Navegant pel Nil

 Navegar pel Nil és una de les millors coses que podreu fer a Egipte. Encara que no sigueu gaire amants dels creuers- jo no ho soc gens- els creuers fluvials són molt relaxants, ja que els vaixells són petits - no més d'unes 70 cabines- i sempre anireu veient el paisatge a ambdós cantons del riu. 

Són moltes les motonaus que hi naveguen, des de les més senzilles a les més luxoses, per a totes les butxaques. Podeu triar entre tres o quatre nits. Els creuers de quatre nits comencen a Luxor i acaben a Assuan; els de tres nits ho fan a la inversa: comencen a Assuan i acaben a Luxor. 

Nosaltres vam triar la primera opció, la de quatre nits, que ens van passar en un tres i no res. Dormir, vam dormir poc però vam xalar de valent. El menjar és força bo, predominant les especialitats del país, com ha de ser. Cada tarda serveixen te amb pastes i cada nit organitzen alguna festa i a més el relax que proporciona ser a coberta en una hamaca o prenent alguna cosa, és simplement fantàstic. El moment de la posta de sol, indescriptible.

Hi ha des de motonaus senzilles fins a les de gran luxe

Moment de te i pastes a coberta

Què veureu en un creuer pel Nil?

Luxor

Qualificada com el museu a l'aire lliure més gran del món, Luxor és una ciutat de l'Alt Egipte construïda sobre les ruïnes de l'antiga Tebas i l'indret, juntament amb El Caire, on hi ha més tresors per veure.

La Vall dels Reis

És la necròpoli on estan enterrats la majoria dels faraons de l'Imperi Nou. Està dividida en dos: la vall est - aquí les tombes estan numerades  amb el codi KV (King's Valley) i la vall oest WV (West Valley) 

L'entrada val 260LE, uns 11€ i dona dret a visitar tres tombes, a excepció de la de Tutankamon que es paga a part. Nosaltres vam visitar  la de Ramsès IX (KV6), la de Ramsès III (KV11) i la de Merenptah (KV8).

Ja us dic que us faltaran ulls per tanta meravella. A dins es poden fer fotos, però si feu l'excursió amb guia, aquest no podrà entrar a les tombes amb vosaltres.

La  Vall dels Reis té forma de piràmide natural

Detall de les parets de la tomba de Ramsès IX

Tomba de Ramsès III

"La massa gegantina i arrugadissa de la muntanya, que s'acaba en una piràmide natural, aquella que, vista des de l'altra banda, presideix per a l'eternitat les seixanta tombes de la Vall dels Reis." Terenci Moix

El temple de Luxor

Es va construir com a complement de l'altre temple de la ciutat, el de Karnak, amb el qual es trobava unit per una gran avinguda d'uns 3 Km, l'avinguda de les esfinxs, ja que tenia unes 1400 esfinxs, de les que se n'han trobat unes 600. És un dels més ben conservats i està dedicat al déu Amon. A l'entrada del recinte, a un dels costats, llueix un gran obelisc. A l'altra banda n'hi havia un altre d'igual que actualment es troba a la place de la Concorde, a París. També trobareu dos grans colossos que representen Ramsès II.

Temple de Luxor

L'avinguda de les esfinxs unia aquest temple amb el de Karnak

Les columnes són increïblement belles

L'entrada val 180LE, uns 7,5€

"Luxor és Tebes, la capital que enlluernà el món antic, que adquirí força i riquesa sota l'ègida del poderós déu local Amon, la ciutat de les cent portes, dels mil obeliscos, l'honorada pels prínceps de tot el món." Terenci Moix

El temple de Karnak

Dedicat també a Amon, no es tractava d'un temple concebut perquè la gent hi anés a resar sinó que era la residència del déu. És el temple més gran. El més espectacular és la sala hipòstila amb més de 100 columnes. Destaquen també 40 esfinx amb cap de marrà. 

Detall de la sala hipòstila

Les esfinxs tenen cap de marrà

L'entrada al temple val 220LE, uns 8€

"És que hem entrat a la gran sala hipòstila, punt culminant de l'expectació que l'arquitectura egípcia pot arribar a despertar en el pelegrí [...] aquesta sala vastíssima, formada per cent trenta-quatre columnes de base colossal, que només diverses persones col·locades en rotlle poden arribar a envoltar, forma el recinte més ben conservat de Karnak."

