Miravet, en un meandre de l'Ebre

 Miravet és una petita població de la comarca de La Ribera, molt a prop de la capital, Mora i que gaudeix de grans atractius com ara el seu passat templer, del que dona fe el seu castell; la seva situació privilegiada just al davant d'un dels meandres del riu Ebre i per si tot això fos poc, la quantitat d'arbres fruiters que durant els mesos de febrer i març proporcionen un  paisatge esplendorós.

Qualsevol època de l'any és bona per visitar Miravet però durant el temps de floració dels fruiters té un plus que val la pena aprofitar.

Des de l'oficina de turisme organitzen unes visites guiades pels camps i pel patrimoni molt recomanables. Nosaltres la vam fer i ens va agradar molt. Si hi aneu al febrer o inicis de març podreu veure els presseguers, més tard, de mitjans a finals de març, veureu cirerers.

Recórrer els camps florits amb el castell de fons és una delícia

Els imperdibles de Miravet

1. L'embarcador

És el lloc millor per obtenir bones fotos del fantàstic conjunt que formen l'Ebre, el poble i el castell. Es troba al costat de la Plaça de l'Arenal on està l'oficina de turisme.

Espectaculars les fotos des de l'embarcador

. 

2. El castell

Antiga fortalesa templera del segle XII, constitueix un dels millors exemples de l'arquitectura de l'orde del Temple. Presideix majestuosament el cingle sobre el qual es troba el poble. Podeu consultar aquí els horaris.

El castell sobre el cingle

3. L'església vella

Es troba al centre de la vila i actualment s'ha reconvertit en centre cultural que acull diverses exposicions. Si feu la ruta guiada us hi duran, si no podeu concertar una visita. Aquí trobareu la informació. Dins s'hi conserven pintures murals del segle XVIII. Durant la guerra civil la cúpula va rebre l'impacte d'una bomba que no va arribar a esclatar i a més fou saquejada i les imatges i retaules foren cremats.

Exterior de l'església vella

Interior de l'església. Es pot veure l'impacte d la bomba. Es conserven diverses pintures murals

4. El cap de la vila (centre històric)

De carrers estrets i només per a vianants - cal aparcar el cotxe a la plaça de l'Arenal i pujar-hi a peu- val la pena recórre'l. Trobarem alguns carrers porxats, cases interessants i bones vistes sobre el riu.

Un dels interessants carrers porxats

Si pugem pel carrer del Forn trobarem un arc molt curiós. Era l'arc sota el qual fins al segle XVIII es reunia la comunitat musulmana de Miravet, l'Aljama.

L'arc sota el qual es reunia la comunitat musulmana

5. La ruta dels canterers

Els canterers de Miravet- aquells que elaboraven cànters (càntirs)- són tota una tradició a la població. El seu darrer emplaçament va ser el Raval dels Canterers on es van establir al segle XIX fins l'actualitat. Encara hi ha set obradors en funcionament, que es poden visitar. Nosaltres en vam veure un i vam poder comprar. Vaig firar-me amb un cor de ceràmica que em va enamorar. Es conserven també restes dels antics forns.

Ceràmica típica de Miravet

 Pel que fa a l'allotjament, nosaltres vam dormir a Mora d'Ebre, a 15 minuts en cotxe de Miravet. Ens vam allotjar a l'hotel 7 de Ribera que us recomanen molt i molt. És un allotjament de 4 habitacions a les que no els falta detall, molt còmodes i àmplies amb un esmorzar amb productes de la terra: embotits, melmelades casolanes, pastissets, suc de taronja acabat de fer... Compta també amb un espai comú amb taules, plats i coberts on podeu menjar (heu de portar el menjar vosaltres, ja que de moment no fan dinars ni sopars) i una agrobotiga on comprar productes típics. No us oblideu els pastissets, estan boníssims, tant els de cabell d'àngel com els de xocolata.

Res com un bon esmorzar per començar bé el dia

Un bon lloc on dinar a Mora és el restaurant Le Loup. Bons plats, ben presentats en un bon ambient.

