Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flandes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flandes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2020

Gant, la ciutat que adora Van Eyck

A Gant ja havíem estat dues vegades però en ambdues ocasions només havíem pogut romandre unes hores i teníem ganes de gaudir-la amb més calma i passar una nit que ens permetés veure les il·luminacions dels seus edificis que han estat mereixedores de diversos premis i es troben entre les millors del món.
L'exposició retrospectiva Van Eyck, una revolució òptica al museu de Belles Arts (MSK) va ser l'empenta que necessitàvem per decidir-nos a passar un cap de setmana en una de les ciutats més boniques de Flandes. 
L'exposició, que es podrà visitar entre l'1 de febrer i el 30 d'abril de 2020, és la més extensa que s'ha fet d'aquest gran mestre de la pintura. Recull més de 20 obres entre les quals es troben els panells exteriors del políptic L'adoració de l'anyell místic que acaben de ser restaurats. Si hi voleu anar reserveu les entrades clicant a l'enllaç que s'acaben de seguida.

Gant és una ciutat on es respira Van Eyck, i més ara amb motiu de l'exposició: els aparadors de les botigues, els murals dels carrers... Van Eyck és ben present entre els gantesos que l'adoren com adoren el seu anyell místic.

Detall d'un mural d'art urbà
Entrada a l'exposició a l 'MSK

El nostre consell és que us feu amb una CityCard que de ben segur que amortitzareu. Podeu comprar-la a l'estació Gant Sint Pieters i així l'estreneu ja amb el tramvia n. 1 que us durà fins al centre ja que l'estació de tren s'hi troba una mica allunyada. 

Ja al centre i provistos de la targeta podem començar a gaudir de la ciutat.

12 imperdibles a Gant

1. El Belfort, el campanar que data del segle XIV i és símbol de la ciutat i Patrimoni de la Humanitat. Des de dalt les vistes són una passada. Hi podreu pujar amb ascensor tot i que és millor que hi baixeu a peu per poder admirar els objectes que es troben a cada planta: una exposició de campanes, el gran Drac, símbol de la ciutat o els quatre guerrers de pedra. En sortir no deixeu de fixar-vos en l'escultura que corona l'edifici - la llotja dels panys- es tracta del Mammelokker i representa un home gran mamant de la mamella d'una noia. Diu la llegenda (m'encanten les llegendes i les de Flandes són fantàstiques) que es tracta d'un home molt gran que fou tancat injustament a la presó i a qui el rei va prohibir donar-li cap tipus de menjar ni de beguda. Diàriament el visitava la seva filla que li donava la llet del seu pit perquè no morís. En veure que no moria el rei va assabentar-se del que passava i en un acte de pietat el va indultar. 

El Belfort. Pugeu fins a dalt per obtenir bones vistes

L'escultura del Mammelokker a la Llotja dels panys, al peu del Belfort


2. La catedral de St Bavó. Aquí podreu admirar el gran quadre que Jan Van Eyck va realitzar amb l'ajuda del seu germà Hubert. No es poden fer fotografies però sí a la reproducció que es troba en una capella lateral, que fou la primera estança que albergà el quadre. 

Reproducció de l'Adoració de l'Anyell mític a la catedral de St Bavó
Catedral de St Bavó


Al davant de la catedral una estructura metàl·lica representa el políptic de l'anyell místic

3. El castell dels comtes de Flandes (Gravensteen) i el barri de Patershol. Construït per Felip d'Alsàcia, el castell dels comtes, a la vora del riu Lys s'alça imponent amb la seva gran torre de l'homenatge. Val la pena dedicar-li una estona i a més gaudireu molt amb l'audioguia que està enregistrada per un monologuista de la ciutat, Wouter Deprez, que va explicant les diverses estances amb un sentit de l'humor tot afegint anècdotes i acudits. 
En sortir del castell, just al costat hi trobareu l'Oficina de Turisme, antiga Llotja del Peix, un edifici molt atractiu. I no deixeu de recórrer el barri que tot just s'inicia aquí, el barri de Patershol, per a mi un dels més macos de la ciutat, ple d'edificis històrics, de botiguetes amb encant - com la pastisseria Temmeman, de restaurants íntims i de llocs on fer una pausa tot prenent una cervesa. 
A Patershol trobareu també la Casa de Alijn que fou un antic hospital on es tenia cura de pobres, malalts i ancians i que avui en dia és el Museu del folklore. Val la pena veure l'edifici i el bonic pati exterior.
Al mateix carrer de la pastisseria Temmeman i de la casa d'Alijn, el carrer Kraanlei, i concretament al número 17, trobareu el Manneken pis gantès, que aquí es diu Nestor. 

