diumenge, 11 d’abril de 2021

El Solsonès

 La nostra darrera escapada, coincidint amb les vacances de Setmana Santa, ens ha dut al Solsonès, comarca que gairebé no coneixíem i que ens ha agradat molt i molt. Sense dubte repetirem.

Comencem per la seva capital, Solsona, una ciutat medieval de carrers encisadors i places amb molt d'encant que ens depara més d'una sorpresa.

Quins llocs no us podeu perdre a Solsona?

1. La seva catedral. Més que un edifici, és un conjunt d'edificis. Tot i que d'estil gòtic també té restes de l'anterior església romànica, com ara els tres absis o el claustre. La porta que dona a la plaça de L'Església és neoclàssica i la que dona a la plaça de Palau, al costat del Palau Episcopal, és barroca.

A l'interior trobem un retaule barroc dedicat a St Martí i la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat.

Conjunt d'edificis que formen la catedral de Solsona

La imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre


La façana barroca


   2. El museu dins el Palau Episcopal amb sales dedicades a la prehistòria, el romànic, el gòtic, el Renaixement i el Barroc. Val la pena també per les vistes que des de l'interior del museu tenim de la catedral. 

Detall d'una pintura mural romànica

Verge romànica


3. El pou de gel . Es tracta de l'antic pou que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre, durant els segles XVII a XIX. S'emmagatzemava des de la primavera fins a Tots Sants i després es repartia. Actualment es troba totalment reformat i us asseguro que la visita us traslladarà a l'època en que estava actiu. S'ha de fer amb guia i les entrades, que valen 4€, es poden comprar en línia o bé a l'oficina de turisme.
       

    4. Les places. Les places de Solsona són animades i tenen un encant especial. Jo en destacaria quatre: 
La plaça Major, plaça porxada on se celebren les festes més importants. No deixeu d'entrar a la pastisseria Massana i tastar la seva famosa coca de croissant, està boníssima. 
La plaça de Sant Joan, la més emblemàtica de la ciutat. Al mig hi ha una font del segle XV i a sobre d'aquesta, una capella dedicada a St Joan. Aquí hi trobareu també una placa amb el poema que Josep M. de Sagarra, enamorat de Solsona i sobretot d'aquesta plaça, li va dedicar:

"Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la plaça de Sant Joan
damunt les finestres cau la lluna plena
cau damunt la pica que la fa brillant.

Aquesta plaça és tota recollida
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau..."

 La plaça de la catedral on es troba una de les dues portes d'entrada a la catedral. Destaca la seva font gòtica.

La plaça de Sant Isidre, presidida també per una font gòtica, la font del castell, anomenada així perquè subministrava l'aigua al castell.                                                                            
La plaça Major amb la pastisseria Massana

La plaça de Sant Joan amb la font i la capella

La plaça de la catedral amb la font gòtica

La plaça de Sant Isidre amb la font del castell


5. La torre de les hores. Torre del segle XIV. Tenia una campana que tocava a foc i sometent i una altra per al rellotge. Se l'anomena també la torre del ruc perquè d'aquí es penja per Carnaval, un ruc de cartró i és que als solsonins els ha quedat el malnom de mata-rucs a causa d'una llegenda molt antiga que diu que van matar el ruc de l'alcalde escanyat amb una corda quan el feien pujar a la torre.

La torre de les hores o torre del ruc

6. Les cases i palauets. Passejar pels carrers del casc antic de Solsona es tot un plaer i sovint no dones abast a observar tot allò que t'envolta. D'entre els magnífics edificis destacaria:

El palau Llobera, edifici gòtic que data del segle XV i que es troba al carrer dels Dominics. Ha servit d'hospital, col·legi, seminari... Actualment és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

La casa Morató, casa de la família d'escultors del segle XVIII, tenien aquí també el seu taller. Carles Morató és l'autor de l'impressionant retaule barroc del Miracle del que us en parlaré més endavant.

La casa del pintor Ribalta, situada al número 18 del carrer del castell, davant mateix de la casa Morató, que es troba al 19.

L'hotel Sant Roc, l'únic edifici modernista de la ciutat. Construït a imitació de les cases d'Amsterdam i de la casa Amatller de Barcelona. Es troba a la plaça de Sant Roc.