"Quan la tristesa em pren recorro tons paratges

ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;

el castell sarraí fent ombra a la torreta"

Roc Llop. Miravet d'Ebre, enyor"

Fotos:

Víctor Sanchis

Dinant, la ciutat que balla a ritme de saxo

 Dinant és una ciutat belga de la regió de Valònia, banyada pel riu Mosa, on vam tenir la sort de passar un parell de dies mentre fèiem la ruta de la cervesa per les Ardenes franceses i belgues. És una ciutat petita amb un encant indescriptible al que se li suma el fet de ser el lloc de naixement d'Adolphe Sax, l'inventor del saxofon. És per això que trobem saxofons per tots els seus carrers. Un dels punts més emblemàtics és el pont Charles de Gaulle i és també on es concentra més quantitat de l'icònic instrument tan unit a la ciutat. Els que podem veure al pont són un homenatge als països de la Unió Europea i es troben aquí des del 2010 quan es va celebrar l'Europa Sax. 

El pont Charles de Gaulle i els saxos

Els saxos representen els diferents països de la UE

Mentre caminem per la ciutat ens anirem trobant saxos arreu: a les places, les fonts, els aparadors, a les façanes, les parets... 

Una font en forma de saxo

Saxo en la façana d'un edifici

I més saxos

I no és això l'única cosa que homenatja el seu músic particular. Si mireu a terra veureu unes petjades cadascuna de les quals té una inscripció amb la signatura d'un músic cèlebre. Totes elles miren cap a la mateixa direcció i conviden a seguir-les com si d'un joc de pistes es tractés. On condueixen? us preguntareu. A la casa d'Adolphe Sax, on va viure i va treballar, avui convertida en Museu del Saxo. Al davant de la casa una gran estàtua del músic assegut en un banc, us rebrà majestuosa. L'entrada al museu és gratuïta.

Les petjades musicals que condueixen a la casa

Bon dia, senyor Sax

L'edifici més destacat de la ciutat, que sobresurt majestuós en totes les fotografies, és la col·legiata de Notre Dame. L'església actual, gòtica, substitueix a l'anterior, romànica, que fou destruïda per un desprendiment de les roques del voltant. És molt original el seu campanar en forma de bulb que es va afegir posteriorment. De l'interior destaquen els seus impressionants vitralls.

La millor foto la tenim des de la banda oposada del riu

Interior de l'església

Els vitralls són espectaculars

Des del costat de l'església surt el telefèric que us durà a La Ciutadella. Les vistes des d'allà són impressionants i a més podreu visitar el castell i conèixer de primera mà la història de la ciutat: el pati central amb els seus canons, el polvorí, el túnel del temps, les masmorres o el pati d'Armes són alguns dels espais que es poden visitar.

Si voleu també podeu pujar-hi a peu. 408 esglaons us estaran esperant.

Nosaltres vam pujar i baixar amb el telefèric

Vistes des de La Ciutadella

Les masmorres

És molt interessant fer un recorregut en vaixell pel riu Mosa. Hi ha diverses companyies que en fan, a un preu força assequible. Contemplar la ciutat des de l'aigua ens dona un punt de vista diferent del que val molt la pena gaudir-ne.

 

Fer un creuer pel riu Mosa és una opció interessant

Veure la ciutat des del riu és una bona experiència

En acabar el recorregut és una bona idea passejar per la vora del riu i aturar-vos en qualsevol dels molts locals que hi trobareu a fer una cervesa, ja sigui una Leffe o una Croisette de Dinant, les cerveses locals. 

Tasteu les cerveses locals

El Memorial a les víctimes del 23 d'agost del 1914 és un dels indrets interessants de visitar. Recorda les 674 persones de la ciutat que van morir en la massacre que va tenir lloc a Dinant durant la 1a Guerra Mundial, el nom de les quals i les edats es troben gravats en aquest monument en ferro. La visita impressiona molt ja que explica en detall com es van produir els fets i com van morir famílies senceres.

 

El memorial

Els noms i les edats de totes les víctimes es troben gravades al memorial

De Dinant no podeu marxar sense comprar les seves famoses couques. Es tracta d'unes galetes fetes amb farina i mel amb formes diverses. Alerta!! no les mossegueu, són molt dures i us deixaríeu les dents. Podeu sucar-les al cafè o bé tallar-les a trossos petits i anar-los desfent a la boca.