Gravensteen, el castell dels comtes de Flandes





Antiga Llotja del Peix, avui Oficina de Turisme


Nestor, el Manneken Pis de Gant

La casa de Alijn
4. Un passeig amb vaixell pels canals. Passejar pels canals és una de les activitats imprescindibles de Gant. El passeig que es pot fer amb barca coberta o descoberta, dura aproximadament 45 minuts i és una oportunitat d'admirar els edificis des d'una altra perspectiva. Us atipareu de fer fotos. 

Els vaixells que recorren els canals


5. Graslei i Korenlei. Són els dos molls de la ciutat. Lei vol dir petit carrer mentre que gras significa herba i koren, gra. Eren per tant els carrerons de l'herba i del gra. I és que aquí arribaven, ja al segle XI els vaixells carregats d'espècies i de cereals. Aquí es troben els edificis dels diferents gremis d'oficis que tractaven amb aquestes mercaderies. En l'actualitat són el centre neuràlgic de la ciutat on es concentren els turistes i les terrassetes on prendre alguna beguda sobretot quan el temps és propici.


Els bonics edificis de Graslei i Korenlei tenen a veure amb els gremis dels diferents oficis relacionats amb el tràfec de mercaderies

Aquests molls són també un dels millors llocs on anar-hi a fer fotos de nit ja que les seves fantàstiques il·luminacions fan que es reflecteixin sobre el riu, el Lys, donant unes combinacions lumíniques precioses. 
Per saber quins altres edificis val la pena anar a veure de nit, demaneu la guia de Gant nocturna a l'oficina de turisme.

Els edificis il·luminats reflectint-se sobre el riu creen imatges de gran bellesa
El pont que uneix Graslei i Korenlei és el pont de St Miquel, des del qual podreu obtenir molt bones fotos. Just al seu costat es troba l'església del mateix nom.
El pont de Sant Miquel i l'església homònima


6. El castell de Gerard el diable. El seu nom no és degut a què hagi estat mai habitat pel diable sinó que fa referència al seu constructor, que era una mala persona, dolent i amb mal caràcter. Tot i que ell no el va habitar mai. Avui en dia és arxiu de l'estat i tot i que es pot visitar, el seu artractiu principal és més la part exterior. Es troba a la vora del riu Escalda, l'altre riu de la ciutat. 

El castell de Gerard, el diable
7. El carreró Werregarenstraatje. El carrer dels graffitis. En aquest carreró del centre de Gant es reuneixen els graffiters per assajar les seves obres. Val la pena fer-hi una volta i gaudir dels colors de les parets i del terra, sovint canviants, ja que qualsevol racó és bo per fer l'esbós d'una futura obra d'art urbà i quan no hi ha lloc toca pintar sobre un altre. 


El carreró dels graffitis

8. La llotja de la carn. Un edifici curiós, mercat cobert que havia servit per controlar la qualitat de la carn i que avui funciona com a restaurant en el qual vam dinar i que ens va agradar força, tant el menjar - especialitats típiques de la ciutat - com l'ambient, amb els curiosos pernils penjant del sostre.


Interior de la Llotja de la Carn
L'edifici a la vora del Lys
9. L'església de Sant Nicolàs. Una de les més boniques de la ciutat. Deu el seu nom al sant patró dels comerciants ja que foren aquests els que van aixecar-la en el seu honor. De fet es va reconstruir sobre les restes d'un antic temple que es va incendiar. 


L'església de Sant Nicolàs vista des del Belfort


Just davant de l'església es troba un dels edificis al meu parer més bonics i originals. Es tracta de la casa dels paletes, del segle XVI i que està coronat per sis bufons ballant. 


L'edifici gremial dels paletes amb els sis bufons que el coronen

10. El Kouter.
És una plaça on els gantesos van els diumenges al matí aprofitant que aquell dia se celebra el mercat de flors i al bell mig, en un quiosquet de color blau, quan fa bon temps, solen prendre un vi blanc amb unes ostres. Nosaltres, com vam anar a l'hivern no vam poder gaudir de les ostres i el vi però sí de l'ambient del mercat de flors. 



