dissabte, 11 de maig del 2024

Mallorca, paradís literari

 Mallorca ha estat, és i serà inspiració i refugi de molts escriptors, ja siguin nadius o forans, els seus paisatges idíl·lics han estat la musa principal de les seves obres.

Mallorca té moltes facetes. Jo vaig descobrir primer la Mallorca esbojarrada, als meus setze anys, en viatge de fi d'estudis, després la Mallorca turística, amb vint, en una escapada breu, més tard, la Mallorca familiar, als trenta, amb un fill petit, i enguany la Mallorca cultural i literària. Cap d'elles exclou l'altra. Totes són complementàries, totes us permetran gaudir de la preciosa illa que ja va enamorar Jaume I i no ha deixat d'enamorar a uns i altres des de llavors. Anem a recórrer-la.

"A l'hora que el sol va a pondre's
Mallorca veu l'aimador
que ve dret damunt la barca
els ulls encesos d'amor:
l'illa es torna tota roja
i el cap del rei nimbat d'or"
L'estimada de don Jaume. Joan Maragall


Valldemossa. George Sand i Rubén Darío 

Valldemossa és per a mi un dels llocs més impressionants de l'illa. Presidida per la coneguda cartoixa on feren estada durant uns mesos l'escriptora George Sand i el seu amor, el músic Frédéric Chopin. Sand va deixar constància de la seva experiència en el llibre Un hivern a Mallorca. Però no fou l'única escriptora que hi feu estada, Rubén Darío qui va començar aquí la seva novel·la El oro de Mallorca, que no va acabar, també va tastar la tranquil·litat de la cartoixa.

La cartoixa de Valldemossa

La visita a la cartoixa és molt agradable i inclou un breu concert de piano, també algunes exposicions com una de cartells de Joan Miró. Consulteu aquí horaris i preus.

En aquesta habitació s'hi va estar Rubén Dario

Els jardins de la cartoixa

Valldemossa també té la seva santa. Es tracta de Santa Caterina Thomas, nascuda aquí i molt venerada en tota l'illa. Es pot visitar la seva casa natal al carrer de la Rectoria, el carrer més bonic de tot el poble.

Carrer de la Rectoria, un carrer preciós

A Valldemossa també val la pena que us arribeu al mirador de la Miranda des Lledoners, al final del carrer de Jovellanos. Les vistes de la vall i les muntanyes són excel·lents. I no marxeu sense tastar la famosa coca de patata de la pastisseria Can Molinas

 

Tasteu la coca de patata de Can Molinas

"La muntanya era alegre i la vall encaixonada de Valldemossa s'obria davant nosaltres com un jardí primaveral" George Sand
  
Deià. Robert Graves

L'escriptor anglès Robert Graves va trobar a Mallorca el lloc ideal per viure i la pau i tranquil·litat per escriure la seva més cèlebre novel·la Jo Claudi. Visitar la seva casa, Ca n'Alluny, avui propietat de la fundació Graves i convertida en museu, us endinsarà en la vida i l'obra del conegut escriptor. Trobareu aquí tota la informació. Si hi aneu amb cotxe aparqueu al proper pàrquing de Sa Empeltada.

Una de les estances de la casa

Arribeu-vos també al petit cementiri on l'escriptor reposa en una senzilla tomba i aprofiteu per caminar pels bonics carrers del poble.

La tomba de Graves al cementiri de Deià

"Quan va arribar el meu avi a l'illa - a finals de la dècada dels vint, aconsellat per Gertrude Stein- es va trobar amb un paradís". Llewelyn Graves, net de Robert Graves.

Sóller. Josep Lluís Pons i Gallarza

Sóller és un dels llocs més atractius de l'illa i la seva plaça central, la plaça de la Constitució, es considera la més bonica de Mallorca. Aquí es troba l'església neogòtica de Sant Bartomeu, la façana de la qual fou projectada per Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i el Banc de Sóller. Nosaltres vam arribar en plena festa de la taronja i ens va sorprendre la bonica decoració que vam trobar arreu.

