dimecres, 6 de maig del 2026

Primavera per Holanda

 Sou dels que us agrada gaudir de la floració quan arriba la primavera? Si és així, Holanda és una destinació perfecta per viatjar durant els mesos de març, abril i maig i aquesta és la ruta que us proposem, al voltant d'Amsterdam: floretes assegurades, paisatges encisadors i molt més. 

El nostre consell és que llogueu un cotxe a l'aeroport d'Amsterdam però si no podeu o no us agrada conduir, cap problema, a tots els llocs que us durem també hi podreu arribar amb transport públic.

De mitjans de març fins al maig, la millor època per gaudir de les flors

Comencem la ruta. Des de l'aeroport d'Amsterdam i a uns 40' trobareu la bonica ciutat de Hoorn on farem la primera parada.

HOORN

A Hoorn recorregueu el centre urbà partint de la seva plaça major, la Rode Sten, amb molt d'ambient i amb bonics edificis entre els que destaquem La Casa del Pesatge de Waegh, el Palau de Stantecollege, la Grote Kerk, l'església- i l'antic ajuntament. 

Al centre de la plaça trobareu l'estàtua de Jan Pietersz Coen, nascut aquí i membre de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) que va establir el monopoli  de la nou moscada i és considerat un heroi nacional tot i el seu historial genocida. Una famosa frase seva és "Sense desesperació, sense salvar enemics, perquè Déu és amb nosaltres".

La Casa del Pesatge i l'estàtua de Jan Pietersz Coen

Tot passejant trobareu també els antics magatzems de la VOC i les Bossuhuizen, un conjunt de tres cases del 1612 que tenen representada a les seves façanes la famosa batalla naval de Zuiderzee en la qual els frisons occidentals derrotaren la flota espanyola de l'almirall Bossu el 1573. Aquestes cases estan prop del port, un lloc al que us heu d'arribar ja que és un dels majors atractius de la ciutat.

Antics magatzems de la VOC

Les Bosshuizen

El port de Hoorn

Des de l'estació de Hoorn surt el tren històric de vapor Museu Stoomtram que fa el recorregut de Hoorn a Medemblick - al voltant d'una hora d'anada i una altra de tornada- passant entremig dels camps de tulipes. Per això l'anomenen el tren de les tulipes. Una experiència fantàstica per la qual cal fer reserva. Fareu una parada de 15' al mig del trajecte on podreu conèixer els jocs tradicionals dels nens holandesos i fins i tot jugar, si voleu. En arribar a Medemblick tindreu poc més d'una hora per passejar per aquest bonic poble, abans d'agafar el tren de tornada. Trobareu aquí tota la informació Tren Museum Stoomtram.

A l'estació de Hoorn esperant la sortida del tren

Els camps de tulipes que anem veient pel camí

A Hoorn us recomanem el restaurant De Tuynkamer, amb molt bona relació qualitat preu. No deixeu de tastar el seu pastís de poma. Brutal!

Per esmorzar  el 30 ML, amb molt bon cafè.

Es hem allotjat a l'hotel De Magneet, un hotel familiar amb molt d'encant que ens ha agradat força.  Les vistes al Port des de la nostra habitació eren fantàstiques.


Vistes des de l'habitació del Magneet

 Des de Hoorn ens arribarem a la nostra segona destinació, a 40', el poble d'Anna Paulowna.

ANNA PAULOWNA

Sí, és un nom estrany per a un poble holandès, a nosaltres també ens ho va semblar. Si val la pena arribar aquí és per visitar el Jardí de Poldertuin, un bonic parc de flors al que anomenen El petit Keukenhof i sí, és més petit però té dos interessants avantatges sobre aquell, està molt menys massificat i és gratuït.

Jardí de Poldertuin. Anna Paulowna

Els vam veure en el millor moment de floració

 "La pedra floreix.
La pedra que florir no pot,
com floreix la pedra.
Les seves flors són multicolors.
Acolorides com els núvols en il·luminar-los la lluna,
acolorides com els teus ulls, vida meva,
i càlides.
Acolorides com alegres idees
multicolors com les onades que ondegen fins a l'horitzó"
Arjen Duinken. La pedra floreix

HAARLEM

La nostra tercera parada és Haarlem- a 30' d'Amsterdam- on arribem el dia després de la gran desfilada de carrosses florides, el famós Bloemencorso Bollenstreck, i aquest dia queden exposades al centre de la ciutat per poder-les veure bé. Ens van sorprendre molt.

