Si us agrada la cervesa aquest és, sense dubte, un bon pla: un roadtrip per les Ardenes belgues i franceses per conèixer de primera mà les cerveseries, abadies i brasseries i gaudir dels diferents sabors de les seves creacions.
El nostre viatge comença al segon aeroport de Brussel·les, Charleroi, on hem llogat un cotxe per recórrer les Ardenes. Bàsicament ens bellugarem per la regió de Wallonia. Volem conèixer les abadies trapenques, les brasseries i també les microbrasseries, és a dir les que produeixen cerveses de forma casolana en quantitats molt petites. Hem preparat la ruta a consciència des de casa per poder reservar les nostres visites i també els àpats en els llocs emblemàtics que tenim ganes de provar, no vagi a ser que en plenes vacances els restaurants estiguin al complet, com així constatem després.
Comencen la nostra ruta a l'abadia de Scoumont a Chimay, en ple cor de les Ardenes, que data del 1850 i l'entorn de la qual ens proporciona una pau i una tranquil·litat que ens feia falta. Passejar pels seus jardins és un gran plaer. L'abadia, però, no és visitable per dins- si ho és el cementiri dels monjos que val la pena veure i els jardins - així que no podem veure com fan la cervesa. Això sí, la podrem tastar. I per tastar-la ens dirigim a l'Espai Chimay a pocs metres de l'abadia. Allà es pot visitar un museu interactiu (nosaltres no ho vam fer); la botiga, que és molt temptadora, i el seu restaurant: L'Auberge de Poteaupré on ja teníem una reserva per dinar.
La Chimay és la cervesa que es fabrica a l'abadia, és una cervesa trapenca. Aquesta denominació només la tenen aquelles cerveses elaborades en una abadia de l'ordre del Císter sota la supervisió dels monjos. En tot el món n'hi ha onze de les quals a Bèlgica, sis. Nosaltres en aquesta ruta en tastarem tres. A l'Auberge de Poteaupré començarem amb la Chimay Dorée, la qual cosa és un luxe ja que només es pot beure aquí. A més provem els seus formatges, fets amb cervesa i l'escabetx, el plat més típic de la seva cuina Una experiència de deu.
 |
| La Chimay Dorée només es pot beure aquí |
 |
| Passejar pels jardins de l'abadia de Scoumont és una activitat molt relaxant |
 |
L'abadia |
 |
| Els formatges, boníssims!! |
"La millor cervesa la trobareu on la van a beure els monjos" William Shakespeare
La nostra segona visita serà a la al bonic poble de Haybes, a la Brasserie Ardennaise que pertany a França, a la regió de Champagne- Ardennes. Serà l'únic lloc de França que visitarem en aquesta ruta. El propietari, molt simpàtic, ens va fer una visita privada que va acabar amb una degustació de les seves dues cerveses principals acompanyades de formatges i embotits de la regió, al jardí. Fantàstic!
 |
| El bonic poble d'Haybes |
 |
| Tot és molt casolà, com veieu |
 |
| Les cerveses que fabriquen. La de la capsa és per al C.F de Sedan |
 |
| I el tast al jardí |
"Què importa si el temps avança si avui m'estic prenent una cervesa"? Edgar Allan Poe
La nostra tercera parada és a Bouillon, una petita ciutat amb un atractiu molt especial. La seva vida transcorre al voltant del seu riu, la Semois, i recordant el seu heroi, Godefroy, cavaller franc, capità de la primera creuada i que es troba ben present arreu.
A Bouillon dinem a La Vielle Ardenne, un restaurant emblemàtic de la ciutat - de més d'un segle de vida - on tastem el plat típic, la truita de riu (la Semois, evidentment) acompanyada de la cervesa local Godefroy (també evidentment).
 |
| Bouillon, amb el seu castell de fons |
 |
| Brasserie La Vieille Ardenne, tot un clàssic |
 |
| Aquí toca tastar la Godefroy |
"Beure cervesa amb moderació suavitza el temperament, alegra l'esperit i promou la salut" Thomas Jefferson
A mitja hora en cotxe de Bouillon ens espera la segona cervesa trapenca. Concretament la de l'Abadia d'Orval, el recinte de la qual es pot visitar.
