dimarts, 28 de juliol del 2026

Gijón, bona vida amb el Cantàbric de fons

 Gijón, Xixón té un dels festivals de novel·la negra més famosos i amb més solera de l'Estat Espanyol. La Semana Negra de Xixón, a principis de juliol, ha estat l'excusa per arribar-nos uns dies en aquesta bonica ciutat asturiana i l'experiència ens ha encantat, tant pel que fa al festival literari com a la ciutat, que hem tingut temps de recórrer tranquil·lament. Bona temperatura, bon menjar i una gent encantadora han fet que la nostra estada hagi estat fantàstica.

La foto amb les Letronas, la més icònica de Xixón

Anem a recórrer Xixón

 La playa de San Lorenzo

La Platja més gran i coneguda de la ciutat, amb 1500 metres de longitud, es troba presidida per la monumental església de San Pedro. Té 17 escales per baixar, des de la 0, anomenada La Cantàbrica, a la 16, El Tostaderu, però una d'elles destaca sobre les altres, es tracta de l'Escalerona, la gran escala monumental construïda al 1933.

Al costat de l'església de San Pedro trobareu les Termes Romanes de Campo Valdés que podeu visitar, si voleu.

 

La Playa de San Lorenzo presidida per l'església de San Pedro

L'Escalerona

 El barri de Cimavilla

Aquest és barri més carismàtic de la ciutat i també el més antic.  Començarem per la Plaza Mayor on es troba l'Ajuntament. Des d'allà, tot creuant un arc ens arribarem al bonic Palau de Revillagigedo, del segle XVIII i avui reconvertit en centre cultural i, paret amb paret amb el palau, la Col·legiata de San Juan Bautista. Davant, l'estàtua del rei Don Pelayo. Prop d'aquí, la casa museu Jovellanos.

L'Ajuntament, a la Plaza Mayor

El Palau de Revillagigedo

Uns metres més endavant trobareu l'Arbre de la Sidra, una monumental escultura feta amb més de tres mil ampolles de sidra. A pocs metres de l'escultura, les fotogèniques Escales del Rock. Seguiu pujant per la famosa Cuesta del Cholo, fins a la Capella de la Soledad. Veureu també la coneguda Casa del Chino, avui centre social del barri. Arribareu a l'estàtua Nordeste, feta amb ferro per l'escultor Joaquín Vaquero, que simbolitza el vent que arrossega els núvols i assegura un dia solejat i acabeu al punt més al nord, el Cerro de Santa Catalina, una zona militar recuperada per als locals i presidida per la imponent escultura Elogio al Horizonte d'Eduardo Chillida.

L'arbre de la sidra

Les escales del rock

La Casa del Chino

L'escultura de ferro Nordeste

Elogio del Horizonte d'Eduardo Chillida

Una de les boniques cases que trobareu passejant per Cimavilla

El port esportiu

Un altre dels llocs que no poden faltar en el vostre passeig per Xixón és el Port Esportiu i un dels punts importants aquí és l'espectacular mural Xixón Ye Marineru, obra de la il·lustradora saragossana Vera Galindo. Inaugurat al desembre de 2025, el mural simbolitza l'estreta relació entre la ciutat i el seu port i alhora és un homenatge a Rambal és a dir a Alberto Alonso Blanco, el popular trans que fou assassinat al 1976 i que també té una estàtua dedicada, al barri de Cimavilla.

El nou mural Xixón Ye  Marineru

El mural és espectacular


El fragment que homenatja a Rambal

L'estàtua de Rambal al cor de Cimavilla

Una altra activitat molt aconsellable que es pot fer des del port és un passeig amb llanxa ràpida per la costa que us permetrà veure des d'un altre punt de vista alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat com l'estàtua Elogio al Horizonte, el mural Xixón Ye Marineru o la Playa de San Lorenzo però també descobrir-ne de nous com l'illa de la Tortuga o els illots de Las Gemelas. Podeu reservar aquí aquesta interessant excursió Passeig amb llanxa ràpida

Illa Tortuga

Elogio del Horizonte des del mar

No oblideu fer-vos una foto amb las Letronas, just al costat del punt d'inici de l'excursió.