El palau Llobera, avui seu del Consell Comarcal del Solsonès

L'edifici modernista de l'hotel Sant Roc

7. La ruta dels caps de biga. Els caps de biga són unes cares de fusta que decoren els finals de les bigues de moltes cases solsonines. Eren elements d'ostentació entre les famílies adinerades. Els trobareu en més de vint punts diferents de la ciutat- les més antigues estan a la placa Major- això sí, haureu d'anar sempre mirant amunt. Compte de no ensopegar! Consulteu a l'enllaç els llocs on es poden trobar.

Diferents caps de biga que podeu trobar per la ciutat

8. El Quarto dels gegants. L'únic que no vam poder veure ja que no se'ns van ajustar els horaris però que estic ben segura que deu valdre la pena ja que és on es guarden els gegants i el bestiari típic de les festes majors. Solsona és ben coneguda pel seu esplendorós carnaval i el seu Bou és una de les bèsties de foc més antigues de Catalunya i m'hauria agradat molt veure'l així com els dracs i d'altres bèsties, però em vaig haver de conformar amb la que presideix el rètol d'entrada a la ciutat.

A falta de bestiari real...


Les bones adreces
A l'hora de dinar són molts els llocs on podeu fer parada. Els que nosaltres vam tastar i us recomanem són aquests:

Taverna Ca l'Oller. Molt ben situat just al davant de la catedral, té un menú de 12 euros que val molt la pena. Aquí vam tastar les braves solsonines (aquí li diuen trumfos fers) que estaven molt bones.

Restaurant El Buffi situat dins l'hotel Sant Roc, també ofereix un menú molt interessant, així com una extensa carta de tapes.

Però la joia de la corona pel que fa a la gastronomia solsonina és, sense dubte el restaurant Mare de la Font, a menys de dos quilòmetres del centre, dins del parc del mateix nom. Va ser un dels primers a sortir al programa de Tv3 Joc de Cartes i us asseguro que és espectacular, de les millors relacions qualitat-preu que he trobat darrerament. Els seus propietaris, la Laia i en Roger són veritables enamorats de la seva feina i us explicaran amb passió els plats de la carta. Reserveu amb temps que costa trobar taula.

Espectacular el foie micuit amb fruits secs

Ens vam allotjar a La Freixeda, un petit hotel, molt cèntric, ubicat en un edifici del segle XIV i que és una veritable delícia. No li falta detall, les habitacions són àmplies i còmodes, l'esmorzar molt complet i si voleu un sopar fred a l'habitació us en portaran un de fantàstic. Nosaltres repetirem, sense dubte.

Així, plena d'espelmes, ens vam trobar l'habitació


I aquest fantàstic sopar ens van dur a l'habitació

A part de la capital, el Solsonès té moltes possibilitats per a tots els gustos i edats. Us proposo els dos recorreguts que vam fer nosaltres i amb els que vam gaudir molt.

1. De Solsona a St Llorenç de Morunys passant pel Pantà de la Llosa del Cavall (romànic i barroc a dojo)

Si sortiu de Solsona en direcció St Llorenç per la C462, en uns 20' arribareu al Pantà de La Llosa del Cavall que, format per les aigües del riu Cardener, ens regala un paisatge encisador. Les seves aigües de color turquesa amb el fons de muntanyes ens proporcionarà unes fotos de postal. Trobareu també l'ermita romànica de Sta Eulàlia a la que ja us aviso que no podreu accedir de cap manera. Val la pena aturar el cotxe i gaudir del meravellós espectacle.

Un paisatge de postal el que ens regala el Pantà de la Llosa del Cavall


Continueu el camí fins arribar a St Llorenç de Morunys. Aparqueu al pàrquing que es troba just a l'entrada del poble, al costat de l'Oficina d'Informació de la vall del Lord. Allà mateix trobareu una altra ermita romànica, la de La Pietat
St Llorenç és el típic poblet de muntanya, medieval, molt agradable de recórrer. Està ple de forns i pastisseries que estimulen l'olfacte i la gana.  Les joies del poble són sense dubte la seva església i el claustre. 
L'església, del segle XI, de tres naus, conserva algunes pintures murals dels segles XIII i XIV. A dins trobem els retaules barrocs de l'Esperit Sant i de St Miquel i St Joan Baptista però el que més impressiona és, sense lloc a dubtes, l'altar de la Mare de Deu dels Colls, també barroc i obra de Josep Pujol, escultor de Folgueroles (com Jacint Verdaguer). Des de l'església s'hi accedeix al claustre, del segle XVI que al centre té un enorme teix de tres branques que simbolitzen la Santíssima Trinitat

