Trieste, la ciutat italiana a tocar de la frontera amb Eslovènia, és considerada la capital del cafè perquè allotja el més important port mediterrani pel que fa al tràfec de cafè i també perquè és la ciutat italiana que en beu més.
La relació de Trieste amb el cafè es remunta als inicis del segle XVIII quan van començar a importar cafè de l'imperi otomà per tal de proveir l'imperi austrohongarès tot i que hi ha qui diu que ja al segle XVI un metge anomenat Pròsper Alpini va importar-ne des d'Egipte per tal de vendre'l a les farmàcies. Durant la 1a Guerra Mundial, l'hongarès Francesco Illy va fundar aquí la seva companyia i encara a dia d'avui Trieste continua sent la seu d'aquest famós cafè.
Sigui com sigui, Trieste és plena de bellíssims i antics cafès, tots els quals llueixen a la seva façana una placa que els cataloga com a cafès històrics (Locale Storico) i molts d'ells molt vinculats als escriptors més coneguts que han nascut o viscut allà com Italo Svevo, James Joyce o Claudio Magris. Visitar-los i tastar el seu excel·lent cafè, tot sovint acompanyat d'un petit gotet de xocolata, i imaginar les converses literàries o els llibres que s'han començat o acabat en les seves ben conservades taules és tot un plaer que la ciutat us ofereix.
 |
| Trieste, la capital del cafè |
Cafès històrics de Trieste que no us podeu perdre
Caffè degli Specchi
Ubicat al bell mig de la plaça principal de la ciutat, la Piazza dell'Unità d'Italia, també coneguda com a piazza Grande, ja que és una de les més grans del país, el Café dels Miralls va obrir al 1839 a la part de baix del Palazzo Stratti propietat del comerciant grec Niccolò Stratti, fundador del cafè. Després de la Segona Guerra fou la seu de la Royal Navy. El seu nom es deu al fet que gravaven els esdeveniments històrics importants en plaques de vidre. Dels 4 cafès històrics que va haver en aquesta plaça, és l'únic que es conserva.
 |
| El preciós caffè Degli Specchi a la piazza dell'Unità d'Italia |
Ha estat sempre un lloc de trobada de comerciants i intel·lectuals i fins i tot s'hi van fer concerts.
Per a nosaltres fou el primer de tots els que visitaríem durant la nostra estada a la ciutat ja que aquí vam prendre el nostre primer esmorzar que fou tota una experiència: una safata per a cadascun a triar entre moltes possibilitats. Nosaltres ens vam quedar amb la clàssica: pa mantega, mel, melmelada, croissant i una mini cafetera italiana amb el seu fantàstic cafè acompanyat d'un gotet de xocolata. No penseu que us arruïnareu, tot plegat per 10€.
 |
| Gaudint de l'esmorzar |
 |
| La piazza dell'Unità d'Italia on es troba el cafè |
Us diria que aquest és el meu preferit i no us mentiria. I és que el caffè San Marco és també llibreria i això sol ja em va robar el cor. Aquí, a més de fer un cafè podeu assistir a tota mena d'actes culturals i diuen que és fàcil trobar el mateix Claudi Magris, escriptor i professor de literatura, assegut en una de les seves precioses taules de marbre vermell. Ell, que fins i tot li dedica al cafè el primer capítol del seu llibre Microcosmos. Nosaltres no vam tenir aquesta sort. Ja ens hauria agradat! També el solia freqüentar el poeta Umberto Saba, propietari de la llibreria Antiquaria, prop d'aquí, que malauradament està tancada en l'actualitat.
 |
| A part de cafè també és llibreria |
Fou fundat l'any 1914 i el trobareu a la Via Battisti 18. Fou destruït per les tropes austrohongareses durant la Primera Guerra i reconstruït tot just acabada. S'inspirà en el conegut estil Liberty (el Modernisme italià) i respira admiració per Venècia per tots costats, ja sigui en el nom del seu patró, en les potes de les taules en forma de lleó o la seva decoració amb màscares venecianes.
 |
| El marrochino del San Marco |
 |
| El San Marco també és restaurant |
Caffè Stella Polare
Obert des del 1867 el cafè Stella Polare es troba molt a la vora del Canal Grande, al Carrer Dante Alighieri 14. Després de la Segona Guerra fou un saló del ball on les noies de la ciutat es trobaven amb els soldats americans i expliquen que moltes d'elles van viatjar als Estats Units convertides en les seves esposes. Va ser destruït per manifestants antiitalians i reconstruït de nou.
Aquí es trobava James Joyce amb Italo Svevo per xerrar de les seves obres. Unes plaques a la façana en donen testimoni d'això.
 |
| Exterior del caffè Stella Polare |
 |
| James Joyce i Italo Svevo el freqüentaven |
 |
| Interior del caffè Stella Polare |
A més del cafè us recomano molt els seus gelats.
