Toulouse. Un acròstic a la ciutat rosa

Feia temps que teníem ganes de fer una escapadeta a França amb Renfe i SNCF i la fira B-travel que es va celebrar el març passat, ens va donar l'ocasió:  els bitllets de tren durant els dies de la fira estaven a 50% així que no ho havíem de pensar més. Toulouse va ser l'escollida i he de dir que la comoditat de viatjar en tren de centre a centre de ciutat és un avantatge molt gran.

Buscant informació a la xarxa vaig trobar un acròstic, l'autor de qual desconec, que em va agradar força i crec que resumeix molt bé la ciutat. Així que amb permís de qui sigui, el faré servir per explicar-vos que es pot fer un cap de setmana a Toulouse.

Technologie, culture, patrimoine et authenticité, c'est Toulouse
Orné d'una architecture belle et originale
Unique ville rose. Les briques lui donnent son surnom

La rendent originale et font d'elle une pierre précieuse
Offrant au regard un spectacle inoubliable sur les bords de la Garonne
Une fois sur la place du Capitole on reste bouche bée
Stupéfait per la beauté des lieux et cette sensation ne s'...
Evanouira pas tant qu'on arpentera les rues de cette ville.

Tecnologia, cultura, patrimoni i autenticitat, això és Toulouse
Ornada amb una arquitectura bella i original
Unica ciutat rosa. Els maons li donen el seu sobrenom
La fan original i fan d'ella una joia.
Oferint a la vista un espectacle extraordinari sobre les ribes del Garona
Un cop a la plaça del Capitoli, hom queda bocabadat
Sorprès per la bellesa dels llocs, i aquesta sensació no s'...
Esborrarà mentre camineu pels carrers d'aquesta ciutat

Technologie, culture, patrimoine et authenticité, c'est Toulouse

I és cert que la ciutat ens va sorprendre gratament, patrimoni en té molt. Per començar la visita cal dirigir-se a la Place du Capitole on es troba l'Ajuntament de la ciutat. Es pot visitar tots els dies excepte dissabtes, que fan casaments i no deixen entrar. La visita val molt la pena, sobretot la Sala dels Il·lustres que és una veritable joia.

A la part del darrere de l'edifici trobem el Donjon, la torre medieval del Capitole que avui és l'oficina de turisme. 

Le Capitole, l'Ajuntament de la ciutat

Visitant l'interior

El Donjon, la torre medieval, avui convertida en Oficina de Turisme

Ornée d'une architecture belle et originale

L'església més visitada de la ciutat és la basílica de Saint-Sernin, la més gran església romànica construïda amb maons de França. De fora és imponent, amb el seu campanar de forma octogonal. L'església és també lloc de referència en el Camí de Sant Jaume.

Saint-Sernin i el seu campanar octogonal

L'interior de la Basílica també val molt la pena

Molt a la vora d'aquí, una mica amagada en un carrer estret (rue du Périgord) es troba una de les joies, al meu parer, de la ciutat, la Chapelle des Carmélites. Per fora no crida massa l'atenció però l'interior et deixa amb la boca oberta. Les seves pintures, de finals del segle XVII i inspirades en la Capella Sixtina, són impressionants.

Detall de les pintures de la Chapelle des Carmelites

 Un altre dels edificis que ens va encantar va ser el Couvent des Jacobins. Igual que l'anterior capella, el convent des de fora és molt auster, però dins és tota una altra cosa. L'església és de nau única, sustentada per columnes que formen unes espectaculars palmeres. A les parets trobem pintures i l'altar es troba just al mig. Sota de l'altar es conserven les relíquies de Sant Tomàs d'Aquino. De l'església es passa al claustre, també excepcional, que simbolitza el Paradís i que està format per 160 columnes de marbre. L'entrada és de pagament però vam tenir la sort que aquell cap de setmana feien portes obertes. 

Interior de l'església

El claustre

I per acabar els edificis religiosos ens queda visitar la Catedral de Saint-Etienne a la qual li fan força ombra les dues joies anteriors. Construïda el segle XIII, barreja els dos estils, romànic i gòtic.

Catedral de Saint-Etienne

Unique ville rose. Les briques lui donnent son surnom

El Canal du midi recorre la ciutat i és un plaer passejar per la vora, a peu o en bici o bé fer-ho amb vaixell. Nosaltres vam optar per aquesta segona opció i vam gaudir d'una hora i mitja d'un relax absolut. Els Bateaux toulousains us ofereixen aquesta ruta pel canal i, si hi aneu a l'estiu, també podeu navegar pel Garona. És una molt bona experiència. Surten del Port St- Saveur.

El canal du Midi al seu pas per Toulouse

Navegar pel canal t'ofereix imatges relaxants com aquesta

Ancorat al canal podeu visitar la Maison de la violette, un vaixell/botiga on podreu trobar tot tipus de coses relacionades amb aquesta flor, emblema de la ciutat.

El vaixell/botiga

Interior del vaixell

La rendent originale et font d'elle une pierre précieuse

I si una visita original voleu fer a Toulouse, aneu a Le Halle de la Machine, una exposició d'atraccions de fira on fins i tot podreu pujar en un dels seus artefactes, el Minotaure, i us sentireu Ariadna o Teseu per un moment. Obert des del novembre de 2018 al barri de Montaudran, es pot considerar una mena de laboratori obert a la creativitat i a la recerca d'objectes insòlits i poètics. 

