diumenge, 25 de juliol de 2021

Benifallet, navegant per l'Ebre

 Benifallet és un municipi que pertany a la comarca del Baix Ebre, gairebé a la frontera amb la Terra Alta. El seu nom, de procedència àrab, significa "fill de viatger". És un dels grans descobriments que hem fet darrerament voltant per casa nostra. A Benifallet cal dedicar-li un dia sencer perquè tot i no ser gaire gran ens depara unes sorpreses inesperades que cal assaborir amb calma i gaudir-les bé. 

Quines són les sorpreses que en té preparades Benifallet?

Navegar per l'Ebre amb un llagut rèplica dels que anaven i venien pel riu antigament portant mercaderies. El de Benifallet és blanc i verd, colors de l'escut del municipi, i té capacitat per a 47 passatgers. Mentre navegueu us aniran explicant la història del municipi així com la fauna i la flora típiques. Navegareu al voltant d'una hora, en un viatge molt relaxant. Consulteu els preus i els horaris. Millor reservar.

El llagut és una rèplica dels que transportaven mercaderies en l'antiguitat


Un viatge ideal per gaudir de la flora i la fauna del riu

 
I per gaudir del paisatge

    "Barques passaven plenes de cançons.
      No les vèiem pas, només se sentien
Veus d'aigua. Adéu ens feien i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons"
Màrius Torres

Visitar unes coves amb estalactites i estalagmites que us deixaran bocabadats. Es tracta de les coves Meravelles i del Dos. Pertanyen a un conjunt de sis coves de les quals només es visiten aquestes dues. Les del Dos són les més petites i no es poden fer fotos. Es diuen així perquè tenen dues boques d'entrada. A dins s'hi ha detectat presència humana i restes de l'època neolítica.

Les coves Meravelles es caracteritzen per la presència d'excèntriques (formacions molt vistoses però de gran fragilitat). Consten de tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música. En aquestes coves sí es poden fer fotos però només a la sala de l'Amfiteatre. Es visiten només amb guia.

Les coves tenen unes formacions impressionants


Només es pot fotografiar la sala de l'Amfiteatre de la cova Meravelles

"És una hora innocent i alhora perillosa:
degué ser-ho també pe als que feien foc
a dins les coves amb olor de fum"
Joan Margarit

Conèixer els antics safarejos on anaven a fer la bugada les dones del poble. Es troben al costat del riu junt a l'embarcador i es conserven en perfecte estat. La pintora Amanda Corominas hi va pintar uns mosaics al·lusius molt bonics.


Els  mosaics

 
Els safarejos es troben molt ben conservats

"Redescobrim els camps: observa la masia
els ànecs i les oques al bassal
el safareig en un angle solellós
del pati, roba estesa regalima"
Joan Vinyoli
 
Saber dels oficis que tenien els antics habitants del poble gràcies a unes rajoles de ceràmica que es troben a la façana de les cases del carrer del Dr Sastre, també anomenat carrer del Riu que fan referència a l'ofici que tenien els habitants de cada casa, i que es van col·locar als anys 80 amb uns rodolins fets per Francesc Cots. Val la pena recórrer el carrer amb calma llegint cadascuna de les rajoles.

Val la pena llegir les rajoles una a una



Gaudir d'un casc antic amb uns racons increïbles. Trobareu l'església de la Nativitat de la Verge, reconstruïda després de la Guerra Civil i un munt de racons molt fotogènics.

Un dels molts racons per fer fotos




L'església parroquial




Val la pena recórrer tranquil·lament els carrers

"Les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l'embarcador de la platja.
Tot és casa meva i tot
m'era i m'és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l'àvia"
Enric Casasses


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps

divendres, 9 de juliol de 2021

El Baix Camp, tres propostes per gaudir-lo

 El Baix Camp és una de les tres comarques que configuren el Pla de Tarragona. Encara que els seus atractius més coneguts són les seves platges com la de Cambrils o l'Hospitalet de l'Infant, la veritat és que en podem trobar molts més. Si busqueu una mica de cultura, joc, lleure i aire lliure, aquí teniu tres propostes que us agradaran de ben segur:

