Cinc itineraris per gaudir de Valparaíso

Valparaíso és una de les principals ciutats xilenes. Molt propera a la capital, Santiago, de la que dista només 127 Km i ben comunicada amb aquesta per una xarxa d'autobusos amb moltes sortides diàries, és considerada una de les capitals financeres del país degut també a les seva activitat portuària. És també una de les ciutats més visitades del país. Coneguda com la joia del Pacífic,  per a mi va ser un amor a primera vista. Caminar per Valparaíso, Valpo com l'anomenen els locals, és no poder apartar de la càmera ni un moment el dit, que se t'acaba enrampant inexorablement.

Cinc itineraris per gaudir de Valpo:

1. Pel Barrio Puerto
"Valparaíso que disparate eres, que loco puerto loco".
Oda a Valparaíso Pablo Neruda

El barrio Puerto és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 2003. Començareu la ruta per la plaza Sotomayor, la plaça principal de la ciutat. Aquí trobareu el Monumento a los Héroes de Iquique on es troben les despulles del militar Agustín Arturo Prat, màxim heroi xilè que, ves per on, era descendent de catalans  de Santa Coloma de Farners i que va lluitar en les batalles navals de Iqueque i Punta gruesa. També en un costat de la plaça trobareu l'edifici de l'Armada xilena, un preciós edifici a tons blau pastel que ens va agradar molt.

L'imponent edifici de l'Armada xilena presidint la plaza de Sotomayor

Monument als herois d'Iquique

Des de la plaza de Sotomayor podeu seguir pel carrer Serrano i arribar-vos a la plaza Echaurren que fou centre de la ciutat en temps passats. Retorneu cap al Sotomayor i just al davant trobareu el Muelle Prat, nom en honor al militar de qual us he parlat anteriorment. Allà deixeu-vos seduir pels nois que us convidaran a pujar a les barques que fan un passeig d'una mitja hora al voltant del port. És una bona experiència. Veureu fins i tot algun lleó marí, i si com nosaltres, hi aneu a finals de desembre, podreu observar de ben a prop el muntatge que tenen preparat per als focs artificials que festegen el nou any. 

Deixeu-vos convèncer pels nois que us convidaran a pujar a les barques

Veureu algun que altre llop marí

Tot preparat per als focs artificials

Mapa del Barrio Puerto

2. Pels "cerros" Concepción i Alegre
"Que cabeza con cerros desgreñada, no acabas de peinarte nunca, tuviste tiempo de vestirte, siempre te sorprendió la vida". 
Oda a Valparaíso. Pablo Neruda

Els "cerros" són les joies de la corona de la ciutat. En té més de quaranta. I per pujar-los i baixar-los estan els ascensors. Molts d'ells daten de finals del segle XIX o principis del XX i són una veritable delícia. 

El cerro Concepción té dues de les millors esglésies de la ciutat, l'església anglicana Saint Paul i la Luterana de la Santa Cruz i també és un dels més acolorits juntament amb el seu veí Cerro Alegre i tots dos són una bona opció per allotjar-se a Valpo i gaudir de les vistes que treuen l'alè. A part de les dues esglésies, passegeu tranquil·lament pels seus carrers, gaudint dels colors de les seves cases i dels seus murals, busqueu les escales piano ( al passatge Beethoven) i camineu també pels passejos Atkinson i Gervasoni. Podreu veure el rellotge Turri que es troba en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. L'edifici realment no es diu Turri sinó Agustín Edwards ja que va ser aquest editor de diaris qui va tenir la idea de fer un rellotge rèplica del Big Ben de Londres. Aprofiteu per seure a la terrassa del Café Turri i menjar alguna cosa o prendre una copa amb les impressionants vistes a la ciutat que ofereix. Des d'allà agafeu el carrer Templeman que us durà al veí Cerro Alegre. Admireu el passatge Templeman i les seves escales de colors. 

