Bristol, la ciutat del color

Bristol és una ciutat amb molt de carisma però té la mala sort d'estar a poca distància d'una de les ciutats amb més atractius d'Anglaterra, Bath, que li fa ombra. Així que un bon dia els va sorgir la idea de fer de Bristol la capital del color d'Anglaterra. La iniciativa va partir d'un llibre: 52 grans idees per a Bristol i a partir d'aquí es va obrir una votació popular i aquesta va ser la idea guanyadora.

Ràpidament van posar fil a l'agulla. La idea del color tenia molts avantatges: segons diferents estudis, el color a les cases ens fa més feliços i redueix els delictes. A més la capa de pintura de colors augmenta l'aïllament tèrmic i fa les cases més sostenibles. Per si això fos poc, el color atrau també més visitants que volen veure i fer-se fotos a la ciutat i això els permet poder competir d'igual a igual amb Bath , que sí, té molts atractius però un sol color. 

No està mal com fan anar el cervell, els bristolencs.

Així que nosaltres vam decidir visitar Bristol seguint aquest idea de ciutat de color i ens va entusiasmar. Poseu-vos les vostres robes més virolades que comencem la visita.

1. Les cases de colors del barri de Clifton

Vista de les cases de colors

Aquestes són les famoses cases fruit de la iniciativa de convertir la ciutat en la capital del color. Iniciativa que es vol portar encara més enllà tot fent-les més sostenibles gràcies a un aïllament extern i és que la ciutat s'ha marcat ara com a objectiu aconseguir ser ciutat lliure de carboni el 2050. Tot un repte que ens agrada molt.
Les cases de colors es poden veure des de molts punts de la ciutat i la part del port és una de les millors per fer-ho però nosaltres us aconsellem que pugeu fins al barri de Clifton i arribeu just fins als carrers on es troben les cases. El millor punt per fer fotos és el carrer Ambra Vale South. Poseu el navegador i cap allà.

El port és un bon lloc per fotografiar les cases de colors

Però el millor, sense dubte, és caminar entre els seus carrers

Així, ja que sou al barri de Clifton, us podeu arribar, a poca distància de les cases, a un dels altres atractius de la ciutat: el seu pont en suspensió. Té una longitud de 412 metres i es va començar a construir el 1836 però no va ser inaugurat fins el 1864. Problemes financers van endarrerir la seva construcció i l'arquitecte que el va projectar, Brunel, no el va veure mai acabat.

El famós pont en suspensió de Clifton

Tot just al davant del pont trobareu les restes del funicular que abans hi pujava. Ara ho fa un autobús però el funicular resta allà per guardar la memòria de la seva època esplendorosa. I és curiós de veure.

Just al davant del pont l'entrada al vell funicular

2- Banksy i l'art urbà

I si alguna cosa proporciona color a una ciutat és l'art urbà que decora les seves parets. Bristol s'enorgulleix de ser la ciutat natal del graffiter més famós de tots els temps, Bansky, de qui no coneixem la seva identitat real ja que ell opta per guardar-ne el secret. De murals de Banksy n'hi ha arreu però a nosaltres ens va agradar molt el que decora la part exterior de The Canteen, una de les cerveseries més emblemàtiques i així de pas podeu aprofitar per fer unes cervesetes. 

Exterior de la cerveseria The Canteen amb un dels murals més coneguts de Banksy

Però l'art urbà de Bristol no és sols Banksy, en trobareu molt més. Recorregueu atentament la zona de Stokes Croft, en particular Nelson Street, i en trobareu per tots els racons, a quin millor. És una passada. Et falten ulls per mirar arreu.

L'art urbà, un dels atractius de la ciutat

No pots deixar de mirar a un i altre cantó

Més murals

Vam fer tantes fotos...

3. El mercat de Sant Nicholas

Que millor que un mercat per gaudir del color i el Sant Nicholas val molt la pena. És una delícia passejar-hi i és el lloc ideal per fer un bon àpat. Quasi morim de plaer amb els pastissos!

Per color, el de les parades de Sant Nicholas Market

Passejant pel St Nicholas Market

Els pastissos, una temptació a la qual no ens vam resistir

4. El modern Millenium Square

Aquí de color, en trobareu bàsicament un, el platejat però arribar-se fins a Millenium Square és un dels atractius de Bristol. És molt nou i forma part del projecte We the curiouse que pretén crear cultura i curiositat. Consta d'un gran nombre d'exposicions interactives distribuïdes en dues plantes més un planetàrium. A més, passejant per l'explanada exterior et pots trobar curiosos personatges. Nosaltres ens vam "creuar" amb "Cary Grant" que estava per allà en ple rodatge d' Atrapa a un ladrón.

El curiós Planetàrium

                                                                                                                                  

Ja us deia que ens vam trobar el Cary Grant en ple rodatge

5. Cabot Circus

Cabot Circus és un centre comercial, també molt acolorit, on podeu passar una estona quan plou, que és força sovint aquí, o bé sopar si se us fa tard, com va ser el nostre cas, ja que els pubs i restaurants tanquen molt d'hora. És recomanable fer un volt i observar la construcció que és força curiosa i els detalls de decoració també.

Un centre comercial també amb molt de color

Gaudint com criatures al Cabot Circus

6. Left Handed Giant Brewpub. Els colors de la cervesa

La Left Handed Giant Brewpub fou un gran descobriment que vam fer gràcies a un amic. És una cerveseria molt nova, va ser inaugurada a principis d'any, ubicada en un modern local a la vora del riu Avon. Tenen moltíssimes varietats de cervesa fabricada per ells i a més un conveni amb Mission Pizza, gràcies al qual, i fins les 10 de la nit - el pub tanca a les 12 - podeu acompanyar la vostra cervesa amb una exquisida pizza. No us ho podeu perdre.

El local de LHG és una passada

Està just a la vora del riu Avon

Les cerveses, de tots colors

I les pizzes també

"Així, cada matí, trenem una
garlanda de flors que ens lliga a la terra, 
malgrat el desànim, a la inhumana manca
de natures nobles,
als dies ennuvolats
a tots els camins insans i llòbrecs
oberts a la nostra recerca"
 John Keats. Endymion (Poema dedicat a Thomas Chatterton, poeta bristolenc que es va suïcidar amb només 18 anys)



Fotos:
Víctor Sanchis
M. Clara Camps