Rapa Nui és coneguda habitualment com a Illa de Pasqua, nom que li van donar quan l'holandès Jacob Roggeveen la va redescobrir el 5 d'abril de 1722, festivitat de Pasqua de Resurrecció. És una illa de la Polinèsia que pertany a Xile, concretament a la província de Valparaíso.
Enclavada al bell mig de l'oceà Pacífic i distant 3700 Km del continent americà, només és accessible amb vols de la Companyia Latam procedents de Santiago de Xile o bé des de Papeete a Taití.
Com a dades útils us explicaré que abans de volar a Rapa Nui heu d'omplir un Formulari on, a més de les vostres dades, haureu d'indicar el vostre allotjament i el número del vol de tornada. Sense aquests requisits no us permetran entrar a l'illa i, important també, quan arribeu a l'aeroport, que es diu Mataveri i és força curiós, heu de comprar les entrades per al Parc Nacional de Rapa Nui. Sense elles no podreu visitar res. És important fer-ho a l'arribada ja que quan aterra l'avió obren l'oficina de venda, després ja només podreu optar per fer-ho a l'oficina de la capital i amb un horari molt restringit per la qual cosa és millor assegurar-vos la jugada.
 |
| L'aeroport de Mataveri és molt curiós. La cua que veieu no és per sortir, és per comprar les entrades al Parc Nacional. L'heu de fer |
NOVETAT: JA ES PODEN COMPRAR EN LÍNIA EN AQUEST ENLLAÇ
Les entrades valen 80 dòlars. Tenen una validesa de deu dies des del primer ús i a cada lloc on aneu uns les segellaran. Hi ha dos emplaçaments, els més concorreguts, on només es pot accedir una vegada, són els d'Orongo I Ranu a Raraku, als altres podreu anar tants cops com vulgueu.
Des de l'aeroport a la capital, Hanga Roa, hi ha molt poca distància i només es pot fer amb cotxe o taxi. És habitual que en reservar l'allotjament us demanin el vol amb que vindreu i us vinguin a rebre amb els típics collarets de flors. És la seva particular benvinguda, francament encantadora. També us tornaran a l'aeroport a l'hora de marxar. Són molt hospitalaris els nadius.
Mentre us vaig detallant el més interessant de Rapa Nui us aniré explicant també alguns conceptes i paraules clau de la seva cultura que cal saber per gaudir més de la visita en aquest meravellós indret.
 |
| Al nostre allotjament amb els collarets de flors tan típics de la Polinèsia |
Hanga Roa és la capital de l'illa i on es concentren bona part dels allotjaments i quasi tota la població autòctona. Té un carrer principal: l'avinguda Policarpo Toro que es creua amb un altre on es troben les botigues i restaurants, que es diu Te Pito te Henua.
Les nostres recomanacions per fer a Hanga Roa:
- Aneu a veure els primers moais, al costat de la platja. Tindreu un primer contacte amb aquestes originals escultures ancestrals i de passada us podreu asseure a fer un gelat en una de les terrassetes que voregen el mar.
Els moais són estàtues monolítiques (d'una sola peça) construïdes com a representació dels seus avantpassats difunts. Vaja, que com no hi havia fotos doncs calia esculpir el seus rostres.
Els moais es construïen amb pedra volcànica i escòria vermella.
Cal aclarir que no en va quedar cap dempeus ja que en les guerres tribals se'ls van tirar a terra uns als altres i que tots els que podem veure en l'actualitat han estat reconstruïts i aixecats de nou.
 |
| Primer moai a la capital Hanga Roa |
 |
| Seure a prendre un gelat amb aquest paisatge al davant és un luxe |
- Arribeu-vos fins a Ahu Tahai per veure l'únic moai amb ulls de tota l'illa.
L'Ahu és la plataforma cerimonial on es col·locaven els moais, sempre mirant cap a l'interior de l'illa per poder projectar el seu mana o poder sobrenatural als seus descendents, cosa que feien a través dels ulls, que estaven fets amb corall.
L'Ahu Tahai es troba a Policarpo Toro. És molt interessant, no sols perquè podreu observar com eren els ulls sinó també perquè és dels pocs que té també el pukao, el monyo que representa els cabells.
 |
| El Tahai, l'únic moai reconstruït amb ulls. Observeu el pukau o monyo que representa els cabells
- Aneu a visitar el MAPSE- museo padre Sebastián Englert. Aprendreu un munt de la interessant cultura Rapa Nui. Es troba a 20 minuts caminant des del centre d'Hanga Roa i l'entrada és gratuïta. Entre les peces més destacables es troben les restes d'un ull original de moai, unes tauletes amb l'escriptura típica, anomenada Rongo-rongo, i un dels pocs moais femenins que s'han pogut trobar.
De moais femenins se n'han trobat ben pocs. El del museu és un dels millor conservats
|
- Aneu a veure l'església i a ser possible quan estiguin fent missa. Veureu la cerimònia que és ben viva i que us encomanarà les ganes de participar-hi.
 |
| L'església d'Hanga Roa |
- Visiteu la fira dels artesans. Segur que caurà alguna cosa: un imant, una reproducció d'algun moai, qualsevol objecte que us atragui i que tingueu ganes de dur-vos a casa per recordar la vostra estada en aquest increïble indret.
 |
| Gaudiu de l'artesania típica |
- Tasteu la gastronomia local en algun dels molts restaurants: els ceviches, la tonyina, el marisc o les empanades. Nosaltres us recomanem Ponkene Tai just al davant de l'Ahu Tahai, el moai amb ulls. Un restaurant obert fa molt poc amb bon menjar, personal molt agradable i un photocall on vaig xalar de valent fent-me fotos amb les corones de flors típiques.
 |
| Des de la finestra del restaurant es veu el moai |
 |
| Estava tot boníssim |
Per recórrer l'illa teniu dues opcions, donat que no hi ha transport públic: llogar un cotxe o apuntar-vos a les excursions guiades que us oferiran a la capital o que podeu reservar per internet. La primera opció us donarà més llibertat i la segona us proporcionarà més informació. Nosaltres vam optar per les excursions amb guia i la veritat és que no ens penedim. La guia ens va explicar moltíssimes coses , algunes d'elles no les hauríem descobert si haguéssim anat pel nostre compte.
Hanga Roa està agermadada amb la ciutat catalana d'Olot.
Hanga Roa està agermadada amb la ciutat catalana d'Olot.
Per conèixer bé l'essencial de l'illa hi ha tres itineraris bàsics.
- Itinerari 1. Hanga Roa - Ahu Akivi- Ahu Vinapu - Ana te Pau - Puna Pau - Hanga Roa.
Recordeu que Ahu vol dir plataforma sobre la qual s'enclaven els moais així que ja veieu que en aquest itinerari en veurem molts.
 |
| Mapa de l'itinerari 1 |
Ahu Akivi és una de les plataformes cerimonials més interessants. Té set moais d'una mida bastant igual i la seva característica principal és que són els únics moais que miren al mar i no al centre de l'illa ja que, com us he explicat abans, els antics habitants creien que els moais, gràcies als seus ulls, conferien poder als seus descendents per la qual cosa els col·locaven mirant la tribu i no d'esquena. I a més, estan ubicats de forma que els permetien saber a quina estació es trobaven ja que a l'equinocci de tardor (21 de juny) el sol incidia just sobre el cap del moai del centre i a l'equinocci de primavera sobre l'esquena. Se'ls associa a una llegenda que explica que els set moais representarien set exploradors que van descobrir l'illa enviats per Hotu Matu'a que buscava un lloc on poder viure i va ser el primer rei.
 |
| Els set moais de Haru Akivi |
Ahu Vinapu és una plataforma on podem trobar el moai femení tot i que no està tan ben conservat com el del museu. Es troba també un moai enterrat, de forma que només li sobresurt el cap i que és un dels més antics de l'illa.
 |
| El moai enterrat, un dels més antics de l'illa |
 |
| La nostra guia, Valentina, explicant-nos perquè es creu que aquest moai és femení |
Ana te Pahu. Ana vol dir cova i la Te Pahu és la cova més gran de tot Rapa Nui. Es va originar a partir de la darrera erupció volcànica que va patir l'illa. És de fàcil accés. Va ser utilitzada com a vivenda. També va servir com a reserva d'aigua i, durant les guerres entre tribus, com a refugi. Se la coneix popularment com la cova dels plàtans per la gran quantitat d'aquests arbres que podem trobar sobretot a la part de l'entrada.
 |
| Entrada a la cova |
 |
| Inspeccionant el terreny |
 |
| Interior de la cova |
Puna a Pau. Puna a Pau és un volcà inactiu amb un cràter que és l'única font natural d'escòria vermella. La seva importància radica en què aquí van ser construïts la majoria dels pukau (monyos que servien de cabell) dels moais, gràcies a la gran presència d'aquest material: l'escòria vermella.
 |
| Tots els indrets del Parc estan molt ben senyalitzats |
 |
| L'escòria vermella amb que es construïen els pukau |
- Itinerari 2: Hanga Roa - Orongo - Rano Kau - Hanga Roa
Orongo. A cada viatge et queda sempre alguna cosa per fer que t'obre la porta a tornar en una altra ocasió en aquest indret. Aquí, a Rapa Nui, aquesta cosa va ser Orongo. Anar-hi, vam anar-hi , però no vam poder veure-ho a causa del vent que bufava en ràfegues de 140 Km per hora i feia perillosa la visita per la qual cosa van haver de tancar-lo al públic. És habitual que aquí passin aquestes coses així que ens vam quedar amb les ganes de conèixer aquest poblet format per 54 cases ubicades al voltant del cràter d'un volcà i que en el seu interior contenen pintures rupestres, la majoria de les quals fan referència a la cerimònia de l'home-ocell que havíem preparat acuradament per poder gaudir del moment. Llàstima!
El culte a l'home-ocell, que tenia lloc aquí i a l'illot de Moto Nui, era un cicle anual de ritus que culminaven amb l'elecció del que seria el líder- el Tangata Manu- durant tot l'any següent. L'escollit era el que aconseguia obtenir el primer ou del Manutara . Els caps de cada tribu competien per mitjà dels seus Hopu - representants. El cicle començava cap al mes de juliol amb els preparatius. Durant l'agost els Hopu nedaven cap a l'illot de Moto Nui on esperaven el Manutara. Al setembre un dels Hopu trobava el primer ou del Manutara que determinava qui seria el Tangata Manu - cap de les tribus - durant aquell any. Un cop establert qui seria, calia complir els Tapu - procediments _ que consistien en rapar-li el cap, les pestanyes i les celles. Després el Tangata Manu baixava des de Rano Kau fins a Mataveri cantant i ballant com a triomfador. Després de recórrer l'illa amb la seva família, establia la residència al volcà Rano Raraku on vivia tot l'any aïllat, amb l'única companyia d'un sacerdot, l'Ivi Atua. Ningú, excepte aquest, se li podia acostar i no podia rentar-se ni tallar-se el cabell o les ungles.
 |
| Mapa de l'itinerari 2 |
El culte a l'home-ocell, que tenia lloc aquí i a l'illot de Moto Nui, era un cicle anual de ritus que culminaven amb l'elecció del que seria el líder- el Tangata Manu- durant tot l'any següent. L'escollit era el que aconseguia obtenir el primer ou del Manutara . Els caps de cada tribu competien per mitjà dels seus Hopu - representants. El cicle començava cap al mes de juliol amb els preparatius. Durant l'agost els Hopu nedaven cap a l'illot de Moto Nui on esperaven el Manutara. Al setembre un dels Hopu trobava el primer ou del Manutara que determinava qui seria el Tangata Manu - cap de les tribus - durant aquell any. Un cop establert qui seria, calia complir els Tapu - procediments _ que consistien en rapar-li el cap, les pestanyes i les celles. Després el Tangata Manu baixava des de Rano Kau fins a Mataveri cantant i ballant com a triomfador. Després de recórrer l'illa amb la seva família, establia la residència al volcà Rano Raraku on vivia tot l'any aïllat, amb l'única companyia d'un sacerdot, l'Ivi Atua. Ningú, excepte aquest, se li podia acostar i no podia rentar-se ni tallar-se el cabell o les ungles.
 |
| Arribar sí que vam arribar però no vam poder visitar-lo |
Ranu Kau és el volcà més gran de l'illa. El seu cràter fa més d'un quilòmetre de diàmetre. La paret del volcà la configura una enorme paret ( el Kari kari) oberta al mar. La paret va ser formada per la lava volcànica i després l'onatge es va encarregar de la resta. Ranu vol dir volcà i Kanu, aigua. Hi ha també un mirador des del qual es pot observar el volcà en tota la seva immensitat.
 |
| El volcà amb aigua |
 |
| El mirador des d'on es pot contemplar bé el volcà |
- Itinerari 3: Hanga Roa- Ahu Tongariki- Ranu Raraku - Te Pito Kura - Platja d'Anakena - Hanga Roa.
Ahu Tongariki és la plataforma més gran de moais de l'illa. Ni més ni menys que 15 moais - encara m'emociono quan hi penso en el moment que els vaig veure encara de lluny - que configuren el monument més gran de tota la Polinèsia. Els 15 moais són diferents en forma i en mida. El més petit fa sobre els sis metres i el més gran, uns nou. Només un d'ells duu el pukau. La diferència entre ells fa pensar que van ser construïts per líders diferents i en diferents èpoques i demostren que la tècnica va anar millorant amb el temps.
Al 1960 un tsunami va enderrocar els moais que van haver de ser aixecats i restaurants de nou. Això no va se realitzat fins a 30 anys després, el 1992.
A la vora d'aquests 15 colossos trobem un altre moai que no té tallades les conques dels ulls. Es pensa que no es devia tenir intenció de posar-lo sobre la plataforma i que per això ja no es van tallar. Es troba en una posició que sembla que miri les estrelles. També trobem l'anomenat moai viatger, nom que se li va donar ja que el 1982 va viatjar al Japó per a una exposició sobre la cultura Rapa Nui.
A més dels moais trobem també aquí diversos petròglifs. Això encara no us ho he explicat.
Els petròglifs són imatges gravades a la roca. A Rapa Nui hi ha més de 500 distribuïts per tota l'illa i que representen al déu Make-Make, considerat el déu creador de la humanitat. Aquest déu és exclusiu de Rapa Nui tot i que es planteja la seva relació amb Tane, el déu creador comú a la Polinèsia.
 |
| Recorregut de l'itinerari 3 |
Al 1960 un tsunami va enderrocar els moais que van haver de ser aixecats i restaurants de nou. Això no va se realitzat fins a 30 anys després, el 1992.
A la vora d'aquests 15 colossos trobem un altre moai que no té tallades les conques dels ulls. Es pensa que no es devia tenir intenció de posar-lo sobre la plataforma i que per això ja no es van tallar. Es troba en una posició que sembla que miri les estrelles. També trobem l'anomenat moai viatger, nom que se li va donar ja que el 1982 va viatjar al Japó per a una exposició sobre la cultura Rapa Nui.
A més dels moais trobem també aquí diversos petròglifs. Això encara no us ho he explicat.
Els petròglifs són imatges gravades a la roca. A Rapa Nui hi ha més de 500 distribuïts per tota l'illa i que representen al déu Make-Make, considerat el déu creador de la humanitat. Aquest déu és exclusiu de Rapa Nui tot i que es planteja la seva relació amb Tane, el déu creador comú a la Polinèsia.
 |
| No tinc paraules per descriure el moment |
 |
| Els 15 moais en tota la seva esplendor. Només un duu el pukau |
 |
| El moai viatger, anomenat així perquè va anar fins al Japó |
Només arribar us sorprendrà molt la gran presència de moais que hi trobareu disseminats per la zona. Alguns enterrats, altres inacabats, altres tombats. És clar, és la fàbrica de moais i en una fàbrica és normal que trobem peces soltes de diferents elements. De l'observació d'aquests moais a mitges s'ha pogut deduir que es tallaven amb el cap amunt , fent servir de guia el nas per tal de guardar les proporcions i que un cop estaven tallats es desprenien de la roca mare i llavors podien tallar la part del darrere. A partir d'aquí existeixen diverses teories de com podien moure aquests colossos per dur-los al lloc on es quedarien per sempre.
Entre els molts moais o trossos de moais que trobareu aquí destaquen:
El Tai Hare Atua , que es creu que és el primer moai. No té nas, ni coll, ni conques dels ulls, ni orelles, ni braços. Està tombat a terra i sembla ser que al rei que el va manar tallar no li va agradar gaire i va decidir deixa-lo allà perquè els seus constructors seguissin practicant i millorant la tècnica.
El moai Hinariru o moai del coll tort, figura icònica que trobareu en molts dels catàlegs que publiciten l'illa.
El moai Piro Piro ( mala olor) un moai amb el nas molt punxegut. D'aquí el seu nom, no perquè ell faci mala olor sinó perquè sembla que està sentint alguna olor desagradable amb el seu nas.
El moai Tukuturi (ajupit) ja que és l'únic que es troba en aquesta posició. Té el cap més rodó que la resta dels seus companys.
Rano Raraku és el lloc de l'illa on vam passar més temps i més que haguéssim estat ja que té tanta quantitat de material que no te l'acabaries mai.
 |
| Tukuturi, el moai ajupit |
 |
| Tai Hare Atua es creu que va ser el primer moai |
 |
| Hinariru, el moai del coll tort |
 |
| Piro Piro, el moai de la mala olor |
 |
| Ko Kona he Roa el moai amb petròflifs. El vaixell es pot apreciar força bé a la foto |
 |
| Fotos divertides amb moais |
 |
| Hi ha tants detalls per veure que no te'ls acabaries mai |
Te Pito Kura. Es tracta d'una pedra magnètica rodona d'uns 80 cm de diàmetre que té quatre pedres més petites al seu voltant. El significat del seu nom és el melic del món, on comença i acaba la terra. Els nadius creien que aquesta roca canalitzava el mana, l'energia del seus ancestres. El cert és que la roca té un alt contingut en ferro i hi ha qui creu que proporciona energia i guareix determinades malalties. Abans es podia tocar, ara, des de fa un temps, ja no està permès.
En aquest indret trobareu també el moai Paro, el més gran de tota l'illa tot i que ara no es troba dempeus. Al costat es troba el seu pukau que pesa 10 tones.
 |
| Te Pito Te Kura, la pedra magnètica portadora d'energia |
 |
| El moai Paro i al costat el seu pukau |
A Anakena trobareu també un bar restaurant que ens va sorprendre gratament pel fet que aposta per la sostenibilitat: zero plàstic i material tot reciclable, com la canyeta del batut que ens vam prendre que era metàl·lica.
 |
La platja d'Anakena
La millor platja de l'illa
|
 |
| La Hau Nau Nau amb els seus set moais |
 |
| El bar restaurant. Aposta per la sostenibilitat, zero plàstic i energia solar |
- Respecteu sempre les senyalitzacions. Camineu només pels camins senyalitzats.
- No camineu ni pugeu a les plataformes cerimonials. No toqueu cap monument. Observeu-los des dels llocs indicats
- No recolliu pedres ni objectes del terra.
- No llenceu escombraries.
Cal ser viatgers respectuosos amb el patrimoni i a més no seguir les normes en aquest cas pot comportar penes de presó.
Glossari ( per si us heu perdut)
- Moai: estàtua monolítica d'una sola peça, construïda amb pedra volcànica, com a representació dels avantpassats.
- Ahu: Plataforma cerimonial on es col·locaven els moais.
- Mana: poder sobrenatural que els moais concedien als vius a través dels seus ulls.
- Ana: cova
- Pukau: monyo que feia de cabell del moai, contruït amb escòria vermella
- Ranu: volcà.
- Rongo-Rongo: escriptura típica Rapa Nui.
- Moto Nui: cicle anual de ritus per triar líder.
- Tangata Manu: líder de les tribus durant un any.
- Hopu: representants dels caps de les tribus.
- Tapu: procediments que s'havien de dur a terme amb el Tangata Manu, com ara rapar-lo.
- Ivi Atua. sacerdot que acompanyava al Tangata Manu. Única persona que podia estar amb ell.
- Make Make: déu creador de la humanitat.
- Hotu Matu'a: primer rei de l'illa
Dona't perquè tot recomenci
ordit en perills de silenci,
virginal d'un foc absolut;
com passant de l'illa inaudita,
qui s'exalta al somni volgut
en la perla ardent que l'imita
Carles Riba.Que en el cant
Fotos:
Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.