Confesso que el Priorat era una comarca totalment desconeguda per a mi. Més enllà d'una escapada d'un dia a Gratallops al voltant de Nadal per comprar vi, no l'havia trepitjada encara. Ha estat, sens dubte, el gran descobriment de l'estiu, d'aquest estiu tan diferent que ens ha permès recórrer i valorar allò que tenim més a la vora.
He tornat a casa amb el convenciment que he d'explorar més aquest territori tan valuós, amb paisatges perfectes, vins, olis, vermuts, patrimoni, pobles de somni i tanta autenticitat. De moment tot el que he conegut m'ha apassionat i ho resumiré donant-vos set raons per anar-hi, tantes com lletres té el seu nom. Segura, però, que em tornaré a endinsar en aquests indrets i llavors no en tindré només 7 sinó que podré escriure un llibre sencer.
7 raons (de moment) per explorar el Priorat:
Prendre el famós vermut de Falset a la plaça de la Quartera
Recórrer les vinyes en un 4X4 dels anys 70 a Cornudella de Montsant
Investigar la llegenda de la reina mora Abdelazia a Siurana
Observar si tots els rellotges de sol de Porrera marquen la mateixa hora
Reviure la vida dels monjos medievals a Escaladei
Allotjar-te a l'hostal Sport i gaudir del fabulós esmorzar amb productes Km0
Tastar els seus vins tot aprenent a diferenciar la DOQ Priorat de la DO Montsant
Falset i el seu famós vermut
Falset és la capital de la comarca. Ens sorprèn animada i plena de gent en un dia laborable d'un estiu tan especial. Arribem al migdia i el primer que fem és dirigir-nos a la plaça de la Quartera a tastar el seu famós vermut del qual n'hem sentit tant a parlar. Ens asseiem en una de les taules de la terrassa del Calaix de sastre. Ja el nom m'agrada molt. Em fa pensar en el famós dietari que va escriure el Baró de Maldà al segle XVIII. Tastem el vermut, que està boníssim, acompanyat d'una tapa. Tot un plaer per iniciar bé l'escapada.
La plaça de la Quartera deu el seu nom a la pica de pedra que hi havia al centre de la plaça i que servia per mesurar el gra. Està envoltada de porxos, sota dels quals fem el vermut. Aquí es troba l'Ajuntament d'estil renaixentista que antany va ser el palau dels ducs de Medinaceli. Destaquen també els fanals de cinc braços que havien funcionat a gas. L'escriptor Josep M. Espinàs es va deixar seduir per aquesta plaça :
"Porticada, neta i polida, ornamentada a la moderna però conservadora d'un aire tradicional, la Quartera és la peça urbanística més senyora del Priorat. Burgesament senyora." Josep M. Espinàs
|
El famós vermut de Falset |
|
Plaça de la Quartera
|
És interessant també visitar el Celler Cooperatiu, un elegant edifici modernista, obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.El celler Baronia de Montsant
Es troba a Cornudella de Montsant i ofereix, entre d'altres, una experiència que vam trobar molt original. Es tracta de recórrer les seves vinyes en un 4X4 dels anys 70 que fins i tot té nom propi, la Daisy, visitar el celler i fer un tast guiat de set dels seus vins acompanyats d'un aperitiu. El preu és de 17,50€ per persona i l'aventura està assegurada. La visita a les vinyes la fem amb el xofer de la Daisy, en Fèlix, un xicot molt divertit que, a més de conduir, ens ensenya les vinyes velles, les joves, ens explica les característiques de cadascuna - ara ja sé diferenciar pels pàmpols les carinyenes, de les garnatxes- i curiositats diverses mentre admirem el fantàstic paisatge del Montsant i ens centrifuguem amb els trots de la Daisy.
Després visitem el celler i acabem amb l'esperat tast dels seus vins amenitzat pel propi Fèlix i la Glòria que ens fan riure amb els seus "piques" constants. De fet diuen les males llengües que un dels vins estrella de la casa, el Com gat i gos, té aquest nom en honor a ells.