Els monjos d'Orval van començar a fabricar cervesa l'any 1931 per tal de finançar la reconstrucció de l'abadia. Anteriorment ja fabricaven formatge. Un decret reial els va obligar a fabricar tres tipus de cervesa, una per als reis i clergues, una altra per als monjos i una tercera per als mendicants. El preu de l'entrada és de sis euros i es visita també la farmàcia tradicional i el jardí d'herbes medicinals. També tenen una botiga on venen els seus productes.
Però si voleu tastar la cervesa haureu de dirigir-vos a pocs metres de l'abadia, al restaurant À l'Ange Gardien on, a més de la cervesa, podreu provar també els excel·lents formatges.
 |
| Un tast de la cervesa i els formatges fabricats pels monjos |
 |
| L'abadia d'Orval
"Qui va inventar la cervesa era un home savi". Plató |
El nostre nou destí serà la ciutat de Dinant, la més gran que visitarem en aquesta ruta i que, sense dubte, mereix un post a part que podeu llegir aquí perquè té molts i molts atractius. A Dinant es fabrica la coneguda cervesa Leffe, a l'abadia del mateix nom i que és una de les més populars cerveses belgues a casa nostra.
No és l'única però, vam tastar la Croisette de Dinant i ens va agradar força.
 |
| La Croisette de Dinant |
La placa d'entrada de l'abbaye de Leffe amb la data de la fundació
 |
| Dinant |
"Queda't amb la cervesa que és la sang que flueix, l'amant contínua"Charles Bucowski
Des de Dinant ens escapem a Purnode, a uns 8 Km per conèixer la Brasserie du Bocq. (Sembla que actualment no admet visites)
I parlant de brasseries, faig un incís aquí per explicar-vos una cosa que vaig descobrir en aquest viatge i que no sé si vosaltres sabíeu. El mot brasserie ve de brasseur, que a la seva vegada ve de braç i fa al·lusió al moviment de braç necessari per remenar la cervesa quan es fabrica de forma artesana. En un principi, les brasseries eren llocs on només es bevia i va ser més tard quan es va aplicar també aquest nom als restaurants on es consumeix cervesa com a beguda principal, també als llocs on es fabrica, és clar.
A la Brasserie du Bocq fabriquen diferents tipus de cervesa, les més conegudes són la Blanche de Namur i la Gauloise. Una varietat de la Blanche de Namur és la Rosé que porta fruits vermells. Jo en soc molt fan d'aquest tipus de cervesa així que va ser la que vaig triar.
 |
| Brasserie du Bocq |
 |
| La Tête de Mort, una de les cerveses de la Brasserie du Bocq |
 |
| La Gauloise, una altra especialitat |
"Has de mantenir el cor i la cervesa negra sempre a mà" Walter Scott
La nostra propera destinació serà de nou la seu d'una cervesa trapenca. Ens arribem a Rochefort per tastar in situ la cervesa que produeixen els monjos de l'Abbaye de St-Rémy. Visitem l'abadia, on l'ambient de pau i silenci ens sorprèn de nou gratament. Volíem visitar les ruïnes del castell però aquest dia està tancat l'accés així que ens hem de conformar en fotografiar-lo des del poble. Després ens asseiem a la terrassa d'un dels molts bars del centre per degustar la cervesa i el formatge típics. La Rochefort és la cervesa que té més quantitat d'alcohol de totes les cerveses trapenques. Procurarem conservar la dignitat intacta!