Terenci Moix

Els colossos de Memnon

Són dues estàtues bessones gegants que representen el faraó Amenhotep III mirant al sol i que custodiaven l'entrada al seu temple. El nom de Memnon li van posar els grecs als quals el nom original d'Amenhotep - Phamenoth- els recordava el de Memnon, un personatge de la Iliada que va intentar ajudar a Troia però fou abatut per Aquiles.

Al costat dels colossos trobem les estàtues de la mare d'Amenhotep III, la reina Muntenwiya, i la seva esposa, la reina Tiye.

Els colossos de Memnon

Edfu

Temple d'Edfú

El temple d'Edfu està situat entre Luxor i Assuan, equidistant, a uns 100 Km de cadascuna d'aquestes ciutats i és un dels més ben conservats i el segon més gran després del de Karnak. Està dedicat al déu Horus, fill d'Isis i Osiris, un dels més venerats.

El plus és que des del vaixell al temple hi anireu amb calessa, la qual cosa us asseguro que és tota una aventura.

El preu de l'entrada és de 60LE, poc més de 2€

El temple d'Edfu és un dels més ben conservats

Santuari del déu Horus dins del temple

Kom Ombo

Kom Ombo es troba a uns 70 Km d'Assuan i és la darrera parada abans d'arribar al final del nostre destí. Aquí es troba el temple del mateix nom que també val molt la pena visitar.

Temple de Kom Ombo

Es tracta d'un temple doble ja que la meitat està dedicada a Sobek, déu de la fertilitat i déu del Nil, creador del món, que forma part de la trilogia de déus junt amb Hathor i Jonsu, i que és conegut com el déu cocodril i representat com un home amb cap de cocodril. L'altra meitat venera a Horus. Les dues parts són totalment iguals i simètriques.

A part del temple, aquí podem trobar també diverses mòmies de cocodril, ja que eren animals sagrats i es momificaven perquè es consideraven la representació del déu Sobek.

Kom Ombo, dos temples en un

Els cocodrils eren animals sagrats perquè representaven el déu Sobek

El preu de l'entrada és de 80LE, uns 3€.

Assuan

Assuan és el final del creuer i també el punt de partida de moltes de les coses interessants que hi podreu veure.

La presa d'Assuan

Es troba a uns 20 Km de la ciutat i és una de les obres d'enginyeria més interessants del segle XX. Té a favor el fet que va ajudar a controlar les crescudes del Nil i va abastir d'electricitat gran part del país; en contra el fet que va obligar a traslladar els temples d'Abú Simbel, dels que us en parlaré més endavant.

El president Nasser fou qui va impulsar la seva construcció, d'aquí que el llac que s'hi va formar es conegui amb el nom de llac Nasser.

El llac Nasser duu el nom del president que impulsà la construcció

Abu Simbel

Els temples d'Abu Simbel son els meus favorits. I això que ens vam estar preguntant si valia la pena anar-hi ja que està a més de tres hores de camí des d'Assuan i és una excursió opcional en la majoria dels creuers. A més cal llevar-se molt d'hora per anar-hi perquè totes les excursions surten a les 4 del matí. Malgrat tot, la resposta va ser sí i ho seguim pensant. Abu Simbel és imprescindible. 

Es un complex de dos temples dedicats a Ramsès II i la seva esposa favorita, Nerfertari, que van haver de ser traslladats a la seva ubicació actual quan es va construir la presa d'Assuan. Us heu preguntat mai perquè a Madrid hi ha un temple egipci? el temple de Debot? Va ser una donació del govern egipci a l'espanyol per la seva ajuda en el trasllat pedra a pedra que es va haver de fer amb Abu Simbel.

Els temples van ser construïts per commemorar la victòria a la batalla de Kadesh. El de Ramsès II està dedicat al culte dels déus Amon, Ra i Pthah i a ell mateix com una divinitat més. El de la seva esposa està dedicat a ella i a la deessa Hator.