La plaça té diverses escultures al·lusives al mercat de plantes i flors que se celebra els diumenges al matí
El quiosquet però sense ostres ni vi blanc
11. Achtersikkel. Es tracta d'una placeta interior a pocs metres de la catedral on es troba una torre del segle XIV amb un mirador octogonal d'estil renaixentista i un pou que fou de propietat privada i que és l'únic que es conserva d'una sèrie de cinc. Aquest indret és un dels secrets ben guardats de la ciutat que val la pena descobrir.


La torre amb el mirador octogonal
El pou 
12. Menjar i beure. A banda de la Llotja de la carn on ens va agradar molt menjar, un altre restaurant que us recomanem molt és De Acht Zaligheden
A la vora del riu Lys, en un ambient acollidor i un menú diari amb una relació qualitat- preu excepcional



Un restaurant que ens va agradar molt
. 
Un dels plats que vam tastar, un bacallà boníssim



La cerveseria Dulle Griet és una de les més conegudes de la ciutat. El seu nom el deu al canó medieval que té just al costat i fa referència a un personatge del folklore flamenc: la boja Meg, una dona pagesa que condueix un exèrcit de dones a robar a l'infern i que és també el títol d'una pintura de Pieter Brueghel el Vell. Tenen una carta de cerveses molt extensa. L'estrella és la de la casa servida en un got d'1,2 litres pel qual has de deixar com a penyora una sabata que els cambrers s'encarreguen de posar en un cistell que amb una politja fan pujar fins al sostre. Si no retornes el got sa i estalvi es queden la sabata. 


El canó medieval Dulle Griet (la boja Meg) que dona nom a la cerveseria
Ens vam comportar
Aux merveilleux de Fred són unes pastisseries franceses de les quals n'hi ha a diversos països del món. La seva especialitat són les merveilleux, una mena de pastissets de meringue que estan per llepar-se els dits. A Gant la trobareu al 38 de Mageleinstrat. 

Els merveilleux estan per llepar-se els dits


Un lloc molt adequat per fer una pausa en el camí
Els cuberdons són les llaminadures típiques de Gant. Tenen forma de nas. Són molt dolces, una mica massa per a mi. Hi ha de diferents sabors i colors tot i que la base és de gerd i les trobareu arreu: a les pastisseries, botigues de records i fins i tot veureu carrets pel carrer on les podreu comprar. El seu origen es remunta al segle XIX.


Els cuberdons. Una llaminadura en forma de nas
Deixo enrere la ciutat totalment enganxada a ella i al seu pintor icònic,  Van Eyck, convençuda que la ciutat l'adora igual que els fidels congregats en la seva més coneguda pintura adoren l'anyell místic.
Gant respira Van Eyck. 


Literalment enganxada a Van Eyck i a la ciutat de Gant

Les paradetes de venda de cuberdons, a banda de ser precioses, també fan al·lusió al seu pintor icònic

Els aparadors de les botigues també homenatgen el pintor
I no puc acabar sense dir-vos la il·lusió que ens va fer trobar-nos això:




Fotos:
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
Carles Diago

dilluns, 19 de març del 2018

FLANDES: llegendes, xocolata i cervesa

Un cap de setmana de tres dies, ja tenim el viatge organitzat. Aquesta vegada les nostres passes s'encaminen cap a Flandes. Hem triat, però, el Flandes menys conegut. Ens hem decidit per Mechelen (Malines), Artwerpen (Anvers) i Leuven (Lovaina). No ens hem penedit. Qui es penediria si de sobte fa un intensiu de xocolata, de cervesa i de cultura? Impossible, ja ho veureu.
Comencem!!

