divendres, 4 de juny de 2021

La Baronia de Rialb

 La Baronia de Rialb és un extens municipi de La Noguera que enguany ha estat escollit com a un dels deu indrets finalistes a Capital del Turisme Rural 2021.

Feia temps que teníem ganes de conèixer-la i ara hi hem tingut ocasió. Caldria destacar la gran varietat d'al·licients que presenta: paisatge, aigua, arquitectura, gastronomia, cultura, relax... 

Quins són els imprescindibles en una visita a La Baronia de Rialb?

 El monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter fou un petit priorat depenent de Ripoll que comptava amb els favors dels Comtes d'Urgell. Es tenen notícies del lloc des del segle IX en època de Guifré el Pilós. El conjunt el formen una església i un claustre. Durant molt de temps va estar abandonat i es va anar deteriorant. L'església va patir una explosió durant la Guerra Civil Espanyola, en ser utilitzada com a polvorí, i va perdre el sostre.

 

Santa Maria de Gualter

Darrerament s'han dut a terme obres de rehabilitació i s'han construït unes passarel·les de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visualització del conjunt. El monestir es pot visitar tots els dissabtes i diumenges d'11 a 13 i hi ha possibilitat de fer visites guiades a les 11 i a les 12.30. Val 5€ i no cal reserva.

L'església va perdre el sostre en ser emprada com a polvorí durant la Guerra Civil

S'han construït passarel·les per facilitar la visió a diferents perspectives


El claustre

 El retaule gòtic de St Esteve que ocupava un dels laterals de l'altar major de l'església, va ser trobat en bon estat i actualment es pot veure al MNAC. Un dels membres del Patronat d'Amics i Protectors del Monestir en va pintar una còpia que es pot veure en la visita.

Còpia del retaule de St. Esteve. L'original es troba al MNAC

La zona de monestir de Gualter és a més destinació Starlight. Què vol dir això? Que es tracta d'un lloc amb certificació de bona qualitat per a la contemplació del cel estrellat i per la pràctica d'activitats relacionades. Un plus, doncs, per aquest magnífic indret.

"Però restar a l'indret de l'encanteri
no m'és donat: no infringir mai les lleis
de l'ordre de la terra, a les palpentes
cal sempre anar vers una llum ignota,
sota les voltes de l'obscuritat".
L'encanteri. Joan Vinyoli


 L'àrea del dolmen de Sòls de Riu

L'àrea del dolmen de Sòls de Riu es troba en acabar la carretera perimetral, sota el pont que duu a La Torre de Rialb i Politg.
En aquesta àrea cal destacar tres elements. Cap d'ells no es troba al seu lloc d'origen sinó que van ser traslladats aquí quan es va construir el pantà de Rialb.
- El dolmen dels Tres Pilars, construcció funerària del període eneolític.

El dolmen dels Tres Pilars, i amb mi, quatre

 - La capella romànica de Sta Eulàlia de Pomanyons , del segle XI. Formava part de la casa fortificada de Pomanyons.

Santa Eulàlia de Pomanyons

- Les cisternes d'aigua. Formaven part també de la casa fortificada de Pomanyons
Servien per recollir l'aigua de la pluja.

Cisternes d'aigua

"Preservem les coses que van tocar, deixem-les allà on eren
quietament. I potser un dia
se't manifestaran".
El silenci dels morts. Joan Vinyoli

Miradors del pantà de Rialb

El riu Rialb, que dona nom al municipi és un afluent del Segre. El seu nom significa riu albí i fa referència al to blanquinós de les seves aigües.
L'any 2000 es va inaugurar l'embassament del mateix nom, el més jove de les nostres terres. Aquí es poden fer diferents activitats com ara piragüisme i també es pot practicar pesca i barranquisme.
Prop de Sta Maria de Gualter es troben dos miradors des dels quals tindreu unes bones vistes d'aquest pantà: el de Torreblanca i el del Pantà de Rialb. Nosaltres vam anar en aquest segon.

Mirador del Pantà de Rialb


 Politg

És un dels pobles més petits que he visitat i un dels més antics del municipi. Destaca l'església de Sant Josep que guarda en el seu interior el retaule de St Iscle i Sta Victòria, que data del segle XIV és d'autor desconegut i escenifica els martiris d'aquests dos sants cordovesos. Per visitar-lo cal posar-se en contacte amb l'oficina de turisme de la Baronia.

