"Sepades, señor Bretón
que de poniente a Levante
es sin disputa Alicante
la millor terra del món".
Mariano Roca de Togores, marquès de Molins
Alacant és segons el marquès de Molins i els seus habitants, la millor terra del món. La ciutat d'Alacant té la mida perfecta per poder-la gaudir en una escapada de pocs dies. Però no us penseu que us avorrireu. Ni parlar-ne, que coses per fer n'hi ha, i moltes. Aquí teniu 10+1 idees per descobrir-la bé.
1.Recórrer els carrerons del barri de Santa Cruz
El barri de Santa Cruz és el barri amb més encant de la ciutat. Les seves cases baixes, blanques, la majoria, i decorades amb flors, plantes i ceràmiques de tot colors, li confereixen un caràcter molt mediterrani. Perdre's pels seus carrerons estrets, molts d'ells amb escales o en pujada, té un encant indescriptible. La plaça del Carme és el seu centre. Arribar fins a dalt de tot, a l'ermita i mirador de Santa Cruz, sobretot a l'estiu quan la calor és forta, és una heroïcitat que té la seva recompensa: unes vistes de la ciutat que treuen l'alè.
"El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps no era...
només era la joia del carrer".
Vicent Andrés Estellés
 |
| El barri, de cases blanques i decorades amb plantes té molt d'encant |
 |
| Dalt de tot, l'ermita de Santa Cruz |
 |
| Davant de l'ermita un mirador amb unes vistes excel·lents |
2. Pujar fins al castell de Sta Bàrbara
Enfilat dalt del mont Benacantil, el castell de Sta Bàrbara presideix la ciutat des del lloc més alt. Si arribar a l'ermita de la Sta Cruz ja ens va fer sentir herois, la pujada al castell ens va demostrar que encara estem una mica en forma. Tot i que cal dir que anàvem parant cada vegada que trobàvem una ombra per tal d'agafar forces. I és que en circumstàncies normals es pot pujar amb un ascensor des de la platja del Postiguet, però ara, en temps de Covid, està tancat i l'única opció passa per fer cames.
El camí més recomanable és el que discorre pel parc Ereta ja que des d'aquí tindreu les millors vistes a la Cara del Moro, una forma que s'endevina en la roca i que té una llegenda associada. Sembla ser que es tracta de la cara del califa que antany governava la ciutat i que morí de pena perquè la seva filla, la Cántara, es va enamorar de l'Aly però ell li va concedir la mà de la noia a Almanzor i això va fer que Aly es llancés penya-segat avall i Cántara al darrere. Aly i Càntara, els amants units en la mort, van donar nom a la ciutat i el califa va quedar immortalitzat per sempre a la roca.
"El semàforo se puso en verde y enfiló una pequeña vía que serpenteaba ladera arriba por las faldas del monte Benacantil. Se sorprendió por la densidad del pinar que la rodeaba, muy diferente a la tierra árida y ocre que se encontró a su llegada a la ciudad por la autovía A-31. Alzó la mirada por un instante y tras el horizonte de pinos distinguió las formas cuadriculadas de la fortaleza"
Un ángel no debería morir. Jorge Zaragoza Gómez
 |
| Vistes des del Parc d'Ereta. Amb una mica d'imaginació veureu la Cara |
El castell deu el seu nom al fet que va ser pres als àrabs per Alfons X el dia de Santa Bàrbara. Al llarg de la seva història ha patit desperfectes diversos i també remodelacions.
L'entrada al castell és gratuïta i es pot reservar també una visita guiada. Algunes sales, enguany resten tancades.
 |
| Les restes de l'església del castell |
 |
| Una de les sales que es poden visitar, la sala Felip II |
La plaça de la Santa Faç és una de les més boniques de la ciutat. Es troba a la part del darrere de l'Ajuntament i es comunica amb aquest per mitjà d'uns arcs. És el lloc ideal per seure a dinar o a sopar ja que està ple de terrasses que es prolonguen pel carrer Major, que surt d'aquesta mateixa plaça i pel carrer Labradores. És una zona molt animada per la qual val la pena passejar amb calma i triar el lloc que més us agradi per fer un mos.
 |
Els arcs que comuniquen l'Ajuntament amb la plaça de la Santa Faç Sopant a la plaça de la Santa Faç 4. Trepitjar les "onades" del passeig de l'Explanada El passeig de l'Explanada d'Espanya transcorre paral·lel al Port. El més característic d'aquesta agradable avinguda és el mosaic del terra que imita les onades del mar en tres colors: el crema, el blau fosc i el granat, i les palmeres arrenglerades a banda i banda. És un lloc ideal per passejar i per prendre alguna cosa. A l'inici de l'avinguda es troba la Casa Carbonell, exemple d'arquitectura modernista que fou construïda per a l'empresari tèxtil Enrique Carbonell. El mateix any de la seva inauguració un avió va impactar contra la terrassa de l'edifici, van morir els seus ocupants i va caure una de les cúpules. Actualment l'edifici acull vivendes particulars i oficines. "És la millor terra del món perquè el poeta li ho va dir i en el passeig del Malecó no haurà qui li pugui competir." Himne d'Alacant  L'Explanada amb les seves rajoles en forma d'onades i les seves palmeres  |
Dedicada al patró de la ciutat, Sant Nicolau, la concatedral és d'estil renaixentista herrerià amb elements barrocs. Fou construïda sobre les restes d'una antiga mesquita. Destaca la seva cúpula de ceràmica blava que es pot veure des de qualsevol lloc alt de la ciutat. A l'interior cal esmentar la capella de la Comunió, els diferents retaules i l'orgue.