Leuven
Leuven o Lovaina és la primera ciutat que hem visitat. És una ciutat universitària i això es respira als seus carrers. I així hem començat, visitant la biblioteca Universitària, a Laudezeplein, una de les joies de la ciutat. Va ser cremada durant la 1a Guerra Mundial i de nou durant la 2a guerra i aquesta vegada fou reconstruïda pels americans. El seu interior és fascinant, ple de detalls, tants que no acabaries mai la visita. Per exemple els passamans de les dues escales de la sala de lectura que representen dos éssers mitològics. L'exterior també té molts detalls  com ara la Verge armada amb una espasa que corona l'edifici com a símbol de la defensa de la cultura davant la guerra, o el gran escarabat que llueix damunt d'una agulla de 23 metres d'alçada, obra del polèmic artista Jan Fabre i que simbolitza la visió d'una realitat diferent a la nostra.  No deixeu de pujar els quatre pisos de la torre, des de dalt les vistes de la ciutat són espectaculars.
L'exterior de la Biblioteca Universitària

El famós escarabat

Detall del passamans
Vista general de la sala de lectura
Dalt la torre
Següent parada: la Grote Markt. La plaça principal de la ciutat et deixa amb la boca oberta. L'edifici de l'Ajuntament és espectacular i et caldrien hores i hores per observar tots els detalls. L'església de St Pere també mereix una visita i la Font de la saviesa, que esperàvem que fos més gran i ens va costar de trobar, també val la pena; representa un estudiant que amb una mà sosté un llibre mentre amb l'altra es va regant el cap. Tant de bo fos tan fàcil esdevenir savi! Em regaria el cap cada nit! 
L'espectacular Ajuntament
L'església de St Pere
La Grote Markt mereix una selfie 
La Font de la Saviesa
A poca distància d'aquí arribem a l'Oude Markt, la segona plaça important de Leuven. Hom l'anomena popularment el bar més gran del món per les terrassetes, una al costat de l'altra, on poder tastar la cervesa del país. És febrer i fa fred així que les terrasses estan ben buides però la plaça manté el seu encant. Ens fem una foto amb la Kotmadam que de nou ens remet a la vida universitària de la ciutat ja que representa la propietària que lloga els pisos als estudiants. Els devien fer moltes males passades a  les pobres propietàries, que han hagut de dedicar-los una estàtua i tot, o potser només són joves agraïts.

Aquí, a l'Oude Markt amb la Kotmadame
L'Oude Markt
Però la joia de la corona de la ciutat és, sense lloc a dubtes, el Beguinatge. Els beguinatges són molt típics en aquestes ciutats de Flandes. Antigament eren els barris on vivien les dones soles: solteres, viudes, amb vot de castedat... En l'actualitat el de Leuven és el lloc on viuen els estudiants i els professors de la universitat. Té un encant inenarrable. Jo voldria tornar a la meva època d'estudiant i allotjar-me aquí. Siii, si us plau!!


Entrada al Beguinatge
Passejant pels seus carrers
Detall d'una de les cases
El tema dels beguinatges aconsegueix apassionar-me i tot just arribant a casa trobo un article molt interessant a la revista Sapiens. Us deixo l'enllaç perquè val la pena

Després de la caminada toca fer unes cerveses. La cervesa per excel·lència aquí és l'Stella Artois que es fabrica a la ciutat i el lloc més típic on prendre-la és la cerveseria Domus. Per mala sort nostra estava tancada per vacances aquests dies. Però no cal preocupar-se, ens dirigim a una altra de les grans, The Capital. Costa decidir-se enmig de l'extensa carta. A més la decoració és molt acollidora. Està a tocar de la Grote Markt
The Capital
El plaer de fer unes birres
Després de les cerveses i abans de deixar aquesta ciutat que tant ens ha captivat, toca tastar la xocolata. Ens decidim per Bitter Sweet, una botiga de xocolata de disseny per xalar de valent. Hi ha bombons en forma de núvol, de cor, de peça de lego... increïble
I la llegenda que més ens va impressionar en aquesta terra tan prolífica en literatura oral és la de la Fiere Margriet, una noia que fou segrestada, violada i assassinada i sembla ser que el seu cos fou trobat a les aigües del Dijle, el canal que recorre la ciutat, envoltat d'una resplendor ben estranya, fantasmagòrica. Aquest fet paranormal va calar fons en els lovainesos, que la recorden en molts llocs de la ciutat com ara aquest pub.


El pub de la Fiere Margriet

Antwerpen

Antwerpen o Anvers és la ciutat més gran de les tres que visitarem. Només arribar ens rep majestuosa, l'estació central. És una de les més maques que he vist.

