El Carnaval de Putignano

    "Carnevale vecchio e pazzo

s’è venduto il materasso  

per comprare pane e vino

tarallucci e cotechino

e mangiando a crepapelle

la montagna di frittelle

glinè cresciuto un gran pancione  

che somiglia ad un pallone”          

    Gabriele D’Annunzio

“Carnaval bell i boig

S’ha venut el matalàs

per comprar pa i vi

Tarallucci (mena de bastons de pa) i cotechino (tipus d’embotit)

i menjant-ne sense parar

la muntanya de bunyols

li ha crescut una gran panxa

semblant a una pilota”

Putignano es troba al sud d'Itàlia, a la regió de Puglia , a uns 40 Km de Bari i molt a la vora del preciós Alberobello (de tots dos parlo en el meu post sobre Puglia) al bell mig de la vall d'Itria. I si per alguna cosa és conegut Putignano és, sense dubte, pel seu carnaval. 

Una de les impressionants carrosses

El Carnaval de Putignano és un dels més antics d'Itàlia i el més llarg del món. S'inicia el 26 de desembre i acaba el dimarts de Carnaval amb una desfilada nocturna i el sepeli del rei carnaval que ells representen com un porc. En l'últim segon de vida del Carnestoltes fan sonar la Zizzania, la campana de cartró que marca el final de la festa i l'inici de la Quaresma després de quasi tres mesos de disbauxa i gresca constant. 

Veritablement espectaculars. Aquesta amb aire fellinià

Els seus origens es remunten al segle XIV quan els cavallers de Malta van dur les relíquies de St Stefano (St Esteve, festivitat que celebrem el 26 de desembre també a casa nostra) des de l'abadia de Monopoli, un poble proper, fins a Putignano per tal de protegir-les dels constants atacs dels sarraïns. 

Quan les relíquies van arribar al poble, els camperols van abandonar les seves tasques agrícoles per sumar-se a una processó darrere les restes del sant en la qual van cantar i ballar sense parar.

Una altra de les carrosses al·legoria de la llibertat

El poble sencer es va unir a la festa i van començar a recitar versos en el dialecte local. D'aquests versos sorgiren els Propaggini que es conserven fins avui en dia. Poetes locals reciten versots en el seu dialecte, en to crític, durant diverses hores sense parar. Això no ho vam poder veure. Ens hauria agradat tot i que no hauríem entès res, que si l'italià ja ens costa una mica, el dialecte pugliès imagineu.

Detall d'una de les carrosses. Fa por

Durant aquests mesos tenen lloc 4 desfilades i moltes altres activitats com ara concerts, teatre, dansa...

Aquesta representa el govern italià

La màscara tradicional és Farinella que va abillat amb el vestit típic de la ciutat. El seu nom prové del producte anomenat igual, una farina de llegums amb la qual s'elabora el plat més típic de la seva cuina. El músic puglià Benedetto Pipoli li va dedicar una cançó.

No podia parar de fer fotos

Per accedir al recinte de les desfilades cal pagar una entrada. El preu és diferent si vols seguir-la a peu dret o vols seure a les grades habilitades. També hi ha una entrada de tarda, molt més econòmica, amb la qual pots entrar a partir de les 18h fins al final de la festa. Nosaltres vam optar per aquesta ja que no disposàvem de massa més temps. Encara vam poder veure el final de la desfilada. Després les carrosses queden aturades per tal que es puguin veure també.

Amo cantare fino a perdere la voce, ballare finché non mi tremano le gambe, mangiare fino a a che non mi sento satollo e, soprattutto, ridere fino a rimanere senza fiato.

Allegro e scanzonato, a Carnevale sono sulla bocca di tutti. È la mia festa signori!

Farinella

M'agrada cantar fins a quedar-me sense veu, ballar fins que em tremolin les cames, menjar fins que em sento ben ple i sobretot riure fins que em quedo sense alè.

Alegre i joiós, el Carnaval és en boca de tothom. És la meva festa senyors!! Farinella

Si us agrada el carnaval, aquest no us el podeu perdre. Consulteu l'enllaç per saber les dates de cada any i a viure la gresca!

E sarà il carnevale più divertente,

veder la faccia vera di tanta gente.

(Gianni Rodari)

“I serà el carnaval més divertit

Veient la veritable cara de tanta gent”.

    

                             

Fotos

Víctor Sanchis