diumenge, 17 de novembre de 2019

Passejant per Bath amb Jane Austen

Bath és una preciosa ciutat anglesa que es troba a quinze minuts en tren de Bristol per la qual cosa la millor manera d'arribar és volant a l'aeroport d'aquesta veïna ciutat i agafant un tren a la seva estació, Temple Meeds.

La ciutat de Bath té molts atractius però n'hi ha un per sobre de tots que va ser el que ens va motivar a conèixer-la: la seva relació amb l'escriptora Jane Austen.
Austen no va néixer allà sinó que ho va fer a Steventon (Hampshire), per cert un 16 de desembre, igual que jo. Quan tenia 25 anys, el seu pare va decidir traslladar la vivenda familiar a Bath, ciutat que va inspirar les seves novel·les Northanger Abbey i Persuasion tot i que a ella Bath no li va agradar mai massa. A nosaltres sí que ens ha agradat, ens ha encantat.
Caminar per Bath es rememorar a cada pas l'escriptora i les seves novel·les. 

Quines visites heu de fer si voleu viure una experiència genuïnament Austen?

1. Jane Austen Center a 40 Gay street. L'edifici on la mare i l'única germana de l'escriptora, Cassandra, van llogar unes habitacions després de la mort del pare i que avui és un museu dedicat a ella i la influència de la ciutat en la seva obra. 

Només arribar a la porta una figura de l'escriptora et dona la benvinguda acompanyada del vigilant de l'edifici. En entrar trobareu la botiga de records on es compren també les entrades que costen 12 lliures amb un deu per cent de descompte si les adquiriu per internet.
Entrada al Jane Austen Center



Primera salutació amb la Jane, que no sembla fer-nos massa cas


El museu permet entrar-hi de ple en el món de l'escriptora i et fa sentir com si retrocedissis en el temps. Pots trobar també els personatges de les seves novel·les. Nosaltres vam trobar el guapo i milionari Sr Darcy. Tot una sort!!
Raconet del museu. Aquí pots tastar les galetes Bath Oliver inventades pel metge del mateix nom per tal de millorar la salut dels seus pacients.



  De ple en el món Austen amb Mr Darcy, el protagonista de Pride and Prejudice

Per continuar immersos en l'Anglaterra del segle XVIII vam prendre el te a la Regency Tea Room que es troba a la segona planta del museu. Una delícia de lloc.

Prenent el te com ho devia fer la Jane

"És una veritat mundialment coneguda que a un home solter i posseïdor d'una gran fortuna, li cal una esposa (...) Va ser el seu amic, el senyor Darcy qui de seguida va centrar l'atenció del saló per la seva distingida personalitat, era un home alt, de belles faccions i de port aristocràtic."
 Pride and prejudice

2. La Abadia de Bath. Originària del segle VII però remodelada el XII i de nou el XVI. No ens costaria gaire imaginar la Jane caminant pel seu elegant passadís. El pare de Jane fou reverend i expliquen que quan li va dir a la seva filla que es traslladarien a viure a Bath, aquesta es va desmaiar. Serà que no la coneixia bé?

La majestuosa Abadia

Interior. Fixeu-vos en els detalls del treball del sostre

3. Els Banys Romans. De ben segur que Austen "prenia les aigües" i també les esmenta en les seves novel·les, fet que s'ha tingut en compte en les adaptacions cinematogràfiques d'aquestes on en diverses ocasions les dames aristòcrates que ens descriu prenen un bany a les termes. 
Visitar Bath és visitar els Banys Romans que donen nom a la ciutat i que contenen les restes del temple de la deessa Sulis Minerva. Bath s'havia dit en època romana Aquae Sulis.
L'entrada val 16 lliures entre setmana i 18 els caps de setmana i és totalment recomanable comprar-les on- line ja que també tenen un deu per cent de descompte i a més solen estar molt plens i podríem quedar-nos sense poder accedir-hi. El preu té inclosa una audioguia que us serà de molta utilitat. Penseu que invertireu unes dues hores en fer tot el recorregut, que el temps passa molt ràpid quan et trasllades de sobte molts segles enrere.

Les estàtues no són originals de l'època romana. són del segle XIX quan es va rehabilitar i obrir al públic 

Un detall molt peculiar era la gorgona masculina amb gran barba que decorava el frontal de la façana

Vista general del pis de baix


Al final del recorregut no us oblideu tastar l'aigua de les termes. Diuen que té efectes purificants. Jo, per si de cas, vaig provar-la.