Una de les carrosses florides

Una altra carrossa. Són espectaculars

A Haarlem no us podeu perdre la Grotte Markt amb la catedral de Sant Bavó, el Museu Frank Hals i el molí d'Adriaan. Aquest darrer és un dels emblemes de la ciutat però com ja va essent costum darrerament, ens el vam trobar tapat per una bastida, no obstant segueix obert i es pot visitar. Des de dalt les vistes sobre els canals són excepcionals. 

Moli d'Adriaan, amb bastida

Els patis interiors (hofjes) són un altre dels atractius de la ciutat. N'hi ha 22. Podeu trobar informació aquí Hofjes de Haarlem.

Un molt bon lloc per dinar a Haarlem és la cerveseria Jopenkerk ubicada en una antiga església. Un lloc amb molt d'encant, una extensa carta de cerveses i diversos opcions per menjar.

Jopenkerk, una cerveseria en un antiga església

ALMAARK

Des de Haarlem anem fins a Almaark (30') on ens agradaria haver arribat en divendres ja que aquí, aquest dia, té lloc un dels mercats de formatge més grans i interessants del país, però no pot ser, així que ens haurem de conformar amb entrar en alguna de les moltes seductores botigues de formatges que són un veritable paradís per als formatgers com jo.

A Alkmaar passegeu pel centre de la ciutat on trobareu preciosos edificis com l'Ajuntament o la Casa del Pesatge. Arribeu-vos al molí Van Piet i entreu en algun dels seus hofjes o patis interiors que igual que a Haarlem són una meravella.

 
El bonic Ajuntament de Almaarkt

La Casa del Pesatge

A Almaark ens hem allotjat a l'hotel Amrâth, un quatre estrelles a un preu molt raonable, cèntric i còmode.

ZAANDAM

El nostre tercer dia d'escapada el comencem a Zaandam - 20' des d'Amsterdam- una ciutat moderna i acolorida que sembla com entrar dins d'un conte. Se la coneix com La ciutat de Lego per la peculiaritat dels seus edificis el més conegut dels quals és l'hotel Inntel format per diferents cases de fusta amuntegades. Una d'elles, la blava que hi ha en una de les cantonades, està inspirada en el quadre de Monet La casa blava en Zaandam. De Monet i Zaandam us en parlo de seguida.

Hotel Inntel

La casa blava de l'hotel Inntel i el quadre de Monet

L'Ajuntament nou, del 2012, és un altre dels llocs que heu de veure. Inspirat també en les cases de fusta de l'arquitectura tradicional.

Ajuntament de Zaandam

Claude Monet va fer estada a Zaandam i va quedar tan impressionat pel paisatge que va pintar ni més ni menys que 25 quadres inspirats aquí. En una carta escrita des de Zaandam al seu amic Camille Pissarro va dir-li: "Zaandam és un lloc realment especial i aquí es pot trobar prou inspiració per pintar tota una vida. Cases de tots els colors, molins a centenars i vaixells espectaculars".


Atelier Claude Monet

Zaanse Schans és el barri més espectacular de Zaandam. L'anomenat poble dels molins encara es pot visitar lliurement i només  alguns molins museu requereixen comprar entrada, però el govern dels Països Baixos s'està plantejant fer-lo de pagament. 

Els molins, que daten dels segles XVII i XVIII servien per drenar l'aigua però també per produir materials per a la construcció dels vaixells com pintures, olis... Alguns encara funcionen.

No deixeu de visitar la granja de formatges, les botigues d'artesania i de fer-vos alguna foto en els molts racons amb esclops de fusta o altres elements molt fotogènics.

Zaanse Schans


Serà per esclops

VOLENDAM

Aquest bonic poble de pescadors a 35' d'Amsterdam, es va fundar al segle XIV i és un dels més visitats del país. 