El passeig de Begoña i voltants

Aquesta popular avinguda del centre de la ciutat és un dels millors llocs per passejar. No passeu de llarg del n 11, el famós Cafè Dindurra, un dels més antics i populars aquí. Un bonic edifici modernista que toca paret amb paret amb el Teatre Jovellanos, el més conegut teatre de la ciutat, que aquesta dedica a un dels seus fills predilectes. Tot i que no és l'únic que homenatja al famós escriptor i polític nascut aquí: també té una biblioteca, la Biblioteca Pública Gaspar Melchor de Jovellanos i una estàtua al mateix barri del centre.

"Només li falta temps a qui no sap aprofitar-lo" GM de Jovellanos

Interior de l'antic cafè Dindurra

Teatre Jovellanos

En aquesta zona trobareu també l'església de San Lorenzo a la que val la pena entrar, i el Mercado del Sur, un lloc excel·lent per a les compres gastronòmiques i us aconsellem recórrer el carrer Corrida, el més comercial de la ciutat.

Mercado del Sur

La Universitat Laboral

Està considerada l'edifici més gran de l'Estat Espanyol i tot i que es troba una mica allunyada del centre (ben comunicada amb bus), la seva visita és imprescindible.  El que en els seus inicis fou un orfenat principalment per als fills dels miners, avui en dia és un centre cultural.
Es pot visitar amb recorregut guiat en el que us podreu arribar la plaça, l'església, les antigues cuines, la bugaderia i podreu pujar a la torre mirador.  Podeu trobar informació i comprar les entrades aquí. Entrades Universitat Laboral

L'església de la Universitat Laboral

Interior de l'església que ja no funciona com a tal


Detall de l'antiga cuina


Platja de l'Arbeyal

En aquesta platja, la tercera en importància de la ciutat, després de la de San Lorenzo i la de Poniente, va tenir lloc enguany la Semana Negra, el festival literari de la ciutat. Abans se celebrava a Los Antiguos Astilleros però aquest any s'ha traslladat en aquesta platja i sembla ser que per quedar-s'hi. A més de les intervencions dels escriptors, presentacions de llibres, exposicions etc, la Semana és com una gran fira amb atraccions i llocs on menjar, un petit mercat...

La Platja de l'Arbeyal durant la Semana Negra

Semana Negra

On menjar a Xixón?

La gastronomia és un dels punts forts de la ciutat i d'Astúries en general. És fàcil menjar bé en qualsevol racó però us parlarem dels que vam tastar i que, òbviament, ens van agradar

Abarike. Aquesta marisqueria ens la van recomanar i realment val molt la pena. Amb un munt de premis i avalada per la guia Michelin, menjar aquí és un plaer molt gran. També la simpatia del servei és molt destacable.

Un dels plats de l'Abarike. Tot un luxe


Tot a l'Abarike és de 10: el menjar, el local, el servei...

Sidreria La Tabacalera. Al bell mig del barri de Cimavilla, aquest local antic té un excel·lent menú del dia amb fabada, pastís de cabracho i mini cachopo, entre d'altres plats típics. Tot regat amb una sidra excel·lent que podreu afegir al menú per un petit suplement.

El bonic edifici de La Tabacalera

Pastís de cabracho, un dels plats que heu de tastar

La Comtienda. Excel·lent relació qualitat preu en el seu menú que inclou la fabada finalista a millor fabada del món i que està divina.

La fabada finalista a millor del món

Sidreria Los Campinos. Una de les sidreries de referència del centre de Xixón on podreu veure abocar la sidra com es fa tradicionalment i gaudir del millor de la gastronomia asturiana.

Tortos amb picadillo, plat típic asturià

Si sou dels que us agrada el dolç heu de fer-vos amb els vals de Gijón Goloso. N'hi ha de 5 i de 10 degustacions i el preu és de 9 i 15€ respectivament. Els podreu bescanviar en un llistat de pastisseries de la ciutat per un dolç tradicional. Us deixo aquí la informació i també els podeu comprar aquí, si voleu. Si no els compreu en línia ho podreu fer també  a les oficines de turisme. Gijón Goloso.

Lazones, un dels dolços que podreu tastar

Nosaltres ens hem allotjat a l'hotel 44. Tot i que el vam triar per la proximitat amb l'espai del festival, ens ha agradat  molt. No està del tot cèntric però sí molt ben comunicat amb bus. Les habitacions són àmplies, l'esmorzar complet i té restaurant i cafeteria. Alerta amb les tapes que serveixen amb la beguda perquè a nosaltres ens van servir de sopar. A més, aquí es van allotjar molts dels escriptors de la Semana Negra, un plus que ens va agradar molt ja que vam tenir ocasió de xerrar amb ells.

