Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Burkina Faso. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Burkina Faso. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de maig del 2019

Turisme sostenible per Burkina Faso

Un viatge sostenible és, per a mi, un viatge simbiòtic. Entenc per simbiosi el fet que els dos col·lectius, els visitants i els visitats, en resultin beneficiats.
Amb aquesta idea vam emprendre, l'agost del 2017, un grup de set persones relacionades amb el món de les Penyes del F.C. Barcelona un viatge cap a Burkina Faso.
La motivació ens la va aportar un burkinès que viu a Barcelona i és soci d'una penya, el Dibango. Ell ens va explicar que al seu país la gent té molta passió pel futbol i que el Barça és un dels que més els atrau. Això, unit a les mancances que ostenta aquest país, un dels deu més pobres del món, ens va esperonar a començar la nostra aventura.
Sortim de l'aeroport de Barcelona amb destinació  Ouagadougou, capital de Burkina Faso, amb escala a Casablanca. Cadascun pot facturar dues maletes de 23 Kg més una maleta de cabina on portem el nostre equipatge personal. Les dues maletes facturades contenen tot el material que hem pogut recollir: esportiu, higiènic.. gràcies a les associacions que ens han ajudat, entre elles el propi F.C. Barcelona.
Facturem les 14 bosses de material

L'arribada a Ouagadougou és la primera emoció que ens ofereix el viatge. Comença la simbiosi: nosaltres portem el material i ells ens venen a rebre a l'aeroport amb una estimació que ens fa saltar les llàgrimes. Porten pancartes amb el nom de les nostres Penyes i un somriure que mai no podrem esborrar de les nostres ments.

La rebuda a l'aeroport
Tenim pel davant una setmana fantàstica, plena de sorpreses. Organitzem tornejos esportius - nosaltres portem les samarretes i les medalles - també els portem botes de futbol ja que molts d'ells juguen descalços o amb una sola bota, del peu amb que xuten, per poder-les compartir. Els entreguem el material, apadrinem les seves Penyes que passen a ser una part de les nostres. Els portem les banderes, bufandes, pòsters de les nostres Penyes. Cada poble o llogaret que visitem és una festa. Estan feliços. No tenen l'oportunitat de gaudir d'això massa sovint. A canvi ells ens obren les portes de les seves cases, ens presenten els seus  - les màximes autoritats de cada zona - i ens comparteixen el poc que tenen. Una experiència veritablement enriquidora. 

Necessiten botes de futbol
El meu company de viatge, Doctor Sapastre, gaudint amb els nens i nenes

Durant el viatge tenim ocasió de realitzar activitats sostenibles. Plantar un mango va ser una de les que més em va emocionar. Diuen que a la vida cal tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre. Missió acomplida, ja ho he fet tot!!

Amb el mango. Hauré de tornar a veure com ha crescut

Ser sostenible, reciclar, evitat deixalles etc és molt, molt important però a més a més no oblidem que per sobre de tot estan les persones. Proporcionar-los una estona de felicitat és una de les coses que et produeixen més satisfacció. I si a sobre estàs fent allò que més t'agrada, viatjar, la combinació és INSUPERABLE.

dilluns, 11 de juny del 2018

Els cocodrils sagrats de Bazoule. Burkina Faso

Quants reportatges de cocodrils hauré vist a la vida? Moltíssims. Però el que és ben segur és que mai hauria pogut imaginar que en tocaria un, és més, que gairebé m'hi seuria a sobre d'un. I sí, ho vaig fer. On? A la reserva de cocodrils sagrats de Bazoule, a Burkina Faso, no gaire lluny de la capital, Ouagadougou.
Diu la llegenda que aquests cocodrils van caure del cel fa uns 600 anys, que ells mateixos van cavar un gran forat que en omplir-se amb les aigües de la pluja va donar lloc al llac i que van dur la prosperitat a la tribu dels Mossi que habitava allà. És per això que aquests cocodrils són respectats i venerats per ells, són sagrats.
Per arribar a Bazoule cal sortir d'Ouaga (com li diuen familiarment a la capital) en direcció a Bobo Dioulasso fins a Tanguen Dassouri, uns 23 Km, i des d'allà seguir les indicacions.
Aquests cocodrils viuen uns 150 anys i, els exemplars adults, fan al voltant de cinc metres de llarg. S'alimenten de pollastres vius. És tot un espectacle veure com els devoren. Els cocodrils no mengen mai animals morts. 

Tot i que estan avesats a la presència de persones humanes, cal anar en compte ja que són extremadament perillosos. Jo em vaig acostar a fer una foto a un que nedava tranquil·lament i vaig ser estirada providencialment de la samarreta per un nadiu que ja sabia què anava a fer: sortir del llac en direcció a mi. Mama por!




Entrada al llac







Aquest esperava per aquí tranquil·lament a veure què pescava
Aquest es deixava acaronar. Era un més del grup


Aquest ja venia a buscar-me
Estava quiet oi? Ja no
El cos el té ben dur però les potes són tovetes. Quin gust acaronar-lo!

És tota una experiència molt recomanable en un país tan acollidor com és Burkina Faso (país d'homes íntegres)

Per arribar a Ouagadougou Air Maroc té vols a un preu que ronda els 700 euros, amb connexió a Casablanca. El preu inclou la facturació de fins a dues maletes de 22 quilos, així que podeu aprofitar per portar alguna cosa a les gents d'allà que us seduiran per la seva hospitalitat. El sabó, xampú, tovalloles i altres articles de neteja són ben rebuts. També la roba, sobretot l'esportiva. Els agrada molt el futbol i hi ha molta afició al Barça.  

Fotos: Toni Closa, Francesc Subirats, Jaume Tomillero i Abel