dissabte, 26 de desembre de 2020

Poblenou Urban Distrit. Redescobrint Barcelona

Poblenou Urban District és una associació formada per professionals independents, empreses i organitzacions del món de l'art, el disseny, la innovació i la gastronomia del Poblenou. El seu objectiu principal és posicionar el barri com el districte creatiu i cultural de Barcelona. I és que des de fa uns anys el barri del Poblenou ens encanta, així que vam aprofitar que el passat cap de setmana del 18, 19 I 20 de desembre coincidia l'Urban Creative District- amb portes obertes a la majoria de llocs, actuacions musicals...- amb el cap de setmana que des de Barcelona Travel Bloggers havíem acordat fer una acció conjunta per la ciutat -#Bcntb7- per anar a recórrer el barri i conèixer tot allò que poguéssim i tot i que ens van quedar moltes coses per veure - que veurem de ben segur en d'altres ocasions- vam descobrir i redescobrir un munt de llocs molt recomanables que us explico tot seguit.

TransfoLAB BCN. Ciutat de Granada 71

TransfoLAB és un espai compartit on s'aposta per donar una segona vida a les coses. Així la seva filosofia és crear disseny i experimentar a partir de deixalles, objectes inservibles o runes. Prèvia reserva de l'entrada vam tenir ocasió de passejar-hi per l'espai així com de conèixer alguns dels seus creadors.

Experimenten a partir d'escombraries

Vam tenir ocasió de conèixer alguns dels creadors

Valkiria. Pujades 126

Valkiria és un espai de coworking en una nau industrial de 1500 metres quadrats que també permet el lloguer dels seus espais per events cooperatius. Ens va enamorar el seu bistrot on organitzen àpats temàtics, concerts i on pots prendre una copa o un cafè en una ambient encantador. 

Valkiria, espai de coworking i lloguer d'espais

Es defineixen com un centre d'innovació en l'entorn laboral


El Bistrot ens va enamorar

És un lloc ideal per relaxar-te prenent un cafè o una copa

Espai Joliu. Badajoz 95

L'Espai Joliu és bastant més que una cafeteria, és una concept store-cafeteria. És a dir que igual et pots prendre un cafè, un pastís, un te o un smoothie com comprar, plantes sobretot, però també pots trobar revistes, papereria o ceràmica. Un lloc amb un encant indescriptible ubicat també, com la majoria d'aquests espais, en una antiga nau industrial.

L'entrada de l'Espai Joliu


Alblanc atelier. Badajoz 90

Alblanc és una floristeria. Però no una floristeria qualsevol, és una de les més boniques que he vist. És també taller. Busca connectar amb les emocions i transmetre pau i harmonia a través de les seves decoracions florals. I ho aconsegueix. El nom de l'espai és molt encertat ja que el blanc és el color predominant. Vam ser-hi el dia de la seva inauguració i ja ens va enamorar i ara ens ha reenamorat. Em declaro fan total d'aquest espai. 

Un dels encantador racons
 
Un altre racó, i no me'n cansaria de posar fotos i més fotos

BAU. Pujades 118

La BAU és el Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Està adscrit a la Universitat de Vic i a la Central de Barcelona. Aquí es poden cursar estudis de grau de disseny, màsters, postgraus i doctorats. L'espai té molt d'encant i val la pena donar un cop d'ull.

Inspeccionant el BAU

La Plataforma. Pujades 99

La plataforma és una galeria d'art contemporani que és també estudi de producció audiovisual ubicada en una antiga impremta. També actua de punt de trobada per events i noves experiències gastronòmiques i com a espai obert per al desenvolupament de projectes creatius.

Aquí es ven art, sense dubte



Detall de la galeria

Altres indrets que coneixem del barri i que us recomano, a banda del Teatre Nacional, l'Auditori o la sala Beckett dels que som assidus, són L'Ideal, centre d'Arts Digitals on hem vist les dues darreres exposicions _ la de Van Gogh i la de fotògrafs del segle XX- que ens han encantat; l'Espai Simon, un espai de showroom; el Museu del Disseny; La Escocesa, centre de creació per a artistes; la Fundació Palo alto; la Casa Àsia; el museu Can Framis, ; el mític Tío Che, amb les millors orxates i gelats; el Catacroquet, especialistes en croquetes, tot és croquetable segons ells; el Casino de l'Aliança o l'Hotel Barcelona Princess entre d'altres. I en queda molt Poblenou per descobrir. I del que estem segurs és que ara per ara és un dels nostres barris preferits de la ciutat.