Les couques de Dinant

I si us agrada la cervesa, està clar que no podeu deixar de visitar l'abadia de Leffe on es fabrica la cervesa del mateix nom i arribar-vos fins a Purnode, a 7 Km de Dinant, per visita la brasserie du Bocq. Però tot això us ho explico detingudament a la Ruta de la cervesa per les Ardenes. 

"If you wanna hear me sing you better play that sax!

give it to me!

you better play that sax

you better play that sax

get loose, get right

get a grip and rock me all night

hold tight, lean back, play what i want

you better play that sax"

"Però si vols sentir-me cantar serà millor que toquis aquest saxo

dona-me'l

serà millor que toquis aquest saxo

serà millor que toquis aquest saxo

deixa't anar, fes-ho bé

agafa el ritme i sacseja'm tota la nit

agafa't fort, inclina't, toquem el que jo vull

serà millor que toquis aquest saxo"

Fotos:
Víctor Sanchis

M.Clara Camps

Carles Diago

Poblenou Urban Distrit. Redescobrint Barcelona

Poblenou Urban District és una associació formada per professionals independents, empreses i organitzacions del món de l'art, el disseny, la innovació i la gastronomia del Poblenou. El seu objectiu principal és posicionar el barri com el districte creatiu i cultural de Barcelona. I és que des de fa uns anys el barri del Poblenou ens encanta, així que vam aprofitar que el passat cap de setmana del 18, 19 I 20 de desembre coincidia l'Urban Creative District- amb portes obertes a la majoria de llocs, actuacions musicals...- amb el cap de setmana que des de Barcelona Travel Bloggers havíem acordat fer una acció conjunta per la ciutat -#Bcntb7- per anar a recórrer el barri i conèixer tot allò que poguéssim i tot i que ens van quedar moltes coses per veure - que veurem de ben segur en d'altres ocasions- vam descobrir i redescobrir un munt de llocs molt recomanables que us explico tot seguit.

TransfoLAB BCN. Ciutat de Granada 71

TransfoLAB és un espai compartit on s'aposta per donar una segona vida a les coses. Així la seva filosofia és crear disseny i experimentar a partir de deixalles, objectes inservibles o runes. Prèvia reserva de l'entrada vam tenir ocasió de passejar-hi per l'espai així com de conèixer alguns dels seus creadors.

Experimenten a partir d'escombraries

Vam tenir ocasió de conèixer alguns dels creadors

Valkiria. Pujades 126

Valkiria és un espai de coworking en una nau industrial de 1500 metres quadrats que també permet el lloguer dels seus espais per events cooperatius. Ens va enamorar el seu bistrot on organitzen àpats temàtics, concerts i on pots prendre una copa o un cafè en una ambient encantador. 

Valkiria, espai de coworking i lloguer d'espais

Es defineixen com un centre d'innovació en l'entorn laboral

El Bistrot ens va enamorar

És un lloc ideal per relaxar-te prenent un cafè o una copa

Espai Joliu. Badajoz 95

L'Espai Joliu és bastant més que una cafeteria, és una concept store-cafeteria. És a dir que igual et pots prendre un cafè, un pastís, un te o un smoothie com comprar, plantes sobretot, però també pots trobar revistes, papereria o ceràmica. Un lloc amb un encant indescriptible ubicat també, com la majoria d'aquests espais, en una antiga nau industrial.

L'entrada de l'Espai Joliu

Alblanc atelier. Badajoz 90

Alblanc és una floristeria. Però no una floristeria qualsevol, és una de les més boniques que he vist. És també taller. Busca connectar amb les emocions i transmetre pau i harmonia a través de les seves decoracions florals. I ho aconsegueix. El nom de l'espai és molt encertat ja que el blanc és el color predominant. Vam ser-hi el dia de la seva inauguració i ja ens va enamorar i ara ens ha reenamorat. Em declaro fan total d'aquest espai. 

Un dels encantador racons

 

Un altre racó, i no me'n cansaria de posar fotos i més fotos

BAU. Pujades 118

La BAU és el Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Està adscrit a la Universitat de Vic i a la Central de Barcelona. Aquí es poden cursar estudis de grau de disseny, màsters, postgraus i doctorats. L'espai té molt d'encant i val la pena donar un cop d'ull.