El curiós Minotaure al qual vam pujar

L'aranya, un dels artefactes que s'hi poden trobar

Offrant au regard un spectacle inoubliable sur les bords de la Garonne

Cap al tard és un bon moment per arribar-se a les ribes del Garona, el riu que passa per la ciutat. Si fa bon temps les trobareu molt animades, plenes de gent que pren els últims rajos de sol del dia, es remulla els peus o fa petar la xerrada amb els amics. I és que el Garona té vida i l'encomana a la ciutat i a les seves gents. La riba dreta és fantàstica per contemplar la posta de sol. Passegeu des del Pont Neuf fins al Pont St- Pierre sense perdre detall. 

La riba dreta del Garona

Travesseu un dels ponts per anar a la riba esquerra i arribeu-vos fins als hospitals Hotel Dieu St-Jacques i el de la Grave. Aquest segon té una gran cúpula que forma part de l'skyline de la ciutat. Camineu fins a Les Abattoirs que actualment és el Museu d'art Contemporani. 

La cúpula de l'hospital de La Grave destaca en la riba esquerra del Garona

Une fois sur la place du Capitole , on reste bouche bée

Un cop retornats al centre val la pena fer un volt per descobrir les precioses places que té la ciutat i de les que destaco, a banda de la del Capitoli, les següents:

- La place Wilson, molt a prop de la del Capitole. Està envoltada de jardins i al bell mig es troba l'estàtua de Pierre Goudouli, poeta tolosenc 

Detall de la plaça amb l'estàtua del poeta al centre

- La place St- George, una de les més carismàtiques. En ella es troba l'Hotel de Lafage que data del segle XVIII i al seu davant una rèplica d'una de les famoses fonts Wallace de París. Està voltada de terrassetes on menjar o prendre alguna cosa. És un lloc ideal per sopar. 

L'emblemàtic hotel Lafage a la place St- George

Rèplica d'una font Wallace de París

- Place St- Etienne, la plaça de la catedral. Aquí es troba una de les fonts més antigues de la ciutat.

- Place Saintes-Scarbes. Aquesta és la meva favorita. És un d'aquells racons que et sedueix a primera vista. Al mig hi llueix una font amb l'estàtua de la deessa Diana. La plaça està envoltada d'edificis dels segles XVII, XVIII i XIX.

Place des Saintes-Scarbes

Stupéfait par la beauté des lieux, et cette sensation ne s'...

Un dels llocs més bonics per visitar i fer fotos és, sense dubte Le jardin japonais. Aquests espectaculars jardins es troben dins del parc Compans- Caffarelli i val la pena visitar-los encara que no estiguin al centre de la ciutat.

L'espectacular Jardin Japonais

Té molts racons on fer fotos

Evanouirà pas tant qu'on arpentera les rues de cette ville

Deixeu-vos portar pels carrers de la ciutat rosa i trobareu racons que us deixaran bocabadats. Els meus carrers favorits són:

- La rue du Taur, un carrer coquetó, animat i ple de botigues que va des de la place du Capitole fins a la basílica de St- Sernin.

- La rue Alsalce- Lorraine, una de les artèries principals de la ciutat i el carrer més comercial.

- Rue St- Antoine du T, al costat de la place St- George

- Rue Perchepinte, el nom del qual prové d'una perche (pal llarg) pintada que servia per treure aigua dels pous.

- Rue des Blanchers, un estret carrer prop del riu Garona.

Els noms dels carrers estan retolats en francès i en occità

Les bones adreces

Us recomano moltíssim que pugeu a la terrassa de les galeries Lafayette on trobareu el restaurant Ma biche sur le toit, un lloc on menjar alguna cosa o fer una copa amb unes excel·lents vistes de la ciutat de fons. Al migdia tenen una formule (menú) bastant interessant, l'únic és que hi ha un sol plat de cada i no es pot triar. 

Ma biche sur le toit o com dinar amb vistes que treuen l'alè

Les vistes!!

Si sou dels que us agrada el vi no podeu marxar de Toulouse sense fer una visita al N.5 Wine Bar, el millor bar a vins del món. En tenen de tots tipus. Compreu una targeta que recarregareu amb l'import que desitgeu, poseu-la a les màquines i a beure. N'hi ha tres mides diferents per poder tastar la quantitat que vulgueu de cadascun. Nosaltres vam preferir poca quantitat i tastar-ne més però això va a gustos. 

El millor del món els dos darrers anys

Gaudiu de la quantitat de marques diferents

Un altre restaurant que vam descobrir casualment i ens va agradar molt és La Cendrée. Té menús per dinar i sopar i una relació qualitat preu molt bona.

L'ou poché a baixa temperatura amb bolets ens va agradar molt

Els amants del dolç teniu una cita amb el pastís típic tolosenc, le Fenetra, que és una mena de pa de pessic amb ametlles i llimona combinat amb albercoc. Està molt bo. Ens el van servir amb gelat de violeta, la flor per excel·lència, i ens vam llepar els dits.

Le Fenetra

Per dormir, com anàvem amb tren, vam optar per un hotel prop de l'estació per la comoditat que això suposa, l'hotel D'Orsay. Un hotel petit, les habitacions també força petites, però molt correcte per un parell o tres de nits, cèntric i amb un bon preu.

Ben situat, just al davant de l'estació Toulouse Matabiau