 |
| Abadia de St-Rémy. Rochefort |
 |
| Tant relax ens estimula les ganes de jugar |
 |
| Jo vaig tastar la de 6º però n'hi ha també de 8º i de 10º, tot i que no és exacte i la graduació real és superior. |
"Havia oblidat que poden existir sons i gustos agradables com el so i el gust d'una cervesa en empassar-la". Ken Kesey. Algú va volar sobre el niu del cucut
La següent parada és Mariemburg a la Brasserie des Fagnes. Aquesta brasserie es pot visitar gratuïtament i té un museu i tot. És un lloc ideal per dinar. Recomanable reservar. Nosaltres vam anar un diumenge de Pasqua amb un sol meravellós i estava a petar. Sort de la reserva! La meva favorita d'aquí, la Griottes, amb fruits vermells. Boníssima!!
 |
Brasserie des Fagnes
Museu de la brasserie des Fagnes |
 |
| Degustació de cerveses de la brasserie |
 |
| La Griotte, la meva favorita |
"La cervesa és una albada a les parpelles" Gonzalo Escudero
I arribem ja a la darrer parada, l'Abbaye de Maredsous . Tot i estar fabricada en una abadia, aquesta cervesa no és trapenca ja que no es realitza sota la supervisió dels monjos, el mateix que la Leffe. Aquest tipus de cerveses, doncs, s'anomenen cerveses d'abadia.
En arribar quedem sorpresos. La abadia, d'estil neogòtic està totalment integrada en l'entorn donant una sensació evident d'harmonia. El recinte és molt gran i està dividit en dos sectors diferenciats, el sector de pregària i el de diversió. És festiu, el dia acompanya i hi ha moltíssima gent. Fem cua perquè volem tastar la cervesa i no som els únics que hem arribat amb aquesta idea. Hem d'esperar una mica però ho aconseguim. Esta molt bona,com totes. I és que no hi ha cap cervesa belga que no ho estigui. De Maredsous n'hi ha de tres tipus: la blonde, la brune i la triple. Els formatges, molt cremosos, estan fantàstics però en aquestes alçades del viatge ja estem molt tips així que, com avui ja tornem a casa, ens els emportem.
 |
| Impressionant l'abbaye de Maredsous |
 |
| I la cervesa també, impressionant |
 |
| Bona cervesa, en voleu? |
Per acabar us parlaré del nostre allotjament a Waulsort, a deu minuts de Dinant. Un allotjament rural que ens va enamorar. Una majestuós edifici amb quatre habitacions a les que no els faltava detall, un esmorzar fantàstic i un propietari molt simpàtic i acollidor, sempre pendent de les nostres necessitats i que ens va donar consells molt valuosos, com on aparcar a Dinant sense pagar o on gaudir d'un sopar molt típic. És el Bed and Breakfast Windsor.
 |
| El Windsor |
 |
| La taula de l'esmorzar |
 |
| La nostra habitació amb vistes al prat i les ovelles Si us allotgeu a Waulsort, com nosaltres, us recomano un restaurant molt típic i que ens va agradar força, el Villa 1900. Us traslladareu en el temps. Molt romàntic i amb una atenció personalitzada
 Restaurant Villa 1900
Aquí teniu el mapa de la ruta. Podeu veure que totes les ubicacions estan molt juntes i també molt a la vora de l'aeroport de Brussel·les Charleroi. No hi ha cap distància superior a una hora amb cotxe. Recordeu de ser prudents amb la beguda sobretot si conduïu.
 |
 |
| Bona ruta i recordeu beure sempre amb precaució |
Agraïments als fotògrafs:
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
i al nostre conductor:
Carles Diago
Un relat extraordinari de com conèixer una part d'un país tot gaudint d'una beguda tan reconeguda com la cervesa d'abadia. Els monjos sempre han sabut viure bé. Aprofitem-nos i prenem aquestes cerveses, una mica fortes en graduació, però molt i molt saboroses. Gràcies per fer-nos participar dels teus viatges.
ResponEliminaGràcies Elvira. Estic preparant el post de Rimbaud i Verlaine que hem fet en el mateix viatge i que t'encantarà, segur.
ResponElimina