1. Trobar els dips (gossos vampir) a Pratdip.

2. Recórrer el paisatge emocional que va inspirar les millors pintures de Miró a Mont-roig del Camp.

3. Passejar per un parc romàntic i modernista a Cambrils.

1. A la recerca dels dips de Pratdip.

Pratdip duu associada al seu nom una de les llegendes més curioses de Catalunya, la dels dips, els gossos vampir negres que habitaven les serres veïnes i baixaven al poble quan es feia de nit per xuclar la sang d'animals i persones que es creuessin en el seu camí. Ja al segle XVII aquests gossos apareixen representats al retaule de l'ermita de Santa Marina. Hi ha qui diu que al segle XIX van desaparèixer però no us ho cregueu pas. Segueixen al poble amagats per racons i teulades esperant el seu moment. 

L'escriptor Joan Perucho, al seu llibre Les històries naturals, s'inspira en aquests dips per crear el nostre vampir més català, l'Onofre de Dip que viu al castell de Pratdip i s'alimenta de sang humana.

Passeu-vos per l'oficina de turisme o descarregueu-vos el mapa aquí i busqueu els dips amagats pel poble abans que es faci de nit. La diversió està assegurada. 

Una bona manera de recórrer el casc antic de Pratdip, buscar els gossos vampir

Alguns els trobareu per les teulades

"El veritable senyor d'aquesta terra era i seguia essent el Dip, dotat de perdurable poder de supervivència en els segles però que, de tant en tant, venia de ningú no sap on i reivindicava la sang a què tenia dret per genitura i nodriment" Joan Perucho. Les històries naturals

El castell de Pratdip és l'indret on Perucho situa la tomba d'Onofre de Dip. La seva situació al capdamunt li proporciona unes vistes privilegiades. 

El castell de Pratdip. Trobarem la tomba del Dip?

"El castell de Pratdip era una reduïda construcció en part romànica i en part gòtica. De difícil accés, situat en el punt més alt del poble, dominava un extens territori. Abandonat des del segle XVI, les seves torres i muralles encara donaven, mig derruïdes, una estranya impressió de força i de poder (...) Els perseguidors irromperen dins del castell. Montpalau, com si sabés de cert on havia anat a raure el vampir, cercà les escales que conduïen a la cripta (...) Enmig de la cripta, en un esclat fosforescent, contemplaren amb horror una tomba oberta..." Joan Perucho. Les històries naturals. 

A pocs quilòmetres de Pratdip trobem l'ermita de Santa Marina. El retaule dedicat a la santa, que podem veure, és el tercer. El primer, renaixentista, que ara es conserva a l'església de Pratdip, fou substituït per un de barroc que fou destruït durant la Guerra Civil i temps després es va col·locar el que podem veure en l'actualitat. A l'ermita trobareu el restaurant La cuina del Carlos amb un menú de 22 € bastant complet.

L'ermita de Santa Marina

El retaule. Just al mig, a banda i banda de l'escut, es troben dos dips


2. A Mont-roig recorrent el paisatge que va inspirar Miró

Mont-roig del Camp tenia captivat el pintor Joan Miró. Allà es troba el mas de la seva família, on passava tots els estius, el Mas Miró. Convé que comenceu per fer aquesta visita ja que allà us podreu descarregar una audio-guia al mòbil que us servirà també per als espais exteriors. Al Mas Miró podreu veure la masia, el taller, el galliner, la capella i el jardí. 

La Masia és la típica casa d'indians. Just al costat es troba la casa dels masovers que fou la que va inspirar la famosa pintura La masia, començada aquí i acabada a París i que fou comprada per Hemingway. En l'actualitat es troba a la National Galery de Washington on fou donada per la quarta esposa de l'escriptor. 

La visita al taller és també molt interessant per conèixer de més a prop els espais de treball de Miró.

La Masia

El menjador


La masia i la casa dels masovers

 

El taller

Del jardí destacaríem un garrofer, molt propi de la zona, del qual Miró afirmava dur sempre una garrofa amb ell.
"Quan viatjo sempre duc en el maletí una garrofa de Mont-roig. Mai he perdut aquest contacte amb Mont-Roig. M'ha donat una força d'arbre." Joan Miró
Un cop acabada la visita al mas anem a descobrir els espais del poble que van ser font d'inspiració per al pintor:

- El turó de Les Creus amb la seva vista privilegiada sobre l'església nova i les cases dels voltants.
- El pont, al costat de la cooperativa agrícola.
- La platja de la Pixerota
- L'ermita de la Mare de Deú de la Roca i la capella de sant Ramon.

La capella de Sant Ramon i el quadre de Miró


Vista de l'església vella des de Les Creus i el quadre
 
La visita a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca i la capella de Sant Ramon - estan ben juntes- ens va encantar. El paisatge és excepcional i en ocasions sembla que estiguis ben lluny de casa. L'ermita acull una imatge d'una Verge ennegrida que diuen va ser trobada per un pastor. Al costat el restaurant Mare de Déu de la Roca, molt, molt recomanable. El menú, 20€, és d'una gran qualitat. Aquí vam provar el coc de garrofa, el fruit típic de la zona, amb el qual es da farina. També tenen hospedatge.
Una mica més amunt i pujant per unes escales fetes amb la mateixa roca, arribem a la capella de sant Ramon del segle XVI.
 "L'ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig, envinagrat que donà nom al poble." Joan Miró


L'ermita de la Mare de Déu de la Roca

El paisatge és excepcional

3. A Cambrils visitant el parc Samà

Fins fa ben poc ni sospitàvem que a la carretera que uneix Cambrils amb Montbrió es trobés un dels millors parcs de les nostres terres. Un jardí romàntic que té un trosset d'indrets diversos com Cuba, França, Anglaterra, Grècia o qualsevol país d'Àsia. Fou la residència d'estiu del marquès de Marianao, Salvador Samà, qui l'encarregà a l'arquitecte Josep Fontserè que va treballar juntament amb el seu deixeble, Antoni Gaudí. La mà de Gaudí es pot reconèixer fàcilment i encara més si heu estat mai als jardins Artigas, ja que la semblança entre els dos és innegable.
Encara que l'entrada et dona dret a passar el dia sencer, n'hi ha prou amb que us reserveu un matí o una tarda per gaudir d'un passeig que no us deixarà indiferents. Caldria destacar la torre mirador - que es veu des de la carretera- l'estany amb la glorieta, el palau, la cascada i la cova. La vegetació sorprèn a cada pas amb alguns exemplars exòtics i pel que fa als animals, trobareu aus de diferents espècies i l'atracció principal, els cérvols, als quals es pot alimentar amb les bosses de menjar que venen a la recepció.

La torre mirador

El palau


                                                                          L'estany

                        Són molts els racons fotogènics del parc

Els cérvols, un des grans atractius del parc

Que gaudiu molt del Baix Camp! Trobareu més fotos als destacats d'Instagram

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps




diumenge, 20 de juny de 2021

De vins per la Terra Alta

 La D.O Terra Alta la configuren 12 municipis dels quals 11 tenen el seu propi celler cooperatiu. El clima, amb molt de sol i poca pluja, propicia uns vins potents i amb molta graduació. 

Un cap de setmana de tres dies ens ha permès barrejar el turisme enològic amb el cultural per la comarca més meridional del nostre país. En molts casos la cultura i el vi han anat de la mà ja que els cellers cooperatius de la Terra Alta són veritables joies arquitectòniques modernistes dissenyades pels arquitectes més reputats d'aquest moviment.

La nostra ruta de vins comença al celler cooperatiu de Pinell de Brai, conegut com La catedral del vi. Obra del deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell, la façana compta amb el fris ceràmic de Xavier Nogués al·lusiu a tot el ritual que envolta la producció del vi: la verema, els cellers...

Façana del celler del Pinell de Brai

L'interior es pot visitar per lliure o amb guia. Nosaltres vam optar per la visita lliure ja que gràcies a uns codis QR disposats al llarg del recorregut, et pots descarregar uns audios en sis idiomes que et permeten assabentar-te de tot allò d'interès.

Els arcs parabòlics tan gaudinians són els més grans que es coneixen

Més detalls de l'interior del celler

Tant la visita guiada com la lliure es complementen amb un tast de vi i oli.

Una opció molt bona és dinar al seu restaurant. Tenen un menú de 27€ que és molt complet i ens va agradar molt. De primer hi ha quatre plats diferents per compartir, després un segon a triar i un carret de postres que és una passada. I es pot tastar més d'un. Inclou també una copa de vi dels seus, Pagos de Híbera.

Les postres

"El vi sembra poesia als cors" Dante Alighieri

Després ens arribem a un altre celler del mateix arquitecte, el de Gandesa, la capital de la comarca. El celler cooperatiu de Gandesa està també catalogat com una de les catedrals del vi i és una de les set meravelles de Catalunya. No el visitem per dintre perquè quan arribem està tancat però sí aprofitem per comprar a la seva agrobotiga. Com a producte estrella ens portem a casa una ampolla de licor de l'Esperit de Comte - Prat de Comte és una població propera en la qual ens allotgem- que està boníssim.

El celler cooperatiu de Gandesa també és obra de Cèsar Martinell

"El vi és poesia embotellada" Robert Louis Stevenson

I tota visita enològica i cultural per la Terra Alta ha de passar per Batea. No en va és la població que compta amb més cellers i amb la concentració més alta de conreu de garnatxa blanca. Visitem el Celler LaFou que es troba tot just al centre de la població i que us recomano molt. Cal fer reserva. 
Ens estava esperant la guia que aprofitant el lloc privilegiat on es troba el celler, comença per fer-nos un recorregut pel casc antic de Batea, que val a dir que és una preciositat, tot explicant-nos curiositats i anècdotes dels llocs per on passem i  decidim que els explorarem més a fons després de la visita ja que trobem uns racons que enamoren i que volem fotografiar amb calma.

Batea té uns racons que enamoren

Després entrem al celler, ubicat dins de Can Figueras, una casa senyorial del segle XVIII, on es produïa vi i oli i que els propietaris han reformat amb molt de gust. Visitem la casa que té uns racons molt bonics i ben decorats.

Un dels racons de la bonica casa senyorial on s'ubica el celler
 
Després visitem la part moderna, els cellers. Restem convençuts del gran maridatge tradició i modernitat ja que la zona on s'elaboren els vins és totalment moderna, en contrast amb la masia. I acabem amb un tast de vins al jardí. No podem marxar sense passar per la botiga i portar-nos cap a casa alguna que altra ampolla.

El celler



El tast de vins


"El millor vi no és necessàriament el més car sinó el que es comparteix" George Brassens

A Gandesa ens va agradar molt el restaurant Sibarites amb una relació qualitat preu immillorable. Tenen un menú de 13€ (23€ els caps de setmana) que està genial.

"Viva el buen vino, que es el gran camarada para el camino" Pío Baroja


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps



divendres, 4 de juny de 2021

La Baronia de Rialb

 La Baronia de Rialb és un extens municipi de La Noguera que enguany ha estat escollit com a un dels deu indrets finalistes a Capital del Turisme Rural 2021.

Feia temps que teníem ganes de conèixer-la i ara hi hem tingut ocasió. Caldria destacar la gran varietat d'al·licients que presenta: paisatge, aigua, arquitectura, gastronomia, cultura, relax... 

Quins són els imprescindibles en una visita a La Baronia de Rialb?

 El monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter fou un petit priorat depenent de Ripoll que comptava amb els favors dels Comtes d'Urgell. Es tenen notícies del lloc des del segle IX en època de Guifré el Pilós. El conjunt el formen una església i un claustre. Durant molt de temps va estar abandonat i es va anar deteriorant. L'església va patir una explosió durant la Guerra Civil Espanyola, en ser utilitzada com a polvorí, i va perdre el sostre.

 

Santa Maria de Gualter

Darrerament s'han dut a terme obres de rehabilitació i s'han construït unes passarel·les de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visualització del conjunt. El monestir es pot visitar tots els dissabtes i diumenges d'11 a 13 i hi ha possibilitat de fer visites guiades a les 11 i a les 12.30. Val 5€ i no cal reserva.

L'església va perdre el sostre en ser emprada com a polvorí durant la Guerra Civil

S'han construït passarel·les per facilitar la visió a diferents perspectives


El claustre

 El retaule gòtic de St Esteve que ocupava un dels laterals de l'altar major de l'església, va ser trobat en bon estat i actualment es pot veure al MNAC. Un dels membres del Patronat d'Amics i Protectors del Monestir en va pintar una còpia que es pot veure en la visita.

Còpia del retaule de St. Esteve. L'original es troba al MNAC

La zona de monestir de Gualter és a més destinació Starlight. Què vol dir això? Que es tracta d'un lloc amb certificació de bona qualitat per a la contemplació del cel estrellat i per la pràctica d'activitats relacionades. Un plus, doncs, per aquest magnífic indret.

"Però restar a l'indret de l'encanteri
no m'és donat: no infringir mai les lleis
de l'ordre de la terra, a les palpentes
cal sempre anar vers una llum ignota,
sota les voltes de l'obscuritat".
L'encanteri. Joan Vinyoli


 L'àrea del dolmen de Sòls de Riu

L'àrea del dolmen de Sòls de Riu es troba en acabar la carretera perimetral, sota el pont que duu a La Torre de Rialb i Politg.
En aquesta àrea cal destacar tres elements. Cap d'ells no es troba al seu lloc d'origen sinó que van ser traslladats aquí quan es va construir el pantà de Rialb.
- El dolmen dels Tres Pilars, construcció funerària del període eneolític.

El dolmen dels Tres Pilars, i amb mi, quatre

 - La capella romànica de Sta Eulàlia de Pomanyons , del segle XI. Formava part de la casa fortificada de Pomanyons.

Santa Eulàlia de Pomanyons

- Les cisternes d'aigua. Formaven part també de la casa fortificada de Pomanyons
Servien per recollir l'aigua de la pluja.

Cisternes d'aigua

"Preservem les coses que van tocar, deixem-les allà on eren
quietament. I potser un dia
se't manifestaran".
El silenci dels morts. Joan Vinyoli

Miradors del pantà de Rialb

El riu Rialb, que dona nom al municipi és un afluent del Segre. El seu nom significa riu albí i fa referència al to blanquinós de les seves aigües.
L'any 2000 es va inaugurar l'embassament del mateix nom, el més jove de les nostres terres. Aquí es poden fer diferents activitats com ara piragüisme i també es pot practicar pesca i barranquisme.
Prop de Sta Maria de Gualter es troben dos miradors des dels quals tindreu unes bones vistes d'aquest pantà: el de Torreblanca i el del Pantà de Rialb. Nosaltres vam anar en aquest segon.

Mirador del Pantà de Rialb


 Politg

És un dels pobles més petits que he visitat i un dels més antics del municipi. Destaca l'església de Sant Josep que guarda en el seu interior el retaule de St Iscle i Sta Victòria, que data del segle XIV és d'autor desconegut i escenifica els martiris d'aquests dos sants cordovesos. Per visitar-lo cal posar-se en contacte amb l'oficina de turisme de la Baronia.

Politg. Església de St Josep

La Baronia és sense dubte una bona opció   d'escapada que podeu completar amb altres municipis de La Noguera com Penelles, Ponts o Tiurana.


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps





dilluns, 24 de maig de 2021

Horta de Sant Joan. Buscant la inspiració de Picasso

 Horta de Sant Joan és un poble de la comarca de la Terra Alta, el nucli urbà del qual està declarat bé cultural d'interès nacional. Aquí va fer Picasso dues estades al llarg de la seva vida, la primera quan tenia només 16 anys, convidat pel seu company i amic, el també pintor Miquel Pallarès, i la segona deu anys després acompanyat de la que era en aquell moment la seva parella sentimental, Fernande Olivier.


Horta de Sant Joan

 Aparquem el cotxe al centre del poble, just al costat de la plaça principal i ens disposem a cercar la inspiració que el pintor va trobar en aquest indret. Per això recorrerem tots els espais que ens recorden l'estada de Picasso a Horta.

Centre Picasso
És una entitat privada que pretén homenatjar el pintor mostrant en facsímil totes les obres que Picasso va fer a Horta i també les que va pintar en altres indrets però inspirades en Horta. Aquets facsímils es troben distribuïts en dues plantes, la primera i la segona, i tot i que es poden fer fotografies generals, no estan permeses les fotos específiques de les obres.