Església de st Bartomeu a la plaça de la Constitució

Passegeu pel carrer de sa Lluna, el carrer més comercial, ple de cases i  palauets interessants com la casa de Sa Lluna, la més antiga de Sóller, al n.50, Ca la Nena, edifici modernista, al n.52, o Can Prohom, una posada del segle XVIII, al n.16. També trobareu aquí Can Prunera, que acull el Museu Modernista.

Ca la Lluna, l'edifici més antic de Sóller

I agafeu el tramvia de Sóller, del 1912, que entre tarongers us durà al port. D'aquests tarongers, precisament, s'enamorà J. Lluís Pons i Gallarza i els immortalitzà en el seu poema Els tarongers de Sóller.

"Passa l'oreig que arriba
tot capdellant les ones
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça

Benhaja l'ombra quieta
dels tarongers de Sóller"
Pons i Gallarza

El tramvia de Sóller, del 1912

Els tarongers són els protagonistes del camí de Sóller al Port

El port de Sóller és un bon lloc per menjar en algun dels seus molt restaurants amb una vista privilegiada. Nosaltres vam triar el restaurant Balear i ens va agradar molt, tant el menjar com el servei.
I de nou al poble aneu a fer un gelat a Sa fàbrica de gelats, el de taronja, com no, és la seva especialitat però tots estan per llepar-se els dits.

Sa Fàbrica de gelats, els millors gelats de l'illa, diuen

Des de Sóller arribeu-vos al proper Fornalutx, considerat un dels pobles més bonics de l'Estat Espanyol. És un llogaret petit que tindreu vist en poc temps però el plaer de recórrer algun dels seus carrers més emblemàtics com el de l'Església, el des Metge Mayol, el del Vent o el de Sant Sebastià, és indescriptible.

El carrer de l'església

Llucmajor. M. Antònia Salvà

La poeta de la Renaixença mallorquina M. Antònia Salvà va viure i morir en aquesta localitat que l'homenatja amb el monument a Sa espigolera que es troba just al davant del Convent de Sant Bonaventura. El monument, inspirat en un poema seu, representa les nenes que anaven darrere els segadors recollint les espigues que els hi queien. 
A la plaça dels Sabaters trobareu també un homenatge en aquest ofici tan popular a l'illa.

Convent de Sant Bonaventura i monument a Sa Espigolera

"Amb plaenta remembrança
he tornat als primers fulls
de ma vida que s'avança:
per trobar-te, oh benaurança!
en tenc prou de cloure els ulls"
M. Antònia Salvà

Santanyí. Blai Bonet

Santanyí és el lloc de naixement del poeta i novel·lista Blai Bonet i allà s'inaugurarà en breu la Casa de la Poesia (sembla que aquest mes de juny). Jo creia que ja seria oberta i no va ser així. No obstant des de fora vaig poder fer algunes fotos. Sempre hi ha d'haver alguna cosa que et faci tornar.

El futur centre de Poesia Blai Bonet

Espòiler. Foto feta des de fora. A veure quan des de dins

"A la mar santanyinera
voluntat d'herba florida!
Sempre vestida de sol
i rames de pi que et miren"
 Blai Bonet

Caminar pels carrers de Santanyí és una molt bona idea, tenen molt d'encant i trobareu, a més, botigues que són una veritable delícia. Aprofiteu per menjar alguna cosa. Nosaltres ho vam fer a Alchemy restaurant i ens va agradar molt, tant el lloc, com el menjar i l'atenció.

Botigues de Santanyí que t'alegren l'ànima

I per si tot això fos poc, a poca distància d'aquí teniu diverses excursions que valen molt la pena: Cala Pi i els fars de Cap Blanc i Ses Salines.

Cala Pi és una de les moltes cales amb encant de l'illa. Fora de temporada és mol tranquil·la. Cal suposar que a l'estiu no ho deu ser tant. Destaco les seves aigües turquesa i el seu entorn presidit per una torre vigia que va servir per controlar l'arribada de pirates.