Gaudint de l'expo Van Gogh a L'Ideal

L'Escocesa, que vam conèixer en una edició del 48 Open House BCN

Esperant més ocasions com aquesta de conèixer el Poblenou 


divendres, 18 de desembre de 2020

Ruta Jujol pel Camp de Tarragona

 Josep Maria Jujol fou un arquitecte, dissenyador i pintor modernista que va ser deixeble i col·laborador de Gaudí. Va treballar amb ell diversos projectes a la casa Batlló, la casa Milà, el Park Güell o la Sagrada Família. Jujol va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí on va deixar obres com Can Negre o la Torre de la Creu, que ja coneixíem, però de les obres que ens ha deixat per Tarragona, on havia  nascut, no en sabíem res. Una fotografia, a les xarxes socials, del monestir de Montserrat a Montferri ens va esperonar a conèixer aquesta i altres meravelles que ens ha deixat pel Camp de Tarragona.

La ruta Jujol per Tarragona en cinc indrets clau:

1. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri (Alt Camp)

Els habitants de Montferri tenien per costum celebrar el final de la verema amb una peregrinació a Montserrat. Per tal que no haguessin d'anar tan lluny, el jesuïta Daniel Vives, familiar llunyà de Jujol, li encarregà a l'arquitecte la construcció d'un santuari en unes terres que pertanyien a la seva família. Tot el poble en ple hi va col·laborar en la construcció.

Jujol va concebre el santuari com un vaixell orientat cap a Montserrat i en les voltes exteriors hi va voler representar les muntanyes. La part interior té unes escales per pujar al cambril de la Verge a imitació també de les del monestir. El conjunt, tant l'exterior com l'interior és una veritable meravella que ens va deixar amb la boca oberta. Com podia ser que no haguéssim sabut de la seva existència  durant tant de temps?

                       L'exterior del monestir. S'observen molt bé les voltes en forma de muntanyes

L'interior és preciós i també té un cambril amb la Verge
 

2. Església del Sagrat Cor de Vistabella. La Secuita (Tarragonès)

Una altra de les obres mestres de l'arquitecte. Es va construir amb un pressupost molt modest gràcies a l'aportació d'una família i la col·laboració de tot el poble. Cal destacar la cúpula hexagonal acabada en un original campanar triangular. Per visitar-la per dins cal concertar la visita Nosaltres la vam trobar en obres i vam aprofitar per escolar-nos i veure una mica de refilada el seu interior.

Església del Sagrat Cor de Vistabella


Detall del campanar triangular

Interior de l'església

3. Casa Bofarull. Els Pallaresos (Tarragonès)

La casa Bofarull era una antiga masia del segle XVII que fou reformada per Jujol a partir de l'any 1914. La reforma es va fer per encàrrec de la família Bofarull. Entre els elements més destacables trobem un brollador en forma de drac, els arcs semicirculars i el meu detall favorit: un àngel parallamps que havia exercit també de penell.
Les visites es fan només amb reserva prèvia.

"La grandiosa i rústica casa del segle XVII, es converteix en mans de l'arquitecte Jujol, en elegant, còmoda i vistosa mansió" Josep M.Jujol (fill de l'arquitecte)

Façana principal de la casa

L'àngel parallamps que actua també de penell

Als Pallaresos es troba també el Centre Jujol. Es tracta d'un edifici construït també per l'arquitecte i que fou l'antic Ajuntament i allotjà també les antigues escoles. 

L'antic Ajuntament avui centre Jujol

4. L'ermita del Roser. Vallmoll (Alt Camp)

L'ermita del Roser es va començar a construir al segle XVI. Al 1925 Jujol va dur a terme una reforma important amb la col·laboració d'altres artesans locals de la qual destaca la rosassa, la creu de la porta i les pintures exteriors.

