Verlaine i Rimbaud són dos poetes francesos que admiro profundament. Nascuts al segle XIX, tots dos van mantenir una relació amorosa que portà a Verlaine, deu anys més gran que Rimbaud, casat i amb fills, a disparar-li un tret (borratxo i desesperat pel fet que aquest volgués abandonar-lo) la qual cosa li va costar dos anys de presó a Mons, Bèlgica.
Quan va sorgir la idea de visitar les Ardenes, en principi per fer una ruta de la cervesa, vaig veure la possibilitat de visitar també els escenaris de la vida d'aquests dos grans escriptors i vaig posar fil a l'agulla. Calia preparar la ruta i la poesia ens acompanyaria. I ens va acompanyar, i la vam gaudir, molt.
La nostra aventura comença a Charleville- Mézières, població on va néixer Rimbaud el 1854 i on el seu record es respira a cada passa. El primer que visitarem és el Museu Rimbaud, ubicat en un vell molí del segle XVII a la riba de la Meuse, (el riu Mosa) i que evoca la vida poètica de l'escriptor i els seus viatges.
"Oisive jeunesse
à tout asservie
par délicatesse
j'ai perdu ma vie.
Ah! Que le temps vienne
où les coeurs s'éprennent".
Chanson de la Plus haute Tour
"Joventut ociosa
a tot esclavitzada
per delicadesa
ma vida he perdut
Ah! Que arriba el moment
que els cors s'enamoren".
 |
| Mural a l'entrada de la ciutat |
 |
| El vell molí que acull el Museu Rimbaud |
 |
| Espais sonors i visuals ens transporten a la vida i obra de Rimbaud |
A la sortida del museu, al quai Arthur Rimbaud trobem una instal·lació ben original. Es tracta d'unes cadires metàl·liques cadascuna de les quals conté un fragment d'un poema seu acompanyat d'un altre fragment d'algun altre poeta que tingui algun mot en comú amb el poema de Rimbaud. M'encanta la idea!!!
 |
| La instal·lació just al front del museu |
 |
| Detall d'una de les cadires amb una estrofa de Rimbaud i una altra del poeta canadenc Michel Thérien, ambdues parlen de silences |
"J'écrivais des silences, des nuits, je notais l'inexprimable. Je fixais des vertiges" Alchimie du verbe
"Vaig escriure silencis, nits, sentia l'inexpressable. Tenia vertigen". Alquímia del verb
Amb la mateixa entrada del museu podem visitar també la Maison dels Ailleurs, la casa on va viure la seva infantesa amb la seva família. Rimbaud era fill d'un militar, capità d'infanteria, que va abandonar-los després del naixement del 5è fill.
 |
| Gaudint de les projeccions dels poemes de Rimbaud a la seva casa d'infantesa |
"À la lisière de la fôret- les fleurs de rêve tintent, éclatent, éclairent- la fille à levre d'orange, les genoux croisés, dans le clair déluge qui sourd des prés, nudité qu'ombrent, traversent et habillent les arcs-en-ciel, la flore, la mer" Enfance
"A la vora del bosc- les flors de somni flairen, esclaten, il·luminen- la noia de llavis de taronja, els genolls creuats, en el clar diluvi que ensordeix els prats, la nuesa que enfosqueix, travessa i vesteix l'arc de sant Martí,la flora, la mar" Infantesa
L'entrada ens donarà dret també a un tercer espai, le Musée de l'Ardenne del qual ens va interessar molt la part dels titelles - Charleville acull cada any un festival de titelles amb molt de nom - i una exposició temporal sobre el cabaret francès Le chat noir, molt, molt interessant. A l'exterior d'aquest museu un gran rellotge, l'horloge Le Grand Marionnettiste, un autòmat de 10 metres d'alçada, cada hora ens ofereix una escena de la llegenda ardenesa Les 4 fills d'Aymon i justament dins del museu es poden veure totes les escenes i el complex mecanisme de funcionament del rellotge.
 |
| El Grand Marionnettiste en acció |
És obligada també la visita al Vell cementiri on trobarem la sepultura del poeta, mort prematurament als 37 anys, al costat de la de la seva germana Vitalie que va morir als 17.
 |
| La sepultura dels germans Rimbaud al Vell cementiri de Charleville |
Just a l'entrada del cementiri hi ha una bústia on tothom que ho desitgi pot enviar una carta, postal... al poeta. L'encarregat del cementiri les recull periòdicament i sembla ser que fins i tot les contesta. Haurem de provar-ho
 |
| La bústia. Si li voleu enviar alguna carta... |
En sortir del cementiri teníem set i tot just al davant vam trobar un bar, Au Dernier Sou. De fora res feia pensar la sorpresa que trobaríem dins ja que estava totalment dedicat al poeta amb les parets plenes de versos seus. Tot un plaer del que vam gaudir mentre preníem una cervesa ben fresca.
 |
| El gust de prendre unes cerveses envoltats de poesia |
"Depuis huit jours, j'avais déchiré mes bottines
aux cailloux des chemins. J'entrais à Charleroi.