La torre de Cala Pi

El far de Cap Blanc està ubicat en el cap del mateix nom. Data del 1863. Com a nosaltres els fars ens agraden molt està clar que no podíem deixar passar una escapadeta per gaudir-lo.
 
Far de Cap Blanc

" Si jo fos el mar, eix mar
la barca, com dormiria!
La soledat del meu pal
amb escuma de gavines"
 Blai Bonet

El far de Ses Salines. Des d'aquí es pot albirar l'illa de Cabrera. És un molt bon lloc per gaudir de la posta de sol.

El far de Ses Salines

" I enfila sa carretera des far de Ses Salines
I enfila sa carretera i duu es canet darrere,
darrere"
Antònia Font

Binissalem. Llorenç Villalonga

Ubicat al centre de l'illa, i pertanyent a la província d'Inca, diuen els mallorquins que duu el mot vi ja en el seu nom. I és que Binissalem és terra de vins. Aquí trobareu molts llocs on tastar-lo i fer un mos. Nosaltres ho vam fer al celler Sa Travessa, on a més del vi vam aprofitar per tastar la gastronomia més típica de l'illa: el frit i el tombet
No us perdreu l'espectacular església de Santa Maria de Robines, al davant de la qual trobareu el monument a la verema; i el convent de Santo Domingo.

Monument a la verema

Convent de Santo Domingo
 
A Binissalem va viure, després de casat, el conegut escriptor Llorenç Villalonga i aquí va escriure la seva famosa novel·la Bearn o la Sala de les nines, i la casa, convertida en espai museístic, es pot visitar i és la seu de la fundació Mallorca literària L'espai està molt ben ambientat i ens permet fer-nos una idea molt completa de les vivències de l'escriptor. A més el personal és molt simpàtic i atent i ens van acollir molt bé, a diferència de la Casa Alcover de Palma, de la que ja us en parlaré, i organitzen activitats molt interessants. I per si això fos poc, des de fa un temps tenen en funcionament una biblioteca dedicada a la M. Antònia Oliver, dins la mateixa casa.

Molt interessant la visita a la casa Llorenç Villalonga

La biblioteca Maria Antònia Oliver

"Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que es tracta d'una possessió de muntanya situada prop d'un llogaret d'unes quatre-centes ànimes, que s'anomena també Bearn". Llorenç Villalonga. Bearn o la sala de les nines

Pollença. Miquel Costa i Llobera

Pollença és la ciutat natal del poeta Miquel Costa i Llovera. Visiteu la seva plaça Major amb l'església de la Mare de Déu dels Àngels i demostreu que esteu en forma pujant els 365 esglaons - un per a cada dia de l'any-  del Calvari, per arribar a la petita ermita que hi ha al capdamunt i gaudir de les vistes.

Val la pena l'esforç de pujar els 365 graons del Calvari

Després arribeu-vos al Mirador des Colomer, al Km 13 de la carretera cap a Formentor, i admireu el paisatge que tant agradava al poeta, autor del Pi del Formentor. Des d'aquest mirador, de més de 200 metres d'alçada, hi ha unes impressionants vistes de la serra de Tramuntana i de l'illot del Colomer. Segur que també us inspirarà.

Dalt del mirador des Colomer

Aquestes vistes i aquest mar inspiren, oi?

"Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger.
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera
com un gegant guerrer"
Miquel Costa i Llobera. El pi de Formentor

Palma. Joan Alcover

I arribem al final amb la capital de l'illa, la bellíssima Palma, sempre en constant moviment, sempre plena de gent que va i ve. Evidentment que si som a Palma no ens podem perdre la seva catedral, el palau de l'Almudaina, el castell de Bellver... però Palma és molt més que això. Us contaré els meus secrets, els que em van enamorar i que us recomano a més de les visites més clàssiques:

- Aneu al Caixa Fòrum Palma i visiteu l'exposició permanent El jardí d'Anglada Camarasa, una veritable joieta. Aprofiteu també per veure el documental sobre el modernisme mallorquí que hi projecten.

