M'agrada aquesta cita de Pessoa. Em serveix molt per introduir aquest post. Un post que com d'altres del blog tinc intenció d'anar ampliant a mida que vagi coneixent llocs nous. Cada viatge és un nou descobriment, un nou capítol d'un llibre fascinant però de la mateixa manera que en una novel·la hi ha fragments que t'apassionen més que d'altres, també hi ha llocs que et deixen una empremta més forta. Aquí van els meus:
1. Taj Mahal. Agra. Índia
Aquí és on ara per ara m'ha lliscat la llàgrima més grossa. Ni les explicacions del guia posant una mica de realitat a la gran metàfora de l'amor d'un home per una dona, li van treure el més mínim romanticisme al moment. Recordem que aquest monument és el gran mausoleu que l'emperador mongol Xa Jahan féu construir per enterrar la seva esposa Mumtaz Mahal. El que no sé si sabeu és que aquesta va morir donant a llum all seu catorzè fill mentre l'emperador la duia al seu costat en els seus llargs i durs viatges parint un fill darrere l'altre, la qual cosa deixa clara que ell va tenir una part de la culpa de la mort de la pobra dona.
Cal lamentar que l'emperador no pogués construir el seu propi mausoleu, encara millor que aquest - ara ja sí que mor una mica romanticisme - com tenia pensat ja que un dels seus fills el va tenir tancat la resta de la seva vida perquè no dilapidés l'herència en la construcció. Quina pena!!
 |
| Plovia una mica però lluïa igual |
2. El monestir. Petra. Jordània
Aquí la llàgrima no fou només d'emoció sinó també de dolor. Les vambes em van matar i és que la pujada té la seva gràcia i val a dir que al final ja no podia més i vaig fer una mica de trampa, vaig acabar de pujar en ruc, que també és una experiència. Si pugeu a l'estiu no us poseu vambes, encara que tothom us digui que ho feu, és molt millor una sandàlia ben agafada al peu. Baixar també és dur, perquè el camí està farcit de pedres i desnivells i encara que vaig arribar a l'hotel amb els peus plens de butllofes, ho tornaria a repetir ara mateix. va valdre la pena. És un edifici tallat directament a la roca del muntanya, igual que el Tresor i tots dos et deixen amb la boca oberta i fent una dissertació silenciosa sobre la bellesa.
 |
| Costa pujar però té la seva recompensa |
3. Les cascades del Niàgara. Niàgara Falls.Ontario. Canadà.
Tot i que arribar a Niàgara ens va decebre una mica ja que esperavem trobar un lloc amb un cert encant i no un parc temàtic farcit d'atraccions hortera i burguers de tota mena, les cascades et fan emocionar de debò. El més recomanable és agafar el vaixell Maid of the Mist: (la donzella de la boira), excel·lent nom, sense dubte, i arribar el més a la vora possible per poder mullar-te de valent.
 |
| Impressionant |
4. El desert de Merzouga. Marroc
Passar una nit al desert és una de les experiències que cal viure almenys un cop a la vida. Com deia el nostre guia per Marroc el desert és el millor hotel del món, perquè és el que té més estrelles. Veure sortir el sol des de la gran magnitud de les dunes envoltada de silenci és un espectacle diví.
 |
| No estava sola encara que ho sembli |
5. Callejón de Hamel. L'Havana. Cuba
És un petit carrer del centre de l'Havana que s'ha convertit en tota una mostra de la cultura afrocubana. És una mena de galeria d'art a l'aire lliure amb frases espontànies que et faran meditar. La iniciativa prové de Salvador González Escalona que és un escultor i pintor cubà i duu el nom d'un dels primers pobladors del carrer, Fernando Belleau Hamel. Trobareu alguna cosa encara millor que l'art que s'hi respira, la seva gent.
 |
| Poesia de carrer |
6. Efes. Turquia
Tot en Efes et deixa sense alè però sobretot les restes de la biblioteca de Cels.Tant que m'agraden a mi les biblioteques, de ben segur m'agradaria que m'enterressin dins d'una com va fer Cels, cònsol i governador de l'antic imperi romà. Me la imagino plena de llibres i ...aixx, m'emociono.
 |
| Quina meravella de biblioteca devia ser |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.