tot l'any.
 |
| Interior de la botiga |
 |
| Una de les meves botigues nadalenques favorites |
La Heidelberg animada
Passejar per la Hauptstraße és tot un plaer. Està considerat com un dels carrers de vianants més bonics d'Europa. Travessa pràcticament tot el casc antic i està farcit de botigues encantadores que et fan aturar a cada pas. Jo m'hi podria haver passat tot el dia! L'animació de gent que va i ve és constant.
De totes, la meva favorita, la pastisseria Hussel, al número 96. No podeu marxar sense tastar les seves galetes.
 |
| Precioses botigues que et fan aturar |
 |
| L'encant dels aparadors |
 |
| Les pastisseries són una de les meves perdicions |
La Heidelberg bohèmia
Si et trobes en una ciutat universitària has de seguir les passes dels estudiants. La taverna Vetter ha estat sempre una de les més freqüentades per ells. Fabriquen la seva pròpia cervesa que diuen que és la millor de la ciutat. Un bon lloc per fer un àpat típic i ben regat.
 |
| Les salsitxes i el bretzel no poden faltar en un àpat típic. La cervesa tampoc. |
 |
| Taverna Vetter, una bona opció per dinar |
La Heidelberg seductora
Una de les millors cares de la ciutat és, sense dubte, la que voreja el riu, el Neckar. Passeu pel pont Carles Teodor, conegut com Pont Vell, manat construir pel propi príncep elector, el segle XVII. Abans de passar-lo però, teniu dues coses importants a fer: una admirar la gran porta que dona entrada, la porta de Carles. Nosaltres la vam trobar semi tapada a causa d'una reconstrucció ( per què serà que no hi ha ciutat que visitem que no tingui alguna cosa en obres?) segona buscar el mico que hi ha tot just al costat i acaronar-li el mirall que hi duu i que diuen que us donarà bona salut. No es perd res per fer-ho! El mirall simbolitza la necessitat de mirar-te a tu mateix abans de criticar els altres. Una bona filosofia.
Un cop fet això i travessat el pont, arribareu al passeig dels filòsofs des del qual s'obtenen precioses vistes de la ciutat.
 |
| La porta de Carles |
 |
| Vista del pont de Carles Teodor sobre el riu Neckar des del castell |
 |
| El mico i el seu mirall |
"Heidelberg té quelcom d'ideal" Això va dir Goethe i no podem estar més d'acord amb ell
Per arribar a Heidelberg, el millor és volar a Frankfurt. Des d'allà podeu arribar amb tren - una opció força cara- o amb els autobusos Flixbus - una opció molt més barata però que cal advertir que no tenen un servei excepcional ni una atenció al client massa bona. Nosaltres vam estar esperant una hora l'autobús de tornada i tot i que des de la central m'han demanat disculpes, Flixbus Spain encara és hora que em respongui.
Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.