Comencem tastant els blancs: Clos d'Englora i Com gat i gos, després un rosat: Còdols del Montsant, per acabar amb els negres: Clos d'Engola, Flor d'Engola Roure, Flor d'Engola Garnatxa i la cirereta final: L'Av14 un vi de reserva que ha guanyat diversos premis i que ens agrada molt.
Abans de marxar fem compra, per suposat. A més amb una oferta molt especial, compres 5 ampolles i te'n portes 6.
Acabem el matí anant a dinar a la Fonda el Recó. Tot i que la primera impressió no és la millor-a poc de les dues ens diuen que ho tenen tot ple i que hauríem d'haver reservat, mentre veiem que hi ha llocs lliures en un espai força gran- acaben donant-nos taula i dinem d'allò més bé, un menú de cuina catalana 14€ (2 plats i postres) o 16€ (3 plats i postres).
|
Aprenem a diferenciar la garnatxa de la carinyena per la textura i el color dels pàmpols
El grup amb la Glòria, la Daisy i el seu xofer, el Fèlix, a punt de marxa (Foto de Baronia del Montsant) |
|
A més dels set vins ens preparen un aperitiu amb tast d'oli
"Treni garlandes amb els pàmpols blancs i rigui dalt dels carros la gentada. No em plau corona de tot vent i joguina, sinó deixar per a no nats humans, un poc de sol de mos amors llunyans, clos al celler colgat en teranyina". Els raïms immortals. Josep Carner
|
Siurana i la seva reina mora
Siurana és un dels pobles més bonics del Priorat. La carretera estreta i plena de corbes per la qual s'hi arriba mereix la pena pel que ens espera allà dalt. Les vistes al pantà li donen un plus però recórrer els seus carrers empedrats i gaudir de les restes del que fou el darrer baluard sarraí també us agradarà molt. El seu edifici més destacat és l'església romànica.
Un suggeriment: entreu a prendre un refresc o una copa al refugi Ciríac Bonet que té una terrassa mirador amb unes vistes impressionants.
Els carrers de Siurana tenen molt d'encant
Les vistes al pantà són impressionants
I no podeu marxar de Siurana sense passar pel mirador del Salt de la Reina. Expliquen que aquí la reina mora Abdelazia, filla del valí de Siurana es va llançar penya-segats avall quan les tropes cristianes van entrar al poble. Encara es pot veure la petjada del cavall en intentar frenar la caiguda. Tot i que la llegenda, més benèvola explica que la petjada fou l'impuls que va agafar el cavall per tal d'aixecar el vol i endur-se la bella reina cap a la immortalitat.
Mirador del Salt de la Reina
La petjada del cavall
"Allà dalt és Siurana, aspra i ardida
ben arrapada a la salvatge altura
coronada d'espais, d'abims cenyida
tota daurada i negra de vellura."
Siurana. Josep Carner
Porrera i els seus rellotges de sol
Porrera, situada molt a prop de Falset, és una altra de les perles del Priorat. Un poble coquetó, ple de cellers (El cantautor Lluís Llach també en té un aquí), de carrers empedrats i desiguals, amb pujades i baixades considerables i que ens guarda una sorpresa que ens encanta: els seus rellotges de sol. N'hi ha ni més ni menys que 14, ben indicats en un mapa de la ruta que es pot descarregar en molts punt del poble a partir d'un codi QR o demanar-lo a l'oficina de turisme. Els rellotges, tots ells del segle XIX (entre 1840 i 1880) època de gran ressorgiment econòmic de la zona, són molt originals i d'estils ben diferents.
El Portal (14), el més espectacular
El Serrallo (13), aquest m'agrada molt
Cal Vallvé (11) molt original també
Cal Ros (1) amb les quatre barres
No vam veure tots 14 però gairebé. Vam passar una tarda molt distreta perseguint-los. Alguns estan tan amunt que costa trobar-los. Té la seva gràcia combinar les mirades cap al cel buscant els rellotges amb les de terra per no ensopegar amb cap pedra ni relliscar en cap baixada. Tot un repte que vam assolir.