Els temples són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1979.

El preu de l'entrada és de 255LE, uns 10€.

Temple dedicat a Ramsès II a Abu Simbel

Detall de l'interior del temple

El conjunt dels dos temples

"Abu Simbel és el nom en àrab amb el que avui es coneix la zona de la Baixa Nubia en la que Ramsès II feu construir sengles temples dedicats a la seva pròpia persona, la seva família i diverses divinitats." Terenci Moix

Podeu reservar una excursió a Abu Simbel aquí

Poblat nubi Gharb Soheil

Els nubis pertanyen a una antiga civilització independent que es va establir en l'actual nord de Sudan i sud d'Egipte. Van ser els grans afectats per la construcció de la presa d'Assuan ja que gairebé tot el seu territori va quedar sota l'aigua. Alguns van traslladar-se a Kom Ombo, altres al Caire o a Alexandria però encara queden alguns poblets, als voltants d'Assuan que es poden visitar. 

El més conegut és el de Gharb Soheil. El primer que crida l'atenció només arribar amb la faluca o la llanxa a motor - les dues maneres més habituals d'arribar- són els alegres colors de les seves cases. La visita és tot un seguit de colors, olors i sabors. Podreu recórrer els seus carrers plens de petites botigues d'artesania i espècies, prendre el te acompanyat d'un formatge força especial i un pa molt bo i fins i tot assistir a una classe d'àrab a la bonica i acolorida escola. La gent és molt acollidora i el poble, una meravella.

Entrem a prendre un te en una de les acolorides cases

Prenent el te nubi (foto de Josep Codina)

Els carrers són una explosió de colors i olors

L'escola

Podeu reservar una excursió a Gharb Soheil aquí

Altres coses que podeu fer a Assuan són: passejar amb faluca o llanxa pel Nil, veient l'illa Elefantina, el mausoleu del sultà Aga Khan i l'hotel Old Cataract, famós per ser l'escenari de la famosa novel·la Mort al Nil d'Agatha Christie. També podreu fer-vos un bany al Nil.

Les llanxes també tenen molt d'encant

 

" - Aquell és Hercule Poirot, el detectiu- va dir la senyora Allerton

Ella i el seu fill es trobaven asseguts en sengles butaques de vímet, brillantment pintats d'escarlata, a l'exterior de l'hotel Old Cataract d'Assuan [...]

- M'encanta - deia. I també les roques negres d'Elefantina i el sol i els vaixells que creuen el riu..." Agatha Christie. Mort al Nil.

Curiositats d'un creuer pel Nil

- En arribar a destí, els vaixells atraquen en paral.lel, fins a cinc o sis així que per arribar a terra cal anar passant pels vaixells que estan davant. Cal fixar-se bé ja que les recepcions són bastant iguals i no és qüestió d'equivocar-se de vaixell.

- En tornar de les excursions us estaran esperant amb tovalloletes humides, calentes, perquè us renteu les mans. De vegades també amb alguna beguda. La tripulació sol ser molt amable i atenta.

- Cada nit se celebren festes i es divertit anar-hi al menys una estona a veure què fan.

- Cada tarda serveixen te i pastes a coberta.

- És usual que mentre sou a coberta vinguin barques a vendre us coses que us llançaran quan els hagueu posat els diners en una bossa.

Fotos:

Víctor Sanchis

M.Clara Camps

Podeu llegir l'entrada sobre El Caire aquí

Trobareu més fotos i informació als destacats d'Instagram

El Caire, una ciutat caòtica però màgica

 Ara que Vueling ha posat un vol regular fins El Caire és el moment de visitar aquesta ciutat, caòtica i màgica a parts iguals, que et captiva a primera vista. Nosaltres tenim clar que tornarem a visitar el nou Museu Egipci en quant obri les seves portes i a gaudir d'aquest encant que ens ha deixat tan bon sabor de boca.

I tot i que llegeixo en la majoria dels blogs que consulto per preparar el viatge que la millor època per anar a Egipte és la primavera i la tardor, per a mi, sens dubte és l'hivern ja que la temperatura és la ideal, calor moderat durant el dia i fresqueta al matí i la nit.