Les escales piano

Les acolorides cases de Cerro Concepción

El nostre hostal a Cerro Concepción. Ens va agradar que fos un hostal verd

Església luterana de la Sta Cruz

El rellotge Turri

La reineta, peix típic del país, al restaurant Turri

Les vistes des del bany de la nostra habitació

Pujant les escales del passatge Templeman

Continueu pel carrer Templeman, un dels carrers més macos i vius i ja al Cerro Alegre, gireu a l'esquerra per Urriola fins al passatge Dimalow. És encantador amb els seus graffittis, les seves paradetes de souvenirs i la seva vista a la badia. Té fins i tot un tobogan pel qual no em vaig poder estar de baixar.  Arribeu-vos a les escales Templeman que es troben entre els carrers Urriola i Lautaro Rosas. Són una de les més fotografiades ja que dalt de tot es troba el famós mural amb la inscripció "We are not hippies, we are happies" des d'allà pel carrer Urriola,  aneu a buscar el paseo Yugoslavo, un dels millors miradors de la ciutat. Aquí es troba el palau Barburizza, actualment Museu de Belles Arts de Valparaíso, un edifici força interessant tot i que no el vam visitar per dins ja que estava tancat. 

Al final de les escales Templeman es troba el popular graffitti

Palacio Barburizza, Museu de Belles Arts

El paseo Yugoslavo un dels millors miradors de la ciutat

L'encantador passatge Dimalow

A l'Hostal Cerro Alegre que ens va agradar molt, vam sopar el cap d'any i després ens van dur a una terrassa des d'on vam veure els focs artificials. Una experiència fantàstica, tant el sopar com l'espectacle de focs. Són vint minuts de focs i com a curiositat us diré que primer llancen tres coets amb els tres colors de la bandera i paren durant un minut per a les abraçades i felicitacions d'any nou. 

Focs artificials d'any nou

Mapa dels Cerros Concepción i Alegre

Com podeu veure en el mapa els ascensors que us duran en aquests cerros són l'ascensor Concepción, el Peral o el reina Victoria. Si baixeu amb aquest últim, just al davant trobareu la Cervecería Altamira . Bona cervesa artesana i bones pizzes en un local amb molta solera. Des d'allà arribeu-vos a la plaza Aníbal Pinto, punt neuràlgic de la ciutat. Aquí es reuneixen els joves, hi ha bons restaurants i quasi sempre actuacions en directe de músics ambulants. 

Els ascensors, un dels atractius de la ciutat

Porteu sempre monedes per pagar els ascensors ja que us en fareu un tip d'agafar-ne

La cerveceria Altamira, als peus de l'ascensor Reina Victoria, molt recomanable

La plaza Aníbal Pinto

3. A La Sebastiana pel Cerro Florida
"La casa crece y habla, se sostiene en sus pies, tiene ropa colgada en un andamio, y como por el mar la primavera, nadando como náyade marina, besa la arena de Valparaíso. Ya no pensemos más, esta es la casa: ya todo lo que falta será azul, lo que ya necesita es florecer y eso es trabajo de la primavera."
A Sebastiana. Pablo Neruda

La Sebastiana és la casa que Pablo Neruda tenia a Valpo , la segona de les que vam veure. En queda una tercera, la d'Isla Negra, que no vam poder visitar,  la qual cosa em sap molt de greu perquè és justament on ell està enterrat, en companyia del seu gran amor Matilde Urrutia i, si haguéssim tingut temps m'hauria encantat conèixer-la. Un motiu més per tornar.
La Sebastiana es diu així perquè aquest era el nom del seu constructor, Sebastian Collado, que va morir abans que fos acabada i que els seus hereus van vendre al poeta quan aquest buscava un lloc on escriure tranquil.  Fou en aquesta casa on Neruda va passar el seu darrer cap d'any, amb l'espectacular vista a la badia i per tant als focs artificials.
El seu interior, igual que el de la Chascona, conserva molts objectes peculiars com col·leccions de mapes , mobles, una barra de bar, que mai no podia faltar en les seves cases o pintures. Entre aquestes destacaria la del poeta Walt Whitman de qui en alguna ocasió van preguntar-li a Neruda si era el seu pare i aquest va respondre que sí, que era el seu pare en  poesia. 
L'entrada a La Sebastiana costa 7.000 pesos, igual que La Chascona a Santiago i el preu inclou una audioguia .

Façana de la Sebastiana. A l'interior no es poden fer fotos més que a les vistes de la badia

No es d'estranyar que aquestes vistes inspiressin el poeta

L'entrada a la casa

En sortir de La Sebastiana dirigiu-vos pel mateix carrer, cap al mar. Passareu per la part més autèntica del Cerro Florida, la que els xilens anomenen Museo a cielo abierto per la quantitat de graffittis que hi trobareu. Val moltíssim la pena  recórrer tranquil·lament aquesta zona. 

Passejant pel Museo a cielo abierto

         

Et falten ulls per contemplar-ho tot

Color arreu, a les parets, les escales, els fanals...