Una copa de vi i la tapa de l'hotel 44

Per bellugar-vos per la ciutat haureu de comprar una targeta de transport als estancs o quioscos que carregareu amb l'import que necessiteu, sempre 5€ o múltiple de 5. El preu de cada viatge és de 0'75€.

Les gents de Xixón tenen el seu propi tractat de bona vida, el tractat de Xixonomia que subscric del tot. Té 9 principis dels quals us en diré dos:
Principi n.5: "El secret del teu èxit és rodejar-te de Xixón".
Principi n.8: "L'àrea d'un cachopo és igual a base per alçada. Partit per dos".

BOA ESTADÍA EN XIXÓN

dissabte, 18 de juliol del 2026

Gdansk, la capital de l'ambre

 Gdansk és una ciutat del nord de Polònia, seu del principal port del país, banyada pels rius Vístula i Motlawa, que teníem ganes de conèixer ja que ens havia quedat pendent en el nostre anterior viatge a Polònia.

Gdansk és coneguda com la capital mundial de l'ambre ja que té una gran tradició artesanal vinculada amb aquesta resina fòssil del Bàltic de tons ataronjats i que és considerada una pedra semipreciosa.

A Gdansk també se la coneix com la ciutat lliure ja que fou un estat autònom. Llavors s'anomenava Ciutat Lliure de Danzing. L'escriptor, premi Nobel, Günter Grass va néixer aquí i ambienta en la ciutat de Danzing la seva famosa novel·la El timbal de llauna.

Acolorides cases de Gdansk

Per conèixer la ciutat tindreu prou amb un parell de dies, us caldrà més si voleu fer alguna escapada pels voltants. Nosaltres vam estar dos dies que vam dedicar només a la ciutat, i aquests són els nostres consells:

1. Recorregueu el carrer Dluga

L'artèria principal, coneguda també com a camí Reial ja que per aquí desfilaven els reis quan visitaven la ciutat, és el millor lloc per passejar amb tranquil·litat, això sí, parant atenció a totes les meravelles que hi anireu trobant: La porta Daurada, la Gran Armeria, que fou un gran arsenal; la Cort d'Artus, lloc de reunió dels comerciants de la lliga Hanseàtica; la Casa Huphagen, al n. 12, que es pot visitar o l'Ajuntament, al que es pot entrar (els dimarts gratuïtament) i pujar a la seva torre.

La porta Daurada

L'Ajuntament

El carrer Dluga, al seu tram final s'eixampla i dona lloc a la plaça Mercat Llarg on trobareu l'espectacular Font de Neptú, les boniques cases dels mercaders i la Porta Verda. També hi trobareu un termòmetre, homenatge a Fahrenheit, l'inventor de l'escala de temperatura que duu el seu nom, que va néixer aquí.

Font de Neptú

2. Visiteu Santa Maria i pugeu a la seva torre

L'ésglésia més popular de la ciutat, Santa Maria, és el temple més gran del món construït amb totxana i l'església catòlica més gran de Polònia. Dins allotja un bonic rellotge astronòmic. Atreviu-vos a pujar a la seva torre: 400 esglaons no fàcils però amb el premi final de les vistes.

Detall de la catedral


El rellotge astronòmic

Vistes des de dalt de la torre


"A l'extrem del carrer de l'Esperit Sant, l'església de Santa Maria, igual que una gallina de totxo vermella i negra, amb les seves torretes verdes i el seu gruixut campanar ventrut, covava. Dels murs esquerdats del campanar sortien sense parar coloms que venien a posar-se prop de mi, tot dient ximpleries i sense saber quant de temps hauria de durar la covada, què era el que covava ni si, finalment aquella incubadora secular no acabaria convertint-se en una finalitat en si mateixa".
Gunter Grass. El timbal de llauna 


3. Aneu a veure les botigues d'ambre del carrer Mariacka

Les seves cases de colors amb escales, les gàrgoles al capdamunt dels edificis i les botigues d'ambre fan del carrer Mariacka un dels més bonics  i  amb més encant de la ciutat. Segur que acabeu deixant-vos temptar per alguna coseta d'ambre, ja sigui un braçalet, un anell, unes arracades o un penjoll. Sou al lloc adequat.

El carrer Mariacka, un dels més bonics i el millor lloc per comprar ambre


4. Feu un volt pel Mercat Hala Targowa

Els mercats són una de les meves visites obligades quan descobreixo una ciutat i aquest, del 1896, val la pena conèixer-lo. La pena és que el vam trobar tancat per unes reformes que ja havien de ser acabades en les dates que hi vam anar. Cal suposar que no trigaran doncs gaire a reobrir-lo i el que sabem és que serà, a més de mercat, un interessant espai gastronòmic.