Maca per dintre..
...Espectacular per fora

Sortint de l'estació i de camí al centre passem per davant d'una de les icones modernistes de la ciutat, el cafè Horta, l'arquitecte pioner de l'Art Nouveau a Bèlgica. Els preus per prendre un cafè són prohibitius així que continuem el nostre camí cap a un dels indrets que val més la pena: la casa de Rubens.


Rètol del cafè Horta

Peter Paul Rubens, el pintor més conegut de l'escola barroca flamenca, va viure i morir en aquesta ciutat. La seva casa és de visita obligada, no us la podeu perdre. A més l'entrada és gratuïta per als profes i amb descompte per als que hagin arribat amb tren, així que, de meravella! Tot i que no tenim tot el temps que voldríem per estar-nos aquí no perdem detall i ens ho passem genial

Mobles, pintures... de tot

Sortint de la casa de Rubens agafem el carrer Meis, el més elegant de tot Bèlgica i allà descobrim The chocolate line la xocolateria que ens sedueix a primera vista.

Impossible no deixar-se seduir

Com era de suposar, no ens vam poder resistir

Amb el gust de xocolata a la boca ens creuem amb una mà gegant. Ah sí, és la mà d'Antigoon!  I aquí arriba la llegenda més famosa de la ciutat.

Antigoon fou un gegant que s'instal·là a la ciutat, al costat del seu riu, l'Escalda i obligava els seus habitants a pagar un tribut cada vegada que volien creuar el pont. Si no pagaven, el gegant els tallava  la mà i la llançava al riu. Un centurió romà, Silvius Brabo, cansat de la situació, s'hi va enfrontar, li tallà ell la mà al gegant i la llançà al riu. Sembla ser que d'aquí prové el nom de la ciutat Antwerpen, que en neerlandès voldria dir llançar la mà.


Aquí estem, amb la mà del gegant .

Arribem a la Grote Markt. Impressionant i presidida per l'estàtua de Silvius Brabo, el protagonista de la nostra fantàstica llegenda. Ens falten ulls per admirar tanta meravella.


El nostre heroi mereix una foto

Les cases que flanquegen la plaça

D'allà a la plaça de la catedral hi ha un pas. La plaça està presidida per l'estàtua del gran pintor, Rubens i en un dels costats trobem el pou de Quentyn Massys, anomenat així perquè fou el seu constructor i que està decorat , de nou, amb l'estàtua en ferro forjat del gran Brabo. La catedral de Nostra Senyora és impressionant

L'estàtua de Rubens i la catedral al fons

El pou amb el Brabo en ferro
No ens podem allunyar del centre sense haver buscat el carreró Vlaeykensgang i el trobem. És un racó encantador que val la pena veure.


El carreró. Maquíssim!!

Toca carregar bateries així que ens dirigim a una de les cerveseries que ens han recomanat, Paters Vaetje ben a la vora de la catedral. Un local petit però encantador on mengem una mica i degustem la cervesa local. Bona recomanació.
Volíem visitar també Kulminator, la cerveseria més gran de la ciutat però és diumenge i està tancada. Mala sort!!


Bona cervesa i encant
Amb l'estómac ple és hora d'arribar-nos al riu, l'Escalda, i recórrer la seva riba. El primer que trobem és un enorme castell, Het Steen. I allà ens espera una altra llegenda, bé, una no, dues.
A l'entrada ja ens crida l'atenció l'enorme figura de Lange Wapper. Un homenàs protagonista de la nostra següent llegenda. Aquí va:
Lange Wapper era un gegant al que agradava perseguir borratxos i nens. Tenia el poder de canviar la seva figura segons li convenia així que es feia nen quan volia perseguir un nen o home de mida normal quan perseguia els borratxos. Quan els tenia a la vora es transformava de nou en un gegant davant l'horror de les seves víctimes. Sembla ser que l'única cosa que terroritzava a Lange Wapper eren les estàtues de la Verge. És per això que els habitants de la ciutat en posaren una a l'entrada de cada casa i així el "pobre" Lange Wapper es deprimí tant que es llançá al riu. No sé si allà va trobar la mà del gegant Antigoon o no però en aquest riu es devien poder trobar coses ben estranyes. 


