Vitoria-Gasteiz és la capital d'Euskadi i la segona ciutat més gran del País Basc, després de Bilbao. El seu nom compost es deu a la unió del nom del primer poblat que originà la ciutat, Gasteiz, amb l'homenatge a la victòria del rei Sancho VI de Navarra, d'on prové el nom Vitoria.
Ens hem arribat tres dies a conèixer aquesta bonica ciutat amb una doble intenció: cultura i gastronomia. Volíem conèixer la ciutat que ha enamorat a tants escriptors i artistes i com no, tastar els seus famosos pintxos dels que havíem sentit tant a parlar. Expectatives superades amb escreix. Ho constatem. Vitoria-Gasteiz té vida cultural i una gastronomia per llepar-se els dits, Vitoria-Gasteiz sap viure la vida.
La Vitoria cultural
- La catedral de Santa Maria
El seu lema és "obert per obres" i és que a la catedral de Vitoria les obres són una constant. Amb problemes estructurals podríem dir des de sempre, l'any 1994 es va veure obligada a tancar al públic. El 1999 van començar unes obres de restauració que segueixen enguany i des del 2014 fou oberta de nou al culte. La millor manera de visitar-la és amb visita guiada que cal reservar prèviament. Ho podeu fer aquí. Us recomanem molt fer-la ja que us permetrà explorar tots els racons, des de la cripta al trifori, el pas de ronda, la torre, des d'on tindreu fantàstiques vistes de la ciutat, i el pòrtic de la llum on podreu veure com era antigament quan les figures tenien una policromia de la que avui ja no podem gaudir.
La catedral de Santa Maria, també anomenada Catedral Vella, va inspirar l'escriptor Ken Follett la seva novel·la Un món sense fi, seqüela d'Els pilars de la terra, i és per això que trobareu una estàtua de l'escriptor al seu davant, a la plaça de la Burulleria.
 |
| Interior de la catedral de Santa Maria |
 |
| El pòrtic |
 |
| Amb Ken Follett que es va inspirar en la catedral |
Ken Follett. Els pilars de la terra.
- L'ametlla medieval i la muralla
S'anomena així la zona del casc antic, formada pels carrers que van originar la ciutat. El nom es deu a la forma d'ametlla que conforma aquests carrers que tenen, molts d'ells, noms d'oficis: Cuchillería, Herrería, Zapatería... Aquí es troben la majoria dels edificis que visitarem i molts dels bars i restaurants. Pel que fa a la muralla, de les tres que va tenir la ciutat, es conserva gran part i ha estat objecte de diverses reconstruccions.
 |
| Muralla medieval |
Eva García Sáenz de Urturi
- La plaza de la Virgen Blanca
Centre neuràlgic de la ciutat, allotja al seu centre el monument a la batalla de Vitoria contra les tropes de Napoleó. Aquí es troba també l'església de San Miguel amb la famosa Virgen Blanca, patrona de la ciutat, a la seva façana, i l'estàtua de Celedón, el personatge que dona la sortida de les festes patronals baixant des de l'església fins a la plaça amb el seu paraigua. La plaça està envoltada de bars i restaurants entre els que destacaria el del Deportivo Alabès. També aquí es troben les famoses lletres vegetals que commemoren el nomenament de Vitoria com a Ciutat Verda, el 2012 i que nosaltres vam tenir la mala sort de no poder fotografiar ja que es trobaven en restauració. Així que caldrà tornar per poder fer la foto més típica de la ciutat.
 |
| La plaça de la Virgen Blanca amb el monument al centre |
 |
| Amb el Celedón, el personatge que obre les festes |
El silencio de la ciudad Blanca. Eva García Sáenz de Urturi
- La casa del Cordón
És un palau senyorial que deu el seu nom al cordó franciscà de pedra que es troba en un dels arcs d'entrada. Es pot visitar gratuïtament. Hi ha una petita exposició de mobiliari i elements decoratius però el més destacat és la sala gòtica que conté una preciosa volta estrellada i policromada.
 |
| La preciosa volta estrellada de la sala gòtica |
- La plaza del Machete
Aquí es troba el matxet amb el que juraven els seus càrrecs els representants de la ciutat. També se l'anomenava La plaza del Juicio perquè aquí s'executaven les sentències de mort amb garrot vil. Molt sòrdid tot plegat però fer una paradeta a la plaça on es troba el bonic palau de Villa Suso, mereix la pena. També trobareu aquí el Farolón, un fanal que ha esdevingut punt de trobada per als alabesos. Des de la plaça camineu pels Arquillos, una mena de galeria porticada que es va fer per salvar el desnivell entre la ciutat medieval i la ciutat nova.
 |
| El Farolón a la plaza del Machete |
- El Museu de naips Heraclio Fournier
 |
| Museu de naips Heraclio Fournier |
- La catedral de Maria Inmaculada
Anomenada també catedral Nova, és un edifici neogòtic d'inicis del segle XX que es va construir perquè la catedral Vella no estava en bon estat i a més era massa petita. Es troba al davant del parc de la Florida i acull al seu interior el Museu d'Art Sacre.