- Au Cabaret-Vert: je demandai des tartines
de beurre et du jambon qui fût à moitie froid"
Au Cabaret-Verd
"Des de fa vuit dies, m'he trencat les sabates
amb els còdols del camí. Vaig entrar a Charleroi
- Al Cabaret-Verd: vaig demanar unes llesques de pa
amb mantega i pernil que estava mig fred"
 |
| Poesia a les parets |
 |
| La Place Ducal, cor de Charleville, il·luminada |
La segona parada de la ruta és el petit poble de Juniville. de camí per l'autopìsta des de Charleville a Juniville, abans d'arribar a Rethel, passareu per l'àrea de servei de Saulces- Monclin. Val la pena sortir per veure de ben a prop en Woinic, el gran porc senglar, símbol de les Ardennes franceses, fet per l'escultor ardenès Éric Sléziack i que va batejar amb l'apòcope dels noms dels seus pares: Woiduche i Nicole.
 |
| Us presento el Woinic |
A Juniville vam visitar El Museu Verlaine, ubicat a l'antic Auberge du Lion d'Or que Paul Verlaine solia freqüentar i davant del qual va llogar una casa en sortir de la presó. Vam tenir la sort de tenir una guia per nosaltres sols que ens va explicar un munt de coses interessants sobre el poeta. El museu conserva el mobiliari de l'època i entre d'altres coses interessants podem veure una de les dues màscares mortuòries del poeta, l'altra es troba a París.
"Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?
Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !"
Il pleure dans mon coeur
Plora el meu cor
com plora sobre la ciutat
què és aquesta malenconia
que penetra el meu cor?
Oh dolç soroll de la pluja
per terra, sobre les teulades
per un cor que s'enyora
oh el cant de la pluja"
Plora el meu cor
 |
| Placa a l'entrada del museu |
 |
| Verlaine i nosaltres |
Des de Juniville ens dirigim a Roche, un petit llogaret dins del municipi de Chuffilly- Roche . Aquí va néixer la mare d'Arthur Rimbaud i aquí va passar ell una temporada durant la qual va escriure Une saison a l'enfer. La nostra idea era fer un circuit circular de 7 Km que ens portaria als llocs que van inspirar-lo però com els dies anteriors havia plogut es trobava tot ben enfangat. Després de més de mitja hora caminant i amb fang fins les orelles, el camí es va fer ja del tot impracticable i vam decidir tornar enrere. Llàstima!!! No obstant vam poder veure bastant del que teníem pensat: els safarejos que tant el van inspirar, la granja de la mare, Vitalie; l'escultura de Rimbaud caminant que es troba just al davant i l'antiga estació de tren de Vocq que ell utilitzava. Vam marxar bastant satisfets.
 |
| Els safarejos de Roche |
 |
| La granja on va néixer la seva mare amb un homenatge a Une saison a l'enfer que va escriure allà |
 |
| L'escultura al davant de la granja |
 |
| L'antiga estació de Bocq |
"Jadis, si je me souviens bien, ma vie était un festin oú s'ouvraient tous les coeurs, où tous les vins coulaient.
Un soir, j'ai assis la Beauté sur mes genoux.- Et je l'ai trouvée amère.- Et je l'ai injuriée.
Je me suis armé contre la justice.
Je me suis enfui. Ô sorcières, ô misère, ô haine, c'est a vous que mon trésor a été confié!"
Une saison en enfer
"Abans, si recordo bé, la meva vida era una festa on s'obrien tots els cors, on fluïen tots els vins.
Una nit, em vaig seure la Bellesa sobre els meus genolls.- I la vaig trobar amarga i la vaig insultar.
Em vaig armar contra la justícia.