Politg. Església de St Josep

La Baronia és sense dubte una bona opció   d'escapada que podeu completar amb altres municipis de La Noguera com Penelles, Ponts o Tiurana.


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps





dilluns, 24 de maig de 2021

Horta de Sant Joan. Buscant la inspiració de Picasso

 Horta de Sant Joan és un poble de la comarca de la Terra Alta, el nucli urbà del qual està declarat bé cultural d'interès nacional. Aquí va fer Picasso dues estades al llarg de la seva vida, la primera quan tenia només 16 anys, convidat pel seu company i amic, el també pintor Miquel Pallarès, i la segona deu anys després acompanyat de la que era en aquell moment la seva parella sentimental, Fernande Olivier.


Horta de Sant Joan

 Aparquem el cotxe al centre del poble, just al costat de la plaça principal i ens disposem a cercar la inspiració que el pintor va trobar en aquest indret. Per això recorrerem tots els espais que ens recorden l'estada de Picasso a Horta.

Centre Picasso
És una entitat privada que pretén homenatjar el pintor mostrant en facsímil totes les obres que Picasso va fer a Horta i també les que va pintar en altres indrets però inspirades en Horta. Aquets facsímils es troben distribuïts en dues plantes, la primera i la segona, i tot i que es poden fer fotografies generals, no estan permeses les fotos específiques de les obres.

Entrada al Centre Picasso

La planta baixa està dedicada a curiositats diverses sobre el pintor i Horta. Aquí sí que es poden fer fotos. Podem trobar coses molt interessants, com ara la taula al voltant de la qual seia a jugar a dòmino amb els amics i a beure anís, d' El Mono per cert, o els capgrossos, inspirats en la seva obra, que desfilen cada carnaval pels carrers del poble.

La taula amb el dòmino i l'anís d'El Mono


Els capgrossos

El centre Picasso està ubicat a l'antic hospital d'Horta- que com a curiositat us explicaré que abans el topònim era Orta, sense la hac i que Picasso l'anomenava  Horta d'Ebre- i és un edifici d'estil renaixentista.

Hostal del Trompet
 Ubicat a la cèntrica plaça de la Missa, en aquest hostal es van allotjar Picasso i Fernande Olivier durant la segona estada del pintor a Horta, l'any 1909, deu anys després de la primera. Fernande era una dona moderna i independent, que vestia de forma extremada, fumava i bevia la qual cosa va ser causa d'escàndol entre la gent del poble. Expliquen que un dia Picasso va haver de sortir al balcó a espantar un grup de dones que protestaven pel fet que s'allotgessin junts sense estar casats.
"Ell m'ha pintat, m'ha esculpit, m'ha dibuixat desenes de vegades"
Extracte d'una de les cartes de Fernande Olivier a Gertrude Stein


La placa de l'hostal



L'hostal es troba a la plaça de la Missa

L'estudi a la plaça de l'Església
Durant la seva segona estada a Horta, el forner i amic seu Tobies Membrado, li cedeix un estudi a les golfes de casa seva. És aquí on es comença a gestar el cubisme que presidirà les seves obres.

L'església d'Horta
 
El convent de Sant Salvador i muntanya de Santa Bàrbara
Als afores d'Horta, a uns dos quilòmetres, el convent de Sant Salvador s'erigeix majestuós emmarcat dins d'un paisatge perfecte en el qual destaca la muntanya de Santa Bàrbara. No és d'estranyar que aquest escenari inspirés Picasso. Tant el convent com la muntanya van ser pintats per ell. La muntanya de Santa Bàrbara ho fou en totes dues estades.
El convent té el seu origen en l'època dels templers. Durant el segle XVI hi feu estada Fra Salvador a qui se li atribueixen diversos miracles i en honor de qui es va posar el nom, abans estava dedicat a la Mare de Déu dels Àngels
Es pot visitar només els diumenges d'11 a 13 hores amb visita lliure (2€) o guiada (5€). Els diners de l'entrada són destinats a la rehabilitació de l'espai. Us recomano molt la visita guiada ja que si no us passaran per alt moltes coses que són interessants.