Ermita del Roser 

Al costat de l'ermita es troba la plaça Arquitecte Jujol, inaugurada el 2016 que pretén homenatjar l'arquitecte, presidida per un monument de pedra i un gran mural. La plaça forma par d'un projecte per remodelar els terrenys propers a l'ermita.

Un fragment del gran mural

El monument de pedra

5. La font de l'ermita de Loreto. Bràfim (Alt Camp)

L'ermita del Loreto a Bràfim és un edifici neoromànic que data del segle XIX.
Just al costat de l'ermita es troba la font, obra de Jujol. Té una base octogonal de pedra amb una serp enrotllada i sobre la qual s'aixeca la figura en ferro d'un cigne. Al punt més alt es troba una creu. És una de les obres més desconegudes de l'arquitecte. La bassa amb granotes que l'envolta va ser afegida després. No és obra de Jujol i contrasta bastant amb el seu estil.

La font de l'ermita de Loreto

"Com una font, a voltes la paraula diu els secrets del món" Joan Vinyoli

On dinar i dormir durant la ruta?

A Vistabella vam trobar un restaurant amb una relació qualitat preu excepcional. El seu nom és també molt adequat: es tracta del Casal Jujol regentat per dues germanes molt simpàtiques que et preparen un menú per 10€ que està per llepar-se els dits.

Un dels plats del menú: suquet de rap

A Montferri, aprofitant que era temps de calçots vam fer una calçotada al Castell de Rocamora que també ens va agradar molt. És de les més completes que hem fet i l'entorn també val molt la pena.

Un bon lloc per fer una calçotada

Ens vam allotjat a Vil·la Marcia a Altafulla, una casa de 6 habitacions que ens va agradar moltíssim, amb unes estances àmplies, una propietària molt simpàtica i atenta i un esmorzar genial. Ens van rebre amb una ampolleta de cava a la nevera i uns bombons. Tot un luxe. La part exterior és molt àmplia, amb diferents racons on passar una estona de tranquil·litat i una piscina.

La nostra habitació. El llit fins i tot tenia un dosser
 
Detall de l'escala que puja a les habitacions

Un detall del jardí: unes rajoles que expliquen el Quixot. Bon descobriment!!

 
"Del Camp de Tarragona
ma musa és jardinera,
dels boscos és la fada
del mar és la cerceta.
Per xó aquest ramell m'envia
de romaní i ginesta
de flors de la campinya
i d'algues i de madrèpores."
 Josep Aladern


Fotos:
Víctor Sanchis

dijous, 22 d’octubre de 2020

Cinc quarteres massa terra, com el Vallès no hi ha res

 Joan Oliver, Pere Quart, el dramaturg i poeta sabadellenc membre fundador de la mítica Colla de Sabadell, integrada per intel·lectuals d'aquesta ciutat del Vallès va escriure les seves famoses Corrandes d'exili tot explicant l'experiència viscuda mentre creuava, a peu, la frontera amb França, després de la Guerra Civil. Sempre m'ha semblat un poema deliciós i commovedor, d'enyorament de la pàtria,  que ha donat peu a l'eslògan més popular del Vallès.

"En ma terra del Vallès
cinc turons fan una serra
quatre pins, un bosc espès
cinc quarteres massa terra
com el Vallès no hi ha res"
                     Pere Quart                           

Les Jornades Europees de Patrimoni 2020 ens han donat l'ocasió de conèixer una part del parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac així com un patrimoni del Vallès del que no en sabíem res, molt vinculat al poeta, i una proposta enològica, ecològica i molt interessant

El Marquet de les Roques

Ubicat al municipi de St Llorenç Savall, a la Vall d'Horta, al bell mig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac, és un edifici modernista reformat a partir d'una masia de la qual ja es té constància a l'època medieval. La restauració fou ordenada per Joan Oliver, l'avi del poeta Pere Quart, i fou la residència d'estiu de la família on l'escriptor va organitzar diverses tertúlies literàries amb la Colla de Sabadell de la qual formava part i altres poetes de renom com Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost. Fruit d'aquestes trobades fou la creació de l'editorial La Mirada.

"Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgica." Joan Oliver (Pere Quart)

El Marquet de les Roques

Detall de l'edifici

L'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Montaner fou l'encarregat de dur a terme la restauració. En l'actualitat l'edifici ja no pertany a la família Oliver sinó que és propietat de la Diputació i no es pot visitar per dintre. Sí es pot veure la part exterior i alguna estança de la part de baix com ara les antigues quadres. La vista que s'hi albira cap als cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses és impressionant.

Les antigues quadres. Valen la pena les vistes

En aquesta taula van tenir lloc els sopars literaris organitzats per la Colla de Sabadell

Cinc Quarteres-La Muntada

A tocar del Marquet la Finca la Muntada desenvolupa el seu projecte enològic ecològic i social. Es tracta de la iniciativa Cinc quarteres- La Muntada amb l'Adrià Garriga al capdavant que va néixer a la masoveria del Marquet i després es va traslladar a la finca la Muntada a pocs minuts d'allà. És d'una finca de poc més de tres hectàrees de vinyes que permeten la fabricació del vi Cinc Quarteres: Picapoll i Garnatxa blanca per al blanc, Ulldellebre i Samsó per al negre i Sumoll per al rosat.
La presència a les vinyes d'algunes barraques de vinya, construccions fetes amb pedra per servir d'aixopluc al bestiar o bé per guardar-hi eines, fan molt peculiar la visita.

Més de tres hectàrees de vinya

Una barraca de vinya

Les tres varietats del vi

I tant que m'agraden a mi les ovelles! Vam tenir una gran rebuda, un bon ramat amb en Dani, el seu pastor i la Nessi, els gos- pastor, ens van acompanyar tot el recorregut.

Les simpàtiques ovelles

La Nessi, un amor de gossa

Si voleu visitar el Marquet i La Muntada i tastar els seus vins podeu posar-vos en contacte a través de la seva pàgina web o en el telèfon 687360276.
 I, just al costat de La Muntada, un restaurant molt recomanable: El racó de Can Brossa, ubicat en una masia del segle XIII, amb una cuina casolana per llepar-se els dits. 

El cabirol, un dels excel·lents plats que vam tastar

"Una esperança desfeta
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somnio completa"
   Pere Quart

FOTOS: Víctor Sanchis

diumenge, 27 de setembre de 2020

El tren del ciment. Una experiència de 10 pel Berguedà

 El tren del ciment era una línia fèrria que unia la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de N'Hug, amb Guardiola de Berguedà. Des d'allà partia el ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. La fàbrica de ciment va cessar definitivament la seva activitat al 1985 i l'antic tren ha restat com un atractiu turístic per conèixer aquesta part de la comarca del Berguedà que tantes coses interessants ens ofereix.

Comencem el viatge:

El tren té el seu inici a l'antiga estació de la Pobla de Lillet. La següent parada l'efectua al centre de La Pobla, la tercera als Jardins Artigas i la darrera a l'antiga fàbrica de ciment. El trajecte total, uns 3,5 Km, dura uns 20' i es fa amb una locomotora dièsel i 4 cotxes amb capacitat per a 25 passatgers cadascun.

1a parada: Antiga estació de La Pobla de Lillet

A l'antiga estació de La Pobla de Lillet, situada a la carretera B-402, Km 8,3, trobareu pàrquing gratuït per deixar el cotxe, banys i l'exposició Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat de la que podreu gaudir mentre espereu el vostre tren. A l'exposició trobareu un mostrari de màquines i vagons de la línia de via estreta així com molts panells informatius que us donaran a conèixer fets i anècdotes d'aquesta línia.

Un dels trens de l'exposició 

                     Passatgers al tren!!                          

2a parada: La Pobla Centre

La Pobla de Lillet té un aire a poble muntanyenc que m'encanta. Els seus principals atractius, a banda de passejar pels carrers empedrats són: l'església de Santa Maria de Lillet, la ruta de les fonts (n'hi ha moltes i molt interessants, el pont Vell, el més antic dels ponts que travessen el riu Llobregat, que data del segle XIV i fou reconstruït el 1984.