Els imprescindibles del Caire

1. La ciutadella de Saladí

És una fortificació medieval, al centre del Caire. Allotja dins seu el Palau Gawhara, el Museu de Carruatges, el Museu Militar i algunes de les més importants mesquites de la ciutat com la de Muhammad Alí i la d'Ibn Tulun. La del Sultan Hasan i la de Al Rifa'i es troben també allà mareix tot i que fora de l'actual recinte). Fou construïda al segle XII per protegir la ciutat dels atacs europeus.

La mesquita de Muhammad Alí, coneguda com la mesquita d'alabastre ja que està recoberta d'aquest material, és la més espectacular i la que domina d'Skyline del Caire. Fou construïda al segle XIX en estil clàssic otomà i té una retirada a la mesquita blava d'Istambul.

L'espectacular mesquita d'alabastre

Al pati es troba la torre amb el rellotge que van entregar els francesos a canvi de l'obelisc de Luxor que llueix a la place de la Concorde. El preu de l'entrada és 200 LE, uns 8€.

La mesquita d'Ibn Tulun és la més antiga. El seu minaret té una escala exterior que permet pujar per tenir unes bones vistes de la ciutat.

La mesquita i el seu minaret apareixen al bitllet de 10LE

L'entrada és gratuïta

Val a dir que per entrar a les mesquites no cal tapar-se el cap- les dones- ni descalçar-se. N'hi ha prou amb posar-se uns peücs de plàstic que les venen allà mateix.

2. El Museu Egipci

El Museu per si sol ja mereix una visita al Caire. Es troba a la cèntrica plaça Tahrir. Pensàvem que podríem visitar el nou, ja que s'havia d'inaugurar al novembre però no ha estat així. Caldrà tornar doncs, per veure'l perquè a més ja es van traslladar totes les mòmies i només vam poder admirar les de Yuya i Tuya (pares de Tiye, esposa de Amenofis III) que, això sí, són de les més ben conservades. Es poden fer fotografies a totes les sales excepte a la dels tresors de Tutankamon. 

Fascinada per l'estat de conservació de les mòmies.

L'entrada val 200LE, 8€

3. El barri copte

El barri copte, Qasr-al-Sham, és, segons l'evangeli, el barri on va viure la Sagrada Família en el seu exili a Egipte. Els coptes són els egipcis cristians. 

Passejar pel barri és una delícia. Trobareu una llibreria a l'aire lliure que és la més antiga de la ciutat. Nosaltres vam completar la visita entrant a l'església de Sants Sergi I Baco, Keniset Abu Sirga, de culte ortodox, dedicada en aquests sants màrtirs que foren soldats romans.

Interior de l'església de St Sergi I Baco

Carrers del barri copte amb la llibreria més antiga

4. El carrer Al-Muizz

Aquest carrer, Patrimoni Mundial per la Unesco, és sense dubte, el més bonic de la ciutat. Es diu així pel primer califa fatimí (xiïta) d'Egipte, que la va concebre com el carrer principal. És el carrer que condensa més monuments importants, en un escàs quilòmetre: la mesquita d'Al-Hakim, la del sultà Al Mansur Qalawun o la de Al-Aqmar així com la muralla amb les tres portes que es conserven: Bab-Al-Nasr i Bab-Al-Futuh al nord i Bab-Zuwayla al sud.

El carrer Al-Muizz, el més interessant de la ciutat

5. El basar Jan-el- Jalili

Em declaro fan absoluta dels basars i aquest és dels que s'han de veure. Data del segle XIV i es pot trobar de tot. Cert que és una mica angoixant ja que sempre està ple i els venedors no paren de perseguir-te perquè els compris quelcom, regatejant, és clar, que és una cosa que em costa una mica, però tot i així és una experiència imperdible. Nosaltres ens vam firar en un parada que es diu Jordi's i que ens havien recomanat. Ideal per dur a la família i amics algun detallet com ara els famosos escarabats de la sort. També van caure unes tovalloles de cotó egipci, que vaig descobrir que té molta fama i que ens van sortir molt bé de preu.