El convent de Sant Salvador

El claustre



L'església



La muntanya de Santa Bàrbara, en forma de piràmide, és objecte d'una llegenda que explica que un cavaller templer va trobar a Horta una imatge de la Mare de Déu dels Àngels enterrada. Dos gegants que treballaven allà van començar a discutir on s'havia de construir un convent dedicat a ella. Van decidir tirar una pedra cadascun i la que arribés més lluny indicaria el lloc. Amb el temps aquella pedra fou la muntanya de Santa Bàrbara. 
En el seu cim hi ha diverses ermites i una creu. A dins del monestir es conserven unes fotografies del dia que es va pujar aquella creu a la muntanya.

La muntanya amb el convent als peus


La cova dels Ullals de Morago o cova Picasso
Per completar aquesta ruta Picassiana ens dirigim al parc dels Ports, concretament a l'àrea recreativa de la Franqueta per iniciar una ruta circular de aproximadament 4 Km que passarà per la cova dels Ullals de Morago coneguda com a cova Picasso perquè el pintor s'hi va estar uns quants dies durant la seva primera estada, en companyia del seu amic Pallarès. Aquest recorregut passa pel riu Estrets i per dos espais interpretatius: el de Quiquet i el de La Marbrera.

L'alegria d'arribar a la cova


"Tot el que sé ho he après a Horta"
Pablo Picasso


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Selfies:
Carles Diago


diumenge, 11 d’abril de 2021

El Solsonès

 La nostra darrera escapada, coincidint amb les vacances de Setmana Santa, ens ha dut al Solsonès, comarca que gairebé no coneixíem i que ens ha agradat molt i molt. Sense dubte repetirem.

Comencem per la seva capital, Solsona, una ciutat medieval de carrers encisadors i places amb molt d'encant que ens depara més d'una sorpresa.

Quins llocs no us podeu perdre a Solsona?

1. La seva catedral. Més que un edifici, és un conjunt d'edificis. Tot i que d'estil gòtic també té restes de l'anterior església romànica, com ara els tres absis o el claustre. La porta que dona a la plaça de L'Església és neoclàssica i la que dona a la plaça de Palau, al costat del Palau Episcopal, és barroca.

A l'interior trobem un retaule barroc dedicat a St Martí i la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat.

Conjunt d'edificis que formen la catedral de Solsona

La imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre


La façana barroca


   2. El museu dins el Palau Episcopal amb sales dedicades a la prehistòria, el romànic, el gòtic, el Renaixement i el Barroc. Val la pena també per les vistes que des de l'interior del museu tenim de la catedral. 

Detall d'una pintura mural romànica

Verge romànica


3. El pou de gel . Es tracta de l'antic pou que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre, durant els segles XVII a XIX. S'emmagatzemava des de la primavera fins a Tots Sants i després es repartia. Actualment es troba totalment reformat i us asseguro que la visita us traslladarà a l'època en que estava actiu. S'ha de fer amb guia i les entrades, que valen 4€, es poden comprar en línia o bé a l'oficina de turisme.
       

    4. Les places. Les places de Solsona són animades i tenen un encant especial. Jo en destacaria quatre: 
La plaça Major, plaça porxada on se celebren les festes més importants. No deixeu d'entrar a la pastisseria Massana i tastar la seva famosa coca de croissant, està boníssima. 
La plaça de Sant Joan, la més emblemàtica de la ciutat. Al mig hi ha una font del segle XV i a sobre d'aquesta, una capella dedicada a St Joan. Aquí hi trobareu també una placa amb el poema que Josep M. de Sagarra, enamorat de Solsona i sobretot d'aquesta plaça, li va dedicar:

"Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la plaça de Sant Joan
damunt les finestres cau la lluna plena
cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau..."

 La plaça de la catedral on es troba una de les dues portes d'entrada a la catedral. Destaca la seva font gòtica.

La plaça de Sant Isidre, presidida també per una font gòtica, la font del castell, anomenada així perquè subministrava l'aigua al castell.                                                                            
La plaça Major amb la pastisseria Massana

La plaça de Sant Joan amb la font i la capella

La plaça de la catedral amb la font gòtica

La plaça de Sant Isidre amb la font del castell


5. La torre de les hores. Torre del segle XIV. Tenia una campana que tocava a foc i sometent i una altra per al rellotge. Se l'anomena també la torre del ruc perquè d'aquí es penja per Carnaval, un ruc de cartró i és que als solsonins els ha quedat el malnom de mata-rucs a causa d'una llegenda molt antiga que diu que van matar el ruc de l'alcalde escanyat amb una corda quan el feien pujar a la torre.