Antico Caffè Torinese
Inaugurat el 1919, aquest cèntric cafè, a Corso Italia 2, ens fa retrocedir en el temps.
Fou decorat per l'ebenista Debelli, el mateix que es va encarregar de la decoració de luxosos vaixells com el Vulcania i el Saturnia i que va voler que el cafè tingués un cert aire de transatlàntic. Es conserva exactament igual que quan va ser inaugurat, amb les seves parets de fusta, el seu taulell modernista i el seu esplèndid llum de cristall.
 |
| Interior de l'Antico caffè Torinese |
 |
| Els croissants, boníssims! |
 |
| La placa a l'exterior del cafè |
Pasticceria La Bomboniera
Una altre local històric que val molt la pena. Inaugurada el 1836, és una de les pastisseries més antigues d'Itàlia. Es troba a la via Trenta Ottobre 3.
 |
| La Bomboniera, una de les pastisseries més antigues d'Itàlia |
Especialitzada en dolços de tradició austrohongaresa i xocolates. Aquí vam esmorzar el darrer dia i va ser un bon colofó. També serveixen un petit got de xocolata amb el cafè.
 |
| Un esmorzar de 10 |
Caffè Tommaseo
Ubicat a la plaça del mateix nom, va obrir portes al 1830. Diuen que els seus primers propietaris van ser Carolina Bonaparte, germana petita del famós general, i el seu marit.
Fou freqüentat també per Joyce, Svevo i fins i tot Kafka. Claudi Magris va escriure la seva gran obra, Danubi, aquí. Ha estat sempre punt de trobada d'empresaris i polítics El 1997 va ser restaurat.
Un altre local històric molt recomanable tot i que no és un cafè, sinó un restaurant, és el Bufet da Pepi, a la Via Cassa di Risparmio 3. Tasteu l'especialitat de la casa, que és un plat amb els diferents productes típics de la ciutat i que està molt, però molt bo.
 |
| L'especialitat de la casa del Bufet da Pepi, per a 4 persones |
 |
| El Arco di Riccardo |
 |
| Església de San Giusto |
 |
| Teatre romà |
1. Far de la Victoria
Agafeu l'autobús 42 o 44 a Piazza Oberdan i arribeu-vos a veure un dels fars més bonics que haureu vist mai, el far de la Victoria. Amb una alçada de 68 metres, és un dels fars més alts del món i les vistes sobre el golf de Trieste que s'albiren des de dalt són impressionants. L'entrada és gratuïta i s'hi pot pujar a peu (285 graons) o amb ascensor. Això sí, haureu d'anar en cap de setmana ja que només obre de divendres a diumenge.
 |
| El far de la Victoria |
2. L'obelisc d'Opicina
Sembla que en breu funcionarà de nou el tramvia-funicular històric (1901) que uneix el centre de la ciutat, piazza Oberdan, amb Opicina, i que porta diversos anys de remodelació. De mentre s'hi pot pujar amb el bus substitutiu, el n.2. Arribeu-vos amb ell a l'obelisc que fou construït en honor a l'emperador Francesc I d'Àustria. Les vistes són fantàstiques i des d'allà podeu fer una ruta circular d'uns 3 Km per conèixer els arbres típics de la zona.
 |
| L'obelisc d'Opicina |
 |
| Mural homenatge al tramvia a Opicina. Cal esperar que aviat torni a funcionar |
"Un obelisc de gran alçada senyala el començament de la ciutat. Fou erigit el 1830 per commemorar l'acabament de la primera carretera decent de tot el 'karst', que connectava Viena amb el seu port marítim a l'Adriàtic. Avui el monument està atrotinat i abandonat i el seu entorn és suburbà, però acabat de construir informava l'agraït viatger que la seva marxa a través de l'ermot havia acabat i que estava a punt d'arribar a un lloc segur d'ordre imperial; un modern lloc fronterer al Mediterrani que pertanyia a l'Imperi dels Habsburg". Trieste o el sentit d'enlloc. Jan Morris
3. El Castell de Miramare
Si sou a Trieste no us podeu perdre aquest romàntic castell construït al segle XIX per ordre de l'emperador Maximilià d'Habsburg per viure amb la seva esposa, la princesa Carlota de Bèlgica.
Podeu arribar-vos amb el bus 6 o bé amb ferri fins a Grignano. Us recomano aquesta segona opció.
L'entrada als jardins, que són espectaculars, és gratuïta. Si voleu visitar el castell per dins, haureu de comprar entrada. Consulteu aquí els horaris i preus.
 |
| El castell de Miramare |
 |
| Des d'un dels bonics mirador dels jardins |
 |
| Jardins del Castell |
 |
| Un altre dels bonics miradors dels jardins |
Gràcies, un reportage molt bonic
ResponEliminaGràcies
ResponElimina