Camineu pels seus carrers i arribeu-vos fins al port i passegeu tranquil·lament pel seu bonic passeig marítim. Aquí teniu una parada obligada, a la Woltjes Backerij, per menjar-vos un deliciós wafel acabadet de fer.

El passeig marítim de Volendam

 
Espectacular el wafle de la Woltjes Backerij

Provar alguna especialitat de peix com el kebbeling que és un peix fregit, tallat a trossets amb salses diferents, és una bona idea aquí.

MARKEN

Des de Volendam us podeu arribar a Marken amb ferri, amb bus o evidentment amb cotxe. Estan molt a prop, separats només per un tros de mar. 

Marken és un poble preciós, que destil·la pau i on sembla que el temps s'hagi aturat. El que més ens va agradar són les seves cases de fusta i els seus ponts amb nom de dona: Wilhelmina, Beatrix, Maxima - en honor a la reina actual- o Juliana.

Les boniques cases de fusta de Marken

El pont Beatrix

Keukenhof

Deixem pel darrer dia el jardí de tulipes més conegut i instagramejable del món, Keukenhof. És una mena de parc temàtic? Sí. Està molt massificat? Sí, però val la pena visitar-lo? Rotundament sí. Compreu les entrades amb antelació, evitant, si podeu, els caps de setmana. Compreu també el tiquet de pàrquing, si hi aneu amb cotxe i si voleu gaudir d'un passeig amb barca entre camps de tulipes - prescindible si heu agafat el Tren Museum Stoomtram- reserveu-lo també amb temps. Podeu fer-ho aquí Entrades Keukenhof. El parc, que es troba a la localitat de Lisse, està obert entre mitjans de març i mitjans de maig, des de les 8h a les 19h. Calculeu un mínim de tres hores si el voleu gaudir amb calma. Dins del parc hi ha llocs per dinar però també podeu entrar el vostre menjar i consumir-lo a les zones de pícnic, en taules o a l'herba.

Sense dubte visitar Krukenhof és una bona idea

Keukenhof està dividit en 4 zones, cadascuna de les quals té un pavelló on podeu aixoplugar-vos si plou, menjar, anar al lavabo, de botigues... però també visitar les exhibicions florals que hi tenen lloc. Són el pavelló Willem Alexander, al centre; el Beatrix, l'Oranje Nassau i el Wilhelmina, noms que homenatgen la família reial holandesa.

És realment espectacular

Esclops i carreta roses!!!

Les barques que recorren els canals

Dins del parc hi ha un molí al qual es pot pujar i des de dalt tindreu bones vistes dels camps de tulipes dels voltants.

Molí de Keukenhof

És un no parar de fer fotos

Si us desplaceu en cotxe passareu pel costat de molts camps de tulipes. No podreu resistir la temptació de parar el cotxe i baixar a gaudir-los. Són espectaculars. I és que Holanda, en primavera, és un jardí infinit.

En un camp qualsevol a peu de carretera

Aquí teniu el mapa del recorregut. Com podeu veure està tot molt a prop i no cal fer molts quilòmetres per gaudir de totes aquestes meravelles.


Mapa del recorregut de quatre dies


Fotos:
Víctor Sanchis
José Pérez

Trobareu més fotos i informació a Instagram


dijous, 16 d’abril del 2026

Carcassona, una joia medieval al sud de França

 Carcassona, ubicada a  Occitània, al departament francès de l'Aude, és una ciutat fortificada medieval que fou restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc i catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1997.

La seva proximitat amb Catalunya juntament amb els seus molts atractius, la converteixen en un indret molt interessant per fer una escapada de cap de setmana. A Carcassona us podeu arribar amb cotxe, o amb tren - TGV InOui-  en poc més de 3 hores. Si opteu per aquesta darrera opció haureu de baixar a Narbona i allà agafar un rodalies fins a Carcassona.

 Carcassona està dividida pel riu Aude en dues parts diferenciades, la Ciutat Baixa o Bastide de St Louis i la Ciutat Alta coneguda com La Cité i envoltada de muralles medievals.

Anem a entrar a la Cité. M'hi acompanyeu?

Entrarem per la porta Narbonaise, així abans de tot saludarem la Dame Carcàs, de qui la ciutat pren el nom i al voltant de la qual trobem una llegenda que ens explica que durant l'ocupació sarraïna, Carlemany va assetjar la ciutat i va matar el rei sarraí Ballak. L'esposa d'aquest, Dame Carcàs, va haver d'intervenir per salvar el seu poble d'aquell setge que ja durava cinc anys i els estava matant de fam. Només els quedava un porquet i una mesura de blat i Dame Carcàs va decidir emprar aquell blat per engreixar el porquet. Després el llançà a l'altre cantó de la muralla. En tocar terra el porquet va esclatar i dels seu ventre en sortí una bona quantitat de blat. Carlemany, veient això, pensà que encara els quedava prou blat per engreixar porcs i que els cinc anys de setge havien estat inútils i va signar la pau. Dame Carcàs havia guanyat i va fer sonar les trompetes "Carcas sonne" I ja tenim nom per a la ciutat! 

Observeu bé la porta, amb les seves dues torres i el pont llevadís, un conjunt espectacular.

No oblideu saludar la Dame Carcàs a la Porta Narbonaise

Un cop dins ens dirigirem al Castell Comtal. Si l'entrada a la ciutat és gratuïta, per entrar al castell sí que haureu de pagar entrada. Fou la residència dels vescomtes de Trencavel que el van convertir en el símbol del seu poder feudal. Podreu visitar el Museu, pujar a les torres i recórrer la muralla. No us oblideu de les Lices, l'espai situat entre les dues muralles. Recórrer-les us permetrà admirar tots els detalls de la muralla i tenir bones vistes de la Ciutat Baixa i de les muntanyes de l'entorn.

El castell Comtal

"Ciutat de Carcassona
del comte Trencavel
ciutat de Carcassona
tornaran los aucels.
Que cantaran com canta lo vent
que cantaran dins la lenga del Cerç
serà un cant d'omes lliures
un cant d'omes valents
serà un cant d'omes lliures
dins al lenga del Cerç".
Martí Claude. Carcassona

En sortir del castell ens arribarem a la basílica de St Nazaire i St Celse, l'església catòlica de la Cité, construïda entre els segles XI i XIV. Fou catedral fins que es va cedir aquest privilegi a Sant Miquel que es troba a la Bastida de St Louis. Ens fixarem primer en el seu exterior on observarem l'harmònica  convivència d'estils entre el romànic del campanar i el gòtic de l'absis i el rosetó central. Admirarem l'espectacularitat de les seves gàrgoles i les columnes amb capitells decorats amb motius florals i animals.  Després el seu interior ens deixarà bocabadats. Els vitralls són una meravella.

Basílica de St Nazaire i St Celse

Arriba l'hora de recórrer els carrers de la Cité, plens de botigues, restaurants i amb molt d'ambient .Cal destacar les seves places: la Place du Château, la place Marcou, la de Petit Puis, la de Grand Puis - en aquestes es troben els dos pous (puis) de la ciutat-  o la Place St Jean, totes elles plenes de llocs on menjar o prendre alguna cosa. En aquesta darrera, la place St Jean us aconsellem arribar-vos a l'hora de la posta de sol ja que és un molt bon lloc per gaudir d'aquest moment màgic. Trepitgeu les pedres mil·lenàries sense oblidar-vos d'aixecar el cap per admirar les boniques cases de pedra amb tramat de fusta.

Posta de sol des de la place St Jean

El pou de la place du Grand Puis

"Els estrets carrerons de la Cité estaven inundats de venedors ambulants, comerciants, animals, soldats, ferrers, joglars, esposes de cònsols amb les seves donzelles i predicadors (...) A la fi va albirar el familiar contorn de la torre Major, seguida de la torre de les Casernes i les torres bessones de la porta de l'est, a mida que es desvetllava al seu davant la figura completa del Castell Comtal."  Kate Mosse. El laberint


Hora de menjar alguna cosa? La Cité està plena de restaurants on fer un mos. Nosaltres en vam tastar dos i us els recomanem: El primer L'hostal des trobadours . Una apassionada de la literatura medieval no podia trobar un local amb un nom més adient. A més de sopar molt bé vam gaudir de música en directe. No es pot demanar més. El segon, Le Trauquet on vam provar la cassoulet, el plat típic d'aquí fet amb mongetes blanques i carns variades. Prosper Montagné, cèlebre xef francès, va dir d'aquest plat : "La Cassoulet és el Déu de la cuina occitana. Déu pare la cassoulet de Castelnaudary, Déu fill la de Carcassona i l'Esperit Sant la de Toulouse"



Imprescindible tastar la cassoulet

A l'hora d'allotjar-vos són moltes les ofertes hoteleres que hi trobareu. Nosaltres aquest cop ens hem allotjat a l'Hotel Le Donjon que està dins la Cité. Tot un luxe allotjar-se dins i poder gaudir d'un capvespre, quan els grups de visitants l'abandonen, ple de calma i tranquil·litat, gairebé per a nosaltres sols.

Consell: Passeu-vos per l'Oficina de Turisme, tot just creueu la Porta Narbonaise i gaudiu de la realitat virtual que us oferiran on descobrireu la història i secrets de la ciutat.

 Anem a sortir per la Porta de l'Aude, l'oposada a la que hem entrat i travessarem el riu pel Pont Vieux des del qual tindrem una preciosa vista de tot el conjunt de la Cité.

La Cité des del Pont Vieux

Vint minuts al nord-oest de Carcassona es troba Montolieu, poble del llibre i de les Arts. Dels nou Village du Livre (poble de llibres) que hi ha al país aquest és l'únic del sud de França. Evidentment no ens el podíem perdre.
Trobareu 14 llibreries i un Museu des Arts et Métiers du Llibre i el Museu Cérès Franco, una antiga bodega, coperativa vinícola, convertida en galeria d'art. També podeu visitar els tallers dels artesans i la imponent església de St André. Caminar pels seus carrers empedrats, plens de llibreries i botigues diverses i amb moltes al·lusions literàries és tot un plaer.

Una de les moltes llibreries de Montolieu

Trobareu referències literàries arreu

A Montolieu us recomanem molt el restaurant Chapters (el mot sempre en referència al món dels llibres) Tenen un menú amb una bona relació qualitat-preu i el porta una parella - ell cuina i ella és a la sala- molt simpàtics. És petit, així que millor reservar o anar ben d'hora.

El Chapters enmig dels bonics carrerons de Montolieu

A poca distància d'aquí es troba el poble de Brousses- et- Villaret on podeu visitar un molí de paper, el darrer en funcionament a Occitània, que data del segle XVIII. Ubicat a la vora del riu Dure, al bell mig de la Muntanya Negra, podreu conèixer els secrets de la fabricació artesana de paper i provar de fer-ne un full que us podreu endur a casa. Tota una experiència per acabar de completar un dia ben literari.

Quiosc de llibres a Brousses-et-Villaret

"Joyeux dité
celle de Carcassone
hivern comme été
enfants et grands personnes
ils vont danser l'bebop"
Jacques Trenet. La cité de Carcassone

Agraïments a Carcassonne Tourisme i especialment a la Sarah Seguy per la seva amabilitat i per haver-nos descobert tant sobre la ciutat i la seva literatura. 

Fotos:
Víctor Sanchis

Més informació i fotos a Instagram








dissabte, 28 de març del 2026

Linha do Douro, una de les rutes amb tren més boniques del món

 Portugal és un dels països als que m'agrada anar tot sovint i descobrir ciutats i paisatges nous. Els trens també són una de les meves debilitats, així que descobrir aquesta línia que uneix Porto amb la Vall del Douro va ser el detonant d'aquesta escapada per terres portugueses regades pel Duero.

La Linha do Douro es va crear a finals del segle XIX amb la finalitat d'unir Porto amb la zona agrícola, gran productora de vins i també connectar-lo amb Espanya i la resta d'Europa. El seu principal atractiu és que transcorre paral·lela al riu Duero des de Regua fins a Pocinho, uns 160 Km, travessant la zona de l'Alto Douro Vinhateiro, Patrimoni de la Humanitat. 