Un dels quadres d'Anglada Camarasa

- Visiteu la llibreria La biblioteca de Babel, una de les 20 millors llibreries del món segons el diari Times. Una meravella!

La Biblioteca de Babel. Una preciosa llibreria

- Recorregueu el carrer Savellà admirant els seus fantàstics palauets amb preciosos patis com Son Vivot (n.4),  cal Catlar del Llorer (n.15).

Can Catlar de Llorer

- Feu una ensaïmada a Ca'n Joan de S'Aigó, fundada al 1700. Tot i que tenen 2 locals més, el del carrer Sanç, el primer, és el més emblemàtic. Tot un plaer diví.

L'emblemàtica Ca'n Juan de S'Aigó

- Camineu pel barri antic tot fixant-vos en els establiments centenaris, que són veritables meravelles. Per exemple el Fornet de la Soca o Forn del Teatre.

M'enamoren aquestes botigues

A Palma va néixer i viure el gran poeta Joan Alcover, autor del poema Desolació escrit amb tota l'amargor de la pèrdua de quatre fills i dues esposes i de La Balanguera, himne de Mallorca.
Ca N'Alcover, espai de cultura, la casa museu del poeta, podreu aprofundir en ell i la seva obra. Sempre que no tingueu la mala sort que vam tenir nosaltres, ja que quan hi vam anar només hi havia l'individu amargat del bar, que ens va fer fora. No obstant vaig ser a temps de veure una mica l'espai fer alguna foto.

Ca N'Alcover, espai de cultura

"De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila
de la vellura qui se'n va.
La balanguera fila, fila
La balanguera filarà
Joan Alcover. La Balanguera 


Vull agrair especialment al Sebastià Portell el fet d'haver-me inspirat aquest recorregut literari tan fantàstic gràcies a la seva obra Paradisos suportables.

Fotos:
Víctor Sanchis

- També us pot interessar Formentera, la volta a l'illa en un dia

Excursions que us poden ser útils:


divendres, 26 d’abril del 2024

Geòrgia, terra de vins i monestirs

 Geòrgia és un país que, fins el 1991, formava part de la Unió de  Repúbliques  Socialistes Soviètiques. El nom de Geòrgia li ve donat per l'especial devoció que els georgians veneren a St Jordi però el nom real del país és Sakartvelo. Com a curiositats, us diré que Geòrgia té el seu propi alfabet, que és una de les primeres nacions que va abraçar el cristianisme i possiblement la primera que va produir vi. Tot això, la calidesa de les seves gents i una capital, Tblisi, molt moderna i viva, fan de Geòrgia un país que val la pena visitar.

Tblisi, la capital

Tblisi

La capital de Geòrgia va superar molt les nostres expectatives. Situada junt al riu Kurà, ens va semblar una ciutat molt europea i arquitectònicament molt interessant. Dediqueu-li ben bé un parell de dies, els mereix.

Què podeu fer a Tblisi?

- Pugeu al turó on es troba l'església de Meteji. Les vistes aquí valen molt la pena. Destaca el contrast entre la part més antiga i la més nova, que conviuen en perfecta harmonia. Al costat de l'església, del segle XIII i dedicada a l'Assumpció de la Verge, trobareu la imponent estàtua del rei Vajtang Gorgasali, fundador de la ciutat.

Sempre que entreu en un edifici religiós, les dones us haureu de cobrir el cap ja sigui amb un mocador, gorra, barret...

L'església de Meteji, un dels monuments més antics de la ciutat

Al costat de l'església, l'estàtua del fundador

- Agafeu el telefèric fins al turó del castell. Des d'allà les vistes també són impressionants i podreu admirar de ben a prop la famosa estàtua de la Kartlis Deda, la Mare georgiana, dedicada a totes les dones que van tenir la difícil missió de tirar endavant les famílies mentre els seus homes lluitaven al front.