El gegant Lange Wapper a l'entrada del castell Het Steen
I just a la façana d'entrada del castell una escultura ens proporciona la següent llegenda.
En construir el castell van col·locar una imatge del déu escandinau Semini, el déu de la fertilitat amb un enorme penis erecte. Les dones anaven a veure'l per quedar-se embarassades. Sembla ser que això no va agradar gaire els jesuïtes que van trobar que era molt impur i li van tallar. Que bèsties!! 
I sí, sí, allà esta el pobre Semini sense penis.

No es pot veure massa bé però tot just sota la fornícula hi ha la figura del pobre déu castrat
Seguim recorrent el riu que ens té preparada una nova sorpresa , el museu MAS (museum Aan de Stroom) un modern edifici al qual es pot accedir gratuïtament a la terrassa per mitjà d'unes escales mecàniques i obtenir unes vistes impressionants de la ciutat.

El museu MAS
                 Pujant cap a la terrassa
A la vora d'aquí trobem l'església de St Pau i tot just entrar ens sorprèn un patí dedicat a la passió de Jesús. Impressionant. No ens ho esperàvem i ens quedem amb la boca oberta.

No ens ho esperàvem pas, això
 
Detall del monument principal

"La ciutat més bonica del món" així la va batejar el filòsof Florentino Ludovico

 Mechelen
Darrera ciutat que visitarem. Comencem per les 3 façanes més icòniques: les de Haverwef. La de l'esquerra és la de Sant Josep, la del mig, la del dimoni i la de la dreta, la del Paradís.

Façanes de Haverwef;: a l'esquerra la de St Josep, al mig a tons verd fosc, la del Dimoni i a la dreta El Paradís
Creuant el Dijle per un dels seus ponts

Seguim cap a la catedral de St Romuald amb la seva torre que destaca des de tots llocs de la ciutat i on es troba l'escola de carilló més important del món. I aquí, de nou, tenim llegenda.
Una nit d'hivern un home que havia begut més cervesa del compte va creure que el reflex de la lluna sobre la torre eren flames. Va començar a cridar "Foc" i els homes del poble van pujar corrents els 500 graons de la torre carregats amb grosses galledes d'aigua. En arribar van veure que tot havia estat una confusió del borratxo ja que havia confós el reflex de la lluna amb foc i des d'aquell dia als malinesos els anomenen, amb sorna,  els apagallunes (manneblussers)

La torre de la catedral de st Romuald


El lloc més encantador de la ciutat és, sense dubte, la Grote Markt, tant de dia com de nit llueix amb tot el seu esplendor. 
És ben maca la Grote Markt
En un dels extrems de la plaça trobem l'estàtua de l'Opsinjoor en ferro i davant de la catedral una rèplica de la mateixa estàtua molt més moderna i molt més gran. L'Opsinjoor també és molt conegut a la ciutat, de fet vindria a ser la segona part de la llegenda anterior. Anem doncs:
L'Opsinjoor de la Grote Markt

Recordeu el borratxo que havia confós la lluna amb un foc?  L'individu va ser mantejat pels seus companys. Representa el mal marit, l'etern borratxo i els malinesos tenen el costum de mantejar un ninot per les festes en record d'aquell fet. Sembla ser que aquest costum provindria d'Espanya i estaria lligat a la figura del "Pelele" (ninot de palla que es manteja durant les festes) a qui Goya li va dedicar un quadre. 
L'Opsinjoor de la catedral
Encara ens queda la joia de la corona de Mechelen, el seu beguinatge. Ja he parlat anteriorment dels beguinatges i aquest és deliciós. Nosaltres el vam veure de nit però el vam gaudir també, molt.

Un racó encantador
Un altre raconet amb encant
Detalls encisadors
Al bell mig del beguinatge es troba la fàbrica de cervesa Het Anker que elabora dels de fa anys i panys la coneguda cervesa Gouden Carolus. Allà, a banda de la cervesa heu de provar el famós Cuco de Malines, un pollastre cuinat amb cervesa que està per llepar-se els dits.El local també té molt encant.

El Cuco del Het Anker
La cerveseria
De Mechelen ens va cridar l'atenció la quantitat d'estàtues que vam trobar: n'hi ha una dedicada a Beethoven i el seu avi que va viure un temps aquí.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, les nostres llegendes s'han acabat...i el viatge també. Sempre ens quedarà el regust de la cervesa i la dolçor de la xocolata

Fotos: M. Clara Camps
           Víctor Sanchis