dimarts, 14 de gener del 2020

Passejant per Santiago de Xile

Santiago, la capital de Xile, és una metròpoli de més de 7 milions d'habitants - una tercera part de la població total del país-  i, molt més gran en superfície del que esperàvem, que va superar les nostres expectatives i això que en teníem moltes. 
Pensàvem que tres dies a Santiago ens donarien per veure-la bé i reconec que ens vam equivocar. Calen més dies, almenys 5, tot i que els que vam estar els vam aprofitar d'allò més.
Em declaro fan absoluta de dos escriptors xilens: la Isabel Allende i el Pablo Neruda i van estar molt presents en tot el viatge. No podia ser d'altra manera.

Imprescindibles de Santiago:

1. Santiago Centre
"Lo esencial es a menudo invisible, el ojo no lo capta, solo el corazón" Isabel Allende

Parlar del centre de Santiago és parlar de la Plaza de Armas. Aquí es troba el quilòmetre zero des del qual es compten totes les distàncies del país i aquí es troba també el monument al seu fundador Pedro de Valdívia, la seva catedral, el Museu històric , Correus Central i l'Ajuntament, la municipalitat com diuen ells. 
Com a curiositat us diré que Pedro de Valdívia quan va fundar la ciutat li va posar Apóstol Santiago de Nueva Extremadura.


L'estàtua de Pedro de Valdívia presideix la Plaza de Armas


La placa que indica el quilòmetre zero

La catedral a la Plaza de Armas

A l''interior de la catedral hi ha una bonica capella dedicada a la Verge del Carme, patrona de la ciutat.

M'encanten els rètols amb el nom de les ciutats


En sortir de la Plaza de Armas val la pena caminar per qualsevol dels carrers adjacents com ara el carrer Merced o el Paseo Ahumada. En aquest sector es concentren la majoria de cases de canvi on podreu obtenir els pesos xilens, la moneda oficial. 

A poca distància de la plaza de Armas es troba la plaza de la Constitución que acull el Palacio de la Moneda, seu del govern. Fou bombardejat, cremat i mig enderrocat en el cop d'estat de Pinochet contra el govern de Salvador Allende l'11 de setembre de 1973 i posteriorment reconstruït. El nom de Palacio de la Moneda es deu a què abans de ser seu presidencial era el lloc on s'encunyava la moneda del país. 

Palacio de la Moneda, seu del govern xilè

2. Els "cerros"
La vida es como un viaje sin meta, lo que cuenta es el camino" Isabel Allende

Santiago està envoltada de turons - cerros- des d'on es poden obtenir unes bones vistes de la ciutat. En destacaria tres: el cerro de Sta Lucía, el de Sta Maria de Manquehue i el Cerro de st Cristobal.
Al cerro de Sta Lucía el destí va decidir que no hi havíem d'anar. Ho vam intentar dues vegades: la primera amb el tour que ens va oferir CL Mundo. Estava ple l'aparcament i tocava esperar,  per la qual cosa vam canviar d'idea i, la segona vegada ja no vam arribar a anar perquè ens van dir, preneu nota, que els primers dilluns de mes  els cerros estan tancats per manteniment així que, haurà de ser en una altra ocasió. I ens feia il·lusió ja que allà és on es va fundar la ciutat de Santiago (Apostol Santiago de Nueva Extremadura, recordeu?).
Sta Maria de Manquehue és el mes "pijo". Les cases , aquí veritables mansions, només són per a butxaques molt exclusives. Les vistes treuen l'alè.

Tot i la calitja, les vistes des de Sta Maria de Manquehue són impressionants


El Cerro St. Cristobal és una joieta que no es pot passar per alt. Es pot accedir amb funicular o telefèric, també hi ha la possibilitat mixta: pujar amb un i baixar amb l'altre. Aquesta és la que vam fer servir nosaltres i la que us recomano per provar els dos mitjans, que tenen ambdós, la seva gràcia. A dalt trobareu una estàtua gegant ( 12 metres ) de la Immaculada Concepció que es pot veure des de tota la ciutat, un santuari dedicat en aquesta Verge i un observatori astronòmic.

La imatge de la Verge ha esdevingut una icona de la ciutat
El funicular, del 1925

Més lletres de la ciutat. I a mi que m'encanten!