Dins del basar hi ha diversos cafès a quin més encantador però el més autèntic és sense dubte el Cafè el-Fishawi, conegut com el Cafè dels Miralls, que té més de dos-cents anys d'antiguitat. El lloc ideal per fer una parada i prendre's un te amb menta.

Una parada a Jan-el-Jalili

Fent un te al Cafè el-Fishawi

6. La torre del Caire

Es tracta d'una torre de comunicacions construïda a similitud amb una flor de lotus. Té una alçada de 187 metres i és el millor mirador de la ciutat. A dalt, a part del mirador hi ha un restaurant i un bar on podreu menjar o prendre alguna cosa.

La torre imita una flor de lotus

Selfie amb el cambrer del bar, un noi molt simpàtic

7. La llibreria Diwan

Les llibreries són una de les meves passions i sempre n'he de visitar alguna en els meus viatges. La Diwan és de les que tenen encant. N'hi ha tres però la de 26 of July Corridor Mohammed Mazhar és la primera que van obrir. La llibreria és la protagonista de la novel·la La librera del Cairo de Nadia Wassef. Si sou amants dels llibres aquesta és una visita que val la pena.

"Hind i jo vam concebre Diwan una nit de 2001, metre sopàvem amb els nostres vells amics Ziad, Nihal i el que llavors era el seu marit, Ali. Algú va plantejar la pregunta: si poguessis fer alguna cosa, què faries? Hind i jo vàrem respondre el mateix. Obriríem una llibreria, la primera del seu gènere, Al Caire". Nadia Wassef

La primera llibreria Diwan

8. Les piràmides de Giza i l'Esfinx

Evidentment anar al Caire vol dir visitar les seves tres piràmides més conegudes: la de Keops, la de Kefrén i la de Micerinos.  Un dels monuments més antics del món.

Es troben a la zona de Giza, a uns 18 Km del centre de la ciutat. L'entrada al recinte costa 160LE, 5,50€. Si voleu entrar a la piràmide de Keops, la més gran, l'entrada és de 350LE, uns 14€ mentre que les altres dues costen 100LE, 4€ cadascuna. Val a dir que la vista a les piràmides no és apta per a persones amb claustrofòbia o problemes de mobilitat.

Nosaltres vam visitar la mitjana, la de Kefrén, i l'aventura ens va agradar molt. Quan el faraó Kefrén va ordenar construir la que seria la seva tomba, va incloure també l'Esfinx, un monument de pedra amb cos de lleó i cap de faraó que actua com a guardià del recinte i que també podreu visitar.

La piràmide de Keops és la més gran

Interior de la piràmide de Kefrén

L'Esfinx

"Les piràmides romanen impertèrrites, i, com que són l'última meravella del món antic que ens queda a l'abast, ens fan dir sí, senyor". Terenci Moix

Podeu contractar un Free Tour per les Piràmides aquí

I si voleu gaudir de l'espectacle nocturn de llum i so a les piràmides, amb o sense sopar, el podeu reservar aquí

9. Memfis i Saqqara

A uns 30 Km del Caire es troba la necròpolis de Saqqara, a l'antiga ciutat de Memfis. Aquí trobareu la piràmide esglaonada de Zoser, una de les més antigues, construïda durant la 3a dinastia pel famós arquitecte Imhotep.

La piràmide esglaonada de Zoser, de les més antigues

Aquí també podreu visitar a tomba de Ptahhotep, una de les millors decorades, amb gravats que representen escenes de la vida quotidiana i els costums de l'antic Egipte. Ptahhotep fou un escriba de la cinquena dinastia i està enterrat aquí juntament amb el seu net.

Interior de la tomba de Ptahhotep amb escenes de la vida quotidiana

A Memfis, antiga capital del país, és de visita obligada el museu de Mit Rahina. La peça més destacada és el colós de Ramsès II que es trobava al temple de Ptah.