L'impressionant altar de la Mare de Déu dels Colls

El claustre amb el teix

Seguint per la C462 en direcció a la Coma i la Pedrera, a un mig quilòmetre, trobareu l'ermita de Sta Creu dels Ollers, del segle XI. Es diu així perquè al seu costat hi havia un forn de ceràmica on es feien olles. Només s'obre el dia 3 de maig per celebrar-hi una missa.



Sta Creu dels Ollers


2. Solsona, Olius, El Miracle ( des dels ibers al Modernisme)

Des de Solsona us dirigiu a Olius, alerta, no li poseu al navegador el municipi sinó el conjunt monumental de St Esteve d'Olius. Aquí us recomano fer la visita guiada- la podeu reservar a turisme de Solsonès, la mateixa pàgina que la del pou de gel- val molt la pena i tindreu molta informació que d'altra banda us passaria per alt. 
A Olius fareu un recorregut per la història des dels temps dels ibers, passant per l'Edat Mitjana fins arribar al Modernisme.
Del temps dels ibers es conserva un petit poblat format per unes deu cases i un centenar llarg de sitges que ens fa pensar que més que un lloc per viure devia ser un lloc on guardar el gra.

Restes del poblat iber


Dels ibers passem a l'edat mitjana de la qual conservem l'església romànica dedicada a St Esteve. Sota de l'altar es troba una magnífica cripta formada per sis columnes totes elles diferents, fet que condueix a pensar en el reaprofitament a l'hora de la seva construcció. 

L'església romànica dedicada a St Esteve


La preciosa cripta amb les seves columnes totes desiguals


Al costat de l'església es troben les restes del que fou el palau dels comtes de l'Urgell. En l'actualitat estan en obres per reconvertir-lo en un allotjament rural.

Però el meu favorit d'aquest conjunt monumental i el que atrau més visites és el cementiri modernista. Construït a principis del segle XX per Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí sap combinar a la perfecció la natura amb l'arquitectura, encabint les diferents tombes en els espais que deixen les roques. El cementiri, que es va construir per subscripció popular (només s'hi enterraren les famílies que hi van col·laborar) sembla ser que al principi no va agradar gaire. Es nota que no em van preguntar el meu parer. A mi em va entusiasmar.

Cripta del cementiri modernista

Detall d'una de les tombes on es pot observar l'harmonia de la natura amb l'arquitectura

"He de pagar el meu vell preu, la mort
i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit."
Salvador Espriu

I des d'Olius ens dirigim al santuari del Miracle, al municipi de Riner, un gran descobriment també. Pel Miracle es pot passejar, dinar - un menú de 22 € els festius que val molt la pena- comprar - us aconsello els formatges d'elaboració pròpia- i gaudir de la joia del barroc, el seu retaule.
El santuari fou construït arrel de l'aparició de la Mare de Déu a dos pastors i està format per l'església, la casa gran i l'antic alberg de pelegrins on avui també podeu allotjar-vos. Dins de l'església es troba el retaule barroc, obra de Carles Morató i Antoni Bordons.

Retaule Barroc del Miracle

Trobareu més fotos de tota la ruta als destacats d'Instagram

Fotos:
Víctor Sanchis

diumenge, 28 de març de 2021

Miravet, en un meandre de l'Ebre

 Miravet és una petita població de la comarca de La Ribera, molt a prop de la capital, Mora i que gaudeix de grans atractius com ara el seu passat templer, del que dona fe el seu castell; la seva situació privilegiada just al davant d'un dels meandres del riu Ebre i per si tot això fos poc, la quantitat d'arbres fruiters que durant els mesos de febrer i març proporcionen un  paisatge esplendorós.

Qualsevol època de l'any és bona per visitar Miravet però durant el temps de floració dels fruiters té un plus que val la pena aprofitar.

Des de l'oficina de turisme organitzen unes visites guiades pels camps i pel patrimoni molt recomanables. Nosaltres la vam fer i ens va agradar molt. Si hi aneu al febrer o inicis de març podreu veure els presseguers, més tard, de mitjans a finals de març, veureu cirerers.

