dijous, 22 d’octubre de 2020

Cinc quarteres massa terra, com el Vallès no hi ha res

 Joan Oliver, Pere Quart, el dramaturg i poeta sabadellenc membre fundador de la mítica Colla de Sabadell, integrada per intel·lectuals d'aquesta ciutat del Vallès va escriure les seves famoses Corrandes d'exili tot explicant l'experiència viscuda mentre creuava, a peu, la frontera amb França, després de la Guerra Civil. Sempre m'ha semblat un poema deliciós i commovedor, d'enyorament de la pàtria,  que ha donat peu a l'eslògan més popular del Vallès.

"En ma terra del Vallès
cinc turons fan una serra
quatre pins, un bosc espès
cinc quarteres massa terra
com el Vallès no hi ha res"
                     Pere Quart                           

Les Jornades Europees de Patrimoni 2020 ens han donat l'ocasió de conèixer una part del parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac així com un patrimoni del Vallès del que no en sabíem res, molt vinculat al poeta, i una proposta enològica, ecològica i molt interessant

El Marquet de les Roques

Ubicat al municipi de St Llorenç Savall, a la Vall d'Horta, al bell mig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac, és un edifici modernista reformat a partir d'una masia de la qual ja es té constància a l'època medieval. La restauració fou ordenada per Joan Oliver, l'avi del poeta Pere Quart, i fou la residència d'estiu de la família on l'escriptor va organitzar diverses tertúlies literàries amb la Colla de Sabadell de la qual formava part i altres poetes de renom com Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost. Fruit d'aquestes trobades fou la creació de l'editorial La Mirada.

"Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgica." Joan Oliver (Pere Quart)

El Marquet de les Roques

Detall de l'edifici

L'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Montaner fou l'encarregat de dur a terme la restauració. En l'actualitat l'edifici ja no pertany a la família Oliver sinó que és propietat de la Diputació i no es pot visitar per dintre. Sí es pot veure la part exterior i alguna estança de la part de baix com ara les antigues quadres. La vista que s'hi albira cap als cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses és impressionant.

Les antigues quadres. Valen la pena les vistes

En aquesta taula van tenir lloc els sopars literaris organitzats per la Colla de Sabadell

Cinc Quarteres-La Muntada

A tocar del Marquet la Finca la Muntada desenvolupa el seu projecte enològic ecològic i social. Es tracta de la iniciativa Cinc quarteres- La Muntada amb l'Adrià Garriga al capdavant que va néixer a la masoveria del Marquet i després es va traslladar a la finca la Muntada a pocs minuts d'allà. És d'una finca de poc més de tres hectàrees de vinyes que permeten la fabricació del vi Cinc Quarteres: Picapoll i Garnatxa blanca per al blanc, Ulldellebre i Samsó per al negre i Sumoll per al rosat.
La presència a les vinyes d'algunes barraques de vinya, construccions fetes amb pedra per servir d'aixopluc al bestiar o bé per guardar-hi eines, fan molt peculiar la visita.

Més de tres hectàrees de vinya

Una barraca de vinya

Les tres varietats del vi

I tant que m'agraden a mi les ovelles! Vam tenir una gran rebuda, un bon ramat amb en Dani, el seu pastor i la Nessi, els gos- pastor, ens van acompanyar tot el recorregut.

Les simpàtiques ovelles

La Nessi, un amor de gossa

Si voleu visitar el Marquet i La Muntada i tastar els seus vins podeu posar-vos en contacte a través de la seva pàgina web o en el telèfon 687360276.
 I, just al costat de La Muntada, un restaurant molt recomanable: El racó de Can Brossa, ubicat en una masia del segle XIII, amb una cuina casolana per llepar-se els dits. 

El cabirol, un dels excel·lents plats que vam tastar

"Una esperança desfeta
una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la somnio completa"
   Pere Quart

diumenge, 27 de setembre de 2020

El tren del ciment. Una experiència de 10 pel Berguedà

 El tren del ciment era una línia fèrria que unia la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de N'Hug, amb Guardiola de Berguedà. Des d'allà partia el ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. La fàbrica de ciment va cessar definitivament la seva activitat al 1985 i l'antic tren ha restat com un atractiu turístic per conèixer aquesta part de la comarca del Berguedà que tantes coses interessants ens ofereix.

Comencem el viatge:

El tren té el seu inici a l'antiga estació de la Pobla de Lillet. La següent parada l'efectua al centre de La Pobla, la tercera als Jardins Artigas i la darrera a l'antiga fàbrica de ciment. El trajecte total, uns 3,5 Km, dura uns 20' i es fa amb una locomotora dièsel i 4 cotxes amb capacitat per a 25 passatgers cadascun.

1a parada: Antiga estació de La Pobla de Lillet

A l'antiga estació de La Pobla de Lillet, situada a la carretera B-402, Km 8,3, trobareu pàrquing gratuït per deixar el cotxe, banys i l'exposició Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat de la que podreu gaudir mentre espereu el vostre tren. A l'exposició trobareu un mostrari de màquines i vagons de la línia de via estreta així com molts panells informatius que us donaran a conèixer fets i anècdotes d'aquesta línia.