El Colós de Ramsès II a Mit Rahina

"A Saqqara tindrem l'avantatge enorme de veure com les mastabes, primera forma perfeccionada de les sepultures egípcies, evolucionaren una damunt de l'altra per crear la famosa piràmide esglaonada". Terenci Moix

Si voleu contractar un tour per les piràmides de Giza, Memfis i Saqqara, podeu fer-ho aquí

10. Dahshur

I si voleu una visita diferent, molt interessant i sense turistes, us heu d'arribar a Dahshur, a uns 40 Km del Caire, a uns 10 Km de Saqqara. Des de Saqqara, si no hi ha boirina, cosa habitual aquí, podreu veure de lluny dues piràmides molt especials. Són les de Dahshur: la romboidal i la vermella.

La piràmide romboidal o encorbada fou construïda pel faraó Snefru, pare de Keops. Sembla ser que per problemes amb la construcció, probablement per culpa del terreny, no va quedar com estava previst i al faraó no li va agradar. És visitable des del 2019. Nosaltres hi vam entrar i cal advertir que la visita és una mica fatigant a causa de la poca alçada dels passadissos que us obliga a anar quasi a gates en alguns trams. 

Aspecte de la piràmide romboidal per dins

La piràmide romboidal

L'altra piràmide que es troba aquí és la piràmide vermella, que també és visitable i és la primera de cara llisa que es conserva.

L'entrada al recinte és de 60LE, poc més de 2€.

La piràmide vermella

Per anar a Dahshur no hi ha transport públic. Podeu negociar un taxi o un tour amb guia.

On dinar al Caire?

Cheristo, bon lloc per menjar peix amb vistes a les piràmides. Boníssims els calamars i el llobarro.

Felfela, al centre de la ciutat. És el lloc ideal per tastar el menjar típic. Bo i abundant.

Les carns típiques de la gastronomia egípcia

Consells important per a Egipte

- Porteu euros que podreu canviar allà per lliures egípcies. Sempre surt millor que treure diners als caixers i en la majoria de llocs no accepten Visa.

- Els taxis són barats. Abans de pujar negocieu el preu amb el xofer. Els taxistes són molt amables i fins i tot podeu trobar que us esperin, sense cost extra, el temps que calgui, com ens va passar a nosaltres a la torre del Caire.

- Quan aneu a fer fotos dels principals monuments sempre trobareu algú disposat a indicar-vos com heu de posar o en quin lloc és millor. Penseu que busquen propina i us la demanaran.

- Als lavabos cal sempre donar uns diners. Porteu bitllets de 5LE (0,25€) o monedes de 0,50€.

Agraïments al Walid, el nostre guia que ens va il·luminar d'allò més.

Fotos:

Víctor Sanchis

Completeu la vostra visita al Caire amb un creuer pel Nil. Trobareu informació aquí.

Més info i fotos als destacats d'Instagram.

Nadal a Vigo. Propostes per viure la nit i el dia

 N'havíem sentit a parlar tant de Vigo i la dèria del seu alcalde per convertir la ciutat amb la més il·luminada del món, que ens ha picat la curiositat i ens hem escapat un parell de dies a tafanejar una mica i a descobrir que realment són espectaculars però, també,  que hi ha vida a Vigo més enllà dels onze milions de LED.

Aquest Pare Noel és una de les novetats d'enguany

Vigo de nit

Quan arriben les 18:30 comença la festa. És l'hora de l'encesa diària dels llums, que acabarà a les 00:30 excepte en dies especials com la Nit de Nadal o la de Cap d'any què allargaran l'horari fins a a les 2:00 Comença la desfilada de gent de totes les edats, càmera del mòbil preparada, que l'espectacle s'ho val. 

Què ens espera en els més de 400 carrers engalanats per a l'ocasió?

- L'avet gegant de Porta do Sol de més de 35 metres i que ens delecta amb la seva bona música: Happy Christmas de John Lennon, les bandes sonores de Pirates del Carib i El darrer dels Mohicans, All I want for Christmas is you de Mariah Carey, English man in New York d'Sting i el vals n.2 de Shostakovich.

L'icònic arbre de Porta do Sol

- També a Porta do Sol trobem una gran carrossa de conte de fades on podeu pujar i fer-vos fotos com si fóssiu princeses i prínceps per uns instants.

La gran carrossa dels contes de Fades

- La gran nòria de la Plaça de Compostela, ideal per veure les decoracions nadalenques des de dalt. Té una alçada de 60 metres i costa 5€. A la zona de Rosalía de Castro hi ha més atraccions com ara una muntanya russa o autos de xoc.