Recórrer els camps florits amb el castell de fons és una delícia



Els imperdibles de Miravet

1. L'embarcador

És el lloc millor per obtenir bones fotos del fantàstic conjunt que formen l'Ebre, el poble i el castell. Es troba al costat de la Plaça de l'Arenal on està l'oficina de turisme.

Espectaculars les fotos des de l'embarcador


2. El castell

Antiga fortalesa templera del segle XII, constitueix un dels millors exemples de l'arquitectura de l'orde del Temple. Presideix majestuosament el cingle sobre el qual es troba el poble. Podeu consultar aquí els horaris.

El castell sobre el cingle


3. L'església vella

Es troba al centre de la vila i actualment s'ha reconvertit en centre cultural que acull diverses exposicions. Si feu la ruta guiada us hi duran, si no podeu concertar una visita. Aquí trobareu la informació. Dins s'hi conserven pintures murals del segle XVIII. Durant la guerra civil la cúpula va rebre l'impacte d'una bomba que no va arribar a esclatar i a més fou saquejada i les imatges i retaules foren cremats.

Exterior de l'església vella


Interior de l'església. Es pot veure l'impacte d la bomba. Es conserven diverses pintures murals


4. El cap de la vila (centre històric)

De carrers estrets i només per a vianants - cal aparcar el cotxe a la plaça de l'Arenal i pujar-hi a peu- val la pena recórre'l. Trobarem alguns carrers porxats, cases interessants i bones vistes sobre el riu.

Un dels interessants carrers porxats


Si pugem pel carrer del Forn trobarem un arc molt curiós. Era l'arc sota el qual fins al segle XVIII es reunia la comunitat musulmana de Miravet, l'Aljama.

L'arc sota el qual es reunia la comunitat musulmana


5. La ruta dels canterers

Els canterers de Miravet- aquells que elaboraven cànters (càntirs)- són tota una tradició a la població. El seu darrer emplaçament va ser el Raval dels Canterers on es van establir al segle XIX fins l'actualitat. Encara hi ha set obradors en funcionament, que es poden visitar. Nosaltres en vam veure un i vam poder comprar. Vaig firar-me amb un cor de ceràmica que em va enamorar. Es conserven també restes dels antics forns.

Ceràmica típica de Miravet

 Pel que fa a l'allotjament, nosaltres vam dormir a Mora d'Ebre, a 15 minuts en cotxe de Miravet. Ens vam allotjar a l'hotel 7 de Ribera que us recomanen molt i molt. És un allotjament de 4 habitacions a les que no els falta detall, molt còmodes i àmplies amb un esmorzar amb productes de la terra: embotits, melmelades casolanes, pastissets, suc de taronja acabat de fer... Compta també amb un espai comú amb taules, plats i coberts on podeu menjar (heu de portar el menjar vosaltres, ja que de moment no fan dinars ni sopars) i una agrobotiga on comprar productes típics. No us oblideu els pastissets, estan boníssims, tant els de cabell d'àngel com els de xocolata.

Res com un bon esmorzar per començar bé el dia


Un bon lloc on dinar a Mora és el restaurant Le Loup. Bons plats, ben presentats en un bon ambient.

"Quan la tristesa em pren recorro tons paratges
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;
el castell sarraí fent ombra a la torreta"
Roc Llop. Miravet d'Ebre, enyor"

Fotos:

Víctor Sanchis

divendres, 22 de gener de 2021

Dinant, la ciutat que balla a ritme de saxo


 Dinant és una ciutat belga de la regió de Valònia, banyada pel riu Mosa, on vam tenir la sort de passar un parell de dies mentre fèiem la ruta de la cervesa per les Ardenes franceses i belgues. És una ciutat petita amb un encant indescriptible al que se li suma el fet de ser el lloc de naixement d'Adolphe Sax, l'inventor del saxofon. És per això que trobem saxofons per tots els seus carrers. Un dels punts més emblemàtics és el pont Charles de Gaulle i és també on es concentra més quantitat de l'icònic instrument tan unit a la ciutat. Els que podem veure al pont són un homenatge als països de la Unió Europea i es troben aquí des del 2010 quan es va celebrar l'Europa Sax. 