Entre juny i octubre surt de l'estació de São Bento, a Porto, un tren històric per fer aquesta ruta però si no viatgeu en aquestes dates, com és el nostre cas, no us preocupeu, des de Regua podreu agafar-lo tot l'any. El tram entre Regua i Pinhão és el més impressionant de tots i aquest és el que vam fer nosaltres. Això sí, no tingueu pressa, és un trajecte lent on el que compta és gaudir del viatge en si mateix i del paisatge espectacular, Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural. Aquestes mateixes poblacions: Peso de Regua i Pinhão són les que més val la pena visitar. Per això la meva recomanació és que feu nit en alguna d'elles.

L'impressionant paisatge de la Vall del Douro Vinhateiro

Peso de Regua

El paisatge que el riu ens proporciona al seu pas per Regua és impressionant i la facilitat de comunicació amb Lamego i els altres municipis de la Vall del Douro fan que sigui la meva opció favorita a l'hora de fer nit en aquesta zona. Els nostres consells per a Regua:

- Recorregueu a peu o amb bicicleta els 2 Km de l'Ecopista Ribeirinha, el camí paral·lel al riu que ens proporciona un paisatge espectacular. També és un bon lloc per veure la posta de sol o per seure a prendre un bon vi amb algun dels increïbles pastissos que hi trobareu (això ho vam fer, per suposat). Acabeu pujant el pont de vianants des d'on obtindreu fantàstiques fotos.

Els ponts i el riu des de l'Ecopista

- Visiteu el Museu do Douro, molt interessant per saber més sobre la construcció del tren, la fabricació del vi i la regió en general. Acabeu la visita prenent una copa a la seva terrassa amb vistes al riu. Consulteu aquí els horaris i preus Museu do Douro

Museu do Douro


- Entreu a la Casa do Douro, construïda amb granit i marbre. Val la pena entrar per admirar els preciosos vitralls de l'artista António Lino.

Un dels vitralls de la Casa do Douro

- Feu la ruta de les esglésies, de les que destacaríem la Igreja matriz, construïda en honor a la seva patrona Nossa Senhora das Neves i que conté al seu interior el panell de l'Últim sopar de Pedro Alexandrino de Carvalho que nosaltres no vam aconseguir veure ja que obre només una hora al dia, durant la missa; la Capela do Cruceiro, amb dues grans estàtues de soldats romans i la Capela de les Sete Esquinas molt original donada la seva planta de forma hexagonal.

 

Igreja Matriz

Capela do Cruceiro

Capela das Sete Esquinas

- Arribeu-vos a la rua Jose Vasques Osório on trobareu tot un seguit de restaurants on menjar alguna cosa i tastar els famosos vins de la zona. Nosaltres vam fer-ho al Locomotiva Wine and Gourmet i al Gato Preto i els dos ens van agradar molt tant el menjar com el servei.

Taula de formatges i embotits del Gato Preto

Ens vam allotjar a l'Império Hotel, molt ben ubicat, al costat de l'estació i davant del riu i amb una relació qualitat preu molt bona.

Des de Regua vam agafar el tren fins a Pinhão.

Preparades per recórrer un dels trams de tren més bonics

"Tú, viejo Duero sonríes
entre tus barbas de plata,
moliendo con tus romances
las cosechas mal logradas.
Y entre los santos de piedra
y los álamos de magia
pasas llevando en tus ondas
palabras de amor, palabras".
Romance del Duero. Gerardo Diego

Pinhão

Un dels indrets més espectaculars de la zona del Douro Vinhateiro i sense dubte amb l'estació més bonica de tota la línia . Els nostres imprescindibles.

- Visiteu l'estació, amb més de 3000 rajoles distribuïdes en 24 panells. Tots ells fan referència a la producció de vi des de la verema o el trepitjat de raïm fins a l'embotellatge i comercialització. 

Estació de Pinhão

- Feu un passeig amb rabelo, l'embarcació típica emprada per transportar els vins fins a Vilanova de Gaia abans de la construcció del ferrocarril. Trieu entre el d'una hora o el de dues i gaudiu del paisatge que anireu veient mentre navegueu.

Gaudint del passeig amb vaixell

- Admireu el pont d'Eiffel, un dels tres que l'arquitecte francès va construir a Portugal, els altres dos són el de Maria Pia a Porto i el de Viana do Castelo.