La nòria la trobareu a la plaça Compostela

- El Cies Market, és el mercat de Nadal. Té més de cent casetes amb menjar i decoracions nadalenques. Es troba a plaça Compostela. 

Més de cent casetes al Cies Market

- El paquet de regal de Gran Vía amb Urzaiz: és dels ornaments més grans. S'il·lumina amb diferents projeccions com missatges de felicitació o un ninot de gingebre ballant. 

El megaregal

- L'estrella d'Orient i el gran ninot de neu de García Barbón. L'estrella té una alçada de 7 metres i una llargada de quasi 18m; el ninot de neu fa 13 metres d'alçada.

Em sento petita sota aquesta estrella

- La bola de Nadal del carrer Urzaiz: es troba al costat del famós fanal que és punt de trobada de la gent d'allà, al creuament amb el carrer Príncipe.

La bola d'Urzaiz

- El bosc de Nadal i el castell lluminós de Policarpo Sanz: una altra de les novetats d'enguany. Tot el carrer Policarpo Sanz està ple de decoracions.

El bosc de Nadal

- Els angelets amb trompeta. Es troben a l'església Santiago de Vigo. N'hi ha dos a cada costat de l'entrada i també són novetat d'enguany.

Dos dels quatre àngels de l'entrada de l'església

I en definitiva, recórrer el Casco Vello amb esperit nadalenc i mòbil a punt. Si no voleu caminar tant sempre podeu agafar el trenet que us farà el recorregut per 5€. Trobareu la informació aquí. També podeu optar per un Free Tour gratuït pels carrers il·luminats. Podeu reservar-lo aquí

Vigo de dia

Però mentre no es fa fosc i comença la festa, Vigo té moltes altres coses que oferir-vos. Aquí van les nostres propostes per a un parell de dies.

- Monte de O Castro

El Monte de O Castro és el lloc on es va originar la ciutat. Aquí es va construir a l'Edat Mitjana el castell d'O Castro i la fortalesa que unia aquest amb l'altre castell de la ciutat, el de San Sebastián, de la qual només se'n conserva una part. És un bon lloc per tenir vistes sobre la ciutat i la ria. La pujada costa una mica però val la pena quan s'arriba a dalt. El Monument a la batalla de Rande -  tres àncores gegants- és un dels seus elements destacats.

L'antiga muralla

Monument a la batalla de Rande, bones vistes i un bon lloc per passejar

 - El Mercado da Pedra

El Mercado da Pedra ja fa temps que no funciona com a tal sinó que les poques botigues que queden són outlets de roba i amb molt poc encant, la veritat, però l'ambient de la zona i voltants sí que ens va atraure molt. Venedors de records i terrassetes on menjar o prendre una copa. Sobretot l'anomenat carrer de les Ostres, que en realitat es diu rua de la Pescadería, però es coneix així per les parades d'ostres al carrer on les podeu comprar directament del viver i menjar-les en el local que vulgueu, sense cap problema. Nosaltres vam triar seure a Pura y Concha i aprofitar per dinar, després us en parlo.

Al carrer de les ostres les podreu comprar ben fresques

Estaven molt, molt bones

- El port 

El port de Vigo és un dels ports pesquers més importants del món i un dels punts forts de la ciutat. Des d'aquí surten vaixells a les illes Cies però per mala sort nostra, en temporada baixa només els caps de setmana. Podeu reservar la vostra excursió aquí. També es poden fer recorreguts guiats que solen incloure una visita a algun viver de marisc. Trobareu més informació aquí. Nosaltres ens vam haver de conformar amb veure la famosa escultura de Jules Verne, que en la seva novel·la Vint mil llegües de viatge submarí, fa al·lusió a la ciutat i al seu port.

L'escultura homenatge a Jules Verne

"Bé, senyor Annorax, som a la badia de Vigo, i només de vostè depèn que pugui conèixer els seus secrets (...)

No he de fer res més que recollir allò que han perdut els homes, i no sols en aquesta badia de Vigo sinó també en els múltiples escenaris de naufragis registrats en els meus mapes dels fons submarins."