Inspeccionant el BAU

La Plataforma. Pujades 99

La plataforma és una galeria d'art contemporani que és també estudi de producció audiovisual ubicada en una antiga impremta. També actua de punt de trobada per events i noves experiències gastronòmiques i com a espai obert per al desenvolupament de projectes creatius.

Aquí es ven art, sense dubte

Detall de la galeria

L'Academy of art Barcelona, un lloc que desconeixia i que em va impressionar gratament. És una escola d'ensenyament de dibuix, pintura, escultura i art digital amb un mètode d'ensenyament clàssic i amb professors reconeguts internacionalment. Vaig tenir la possibilitat de fer una visita i poder veure també el taller privat d'un dels seus professors, el Jordi Díaz que està treballant en una sèrie de pintures inspirades en La Divina Comèdia de Dant que són una passada. Ara està recreant l'infern i té pensat seguir amb el Purgatori i el Cel. Val la pena aprofitar quan fan portes obertes per anar a conèixer aquest lloc tan peculiar i nteresant.

Uns dels quadres de la sèrie L'infern

Un dels espais de l'Acadèmia

Altres indrets que coneixem del barri i que us recomano, a banda del Teatre Nacional, l'Auditori o la sala Beckett dels que som assidus, són L'Ideal, centre d'Arts Digitals on hem vist les dues darreres exposicions _ la de Van Gogh i la de fotògrafs del segle XX- que ens han encantat; l'Espai Simon, un espai de showroom; el Museu del Disseny; La Escocesa, centre de creació per a artistes; la Fundació Palo alto; la Casa Àsia; el museu Can Framis, ; el mític Tío Che, amb les millors orxates i gelats; el Catacroquet, especialistes en croquetes, tot és croquetable segons ells; el Casino de l'Aliança o l'Hotel Barcelona Princess entre d'altres. I en queda molt Poblenou per descobrir. I del que estem segurs és que ara per ara és un dels nostres barris preferits de la ciutat.

Gaudint de l'expo Van Gogh a L'Ideal

L'Escocesa, que vam conèixer en una edició del 48 Open House BCN

Esperant més ocasions com aquesta de conèixer el Poblenou 

Ruta Jujol pel Camp de Tarragona

 Josep Maria Jujol fou un arquitecte, dissenyador i pintor modernista que va ser deixeble i col·laborador de Gaudí. Va treballar amb ell diversos projectes a la casa Batlló, la casa Milà, el Park Güell o la Sagrada Família. Jujol va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí on va deixar obres com Can Negre o la Torre de la Creu, que ja coneixíem, però de les obres que ens ha deixat per Tarragona, on havia  nascut, no en sabíem res. Una fotografia, a les xarxes socials, del monestir de Montserrat a Montferri ens va esperonar a conèixer aquesta i altres meravelles que ens ha deixat pel Camp de Tarragona.

La ruta Jujol per Tarragona en cinc indrets clau:

1. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri (Alt Camp)

Els habitants de Montferri tenien per costum celebrar el final de la verema amb una peregrinació a Montserrat. Per tal que no haguessin d'anar tan lluny, el jesuïta Daniel Vives, familiar llunyà de Jujol, li encarregà a l'arquitecte la construcció d'un santuari en unes terres que pertanyien a la seva família. Tot el poble en ple hi va col·laborar en la construcció.

Jujol va concebre el santuari com un vaixell orientat cap a Montserrat i en les voltes exteriors hi va voler representar les muntanyes. La part interior té unes escales per pujar al cambril de la Verge a imitació també de les del monestir. El conjunt, tant l'exterior com l'interior és una veritable meravella que ens va deixar amb la boca oberta. Com podia ser que no haguéssim sabut de la seva existència  durant tant de temps?