Església de Sta Maria de Lillet
 
 
          Sota el pont Vell

                 La font dedicada a Eusebi Güell 
                   


La font de l'església                           


A La Pobla de Lillet trobareu molts restaurants. Nosaltres vam optar per la  Fonda Cerdanya que té un menú de cap de setmana a 18€ amb una relació qualitat preu força bona.


     Les favetes, un dels plats que vam tastar


3a parada: Els jardins Artigas

Els jardins Artigas van ser dissenyats per Antoni Gaudí als inicis del segle XX. El seu mecenes, Eusebi Güell, va crear la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya i va encarregar-li a l'arquitecte la construcció del xalet de Catllaràs per tal de poder-hi allotjar els treballadors de les mines de la zona que eren la matèria primera per a la fàbrica. Mentre va durar la construcció, Gaudí es va allotjar a casa dels Artigas, una de les famílies més potentades de la zona, i en agraïment a la seva hospitalitat els va dissenyar aquests jardins just al davant de casa seva i de la seva fàbrica. 
No els havíem visitat mai, nosaltres que som uns enamorats de l'obra de Gaudí, així que ja us podeu imaginar que vam gaudir de valent.
Els punts més destacats del parc són: la cascada, el berenador (deliciós), el pont dels arcs, el pont d'arc coix, el mirador, la grota i la glorieta. Com es propi de l'arquitecte tenir-nos sempre una sorpresa preparada, en aquest cas Gaudí va col·locar-nos pels jardins tot formant una creu, el símbol dels quatre evangelistes: la font del lleó (símbol de st Marc), la font del Bou (St Lluc), l'aliga ( St Joan), a l'entrada de la glorieta i l'Àngel (st Mateu) que es trobava a la cascada però avui en dia ja no el podem veure. 
Els jardins són una delícia per passejar i fer fotos.

           El berenador. M'encanta!!!



                                                   La glorieta

                                                        La font del lleó (St Marc)

     

       La font del bou (St Lluc)

                            

                  El pont dels arcs     


4a parada:El museu del ciment

El museu del ciment ens permet conèixer de ben a prop l'antiga fàbrica de ciment Asland que, com us he dit abans, fou la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya. El mot Asland prové de la fusió de Asfalt i Pòrtland. El ciment Pòrtland fou desenvolupat a Anglaterra, a principis del segle XIX i és el més emprat en construcció per la seva resistència. 
L'any 1901, Eusebi Güell, juntament amb d'altres socis, van crear a Barcelona la Societat Cimentera Companyia General d'Asfalt i Pòrtland i el mateix any va començar a construir la fàbrica a Castellar de n'Hug en un terreny conegut com El Clot del Moro. La fàbrica va funcionar fins al 1975.
El museu permet conèixer la història i el funcionament de la fàbrica i, el que em sembla més interessant, visitar el que queda dempeus de l'edifici. Un paisatge fantasmagòric que ens submergeix en un ambient sòdid i misteriós. Això sí, ben protegits amb casc.
En acabar la visita podeu gaudir d'un audiovisual de 5' molt interessant

                                                         4a parada: Museu del Ciment


                                    Preparats amb els cascos per començar la visita

                                         El recorregut per l'antiga fàbrica és molt interessant


    El paisatge és molt fantasmagòric



                     L'antiga fàbrica


                  Més detalls de l'antiga fàbrica

Consulteu a l'enllaç del principi de l'entrada els horaris (varien segons la temporada) i els preus. L'opció més econòmica sol ser el bitllet combinat que inclou anada i tornada amb el tren i les entrades als jardins i al museu però en alguns casos, com el meu que amb el carnet docent tinc un 50% als jardins i gratuït el museu, surt més a compte comprar només el bitllet del tren.

"De sobte, un soroll estrident de ferralla
passem un pont.
Ara un seguit de pins barregen els troncs.
La dona del guardaagulles, dreta al pas a nivell, branda el banderí vermell.
Corre un poblet llunyà presidit per una torratxa."

"Vaig deixar la ciutat sota el silenci de la matinada.
Quedaren enrere les llenques d'asfalt i els carrers teixits de ferro i de ciment armat"
  Raül Bopp

A gaudir del viatge!!!

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Carles Diago