4. Amb el tròlei cap a l'ascensor Polanco
"Pronto, Valparaíso marinero, te olvidas de las lágrimas, vuelves a colgar tus moradas, a pintar puertas verdes, ventanas amarillas".
Oda a Valparaíso. Pablo Neruda

El tròlei és el mitjà de transport més autèntic de Valpo. És l'única ciutat xilena que en té i el segon més antic d'Amèrica del Sud. El tròlei ha estat declarat monument nacional. Així que agafar-lo era imprescindible. El vam fer servir per anar a veure l'ascensor Polanco, que el propietari del nostre hostal ens va recomanar molt i amb raó. Una de les millors vistes de Valpo es troben al final d'aquest mític ascensor. Així que mataven dos ocells d'un sol tret: provàvem el tròlei i pujàvem a l'ascensor. Vam agafar-lo molt a prop de la Plaza Sotomayor i després de pujar i baixar amb l'ascensor ens vam arribar a veure l'edifici del Congreso Nacional, que era ben a la vora, just al costat de la també popular plaza O'Higgins i des d'allà vam tornar. Una excursió molt recomanable.

Agafar el tròlei és una experiència imprescindible a Valpo

L'entrada a l'ascensor Polanco que, com podeu veure, data del 1915

Cal recórrer un passadís molt llarg però les vistes s'ho valen

A què paguen la pena les vistes?

L'edifici del Congreso Nacional

Monument a la solidaritat representat per quatre gruixuts cables de coure entrellaçats. Es troba just al davant de l'edifici del Congreso Nacional

5. A la bella Viña del Mar
"Para que tu me oigas, mis palabras se adelgazan a veces,  como las huellas de las gaviotas en las playas".
Poema n. 5 de Veinte poemas de amor y una canción desesperada". Pablo Neruda

Annexionada a Valpo es troba la seva germana Viña del Mar, l'anomenada ciutat jardí, la de les platges més boniques del país. Aquí té lloc cada any, al febrer, el famós festival de la cançó i aquí vam poder veure el primer dels moais. Després en veuríem molts més a Rapa Nui, però aquest va ser el primer, portat des de l'illa. 
Us podeu arribar amb el Colectivo (autobús) que surt de la plaza Sotomayor i triga una mitja hora. 
Aneu a veure l'amfiteatre Quinta Vergara on es celebra des del 1960 el famós Festival de la Cançó de Viña del Mar, el rellotge de flors i no us perdeu el moai que es troba a l'exterior del museo Fonck i que és dels pocs que es poden veure fora de l'illa de Pasqua.
Després podeu fer un passeig per la platja, i si fa bo, banyar-vos en les aigües del Pacífic i acabar dinant en un dels molts restaurants amb vistes que hi trobareu. Un pla espectacular. Nosaltres vam dinar al Club árabe. Castillo del Mar i ens va agradar força tot i que estava ple fins la bandera.

L'amfiteatre amb capacitat per a 15.000 espectadors

El famós festival se celebra des del 1960 cada febrer

El popular rellotge de flors. Li faltaven les busques perquè estava en reparació

Un dels pocs moais fora de Rapa Nui al museu Fonck

Just davant del moai trobareu paradetes de records. No ens vam poder resistir

Remullada de peus al Pacífic. Aquell dia estava prohibit el bany, el temps no hi acompanyava

La gavina és el símbol de la ciutat i també el guardó que s'entrega als guanyadors del Festival de la Cançó

A Viña del Mar vam veure el primer senyal de via d'evacuació de tsunami. Ens va impactar. Després en vam veure moltes més.

Vistes al mar des de la nostra taula

Combinat de peix i marisc típic. Estava per llepar-se els dits

"Cada vez que me siento triste pienso en el viejo Valparaíso y su gente y vuelvo a ser feliz"  Joaquin Edwards Bello

Vull agrair els que han fet possible aquest viatge: Level ( que des de fa uns mesos té vol directe Barcelona - Santiago de Xile i que ens va proporcionar els vols), Luz Maria Aravena i Betsabé Riquelme de CL Mundo (que ens va proporcionar l'allotjament a Santiago i un tour guiat per Santiago i per Viña del mar i Valparaíso) amb menció també del nostre xofer molt professional, l'Armando i la nostra guia, la Romina, Ana Márquez d'Interface Tourism (organitzadora de l'event on vam guanyar la possibilitat de visitar aquest bonic país)i Jordi Solé d'Aeromarket  que ens va servir de pont amb CL Mundo.

Fotos: 

Víctor Sanchis