                       L'exterior del monestir. S'observen molt bé les voltes en forma de muntanyes

L'interior és preciós i també té un cambril amb la Verge

 

2. Església del Sagrat Cor de Vistabella. La Secuita (Tarragonès)

Una altra de les obres mestres de l'arquitecte. Es va construir amb un pressupost molt modest gràcies a l'aportació d'una família i la col·laboració de tot el poble. Cal destacar la cúpula hexagonal acabada en un original campanar triangular. Per visitar-la per dins cal concertar la visita Nosaltres la vam trobar en obres i vam aprofitar per escolar-nos i veure una mica de refilada el seu interior.

Església del Sagrat Cor de Vistabella

Detall del campanar triangular

Interior de l'església

3. Casa Bofarull. Els Pallaresos (Tarragonès)

La casa Bofarull era una antiga masia del segle XVII que fou reformada per Jujol a partir de l'any 1914. La reforma es va fer per encàrrec de la família Bofarull. Entre els elements més destacables trobem un brollador en forma de drac, els arcs semicirculars i el meu detall favorit: un àngel parallamps que havia exercit també de penell.

Les visites es fan només amb reserva prèvia.

"La grandiosa i rústica casa del segle XVII, es converteix en mans de l'arquitecte Jujol, en elegant, còmoda i vistosa mansió" Josep M.Jujol (fill de l'arquitecte)

Façana principal de la casa

L'àngel parallamps que actua també de penell

Als Pallaresos es troba també el Centre Jujol. Es tracta d'un edifici construït també per l'arquitecte i que fou l'antic Ajuntament i allotjà també les antigues escoles. 

L'antic Ajuntament avui centre Jujol

4. L'ermita del Roser. Vallmoll (Alt Camp)

L'ermita del Roser es va començar a construir al segle XVI. Al 1925 Jujol va dur a terme una reforma important amb la col·laboració d'altres artesans locals de la qual destaca la rosassa, la creu de la porta i les pintures exteriors.

Ermita del Roser 

Al costat de l'ermita es troba la plaça Arquitecte Jujol, inaugurada el 2016 que pretén homenatjar l'arquitecte, presidida per un monument de pedra i un gran mural. La plaça forma par d'un projecte per remodelar els terrenys propers a l'ermita.

Un fragment del gran mural

El monument de pedra

5. La font de l'ermita de Loreto. Bràfim (Alt Camp)

L'ermita del Loreto a Bràfim és un edifici neoromànic que data del segle XIX.

Just al costat de l'ermita es troba la font, obra de Jujol. Té una base octogonal de pedra amb una serp enrotllada i sobre la qual s'aixeca la figura en ferro d'un cigne. Al punt més alt es troba una creu. És una de les obres més desconegudes de l'arquitecte. La bassa amb granotes que l'envolta va ser afegida després. No és obra de Jujol i contrasta bastant amb el seu estil.

La font de l'ermita de Loreto

"Com una font, a voltes la paraula diu els secrets del món" Joan Vinyoli

On dinar i dormir durant la ruta?

A Vistabella vam trobar un restaurant amb una relació qualitat preu excepcional. El seu nom és també molt adequat: es tracta del Casal Jujol regentat per dues germanes molt simpàtiques que et preparen un menú per 10€ que està per llepar-se els dits.

Un dels plats del menú: suquet de rap

A Montferri, aprofitant que era temps de calçots vam fer una calçotada al Castell de Rocamora que també ens va agradar molt. És de les més completes que hem fet i l'entorn també val molt la pena.

Un bon lloc per fer una calçotada

Ens vam allotjat a Vil·la Marcia a Altafulla, una casa de 6 habitacions que ens va agradar moltíssim, amb unes estances àmplies, una propietària molt simpàtica i atenta i un esmorzar genial. Ens van rebre amb una ampolleta de cava a la nevera i uns bombons. Tot un luxe. La part exterior és molt àmplia, amb diferents racons on passar una estona de tranquil·litat i una piscina.

La nostra habitació. El llit fins i tot tenia un dosser

 

Detall de l'escala que puja a les habitacions

Un detall del jardí: unes rajoles que expliquen el Quixot. Bon descobriment!!

 

"Del Camp de Tarragona

ma musa és jardinera,

dels boscos és la fada

del mar és la cerceta.

Per xó aquest ramell m'envia

de romaní i ginesta

de flors de la campinya

i d'algues i de madrèpores."

 Josep Aladern

Fotos:

Víctor Sanchis