Vaig fugir. Oh bruixes, oh misèria, oh odi, és a vosaltres que el meu tresor ha estat confiat"
Una temporada a l'infern
Després de Roche anem cap a Paliseul, ara a Bèlgica. Aquí ens retrobarem amb els orígens de Paul Verlaine, ja que aquí, a la casa de la seva tieta Henriette, (avui en dia una òptica) va passar els estius des de 1845 al 1873. Al 1849 hi passà tres mesos fugint de l'epidèmia de còlera que hi havia a Metz, la seva ciutat natal; la casa de l'amic del pare, Jean-Joseph Istace ( avui una brasserie). Paliseul li rendeix homenatge. Aquí trobem els llocs on jugava, la capella de Saint- Roch on va anar a pregar quan es va declarar el còlera a Metz o l'església de Saint-Eutrope on anava la família els diumenges a les cerimònies religioses. També trobem una placa commemorativa i el monument fet per l'escultor Jean Coubert i als peus del qual hi ha escrit un fragment del poema Paysatges on parla del país del pare, justament Paliseul.
"Au pays de mon père on voit des bois sans nombre.
Là des loups font parfois luire leurs yeux dans l'ombre
Et la myrtille est noire au pied du chêne vert.
Noire de profondeur, sur l'étang découvert,
Sous la bise soufflant balsamiquement dure
L'eau saute à petits flots, minéralement pure.
Les villages de pierre ardoisière aux toits bleus
Ont leur pacage et leur labourage autour d'eux".
Paysages
"Al país del meu pare es veuen incomptables boscos
allà els llops fan brillar els seus ulls a l'ombra
I els nabius són negres, al peu del riure vert
Profunditat negra, a l'estany descobert
sota el vent que bufa durs balsàmics
L'aigua salta a petites onades, mineralment pura
els pobles de pedra ardenesa amb blaves teulades
tenen son pasturatge i sa llaurada al seu voltant"
Paisatges
 |
| Monument fet per l'escultor Jean Paul Coubert en homenatge a Verlaine. La H simbolitza la humanitat |
 |
| La casa on ara hi ha una òptica era la de la tieta Henriette, a la dreta, la de la brasserie, era la de l'amic del seu pare Jean-Joseph Istace |
 |
| Església de Saint-Eutrope |
 |
| Placa commemorativa a l'entrada d'una casa on els fills del propietari solien jugar amb el poeta |
 |
| Esplanada on jugava Verlaine |
 |
| Capella de Saint-Roch |
I la darrera parada de la nostra ruta serà a Walcourt- també a terres belgues- població a la qual Verlaine li dedica un poema.
"Briques et tuiles,
Ô les charmants
petits asiles
pour les amants!
pour les amants!
Houblons et vignes
feuilles et fleurs
tentes insignes
des francs buveurs!" (...)
"Maons i rajoles
Oh els encantadors
petits refugis
per als amants.
Llúpols i vinyes
fulles i flors
botigues insignies
dels sincers borratxos".
De Walcourt ens va agradar molt la Basílica Saint- Materne, una església gòtica dedicada a Nôtre-Dame de Walcourt, una verge negra.
 |
| Nôtre-Dame de Walcourt |
I no podíem marxar de les Ardenes sense visitar el petit poble de Redu que té ni més ni menys que quinze llibreries. Un plaer indescriptible. I que, a més, per Pasqua, es converteix en la Village du livre (ciutat del llibre) amb els seus carrers plens de llocs on comprar-ne. N'hi ha de nous, de vells, de descatalogats, d'estranys... Un lloc per badar hores i hores i deixar-te endur pels seus carrers plens d'encant.
 |
| Un plaer recórrer els carrers de Redu |
Un bon lloc on fer una aturada és la llibreria cafè La Reduiste, un local encisador on vam aturar-nos a fer un cafè envoltats de llibres i vam aprofitar per tastar un pastís que havíem comprat abans al forn pastisseria del poble, i que estava boníssim!
 |
| Villa La Reduiste, una llibreria cafè encantadora |
 |
| Cafè i pastís entre llibres |
Pels carrers del poble anàvem trobant poemes i, com no, ens vam aturar davant Le bateau ivre de Rimbaud.
"Mentre baixava per Rius impassibles
ja no em sentia conduït pels guies
Els pell-rojos cridaners els havien pres per homes blancs
i els havien clavat nus als pals de colors.
Jo m'havia despreocupat de tots els equipatges
portador de blats flamencs o de cotons anglesos
quan amb els meus guies vam acabar aquells enrenous
els Rius em van deixar baixar on jo volia."
La nostra ruta
Agraïments als meus fidels companys de viatge i fotògrafs
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
Carles Diago
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.