El pont Charles de Gaulle i els saxos


Els saxos representen els diferents països de la UE

Mentre caminem per la ciutat ens anirem trobant saxos arreu: a les places, les fonts, els aparadors, a les façanes, les parets... 

Una font en forma de saxo

Saxo en la façana d'un edifici

I més saxos

I no és això l'única cosa que homenatja el seu músic particular. Si mireu a terra veureu unes petjades cadascuna de les quals té una inscripció amb la signatura d'un músic cèlebre. Totes elles miren cap a la mateixa direcció i conviden a seguir-les com si d'un joc de pistes es tractés. On condueixen? us preguntareu. A la casa d'Adolphe Sax, on va viure i va treballar, avui convertida en Museu del Saxo. Al davant de la casa una gran estàtua del músic assegut en un banc, us rebrà majestuosa. L'entrada al museu és gratuïta.

Les petjades musicals que condueixen a la casa

Bon dia, senyor Sax


L'edifici més destacat de la ciutat, que sobresurt majestuós en totes les fotografies, és la col·legiata de Notre Dame. L'església actual, gòtica, substitueix a l'anterior, romànica, que fou destruïda per un desprendiment de les roques del voltant. És molt original el seu campanar en forma de bulb que es va afegir posteriorment. De l'interior destaquen els seus impressionants vitralls.

La millor foto la tenim des de la banda oposada del riu

Interior de l'església

Els vitralls són espectaculars

Des del costat de l'església surt el telefèric que us durà a La Ciutadella. Les vistes des d'allà són impressionants i a més podreu visitar el castell i conèixer de primera mà la història de la ciutat: el pati central amb els seus canons, el polvorí, el túnel del temps, les masmorres o el pati d'Armes són alguns dels espais que es poden visitar.
Si voleu també podeu pujar-hi a peu. 408 esglaons us estaran esperant.

Nosaltres vam pujar i baixar amb el telefèric


Vistes des de La Ciutadella



Les masmorres

És molt interessant fer un recorregut en vaixell pel riu Mosa. Hi ha diverses companyies que en fan, a un preu força assequible. Contemplar la ciutat des de l'aigua ens dona un punt de vista diferent del que val molt la pena gaudir-ne.
 

Fer un creuer pel riu Mosa és una opció interessant



Veure la ciutat des del riu és una bona experiència

En acabar el recorregut és una bona idea passejar per la vora del riu i aturar-vos en qualsevol dels molts locals que hi trobareu a fer una cervesa, ja sigui una Leffe o una Croisette de Dinant, les cerveses locals. 


Tasteu les cerveses locals

El Memorial a les víctimes del 23 d'agost del 1914 és un dels indrets interessants de visitar. Recorda les 674 persones de la ciutat que van morir en la massacre que va tenir lloc a Dinant durant la 1a Guerra Mundial, el nom de les quals i les edats es troben gravats en aquest monument en ferro. La visita impressiona molt ja que explica en detall com es van produir els fets i com van morir famílies senceres.
 

El memorial

Els noms i les edats de totes les víctimes es troben gravades al memorial

De Dinant no podeu marxar sense comprar les seves famoses couquesEs tracta d'unes galetes fetes amb farina i mel amb formes diverses. Alerta!! no les mossegueu, són molt dures i us deixaríeu les dents. Podeu sucar-les al cafè o bé tallar-les a trossos petits i anar-los desfent a la boca.

Les couques de Dinant

I si us agrada la cervesa, està clar que no podeu deixar de visitar l'abadia de Leffe on es fabrica la cervesa del mateix nom i arribar-vos fins a Purnode, a 7 Km de Dinant, per visita la brasserie du Bocq. Però tot això us ho explico detingudament a la Ruta de la cervesa per les Ardenes

"If you wanna hear me sing you better play that sax!
give it to me!
you better play that sax
you better play that sax
get loose, get right
get a grip and rock me all night
hold tight, lean back, play what i want
you better play that sax"

"Però si vols sentir-me cantar serà millor que toquis aquest saxo
dona-me'l
serà millor que toquis aquest saxo
serà millor que toquis aquest saxo
deixa't anar, fes-ho bé
agafa el ritme i sacseja'm tota la nit
agafa't fort, inclina't, toquem el que jo vull
serà millor que toquis aquest saxo"

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Carles Diago