 |
Interior de la Concatedral |
El MACA és el Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Fou inaugurat el 1977 a l'antiga casa de l'Asegurada, gràcies a la generositat de l'artista local Eusebio Sempere que va donar la seva obra a la ciutat. L'entrada és gratuïta. L'edifici és molt lluminós i ampli, la pena és que no es poden fer fotografies enlloc. La meva obra favorita: una pintura de Picasso dedicada al poeta Rimbaud. No tenia ni idea de la seva existència.
 |
| La façana del MACA |
Just al davant del museu es troba l'església de Santa Maria, del segle XIV, la construcció religiosa més antiga de la ciutat, d'estil gòtic català, però que va haver de ser reconstruïda el segle XV després d'un incendi i la façana de la qual és d'estil barroc.
 |
| L'església de Santa Maria |
7. Admirar la façana modernista del Mercat Central
La façana del Mercat Central és d'inspiració modernista. Construït a inicis del segle XX seguint les directrius del modernisme valencià, el seu arquitecte, Juan Vidal Ramos, va voler aconseguir un resultat d'allò més eclèctic. Fou edificat sobre la muralla que envoltava la ciutat.
 |
| Façana del Mercat central inspirada en el modernisme valencià |
8. Passejar entre bolets gegants al carrer St Francesc
El carrer St Francesc és conegut com la calle de las Setas per la seva decoració de bolets que fan més de 3 metres d'alçada així com animalets i flors que remeten als contes infantils. A mi en recorden les decoracions de les festes de Gràcia o de Sants de Barcelona però aquí s'hi pot gaudir tot l'any. Sembla ser que el carrer s'havia degradat molt i al 2013, l'alcaldessa Sonia Castedo va voler reconciliar els ciutadans amb el carrer redecorant-lo. Té la seva gràcia, la veritat.
 |
| El carrer St Francesc conegut com la calle de las Setas |
9. Gaudir de llibres, vi i cafè a la llibreria Pynchon and Co
Les llibreries em criden i allà on vaig miro de trobar-ne. La Pynchon and Co és de les que m'agraden, amb aquest encant que traspua més enllà dels llibres que per si sols ja són font de plaer. En un renovat local - s'han traslladat fa poc a escassa distància d'on estaven abans, al carrer Segura- la Pynchon és llibreria, cafè i vinoteca. Ho té tot. Fins i tot el nom té el seu què, tot unint el cognom de l'escriptor nord-americà Thomas Pynchon, un dels novel·listes estatunidencs actuals més conegut, amb el nom de la popular llibreria parisenca Shakespeare and Co. Una bona barreja.
"Hi ha llocs que temem, llocs que somiem, llocs dels quals ens convertim en exiliats, sense adonar-nos fins que, de vegades, ja és massa tard." Contrallum. Thomas Pynchon
 |
La llibreria Pynchon and Co al 22 del carrer Segura |
La horchatería Azul diuen que és la millor de la ciutat. Un local molt petit, amb cua sempre, però tastar la seva orxata és traslladar-te directe al cel i el granissat de xocolata per morir de plaer. Porten oberts al públic més de 75 anys i això, sense dubte, ja és una garantia.
"El carrer tot arruixat
L'aire com una bandera...
El carret de l'orxatera
va alegrant el veïnat"
Vicent Andrés Estellés
El local és molt petit però l'orxata, molt gran
Orxata i granissat de xocolata. Quin bon tàndem!
+ 1. Agafar el vaixell-taxi fins a l'illa de Tabarca
L'illa de Tabarca és l'única habitada de tota la Comunitat Valenciana. Dista uns 20 Km d'Alacant d'on resta unida per tres vaixells al dia d'anada i tres de tornada que triguen aproximadament una hora en fer el recorregut. D'on queda més a la vora i més ben comunicada és de Santa Pola ja que la distància des d'aquí és de només 8 Km i són molts els vaixells que van i tornen cada dia.
Si hi voleu anar heu de comprar el vostre bitllet a Cruceros Kontiki. El preu és de 22€ anada i tornada i trieu l'hora en què hi voleu anar (10h, 11h o 12:15h) i podeu tornar amb el que us vagi millor (16:30, 17:30 o 19)
El vaixell-taxi que fa el trajecte entre Alacant i Tabarca
Una de les millors coses que podeu fer a Tabarca és banyar-vos a les seves platges- té racons molt bonics- però no l'única. Val la pena visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau, la Torre de Sant Josep, el Far i recórrer els bonics carrerons del centre.
"Magia en Tabarca. Prestar atención a la isla. Una isla de azul y de rosa. Una isla como un jirón de sutil cendal sobre el mar." Azorin
Els bonics carrerons de l'illa
Un dels molts racons amb encant
L'església de Sant Pere i Sant Pau
La torre de Sant Josep
A l'hora de dinar - important reservar restaurant que tot i que n'hi ha molts, s'omplen- heu de tastar la recepta estrella de la cuina tabarquesa: el caldero de Tabarca. Rep el seu nom del recipient amb què el cuinaven els pescadors i consisteix en fer un guisat amb diferents tipus de peix i amb el brou d'aquest guisat, un arròs a banda. Està per llepar-se els dits. Nosaltres anàvem amb la idea de provar-lo en un restaurant que havíem llegit als blogs d'altres companys que estava molt bé però ho tenien tot ple, com gairebé tots els llocs i vam aconseguir que ens posessin una taula extra en un raconet de Casa Ramos - per això us dic que és important reservar- i ens va agradar molt. El recomanem totalment.
Caldero de Tabarca. Primer un guisat de peix
Després un arròs a banda amb el brou del guisat
"Y sabed, en fin, Bretón
que hasta el postrimer instante
será para mí Alicante
la millor terra del món".
Mariano Roca de Togores, marquès de Molins
Fotos:
Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.