Pujant amb el telefèric

La Mare de Geòrgia. Es pot veure des de quasi tota la ciutat

- Visiteu els banys de sofre al barri d'Abanotubani, sense dubte la part més asiàtica de la ciutat. I si teniu temps entreu en algun d'ells per gaudir dels molts efectes positius de les seves aigües. Una gran experiència, sense dubte, que nosaltres ens vam quedar amb ganes de provar de provar. Ja ho va dir el gran poeta rus Alexandr Pushkin: "Mai he vist una cosa tan magnífica com els banys de Tblisi". 

Entrada a un dels banys de sofre d'Abanotubani

- Gaudiu d'un petit espectacle a la torre del rellotge del Rezo Gabriadze, teatre de titelles. Un dels llocs que més em van agradar. Cada dia a les 12 i les 19 h un àngel dalt la torre marca l'inici d'un mini espectacle molt peculiar.

La torre del teatre Gabriadze

- Camineu pel modern pont de vianants de la Pau (2010), i si pot ser de nit, millor, ja que la il·luminació el fa encara més interessant i aprofiteu per fer un volt pel carrer Shardeni, un dels més animats, i menjar alguna cosa en algun dels seus molts restaurants.

El futurista pont de la Pau

- Descobriu l'arquitectura típica, els edificis caucàsics i les cases calidoscòpiques, anomenades així pels seus espectaculars vitralls de colors. Comenceu la ruta per la plaça de la Llibertat i recorregueu els carrers que van des d'aquí cap a la fortalesa de Narikala. La casa calidoscòpica més emblemàtica és la Paradnaya, una casa de fusta del segle XIX, que es troba al carrer Betlemi.

Un dels bonics edificis caucàsics

Paradnaya, la casa de fusta del segle XIX


L'est del país, cap a Kajètia, regió de vins

Kajètia és la principal productora de vins del país però a més dels vins, té molts més atractius. Anem a descobrir-los.
Què visitar a Kajètia?

Signagui

A Signagui l'anomenen la ciutat de l'amor. Per què? Perquè són moltes les parelles que venen aquí a celebrar el seu casament. És una petita ciutat amb unes impressionants vistes de la vall de l'Alazani i la serralada del gran Caucas.

Signagui


Telavi

Telavi és la capital de la regió i una de les ciutats més antigues del país. Destaca el castell del rei Erekle II i la seva gran estàtua i sobretot no us perdeu el mercat. És una delícia visitar-lo, caminant entre les seves parades de les que destaco les que venen chucheles, les llaminadures típiques fetes amb cítrics i fruits secs, que són una explosió de color, però a més, des del mercat tindreu unes vistes al Caucas que treuen l'alè.

Una parada de chucheles

Les impressionants vistes al Caucas des del mercat

Les bodegues

Com us he explicat a l'inici, es creu que Geòrgia va ser el primer país que va començar a produir vi. El seu mètode de producció difereix bastant del nostre. El vi aquí es madura a terra, en unes gerres de terrissa anomenades quevri.
Els vins més populars són el Saperavi, un negre sec, el Tiblisuri, un blanc semisec i el Kisi, un vi jove molt refrescant.
A Geòrgia li donen molta importància al brindis, que és tota una cerimònia. Cada festa té un mestre del brindis, el tamada, i els brindis poden durar fins a mitja hora, temps en què s'ha d'escoltar al mestre i no es pot beure fins que no acaba. Totes les poblacions tenen una estàtua dedicada al tamada o mestre del brindis.

Amb el tamada de Signagui, el mestre del brindis

Nosaltres vam visitar dues bodegues, la Guramishvili Marani i la Mosmieri i totes dues ens van agradar força, tant la visita a les instal·lacions com el tast.

Explicant-nos el mètode de producció

Un quevri, la gerra de terrissa on es madura el vi
 
- La fortalesa de Gremi, una ciutadella dins la qual es troba l'església dels Arcàngels i que és tot el que queda de l'antiga ciutat de Gremi, la que fou capital de Kajètia durant els segles XVI i XVII.