"Estimo aquesta terra
com un amant fidel i ardent
aquesta terra meva
que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis"
Porrera. Lluís Llach
Escaladei, la primera cartoixa de la península Ibèrica
Diu la llegenda que la cartoixa d'Escaladei fou construïda en aquest indret perquè un pastor va somiar aquí amb una escala plena àngels que pujaven al cel. El cert és que la cartoixa, segle XII, fundada per monjos provinents de la Provença (Grenoble) fou la primera que es va crear a la península Ibèrica. Però als monjos francesos els devem una altra cosa molt important: l'origen del conreu de la vinya aquí. És a dir que cada vegada que gaudiu d'un dels reputats vins de la zona cal que us recordeu d'aquells monjos que ho van fer possible, que cal ser agraït.
Els monjos, que pertanyien a l'orde de Sant Bru, estaven regits pel seu prior - d'aquí el nom de la comarca, Priorat - i duien una vida de silenci i oració amb una dieta molt estricta que no els permetia el consum de carn i només molt de tant en tant de peix i ous.
El preu de l'entrada és de 5€ tot i que hi ha diverses condicions de reducció o fins i tot de gratuïtat (com és el meu cas que amb el carnet docent no vaig haver de pagar entrada). Consulteu aquí les condicions així com la guia de visita. El recorregut permet veure els claustres, el refectori i una cel·la reconstruïda
Pati exterior
Façana de la Verge Maria
Una de les cel·les, que ha estat reconstruïda
"Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatigues dono voltes
palpant els murs en la tenebra espessa
graó rera graó"
El campanar. Joan Vinyoli
L'hostal Sport a Falset
Ens vam allotjar a l'hostal Sport a Falset. Un hotel familiar amb gairebé 100 anys d'experiència, que ens va agradar molt. Les habitacions són àmplies i còmodes. Tenen també restaurant on podreu fer un menú de cuina catalana per dinar o sopar a 25€ si hi esteu allotjats. Al matí teniu l'opció d'un esmorzar amb productes Km0 que de ben segur us agradarà molt. Just després de reservar-lo vaig trobar un article en un diari, signat per l'escriptora i amant dels bons vins Empar Moliner que parlava d'aquest hostal. L'article es diu Cap a fira de Falset i aquí us el deixo. A mi em va agradar molt llegir-lo.
Les habitacions són àmplies i còmodes
Tenen un menú de cuina catalana a pac amb l'allotjament que està molt bé
L'esmorzar, de luxe
Els vins
El Priorat engloba en una sola comarca dues DO: la DOQ Priorat i la DO Montsant. La primera, amb més anys d'existència, pren el nom de la comarca mentre que la segona, més jove, ho fa de la serralada. Cadascuna d'elles amb les seves característiques pròpies. Tant una com l'altra basen la seva producció sobretot en els negres. Tot i que també produeixen blanc i, en molt poca quantitat, rosat -aquestes dues varietats no arriben al deu per cent de la producció total.
L'abundància del sòl de Llicorella al Priorat front als terrenys més argilosos i calcaris a la zona del Montsant que al cap de l'any rep més quantitat de pluja, fan que la DOQ Priorat ens ofereixi uns vins més concentrats i amb més presència de minerals mentre que la DO Montsant ens aporti més frescor i gustos més afruitats. Quant a la graduació, en termes generals podríem dir que la DOQ Priorat presenta una major graduació que la DO Montsant. Però totes dues ens ofereixen uns vins de gran qualitat i això és realment el que importa.
DOQ Priorat o DO Montsant, la qualitat està garantida
Les dues DO basen la seva producció en els negres
"La companyia
i el temps, colors, aromes,
l'esforç, la terra,
el risc i la mesura...
dins la copa: la vida."
Terres de llicorella. August Bover
Mapa dels llocs visitats
Fotos: Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.