La torre de les hores o torre del ruc

6. Les cases i palauets. Passejar pels carrers del casc antic de Solsona es tot un plaer i sovint no dones abast a observar tot allò que t'envolta. D'entre els magnífics edificis destacaria:

El palau Llobera, edifici gòtic que data del segle XV i que es troba al carrer dels Dominics. Ha servit d'hospital, col·legi, seminari... Actualment és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

La casa Morató, casa de la família d'escultors del segle XVIII, tenien aquí també el seu taller. Carles Morató és l'autor de l'impressionant retaule barroc del Miracle del que us en parlaré més endavant.

La casa del pintor Ribalta, situada al número 18 del carrer del castell, davant mateix de la casa Morató, que es troba al 19.

L'hotel Sant Roc, l'únic edifici modernista de la ciutat. Construït a imitació de les cases d'Amsterdam i de la casa Amatller de Barcelona. Es troba a la plaça de Sant Roc.

El palau Llobera, avui seu del Consell Comarcal del Solsonès

L'edifici modernista de l'hotel Sant Roc

7. La ruta dels caps de biga. Els caps de biga són unes cares de fusta que decoren els finals de les bigues de moltes cases solsonines. Eren elements d'ostentació entre les famílies adinerades. Els trobareu en més de vint punts diferents de la ciutat- les més antigues estan a la placa Major- això sí, haureu d'anar sempre mirant amunt. Compte de no ensopegar! Consulteu a l'enllaç els llocs on es poden trobar.

Diferents caps de biga que podeu trobar per la ciutat

8. El Quarto dels gegants. L'únic que no vam poder veure ja que no se'ns van ajustar els horaris però que estic ben segura que deu valdre la pena ja que és on es guarden els gegants i el bestiari típic de les festes majors. Solsona és ben coneguda pel seu esplendorós carnaval i el seu Bou és una de les bèsties de foc més antigues de Catalunya i m'hauria agradat molt veure'l així com els dracs i d'altres bèsties, però em vaig haver de conformar amb la que presideix el rètol d'entrada a la ciutat.

A falta de bestiari real...


Les bones adreces
A l'hora de dinar són molts els llocs on podeu fer parada. Els que nosaltres vam tastar i us recomanem són aquests:

Taverna Ca l'Oller. Molt ben situat just al davant de la catedral, té un menú de 12 euros que val molt la pena. Aquí vam tastar les braves solsonines (aquí li diuen trumfos fers) que estaven molt bones.

Restaurant El Buffi situat dins l'hotel Sant Roc, també ofereix un menú molt interessant, així com una extensa carta de tapes.

Però la joia de la corona pel que fa a la gastronomia solsonina és, sense dubte el restaurant Mare de la Font, a menys de dos quilòmetres del centre, dins del parc del mateix nom. Va ser un dels primers a sortir al programa de Tv3 Joc de Cartes i us asseguro que és espectacular, de les millors relacions qualitat-preu que he trobat darrerament. Els seus propietaris, la Laia i en Roger són veritables enamorats de la seva feina i us explicaran amb passió els plats de la carta. Reserveu amb temps que costa trobar taula.

Espectacular el foie micuit amb fruits secs

Ens vam allotjar a La Freixeda, un petit hotel, molt cèntric, ubicat en un edifici del segle XIV i que és una veritable delícia. No li falta detall, les habitacions són àmplies i còmodes, l'esmorzar molt complet i si voleu un sopar fred a l'habitació us en portaran un de fantàstic. Nosaltres repetirem, sense dubte.

Així, plena d'espelmes, ens vam trobar l'habitació


I aquest fantàstic sopar ens van dur a l'habitació

A part de la capital, el Solsonès té moltes possibilitats per a tots els gustos i edats. Us proposo els dos recorreguts que vam fer nosaltres i amb els que vam gaudir molt.

1. De Solsona a St Llorenç de Morunys passant pel Pantà de la Llosa del Cavall (romànic i barroc a dojo)

Si sortiu de Solsona en direcció St Llorenç per la C462, en uns 20' arribareu al Pantà de La Llosa del Cavall que, format per les aigües del riu Cardener, ens regala un paisatge encisador. Les seves aigües de color turquesa amb el fons de muntanyes ens proporcionarà unes fotos de postal. Trobareu també l'ermita romànica de Sta Eulàlia a la que ja us aviso que no podreu accedir de cap manera. Val la pena aturar el cotxe i gaudir del meravellós espectacle.