      Jules Verne

També a la zona portuària es troba el centre comercial A Laxe. Si pugeu a la seva terrassa trobareu un gronxador amb unes vistes privilegiades a la ria i a les illes Cies. Val la pena aprofitar-ho i fer unes quantes fotos.

 

El gronxador del centre comercial A Laxe

- El mirador d'Oliveira

Al passeig Alfons XII, a la plaça de A Fonte,  en ple centre de la ciutat, trobareu una vella olivera que és el símbol de la ciutat. Hi figura en el seu escut. A Vigo se la coneix també com la ciutat olívica. Aquesta olivera té al voltant de dos-cents anys i recorda la història de la ciutat relacionada amb aquests arbres que l'envoltaven i que foren talats pels Reis Catòlics com a càstig perquè els nobles d'aquí van donar suport a La Beltraneja, la seva enemiga. Els seus habitants diuen que l'arbre simbolitza la ciutat perquè creix fort i sense parar. 

Just davant d'aquesta olivera es troba el mirador preferit pels locals per contemplar la ria.

La famosa olivera de Vigo

Vistes des del mirador d'Alfons XII

- El barri mariner de Bouzas

Bouzas és el barri mariner de Vigo. Fins al 1904 era un municipi independent. Val la pena fer un passeig fins allà. Des del centre de Vigo és més o menys una hora a peu. Hi ha autobusos també que us hi duran. Un cop allà visiteu el mercat i els carrerons que hi ha a la part del darrere d'aquest com la rua Pazo, la rua Cristo o la Rua Tomás A Alonso, amb alguns edificis molt interesants. Arribeu-vos a l'església, dedicada a Sant Miquel i gaudiu d'un passeig d'uns tres Km d'anada i tornada vorejant la ria, el paseo dos Peixes, amenitzat per les escultures de bronze de José Molares - el mateix escultor de l'estàtua de Jules Verne- dels peixos típics d'aquí. Si a sobre el dia es assolejat o coincidiu amb la posta de sol, el plaer ja no té límits.

Mercat de Bouzas

Església de Sant Miquel

Edifici al n. 24 de la rua Pazo

Paseo dos Peixes

Una de les escultures de José Molares

On menjar a Vigo?

- Taverna Elígio. Un dels imperdibles de la ciutat. Aquesta taverna centenària va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i és un lloc excel·lent per fer un mos, formal o informal, amb bon menjar i bon ambient. Es troba a Ta da Aurora, 4, a tocar de la Porta do Sol.

Les escopinyes fresques, boníssimes

Si fa bo, aquí fora és un bon lloc per seure i gaudir de l'ambient

- Pura y Concha: Pura &Concha és el lloc que vam triar, al carrer de Les Ostres per menjar-nos les que vam comprar i aprofitar per dinar. Ens va agradar el fet que és un lloc que es basa en el concepte carn o peix, amb dues cartes diferents: la de Pura, tota de carn; i la de Concha, de peix. Pura i Conxa van ser dues àvies reals i aprofiten per fer un homenatge a totes aquelles àvies i les seves receptes. Nosaltres ens vam decantar per la de peix i ens va agradar molt. Bon lloc per tastar el pop, les zamburinyes o els calamars.

Entre Pura i Concha, vam triar Concha

- La Tita Rivera: a la Plaça Compostela 17 trobareu la cerveseria Tita Rivera, just davant del mercat de Nadal Cies Market. La vam descobrir de casualitat ja quela nostra intenció era sopar al market però un parell - no més- de gotes inoportunes ens va fer desistir, per por a que anés a més. Ens va agradar molt, el lloc, el menjar i per suposat la cervesa artesana que ells mateixos fabriquen. 

Unes bones cerveses i unes tapes de qualitat

BO PROVEITO

On dormir a Vigo?

A Vigo vam dormir a l'hotel Ogalia, un hotel molt cèntric, senzill però molt confortable. És un hotel familiar, amb unes habitacions molt còmodes i un personal molt amable i eficient. 

Fotos:

Víctor Sanchis

Trobareu més informació i fotos als destacats d'Instagram