Pont Eiffel

- Visiteu alguna de les seves bodegues per tastar els famosos vins. Nosaltres vam visitar la Quinta da Foz. Vam fer un recorregut per conèixer la producció i vam tastar deu vins, 5 del Douro, vins de taula, i 5 de Porto, dolços, que ens van agradar molt. 

Quinta da Foz

Tastem 10 vins diferents

Arribeu-vos fins al mirador del Casal dos Loivos. Nosaltres vam anar amb taxi, ja que queda a més d'una hora de distància a peu i l'anada, la tornada més el temps que es va esperar allà mentre fèiem les fotos, ens va costar 17€, totes sis. Les vistes valen moltíssim la pena.

Mirador del Casal dos Loivos

"Déjame saciar mis ansias
que yo también soy del Douro
y bebo sus limpias aguas"
Río Duero. Manuel García Romero

A Pinhão no us podem recomanar cap restaurant ja que vam tenir força mala sort amb ells. O estaven plens, o els hi mancava personal i ens deien que trigarien molt així que vam acabar fent un entrepà en un bar per tal d'arribar a l'hora al tast de vins que havíem contractat.


Lamego

Al bell mig de l'Alto Douro Vinhateiro es troba aquesta ciutat històrica amb diversos atractius que val la pena descobrir. Està a uns quinze minuts amb bus de Peso de Regua per la qual cosa esdevé una escapada fàcil d'un dia en el recorregut per la zona.

Què podeu veure a Lamego?

- El Monestir de Nossa Senhora dos Remédios. Sense dubte el principal atractiu de la ciutat. Una impressionat escala barroca de gairebé 700 graons, que surt de l'avinguda Alfredo de Sousa, ens conduirà en aquest preciós monestir, centre de pelegrinatge de Portugal. Mentre pugeu o baixeu a cada replà trobareu elements interessants com estàtues, fonts o murals de rajoles, així que preneu-vos-ho amb calma i dediqueu una bona estona a la visita.

Nossa Senhora dos Remédios

-  La Sè (catedral). D'estil gòtic i dedicada a Santa Maria i Sant Sebastià. Del seu interior val la pena observar els bells sostres pintats i el claustre renaixentista. Es troba a l'altre extrem de la mateixa avinguda del monestir, Alfredo de Sousa.

Catedral de Lamego

El bonic claustre

- El teatre Ribeiro Conceição, edificat en el lloc on hi havia hagut un hospital que fou destruït pel foc, aquest teatre, construït a inicis del segle XX conserva la façana original del segle XVII.

Teatre de Lamego

- El museu de Lamego. Es troba just al costat de la catedral, en un antic palau del segle XVIII i és un dels museus més importants de Portugal. Té una important col·lecció d'art religiós i funerari, tapissos i altres obres catalogades com a Tresors Nacionals pel govern.

Museu de Lamego

- La cisterna medieval. Es va construir al mateix temps que la muralla amb la finalitat d'emmagatzemar aigua en la gran sala amb volta de canó de pedra. La cisterna es pot visitar gratuïtament.

La cisterna medieval

- El castell. Es troba a la part més alta de la ciutat. Es va començar a construir al segle XII. Té una única torre de vigilància des d'on s'obtenen bones vistes. Es pot visitar gratuïtament.

La torre del castell de Lamego

- La Porta dos Figos, situada a la muralla, era una de les portes que donava accés a la ciutat. Al costat es troba el Museu Arqueològic. Ambdós, porta i museu formen el Nucli Arqueològic Porta dos Figos.

La Porta dos Figos

Un bon lloc per dinar és el restaurant A Nave, un restaurant senzill freqüentat sobretot pels locals, amb bon menjar a preus molt econòmics.

I evidentment passar al menys un dia a Porto és un imprescindible en aquesta escapada, però això ja serà una altra història.


"Río Duero, río Duero
nadie a acompañarte baja
nadie se detiene a oír
tu eterna estrofa de agua:
Romance del Duero. Gerardo Diego

Nosaltres sí el vam acompanyar i el vam sentir, ben a prop.

El meu agraïment a les meves companyes de viatge: Àurea, Imma, Marta, Rosa i Teresó.

Més informació i fotos a Instagram