Fortalesa de Gremi

El monestir d'Ikalto. Fou una acadèmia on estudiaren personatges tan il·lustres com el gran poeta del segle XII, Rustavelli - observareu que a totes les ciutats i ha alguna avinguda amb el seu nom. És un exemple d'arquitectura medieval georgiana.

 
Monestir d'Ikalto

El monestir d'Alaverdi. És un dels principals monuments medievals del país. Fins al 2004 va ser l'edifici religiós més alt de Geòrgia- L'església està dedicada a St Jordi, el seu patró. Al seu interior trobareu fragments de frescos se segles diferents. 
Per entrar, les dones cal que ens posem una faldilla, fins i tot si portem pantalons llargs.

L'entrada al monestir d'Alaverdi amb les faldilles que ens van fer posar

Fou, fins al 2004, l'edifici religiós més alt del país

El palau de Tsinandali. Aquest palau va pertànyer a Alexander Chavchavadze, aristòcrata i poeta del segle XIX. En l'actualitat és un museu que es pot visitar tots els dies de 10 a 19 hores i que ens mostra com vivia l'aristocràcia de l'època. La mansió té un gran jardí d'estil anglès i també una antiga bodega. La casa fou el centre intel·lectual de Geòrgia durant el segle XIX i aquí es van allotjar escriptors de renom com Pushkin o Dumas.

El Palau de Tsinandali, la casa d'Alexander Chavchavadze

Gaudint del jardí del palau


L'oest del país, cap a Mtsjeta i Kutaïsi

Mtsjeta
 
Fou l'antiga capital de Geòrgia. Ho va ser des del segle III aC fins al V dC quan la capital fou traslladada a Tblisi. Té molts monuments declarats Patrimoni de la Humanitat que val la pena conèixer:

La catedral de Svetitskjoveli, un dels centres religiosos més importants del país. El seu nom significa Pilar de la Vida, en al·lusió a una antiga llegenda que diu que un dels pilars d'aquesta església es va elevar fins al cel i només va baixar quan Santa Nino, la santa més popular del país, va pregar perquè ho fes.
En aquesta església es conserva la túnica que duia Jesús abans de ser crucificat. 
L'interior és esplèndid amb uns frescos deliciosos i força ben conservats.

Catedral de Svetitskjoveli

Santa Nino, sempre duu una creu amb uns serments 

El monestir de Jvari, un monestir del segle VI que allotja la creu de fusta de Santa Nino, la santa de la llegenda del pilar de la vida, que fou la introductora del cristianisme a Geòrgia. Es troba edificat dalt d'una muntanya.

Monestir de Jvari

Kutaïsi 

És la segona ciutat més poblada del país. Ara s'hi pot arribar amb vol directe des de Barcelona gràcies a Wizz Air. Val la pena dedicar-hi un parell de dies per voltar pel seu casc antic i per recórrer el seu entorn força interessant. Imprescindibles:

- El pont blanc, sobre el riu Rioni, del segle XIX. És un pont de vianants. Sobre la barana trobareu una escultura de Picasso que representa un nen amb un barret.

L'escultura de Picasso al pont Blanc

 La font Colchis. Dos cavalls daurats i una trentena de figures d'animals diferents - copia de petites figures trobades durant les excavacions de l'antic regne de Colchis- també un tamada, mestre del brindis, ens donen la benvinguda a la plaça central de la ciutat  tot recordant-nos aquest antic regne independent del segon mil·lenni aC. Per la nit s'il·lumina de colors diferents.

La font de Colchis

La catedral de Bagrati. Una veritable meravella del segle XI que fou Patrimoni de la Humanitat però que a causa d'una remodelació un tant polèmica, la Unesco va decidir esborrar-la de la seva llista de patrimonis. No obstant la catedral segueix lluint i al meu parer és de les més boniques del país.