Cap de la deessa Sulis Minerva

"En aquest cavaller li havien estat receptades les aigües de Bath, i la seva esposa, una dama molt corpulenta però d'excel·lent caràcter, comprenent, sense dubte, que quan una senyoreta de poble no ensopega amb cap aventura allà on viu, ha de sortir a buscar-les a altres lloc, va invitar la Catherine a què els acompanyés"
Northanger Abbey

4. The Pump Room. És un edifici annex a Les termes Romanes. Avui en dia és un restaurant però en temps de Jane Austen era una mena de bar on prendre alguna beguda i sobretot un lloc de reunió ja que entre els banys i aquest edifici transcorria gran part de la vida social de la ciutat. Em va sorprendre gratament un fet que desconeixia i és que aquí va ser, també, on Mary Shelley va redactar la seva famosa novel·la Frankenstein. Si bé la idea va sorgir-li a Itàlia, durant un estiu molt plujós on com a diversió cadascú dels reunits, entre ells el marit de l'escriptora Percy Shelley i Lord Byron, havia d'explicar un conte de terror, la novel·la original fou escrita aquí. Que fantàstic!!!

The Pump Room, avui convertit en un restaurant

La placa que explica que aquí fou escrita la novel·la més coneguda de Mary Shelley

"Amb més entusiasme de l'habitual, la Catherine es va arribar a la Pump Room. Estava segura que allà es trobaria amb el senyor Tilney abans d'acabar el matí i anava disposada a rebre'l amb un somriure, però el somriure no fou necessari perquè el senyor Tilney no va aparèixer".  Northanger Abbey

5. Pont de Pulteney i Laura Place. El pont de Pulteney, sobre el riu Avon, data del segle XVIII. És dels pocs ponts amb botigues, a l'estil del Ponte Vecchio de Florència. Fins i tot té un saló de te, des de les finestres del qual es pot contemplar el riu. A l'època d'Austen el pont i la Laura place que es troba tot seguit després de travessar-lo des del centre, van esdevenir el lloc de moda de la ciutat i són esmentats en les seves dues novel·les d'inspiració bathiana: Northanger Abbey i Persuasion. 

El Pont de Pulteney, dels pocs ponts habitats



"A Catherine li semblava tan increïble trobar-se enmig d'aquella família, li feia tanta por passar per alt alguna regla del protocol, que durant uns minuts va desitjar tornar a la casa de Pulteney street".
Northanger Abbey

"Lady Dalrymple havia llogat per tres mesos una casa a Laura place i viuria amb gran estil. Havia estat a Bath l'any anterior i lady Russell havia sentit parlar d'ella com una dona encantadora (...) Van visitar Laura place i van rebre les targetes de la vescomtessa vídua de Darlymple i de l'honorable miss Carteret per arreglar entrevistes  i els nostres cosins a Laura place, els nostres parents lady Darlymple i miss Carteret eren el tema obligat de tots els comentaris"
Persuasion


6. The Circus. La plaça més famosa de Bath. Una plaça georgiana rodona, amb edificis d'estil neoclàssic, també en forma de rodona, inspirades en l'arquitectura italiana. El projecte fou de John Wood pare que va morir amb només 50 anys i fou el seu fill, John Wood júnior qui el va dur a terme seguint exactament els plànols del seu pare.  

Al bell mig de la plaça , un gran arbre que a la tardor li dona un atractiu especial.

7.  Royal Crescent. Prop de l'anterior, una altra coneguda plaça georgiana i obra també de John Wood fill, molt influenciat per les obres que l'italià Andreas Palladio havia fet a Roma.

l'impressionant conjunt d'edificis de Royal Crescent

"La tarda del d¡a aquell dia i mentre passejaven tots per Crescent, va sorgir de nou el tema de l'excursió a Clifton, ajornada ja una vegada"
Northanger Abbey

8. The Sally Lunn's. No podem dubtar en afirmar que Jane Austen hi aniria més d'una vegada en aquest local de menjars ja que és la casa més antiga de tot Bath amb més de tres-cents anys, i a Austen el menjar, sense dubte, li interessava i això ho fa patent en les seves novel·les. 
The Sally Lunn's és una delícia. Cal anar-hi i tastar el famós bun, el brioix que va popularitzar la Sally , una jove refugiada de la qual encara podem veure la seva cuina original, on els elaborava.
El menú consta del famós bun i si us agrada, quan visiteu la cuina original, avui convertida en museu, en podreu comprar més per dur-los a casa. Venen en una capseta que a mi em va enamorar. Si aneu per Bath no dubteu a passar per aquí.

Encantador exterior de Sally Lunn's

La cuina de Sally Lunn's on elaborava els famosos buns

Em vaig menjar un de pollastre

I en vam comprar un altre que vam compartir. La capsa és divina

"L'Emma es va sentir decebuda quan s'adonà que només estava explicant a la seva bonica companya com havia anat la reunió del dia anterior a casa del seu amic Cole i la informava sobre el formatge de Stilton, el del nord de Wiltshire, la mantega, l'api, la remolatxa i les postres en general"
Emma

Cada any, al mes de setembre, té lloc a Bath el festival Jane Austen i com ens hem quedat amb ganes de Bath haurem de tornar en aquesta ocasió i gaudir-lo. Deu ser impressionant trobar la ciutat convertida en la que fou en l'època de la Jane. 

"No és allò que diem o pensem el que ens defineix sinó allò que fem"
 Jane Austen

Fotos
Víctor Sanchis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada