Puglia. Talonejant Itàlia

Un cap de setmana de tres dies per Puglia pot donar per molt si t'organitzes bé. 

Puglia es troba al sud d'Itàlia, al taló de la bota i és una regió que no decep. Fins ara, del sud, només coneixíem Nàpols i la costa Amalfitana, que ens havia encantat, ara restarem enamorats per sempre més d'aquesta part tan autèntica, tan peculiar, tan Itàlia en tota la seva essència.

Volem a Bari amb Vueling i allà ens establim. Lloguem un cotxe per a dos dies, el tercer volem gaudir de la capital, Bari. Així que no ens caldrà.

Per acompanyar-me en el relat d'aquest roadtrip per Puglia he triat les paraules de tres dones poetes, italianes, evidentment, ja que qui millor que elles per posar paraules a les emocions que el país ens ha transmès.

Bari

"Mi sdraiavo sul muretto basso all'aperto
a guardare il cielo a dormire
a dormire a guardare il cielo
Non è perfetto dormire se sopra c'è il cielo da guardare
ma poi chiudere gli occhi e sognare
e mescolare il cielo e il sogno
e trascorrere il tempo a cercare la strada del ritorno"
Linda Mavian

Em reclinava sobre el mur baix, a l'aire lliure
per mirar el cel i per dormir
dormir i mirar el cel
No és perfecte dormir si a sobre hi ha un cel per mirar
però puc tancar els ulls i somniar
i passar el temps buscant el camí de retorn.

Comencem a conèixer Bari pel passeig del Lungomare. Fa un matí de sol radiant que convida a passejar. Els pescadors venen els seus productes en les seves acolorides parades i tot plegat fa olor a sal i a mar. Els racons més autèntics van apareixent al nostre pas i no donen treva als nostres ulls embriagats de color.

Bari des del passeig de Lungomare

Els pescadors i les seves acolorides parades

Uns racons que són una explosió de color

Passejant pel Lungomare cal arribar-se al Fortino de Sant'Antonio, una de les fortificacions de defensa de la ciutat, ideal per gaudir d'unes excel·lents vistes.

Fortino de Sant'Antonio

Caminar pels carrers de Bari Vecchia és un plaer que no t'acabes. Cada racó, cada detall, et fa aturar embadalit i no pots parar de fotografiar allò que veus com intentant retenir-lo a la retina per sempre més. El sentiment religiós dels seus habitants es fa palès a cada centímetre amb les capelletes, les verges i els sants que anem descobrint. Tot és autèntic, tot és real però podria ser també el decorat de qualsevol pel·lícula italiana.

Hi ha capelles arreu

D'esglésies n'hi ha per donar i per vendre, de vegades una al costat de l'altra.

La basílica de Sant Nicola di Bari, que conté les relíquies del sant, és la que congrega més feligresos, alguns d'ells, agenollats, resen al sant amb devoció.

Sant Nicola di Bari

Exterior de la Basílica

Cal destacar també el Duomo, dedicat a sant Sabino, que sens dubte perd protagonisme enfront la fama de la basílica de St Nicola però que val la pena visitar-la també.

Duomo

Passejant pels encisadors carrers de Bari Vecchia  vam fer una troballa que ens va agradar molt. Concretament al carrer Del' Arco Basso. Allà les dones fan artesanalment la pasta típica, les orecchiette, al bell mig del carrer. Embadalits vam quedar. Només vam veure dones, de totes les edats, però dones totes. Possiblement és una tradició que han heretat de les seves nonnes (àvies). El cas és que elles són les que treballen i els homes de mentre es reuneixen a l'Associació Cultural.

Fabricant les orecchiette

Més artesanal impossible

Mentre les dones fabriquen les orecchiette, els homes es reuneixen a l'Associació Cultural

Una altra visita interessant és la de la Fortalesa Sueva, just a l'inici de Bari Vecchia. És molt gran i es pot visitar. Nosaltres, però no vam entrar.

La fortalesa sueva

Les dues places més emblemàtiques de la part antiga són la piazza Mercantille i la piazza Ferrarese. Ambdues tenen molt encant i són molt animades. Els caps de setmana al vespre estan plenes de gent jove que compra menjar en els molts quioscos on venen pizzes, frittures, creps, entrepans i tot tipus de menjar ràpid que ells mengen allà, dempeus, fent petar la xerrada amb els amics.

Piazza del Ferrarese

A la Bari Nuova cal fer menció especial dels teatres. Bari té tres teatres, a quin més espectacular: el Petruzzelli, que fou destruït en un incendi al 1991 i reconstruït, el Piccinini i el Margherita.

Teatre Petruzzelli

I la sort ens va acompanyar ja que vam coincidir amb la Festa de la Xocolata. I tant que ens agrada, a nosaltres, la xocolata! Estava instal·lada al Corso Vittorio Emanuele, un bonic passeig amb palmeres paral·lel al Lungomare.

Coincidir amb la festa va ser molta sort

ALBEROBELLO

"L'ombra ne avanza, entrambi ora ci tocca,

complici e sposi, rami bipartiti

di unica radice, stelle opposte,

nelle case discoste ricoprendoci

come un tempo il lenzuolo".

        Maria Luisa Spaziani

L'ombra avança, a tots dos ens toca,

còmplices i esposos, branques partides

d'una única arrel, estrelles oposades

en cases separades, cobrint-nos

com en un temps els llençols.

Alberobello es troba a 55 Km de Bari, a la vall d'Ítria, força mal comunicada amb la capital. La millor opció és arribar amb cotxe.

Alberobello és una ciutat de fades. Sí, de fades. I és que gairebé les veus volar per sobre dels trulli. Els trulli són les vivendes típiques d'aquesta zona, de parets blanques amb els sostres grisos en forma de con. Són originàries de l'edat mitjana i considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Diverses són les raons que al llarg del temps s'han esgrimit per explicar l'origen d'aquestes construccions.  La més estesa les relaciona amb la recaptació d'impostos, ja que aquest tipus de teulades donarien a les cases la sensació de no estar acabades i això faria estalviar als pagesos que les varen construir, els impostos que havien de pagar al senyor feudal. Molts trulli tenen pintats al sostre diversos símbols d'origen religiós, destinats a la protecció de la llar i per foragitar els mals esperits (el malochio), encara que es diu que també servien per diferenciar-les. Són tan iguals que algú podria equivocar-se al tornar a casa, no?

Els trulli. Observeu els símbols pintats a les teulades

Per visitar Alberobello heu de tenir en compte les tres zones diferenciades en què es divideix el poble: El Centro Storico, Rione Aia Piccola i Rione Monti.

Rioni Monti és la zona més turística. Els trulli aquí s'han convertit en botigues de records, la qual cosa et permet entrar i veure'ls per dins. Alguns t'ofereixen gratuïtament la possibilitat de pujar a la seva terrassa des d'on s'obtenen fantàstiques fotos d'aquesta part tan encantadora. Sigueu bons i a canvi compreu-los alguna cosa, ni que sigui un imant que us vendran pel mòdic preu d'un euro. En aquesta zona podreu visitar també l'església trullo di Sant'Antonio i els Trulli Siamese a l'entorn dels quals gira una llegenda que parla de l'enemistat de dos germans a causa d'una noia, promesa amb el gran però enamorada del petit, fet que va produir la divisió de l'habitatge.

Des de les terrasses dels trulli es poden obtenir bones fotos

Els Trulli Siamese

Rione Aia Piccola és la meva zona favorita. Molt més tranquil·la que l'anterior per poder passejar i gaudir.  Aquí vaig descobrir alguns dels significats dels pinacles que coronen els trulli i que tenen formes diferents, segons la posició social dels seus habitants, així com dels dibuixos de les teulades dels quals us he parlat abans

Diferents tipus de pinacles i significat dels símbols

En aquesta zona es pot visitar també la Casa d'Amore, que no té res a veure amb l'amor sinó amb el cognom del seu propietari i que avui dia es destinada a usos socials.

La Casa d'Amore

 Centro Storico aquí conviuen els trulli amb les vivendes "normals" i aquí podeu visitar la joia de la corona: el Trullo Sovrano, l'únic de dos pisos. Es troba a la piazza Sacramento. 

Interior del Trullo Sovrano

Inscipció a Trullo Sovrano

Em va encantar la inscripció que penjava de la paret : "El Trullo Sovrano és la vida de qui l'ha habitat i de qui l'habita, no tant perquè l'home té el cor de pedra sinó sobretot perquè el Trullo té el cor de l'home". Preciós.

També podeu visitar la chiesa dei Santi Medici Cosma e Damiano. 

Santi Medici Cosma e Damiano

Polignano a mare

"E io giaccio sfinita

su di te che diventi spiaggia

e io che divento onda

che per tu percuoti e percuoti

con il tuo remo d'Amore"

        Alda Merini

I jo descanso, exhausta

sobre teu que ets platja

i jo soc onada

que fueteges i fueteges

amb el teu rem d'Amor

Polignano A mare és un preciós poble situat a uns 30 Km de Bari que a diferència d' Alberobello sí està ben comunicat amb tren. Tot i així, nosaltres vam aprofitar que teníem el cotxe de lloguer per anar-hi.

Polignano és la pàtria natal de Domenico Modugno, el famós cantant, actor i polític conegut sobretot per la seva cançó Volare, que en realitat es deia Nel blu dipinto di blu i a qui el poble dedica una estàtua gegant en un dels llocs més bells i visitats, Cala Porto o Lama Monachile amb unes vistes als penya-segats que treuen l'alè.

Amb Domenico Modugno

"Volare, oh, oh

cantare, oh, oh, oh, oh

Nel blu dipinto di blu

felice di stare lassu"...

Penya-segats que tallen la respiració

La famosa platja de Lama Monachile

Passejar pel Centro Storico és una meravella. No és d'estranyar que molts directors italians hagin triat aquest escenari per filmar les seves pel·lícules. Entreu per l'Arco Marchesale i gaudiu dels carrers estrets amb racons encantadors. Arribeu-vos fins a la piazza dell'Orologio, on es troba el Palau del mateix nom, i, si el temps ho permet,  preneu alguna cosa en les terrassetes de la piazza St Benedetto. 

Piazza dell'Orologio

Aturada a la piazza St Benedetto. Vam tastar una llimonada de Sorrento que estava boníssima!

Un dels encantadors racons que ofereix el poble

A més, per si tots aquests atractius fossin pocs, Polignano és un poble ple de poesia, gràcies a la iniciativa de Guido il Flâneur que va tenir la fantàstica idea d'omplir tots els racons del poble de versos. Els pots trobar a les escales, les parets, les portes o els llocs més insospitats. Quina idea més genial!!!

Poesia arreu

Les bones adreces

A Bari:

Vam sopar a La Uascèzze, que en dialecte puglià vol dir alguna cosa com trobada d'amics. És un lloc amb molt encant a Bari Vecchia però sempre ple fins dalt. Nosaltres no havíem reservat i vam haver de sopar a la terrassa. Tot i que feia una mica de fresca, amb l'estufa vam estar bé. Aquí podreu tastar les especialitats puglianeses com ara l'arròs amb musclos o les orecchiette cime di rape ( amb grelos) i els fantàstics taralli, l'aperitiu per excel·lència d'aquesta regió. Són com uns bastonets de pa, rodons amb algun ingredient afegit. Estan de mort. En molts llocs te'ls serveixen juntament amb el pa.

Els taralli

El Borgo Antico R45 és un restaurant amb menús interessants, formats per uns antipasti freds i calents que estan força bé i un plat principal de pizza o pasta. Força recomanable també.

Antipasti del Borgo Antico R45

Les pizzes de la Buenalléggre , boníssimes  són un bon recurs. Qui es pot resistir a una bona pizza italiana?

I un imperdible a Bari és la gelateria Martinucci - també la trobareu a Alberobello. Gelats irresistibles. Tasteu el de pistacchio, és sublim.

Gelats divins

A Alberobello:

En un lloc tan turístic és difícil trobar un lloc on menjar bé i sense quedar escurat. Lluny de la zona més freqüentada, al mig del Centro Storico, vam trobar el Trullo dei Sapori i ens va agradar molt. Vam tastar la frittura mista i les orecchiette cima di rape. Bona relació qualitat preu.

Frittura mista a Trullo dei Sapori

A Bari ens vam allotjat al B&B Semplici Emozione. Està bastant a prop del centre i ofereix uns preus molt competitius. Les habitacions són àmplies i còmodes.

La nostra habitació al B&B Semplici Emozioni

  

I això és tot

Arrivederci!!

Fotos: 

Víctor Sanchis

M. Clara Camps

Selfies: Carles Diago