Si voleu fer un recorregut guiat per l'interior de la catedral el podeu reservar aquí Visita guiada per la Catedral Nova
 |
| Catedral de Maria Inmaculada o catedral Nova |
 |
| Interior de la catedral |
- La torre de Doña Otxanda
És una casa fortalesa, del segle XV, que tenia la missió de protegir la muralla. Al segle XVI fou reconstruïda i convertida en palau urbà i els propietaris li van posar el nom de la seva filla, Otxanda. En l'actualitat acull el Museu de Ciències Naturals.
 |
| Torre de Doña Otxanda |
- La plaza de España
 |
| Plaza de España amb l'ajuntament |
- El paseo de Senda
Sense dubte és el passeig més bonic de la ciutat ja que passa per bonics palaus i mansions senyorials com el Palau d'Ajuria Enea- residència del Lehendkari- el palau Zulueta, el museu de l'Armeria, la casa de las Jaquecas o el museu de Belles Arts. Comença al parc de la Florida i acaba a la zona residencial d'Armentia on es troba l'església romànica de San Prudencio, amb un total d'uns tres quilòmetres, que després cal desfer, és clar.
 |
| Palau d'Ajuria Enea |
 |
| Museu de Belles Arts |
 |
| Casa de las Jaquecas |
- La ruta de murals
Vitoria- Gasteiz té molt art urbà. La majoria dels murals es troben al casc antic però també n'hi ha fora d'aquí, als diferents barris. Alguns dels més emblemàtics són Al hilo del tiempo, a la plaza de la Burullería, Ezkuz, Ezku, carrer Herrería 86, La luz de la Esperanza, Zapatería 76, La noche más corta, al costat del Cantón de Carnicerías, El triunfo de Vitoria, Santa Maria 9, Auzoan Hazi Hezi Bizi, Cantón de Santa Ana, Cubiertos de cielo y estrellas, Pintorería 76 o Qué haremos con lo que sabemos, al museu d'Art Modern.
 |
| Al hilo del tiempo a la plaza de la Burullería |
 |
| La noche más corta, la nit de Sant Joan |
 |
| El triunfo de Vitoria dedicat a les cartes Fournier |
La Vitoria gastronòmica
A Vitoria- Gasteiz saben menjar bé. Ens van faltar àpats per poder tastar tots els llocs que dúiem a la llista. Tots ens van encantar i està clar que haurem de tornar, no sols a veure les lletres de la plaça de la Virgen Blanca sinó també a seguir gaudint d'una gastronomia tan divina com la seva.
Aquí van els llocs que vam provar i que recomanem efusivament:
Guanyador de diversos premis i reconeixements, recomanat per la guia Michelin, el Perretxico (el nom és el d'un bolet molt apreciat aquí) és un dels nostres favorits. S'anomenen taverners i pintxocultors i és que els seus pintxos, acompanyats dels seus vins fan les delícies de qui els tasti.
 |
| Perretxico. Una imatge val més que mil paraules |
- Saburdi
Situat al transitat carrer Eduardo Dato, la taverna Saburdi es descriu com el lloc ideal per tastar pintxos d'autor, pintxos d'essència i pintxos creatius i la veritat és que tenen totes aquestes qualitats.
 |
| Saburdi |
- Sagartoki
El seu eslògan és Llicència per gaudir i no menteixen. Gaudireu i molt dels seus pintxos, molts d'ells premiats. Tasteu el pintxo d'ou ferrat, és espectacular com esclata dins la boca, i les seves croquetes. Acompanyeu-les d'un bon txacolí i tocareu el cel.
El asador de madera donde intentaba terminar con aquella microdelicia estaba abarrotado y era tan ruidoso, que tuve que salir a la calle Prado cuando noté que el móvil vibraba dentro del bolsillo de mi camisa, junto al corazón".
 |
| El pintxo d'ou ferrat, aquest amb xistorra, del Sagartoki, un plaer diví |
- El Berenjenal
Simpàtics i amb uns pintxos excel·lents. Tasteu les seves truites de patata i ceba a les que afegeixen salses diferents: de bolets, de pebrots, marisc...
 |
| Les truites del Berenjenal, un espectacle |
- El siete
En aquest cèntric restaurant del carrer Cuchillería vam trobar un menú amb una relació qualitat preu excel·lent. Comencen a servir dinars a les 13h i en uns minuts el tenen ple així que millor reservar.
Al davant de la Catedral Vella, en un preciós edifici gòtic, es troba el restaurant més antic de la ciutat, El Portalón. És un dels restaurants més reconeguts de la ciutat i, encara que no hi vam anar - un altre motiu per tornar- de ben segur que deu ser tota una experiència gastronòmica.
 |
| El Portalón |
Menció especial per als dolços bascos. Les millors pastisseries: Confituras Goya on podreu fer-vos amb una caixa de vasquitos i nesquitas, uns bombons típics que estan genials, per endolcir-vos la tornada i La Peña Dulce on vam tastar uns pastissets amb fruites anomenats Quaresmas, que estaven de mort.
Ens hem allotjat a l'hotel Dato, al cèntric carrer Eduardo Dato, just al davant d'una de les estàtues més fotografiades de Vitoria, el Caminante i a dos minuts de l'estació.
 |
| La bonica terrassa de l'hotel Dato |
Victor Sanchis
Amb tot el meu agraïment a l'Elke per tota la informació que em va proporcionar i perquè va ser l'espurna que ens va dur a conèixer aquesta preciosa ciutat.
Mentre escrivia aquesta entrada he vist la pel.lícula El silencio de la ciudad blanca, basada en la novel.la d'Eva García Sáenz de Urturi, que he anat citant en aquesta entrada i m'ha encantat reviure aquests escenaris que acabava de trepitjar. Molt recomanable veure-la abans i/o després de viatjar a Vitoria-Gasteiz.