Un paisatge de postal el que ens regala el Pantà de la Llosa del Cavall


Continueu el camí fins arribar a St Llorenç de Morunys. Aparqueu al pàrquing que es troba just a l'entrada del poble, al costat de l'Oficina d'Informació de la vall del Lord. Allà mateix trobareu una altra ermita romànica, la de La Pietat
St Llorenç és el típic poblet de muntanya, medieval, molt agradable de recórrer. Està ple de forns i pastisseries que estimulen l'olfacte i la gana.  Les joies del poble són sense dubte la seva església i el claustre. 
L'església, del segle XI, de tres naus, conserva algunes pintures murals dels segles XIII i XIV. A dins trobem els retaules barrocs de l'Esperit Sant i de St Miquel i St Joan Baptista però el que més impressiona és, sense lloc a dubtes, l'altar de la Mare de Deu dels Colls, també barroc i obra de Josep Pujol, escultor de Folgueroles (com Jacint Verdaguer). Des de l'església s'hi accedeix al claustre, del segle XVI que al centre té un enorme teix de tres branques que simbolitzen la Santíssima Trinitat

L'impressionant altar de la Mare de Déu dels Colls

El claustre amb el teix

Seguint per la C462 en direcció a la Coma i la Pedrera, a un mig quilòmetre, trobareu l'ermita de Sta Creu dels Ollers, del segle XI. Es diu així perquè al seu costat hi havia un forn de ceràmica on es feien olles. Només s'obre el dia 3 de maig per celebrar-hi una missa.



Sta Creu dels Ollers


2. Solsona, Olius, El Miracle ( des dels ibers al Modernisme)

Des de Solsona us dirigiu a Olius, alerta, no li poseu al navegador el municipi sinó el conjunt monumental de St Esteve d'Olius. Aquí us recomano fer la visita guiada- la podeu reservar a turisme de Solsonès, la mateixa pàgina que la del pou de gel- val molt la pena i tindreu molta informació que d'altra banda us passaria per alt. 
A Olius fareu un recorregut per la història des dels temps dels ibers, passant per l'Edat Mitjana fins arribar al Modernisme.
Del temps dels ibers es conserva un petit poblat format per unes deu cases i un centenar llarg de sitges que ens fa pensar que més que un lloc per viure devia ser un lloc on guardar el gra.

Restes del poblat iber


Dels ibers passem a l'edat mitjana de la qual conservem l'església romànica dedicada a St Esteve. Sota de l'altar es troba una magnífica cripta formada per sis columnes totes elles diferents, fet que condueix a pensar en el reaprofitament a l'hora de la seva construcció. 

L'església romànica dedicada a St Esteve


La preciosa cripta amb les seves columnes totes desiguals


Al costat de l'església es troben les restes del que fou el palau dels comtes de l'Urgell. En l'actualitat estan en obres per reconvertir-lo en un allotjament rural.

Però el meu favorit d'aquest conjunt monumental i el que atrau més visites és el cementiri modernista. Construït a principis del segle XX per Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí sap combinar a la perfecció la natura amb l'arquitectura, encabint les diferents tombes en els espais que deixen les roques. El cementiri, que es va construir per subscripció popular (només s'hi enterraren les famílies que hi van col·laborar) sembla ser que al principi no va agradar gaire. Es nota que no em van preguntar el meu parer. A mi em va entusiasmar.

Cripta del cementiri modernista

Detall d'una de les tombes on es pot observar l'harmonia de la natura amb l'arquitectura

"He de pagar el meu vell preu, la mort
i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit."
Salvador Espriu

I des d'Olius ens dirigim al santuari del Miracle, al municipi de Riner, un gran descobriment també. Pel Miracle es pot passejar, dinar - un menú de 22 € els festius que val molt la pena- comprar - us aconsello els formatges d'elaboració pròpia- i gaudir de la joia del barroc, el seu retaule.
El santuari fou construït arrel de l'aparició de la Mare de Déu a dos pastors i està format per l'església, la casa gran i l'antic alberg de pelegrins on avui també podeu allotjar-vos. Dins de l'església es troba el retaule barroc, obra de Carles Morató i Antoni Bordons.

Retaule Barroc del Miracle

Trobareu més fotos de tota la ruta als destacats d'Instagram

Fotos:
Víctor Sanchis