La impressionant catedral de Bagrati. L'edifici de l'esquerra és el que no va agradar la Unesco


El Monestir de Gelati, un gran complex monàstic que comprèn les esglésies de la Mare de Déu, fundada pel rei David El Constructor, així com les de Sant Jordi i Sant Nicolau. Fou un gran epicentre cultural i educatiu. Actualment està en obres per tal d'arreglar els sostres i preservar així els frescos de l'interior i les bastides li treuen una mica l'encant. 
 

El monestir de Gelati

Les coves de Prometeo, a poc més de 20 Km de la ciutat, són les coves més grans del país. Tenen més de 60 milions d'anys i estan formades per 22 corredors dels quals només 6 es troben oberts al públic. 
Obre tots els dies de 10 a 17.

El photocall de l'entrada. Per anar fent boca mentre espereu el guia

Interior de le coves

A mig camí entre l'est i l'oest, a uns 80 Km al nord de Tblisi es troba Gori. Si teniu temps també mereix una visita no sols perquè és el lloc de naixement d'Stalin i podeu visitar el seu museu sinó també perquè prop d'aquí, a uns 10Km, es troba la ciutat cova d'Uplistsikhe, molt interessant de conèixer.

- El museu Stalin a Gori es troba al centre de la ciutat i obrí les seves portes al 1957 tot i que ha estat tancat i reobert en diverses ocasions. Es troba emplaçat al voltant de la que fou la seva humil casa natal, als baixos de la qual el seu pare exercia de sabater. Tot i que la seva personalitat no ens sigui simpàtica, el museu està ben organitzat i allotja molts objectes personals del líder rus, fins i tot el vagó de tren amb el que es desplaçava i que es conserva tal com era.

La casa natal d'Stalin

- La ciutat cova d'Uplistsikhe. El seu nom significa Fortalesa del Senyor i és un conjunt de coves tallades a la roca que daten del primer mil·lenni aC. De les més de 700 construccions que la formaven es conserven unes 150. Destaquen el saló del rei Tamar, l'església del príncep, la farmàcia, el teatre...
Per visitar-la cal que aneu ben calçats.

La ciutat cova d'Uplistshike

Gastronomia de Geòrgia

Els georgians són molt donats a compartir plats, la qual cosa a mi m'agrada molt ja que gaudeixo molt tastant coses diferents. La seva gastronomia és molt variada. Els plats més típics són el jachapuri, una mena de pizza amb formatge i ou; els khinkhali, uns saquets de pasta farcits de carn, bolets o formatge amb líquid a l'interior que cal xuclar a partir d'una petita mossegada, mai menjar-los amb coberts; el pkhali, un entrant a base de verdures en forma de boletes, n'hi ha d'espinacs, de remolatxa..o el badrijani, un plat que té com a base l'albergínia sovint amb fruits secs, espècies i magrana. Per postres els agrada la fruita fresca i tot regat amb els seus excel·lents vins. Amb l'estómac ple ja podeu tastar el seu famós Chacha, un licor d'herbes que solen beure en unes banyes anomanades qantsi.

El jachapuri
Els khinkhali


El chacha es pren en aquestes banyes

Un restaurant que ens va agradar molt és el Palaty a Kutaïsi, un lloc molt acollidor amb una bona relació qualitat preu.

Algunes paraules en georgià per anar fent amics

- Gamarjoba, hola
- Madloba, gràcies
- Ki,
- Ara, no
- Tu sheidzleba, si us plau
- Nakhvamdir, adeu

"Aquest conte persa, avui traduït al georgià, ha arribat a ser com una perla solitària passant de mà en mà. L'he trobada i l'he enfilada en versos. He fet un gest digne de lloança. La que va arravatar el meu cor, orgullosa i bella, m'ha donat permís per fer-ho."  
El cavaller de la pell de tigre. Xota Rustaveli


Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més fotos i informació a Instagram

-Aquí podeu contractar una excursió a Mtsjeta, Uplistsikhe i Gori
Si ho preferiu podeu fer un tour per les bodegues de Kajètia
- Voleu agafar el bus turístic per Tblisi?