Entrada al Centre Picasso

La planta baixa està dedicada a curiositats diverses sobre el pintor i Horta. Aquí sí que es poden fer fotos. Podem trobar coses molt interessants, com ara la taula al voltant de la qual seia a jugar a dòmino amb els amics i a beure anís, d' El Mono per cert, o els capgrossos, inspirats en la seva obra, que desfilen cada carnaval pels carrers del poble.

La taula amb el dòmino i l'anís d'El Mono


Els capgrossos

El centre Picasso està ubicat a l'antic hospital d'Horta- que com a curiositat us explicaré que abans el topònim era Orta, sense la hac i que Picasso l'anomenava  Horta d'Ebre- i és un edifici d'estil renaixentista.

Hostal del Trompet
 Ubicat a la cèntrica plaça de la Missa, en aquest hostal es van allotjar Picasso i Fernande Olivier durant la segona estada del pintor a Horta, l'any 1909, deu anys després de la primera. Fernande era una dona moderna i independent, que vestia de forma extremada, fumava i bevia la qual cosa va ser causa d'escàndol entre la gent del poble. Expliquen que un dia Picasso va haver de sortir al balcó a espantar un grup de dones que protestaven pel fet que s'allotgessin junts sense estar casats.
"Ell m'ha pintat, m'ha esculpit, m'ha dibuixat desenes de vegades"
Extracte d'una de les cartes de Fernande Olivier a Gertrude Stein


La placa de l'hostal



L'hostal es troba a la plaça de la Missa

L'estudi a la plaça de l'Església
Durant la seva segona estada a Horta, el forner i amic seu Tobies Membrado, li cedeix un estudi a les golfes de casa seva. És aquí on es comença a gestar el cubisme que presidirà les seves obres.

L'església d'Horta
 
El convent de Sant Salvador i muntanya de Santa Bàrbara
Als afores d'Horta, a uns dos quilòmetres, el convent de Sant Salvador s'erigeix majestuós emmarcat dins d'un paisatge perfecte en el qual destaca la muntanya de Santa Bàrbara. No és d'estranyar que aquest escenari inspirés Picasso. Tant el convent com la muntanya van ser pintats per ell. La muntanya de Santa Bàrbara ho fou en totes dues estades.
El convent té el seu origen en l'època dels templers. Durant el segle XVI hi feu estada Fra Salvador a qui se li atribueixen diversos miracles i en honor de qui es va posar el nom, abans estava dedicat a la Mare de Déu dels Àngels
Es pot visitar només els diumenges d'11 a 13 hores amb visita lliure (2€) o guiada (5€). Els diners de l'entrada són destinats a la rehabilitació de l'espai. Us recomano molt la visita guiada ja que si no us passaran per alt moltes coses que són interessants.

El convent de Sant Salvador

El claustre



L'església



La muntanya de Santa Bàrbara, en forma de piràmide, és objecte d'una llegenda que explica que un cavaller templer va trobar a Horta una imatge de la Mare de Déu dels Àngels enterrada. Dos gegants que treballaven allà van començar a discutir on s'havia de construir un convent dedicat a ella. Van decidir tirar una pedra cadascun i la que arribés més lluny indicaria el lloc. Amb el temps aquella pedra fou la muntanya de Santa Bàrbara. 
En el seu cim hi ha diverses ermites i una creu. A dins del monestir es conserven unes fotografies del dia que es va pujar aquella creu a la muntanya.

La muntanya amb el convent als peus


La cova dels Ullals de Morago o cova Picasso
Per completar aquesta ruta Picassiana ens dirigim al parc dels Ports, concretament a l'àrea recreativa de la Franqueta per iniciar una ruta circular de aproximadament 4 Km que passarà per la cova dels Ullals de Morago coneguda com a cova Picasso perquè el pintor s'hi va estar uns quants dies durant la seva primera estada, en companyia del seu amic Pallarès. Aquest recorregut passa pel riu Estrets i per dos espais interpretatius: el de Quiquet i el de La Marbrera.

L'alegria d'arribar a la cova


"Tot el que sé ho he après a Horta"
Pablo Picasso


Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Selfies:
Carles Diago