La baixada amb el telefèric. 15 minuts, 2 Km



La Verge del cerro de San Cristobal es veu des de tota la ciutat

3. Mercat Central
Las experiencias de hoy son los recuerdos de mañana" Isabel Allende

Els mercats són una de les meves passions quan viatjo i un lloc que m'agrada  molt per menjar. El de Santiago no us decebrà. D'estructura metàl·lica i estil neoclàssic, està declarat monument històric  nacional i és un bon lloc per tastar el marisc, un dels atractius gastronòmics del país. No deixeu de provar les matxas - unes cloïsses gegants - gratinades amb formatge parmesà i los locos

Mercat Central


Los locos
Las matxas











                       
                                                                      



4. Barrio de Buenavista
"Quítame el pan si quieres
quítame el aire
pero no me quites tu risa"
Pablo Neruda

Buenavista és un preciós barri, molt animat, ple de restaurants, terrasses i amb una àmplia vida cultural i nocturna. Però el que caracteritza el barri primordialment és que fou l'escollit per Pablo Neruda per construir la seva casa: La Chascona, nom que li va posar en honor a la seva tercera esposa i gran amor de la seva vida, Matilde Urrutia. Chascona en llengua quítxua vol dir despentinada. I sembla ser que la Matilde tenia un cabell rinxolat, una mica indomable que semblava que no s'hagués pentinat. La casa, avui convertida en museu, es pot visitar i fa les delícies, no només de'aquells que, com jo, són entusiastes de la literatura sinó de tothom, per la gran quantitat d'objectes diversos i la singular decoració que agradava al poeta. 
Neruda va morir a Santiago pocs dies després del cop militar contra Allende. Els colpistes van inundar la casa, tapant els desguassos, i van trencar els vidres. La seva viuda va voler vetllar el cos a la casa malgrat els desperfectes i el fred que s'escolava per les finestres i després la va reconstruir i va passar allà la resta de la seva vida. La trobo molt romàntica, aquesta història.

Exterior de La Chascona. A l'interior no es poden fer fotos


Detall de la casa


5. Barrio de Lastarria
"A pesar de las distancias, la gente es parecida en todos los lados. Las similitudes que nos unen son mucho más que las diferencias que nos separan". Isabel Allende

Lastarria és un dels barris que més em va captivar. Bon lloc per passejar, per fer un mos o prendre una copa. És un dels barris més bohemis i reivindicatius. Vam passar molta estona llegint els cartells que la gent penja i ens vam sentir com a casa, que està clar que els desitjos de viure en pau, tranquil·litat i dignitat són universal. Reivindicar els drets laborals, els drets de les dones a poder anar soles sense por ... Aquí a Xile va sorgir l'himne feminista El violador eres tu, que ha donat la volta al món. Em vaig enamorar perdudament de Lastarria.


El bohemi barri de Lastarria amb els seus graffittis i els seus cartells em va enamorar


"Y la culpa no era mía, ni donde estaba ni como vestía, el violador eres tu"
Cuanta raó

6. Barrio de Providencia

"La realidad no es solo como se percibe en la superficie, también tiene una dimensión mágica, y, si a uno se le antoja, es legítimo exagerarla y ponerle color para que el tránsito en esta vida no resulta tan aburrido" Isabel Allende

El barri de Providencia és el lloc ideal per allotjar-se a Santiago ja que és un barri cèntric i molt tranquil, amb bona oferta de restaurants i lluny de zones més bullicioses. 

Un dels atractius del barri és el centre comercial Mall Costanera. Un centre comercial molt modern amb més de 300 botigues i llocs de restauració i que té el gran atractiu de la torre Santiago, l'anomenat Sky Costanera
Una torre de 300 metres d'alçada, la més alta de Sudamèrica a la qual es pot pujar, fins al pis 61 amb un modern ascensor, i amb escales mecàniques fins al pis següent el 62. La vista des d'aquí, a 360º, és impressionant. A més, cada hora en punt hi ha un tour guiat, inclòs en l'entrada, que t'ajuda a trobar els edificis més representatius des de cadascun dels punts cardinals i t'explica la història de la ciutat. 


Interior del modern centre comercial Costanera mall
Les vistes des de dalt de l'Sky Costanera són impressionants
Podries passar hores i hores contemplant la ciutat des de les alçades
El nostre hotel
Ens vam allotjar a l'hotel Diego de Velázquez, al barri de Providencia, tres de les nits que vam estar a Santiago gràcies a CL Mundo i als apartaments Andes Suites la darrera nit, abans de tornar cap a casa. Aquests apartaments depenen de l'hotel Diego de Velázquez i estan molt a la vora d'aquest. Tots dos, l'hotel i els apartaments són molt recomanables per a una estada a la capital. Són cèntrics, ben comunicats, el personal és molt amable i l'esmorzar està molt bé.

Vull agrair els que han fet possible aquest viatge: Level ( que des de fa uns mesos té vol directe Barcelona - Santiago de Xile i que ens va proporcionar els vols), Luz Maria Aravena i Betsabé Riquelme de CL Mundo (que ens va proporcionar l'allotjament a la ciutat, un tour guiat per Santiago i per Viña del mar i Valparaíso) amb menció també del nostre xofer molt professional, l'Armando i la nostra guia, la Romina, Ana Márquez d'Interface Tourism (organitzadora de l'event on vam guanyar la possibilitat de visitar aquest bonic país)i Jordi Solé d'Aeromarket  que ens va servir de pont amb CL Mundo.


Fotos: 

Víctor Sanchis


                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.