Aitona. Lleida: la ruta del presseguer florit

Cada vegada ens estem aficionant més al turisme de proximitat ja que constatem que, per moltes coses que haguem vist prop de casa, encara ens en queden moltes per descobrir i enguany ens està donant força sorpreses. 

Avui us parlaré d'una experiència que ens ha agradat molt i que és totalment estacional ja que només la podreu gaudir una setmana a l'any, concretament al mes de març.  Es tracta de la floració dels presseguers.

Els presseguers florits

L'any passat ja en vaig sentir parlar d'aquesta activitat però quan vaig voler organitzar la sortida ja s'havia acabat, així que aquest any m'he espavilat amb temps per poder-la gaudir.

El lloc triat ha sigut Aitona, a la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. Crec que van ser dels primers en donar-la a conèixer i la tenen molt ben organitzada. Ens va agradar el fet que és l'ajuntament de la localitat qui se n'encarrega i implica molta gent del poble, als quals els dona vida: l'empresa d'autocars, de lloguer de bicis, els pagesos que fan de guies o els botiguers que promocionen els seus productes, entre d'altres.

Feu una ullada al web de Fruiturisme i trieu l'opció que considereu més adient per a vosaltres. Veureu que podeu fer la ruta a peu, amb bici ( el lloguer és de 15€) o amb autocar (12€). Cal ser ràpid perquè les places s'acaben de seguida.

Teniu diferents possibilitats de gaudir de la ruta

Jo us parlaré de l'opció autocar que és la que vam triar nosaltres. Sentíem curiositat per veure com era, tot i que ara que ja ho hem viscut, l'any vinent potser ens animarem a fer el recorregut a peu. Més que res per variar.

Si voleu fer la ruta amb autocar heu de fer la reserva a la pàgina web. S'acaben de seguida les places. Hi ha diverses franges horàries. Trieu la que us vagi millor. Heu de ser al Pavelló Poliesportiu Municipal mitja hora abans de la sortida per recollir l'entrada. Si decidiu fer-la a peu és convenient també que us hi arribeu ja que allà us proporcionaran la informació que necessitareu.  Allà mateix teniu una cafeteria per si voleu fer un mos i les paradetes dels comerços del barri on trobareu artesania i alimentació: embotits, formatges, melmelades... 

Amb les entrades preparades per gaudir de l'experiència

La Tina i el Tano, els gegantons

A l'hora escollida pujareu a l'autocar i aquest, amb un guia que us anirà explicant tot allò que veieu pel camí, us durà a una finca privada, una de les més grans de la comarca.

Quan vaig veure que a la mateixa hora partíem dos autocars plens em va caure l'ànima als peus, no podria fer cap foto sense haver d'esquivar un munt de gent. M'equivocava. 

En baixar de l'autocar ens van dividir en grups petits i cadascú amb un dels pagesos que ens feia de guia, vam anar a un punt de la finca on ens va explicar tot el procés de floració i el tractament que els donen als arbres, prevenció de plagues etc així com coses pràctiques com ara la diferència entre un préssec, una nectarina , un paraguaià o una platerina.

Sintetizant: préssec : rodo i pell peluda

                 nectarina: rodona i pell llisa

                 paraguaià: aixafat i pell peluda

                 platerina: aixafada i pell llisa

Les diferents tonalitats de rosa són degudes als diferents tipus de fruita que fan

Després disposareu de temps lliure per fer fotos i oh sorpresa! aquí tampoc haureu d'esquivar a ningú per poder-les fer ja que la finca és tan gran que podreu disposar d'algun passadís entre arbres tot senceret per a vosaltres.
Per cert, en aquesta finca es van enregistrar algunes escenes de la pel·lícula Segon Origen, basada en la famosa novel·la Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, escriptor nascut també a Lleida, concretament a L'Aranyó. 

Tot un passadís per nosaltres sols

Es poden fer fotos molt maques

Amb aquest paisatge totes les fotos queden bé

En acabar l'activitat l'autocar us retorna al Pavelló Poliesportiu i amb la vostra entrada podreu continuar gaudint del patrimoni d'Aitona ja que tindreu accés a l'església de Sant Antolí, la capellà de Sant Gaietà i el castell de Carratalà. 

Acabo amb el poema Presseguer florit de Josep Carner, del qual celebrem enguany el cinquantenari de la seva mort i una de les meves fotos favorites tot convidant-vos a gaudir d'una experiència tan fantàstica i tan propera.

"En el turó més petit

-on cadascú juraria

que entre l'otatjol destria

un bell presseguer florit-

Venus fou visible als ulls

del merlot de la ribera

allí s'ajusta, lleugera,

son cinyell o bé sos rulls.

Tocatardans la conversa

ens feu, i en ésser al turó

sobtem l'aparició

en el moment que es dispersa"

Una de les meves fotos favorites

Fotos:

Víctor Sanchis