Exterior del mercat Hala Targowa

5. Aneu a conèixer el Pont de l'Amor

Aquest pont, anomenat també El Pont del Pa perquè era el lloc on els venedors de pa oferien els seus productes, és el més emblemàtic de la ciutat. Data del segle XIV però ha patit diverses reconstruccions. Aquí es troba la casa del Gremi de Moliners. El pont és ple de cadenats penjats per parelles que es prometen amor etern.

El pont de l'amor i els seus milers de cadenats


6. Visiteu la torre de la presó i la cambra de tortura

Es diu que des del segle XVII al XIX fou una de les presons més segures d'Europa i que cap pres va aconseguir fugir-ne. Durant un temps va allotjar el Museu de l'Ambre. La torre té vistes espectaculars però nosaltres la vam trobar tancada i no vam poder gaudir-les.

Torre de la Presó

"Quan a l'any 32 vaig pujar a la Torre de la Ciutat i vaig arrasar amb la meva veu les finestres del foyer del Teatre Municipal, Níobe - coneguda vulgarment com la Marieta Verda- havia estat treta ja feia anys de la Cambra de Tortura de la Torre, afortunadament, perquè qui sap si de no haver estat així, el meu atemptat contra el clàssic edifici hauria tingut èxit".
Gunter Grass. El timbal de llauna

7. Navegueu a bord d'un Galar

Aquests vaixells amb capacitat per a 12 persones són una rèplica dels vaixells històrics polonesos. Us agradarà molt el passeig que fan pel riu Motlawa i que us permetrà contemplar la ciutat des d'un punt de vista diferent. El creuer comença al Moll Imperial, al costat de les antigues Drassanes i finalitza allà mateix o si ho preferiu, una mica més a prop del casc antic.
Des del vaixell veureu el castell, el Moll Llarg, les boniques cases de fusta, les noves construccions i la joia de la corona, la Zuraw, la gran grua medieval més gran d'Europa. Aquí teniu tota la informació i podeu fer també la vostra reserva Passeig amb galar.

Els galars, vaixells històrics polonesos

La Zuraw, la grua medieval més gran d'Europa


8. Tasteu els pierogui, el menjar nacional

Aquesta mena de pasta en forma de lluna, farcida d'ingredients diferents, és el plat estrella de la gastronomia polonesa. Aquí, a Gdansk,  és costum menjar-los també fregits.
Un bon lloc on tastar-los són els locals de Pierogarnia. Nosaltres vam ser-hi en aquest, molt a la vora del Pont de l'Amor, i ens va agradar Pierogarnia Mandu.

Els pierogui

9. Dineu en un bar de llet

Els bars de llet són l'opció més barata per dinar a Polònia ja que estan subvencionats pel govern. Van sorgir al segle XIX i es van popularitzar en l'època comunista. Ofereixen menjar autènticament polonès i funcionen com autoservei. El seu nom ve del fet que als seus inicis oferien bàsicament productes làctics per als obrers que treballaven a les fàbriques. Nosaltres vam provar el Neptun, al cèntric carrer Dluga, molt a prop de la font del mateix nom i el recomanem.

Menjar del país a preus molt econòmics


10. Endolciu-vos amb un prètzel a Pan Precel 

Els prètzels o brètzels són un aliment que no pot faltar en els nostres viatges a Alemània i Alsàcia. Allà ens mengem la versió salada acompanyant les salsitxes o altres menjars típics, en lloc del pa. Aquí, a Gdanks, vam descobrir la versió dolça - tot i que també n'hi havia algun de salat- i us la recomanem moltíssim. Estan genials. N'hi ha de tots els sabors que us pugueu imaginar: de canyella- el meu preferit- de gerds, xocolata, pistatxo... La pena és que només hi ha una botiga en tota la ciutat, la sort és que està molt cèntrica, al famós carrer Dluga. Feu la cua- sempre n'hi ha- i a gaudir! Pan Precel

El de canyella, plaer diví

Gdansk, una ciutat que val la pena conèixer

Si us heu quedat amb més ganes de Polònia potser us interessarà Viatjant per Polònia

Fotos:
Víctor Sanchis
Carles Bianciotto
Àurea Vivancos

KONIEC