Un dels trens de l'exposició 

                     Passatgers al tren!!                          

2a parada: La Pobla Centre

La Pobla de Lillet té un aire a poble muntanyenc que m'encanta. Els seus principals atractius, a banda de passejar pels carrers empedrats són: l'església de Santa Maria de Lillet, la ruta de les fonts (n'hi ha moltes i molt interessants, el pont Vell, el més antic dels ponts que travessen el riu Llobregat, que data del segle XIV i fou reconstruït el 1984.


Església de Sta Maria de Lillet
 
 
          Sota el pont Vell

                 La font dedicada a Eusebi Güell 
                   


La font de l'església                           


A La Pobla de Lillet trobareu molts restaurants. Nosaltres vam optar per la  Fonda Cerdanya que té un menú de cap de setmana a 18€ amb una relació qualitat preu força bona.


     Les favetes, un dels plats que vam tastar


3a parada: Els jardins Artigas

Els jardins Artigas van ser dissenyats per Antoni Gaudí als inicis del segle XX. El seu mecenes, Eusebi Güell, va crear la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya i va encarregar-li a l'arquitecte la construcció del xalet de Catllaràs per tal de poder-hi allotjar els treballadors de les mines de la zona que eren la matèria primera per a la fàbrica. Mentre va durar la construcció, Gaudí es va allotjar a casa dels Artigas, una de les famílies més potentades de la zona, i en agraïment a la seva hospitalitat els va dissenyar aquests jardins just al davant de casa seva i de la seva fàbrica. 
No els havíem visitat mai, nosaltres que som uns enamorats de l'obra de Gaudí, així que ja us podeu imaginar que vam gaudir de valent.
Els punts més destacats del parc són: la cascada, el berenador (deliciós), el pont dels arcs, el pont d'arc coix, el mirador, la grota i la glorieta. Com es propi de l'arquitecte tenir-nos sempre una sorpresa preparada, en aquest cas Gaudí va col·locar-nos pels jardins tot formant una creu, el símbol dels quatre evangelistes: la font del lleó (símbol de st Marc), la font del Bou (St Lluc), l'aliga ( St Joan), a l'entrada de la glorieta i l'Àngel (st Mateu) que es trobava a la cascada però avui en dia ja no el podem veure. 
Els jardins són una delícia per passejar i fer fotos.

           El berenador. M'encanta!!!



                                                   La glorieta

                                                        La font del lleó (St Marc)

     

       La font del bou (St Lluc)

                            

                  El pont dels arcs     


4a parada:El museu del ciment

El museu del ciment ens permet conèixer de ben a prop l'antiga fàbrica de ciment Asland que, com us he dit abans, fou la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya. El mot Asland prové de la fusió de Asfalt i Pòrtland. El ciment Pòrtland fou desenvolupat a Anglaterra, a principis del segle XIX i és el més emprat en construcció per la seva resistència. 
L'any 1901, Eusebi Güell, juntament amb d'altres socis, van crear a Barcelona la Societat Cimentera Companyia General d'Asfalt i Pòrtland i el mateix any va començar a construir la fàbrica a Castellar de n'Hug en un terreny conegut com El Clot del Moro. La fàbrica va funcionar fins al 1975.
El museu permet conèixer la història i el funcionament de la fàbrica i, el que em sembla més interessant, visitar el que queda dempeus de l'edifici. Un paisatge fantasmagòric que ens submergeix en un ambient sòdid i misteriós. Això sí, ben protegits amb casc.
En acabar la visita podeu gaudir d'un audiovisual de 5' molt interessant

                                                         4a parada: Museu del Ciment


                                    Preparats amb els cascos per començar la visita

                                         El recorregut per l'antiga fàbrica és molt interessant


    El paisatge és molt fantasmagòric



                     L'antiga fàbrica


                  Més detalls de l'antiga fàbrica

Consulteu a l'enllaç del principi de l'entrada els horaris (varien segons la temporada) i els preus. L'opció més econòmica sol ser el bitllet combinat que inclou anada i tornada amb el tren i les entrades als jardins i al museu però en alguns casos, com el meu que amb el carnet docent tinc un 50% als jardins i gratuït el museu, surt més a compte comprar només el bitllet del tren.

"De sobte, un soroll estrident de ferralla
passem un pont.
Ara un seguit de pins barregen els troncs.
La dona del guardaagulles, dreta al pas a nivell, branda el banderí vermell.
Corre un poblet llunyà presidit per una torratxa."

"Vaig deixar la ciutat sota el silenci de la matinada.
Quedaren enrere les llenques d'asfalt i els carrers teixits de ferro i de ciment armat"
  Raül Bopp

A gaudir del viatge!!!

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Carles Diago


 




 






 






 


 

 



 




 

dissabte, 5 de setembre de 2020

Alacant: 10+1 propostes per gaudir d'aquesta ciutat mediterrània

 "Sepades, señor Bretón
que de poniente a Levante
es sin disputa Alicante
la millor terra del món".
Mariano Roca de Togores, marquès de Molins   
             
Alacant és segons el marquès de Molins i els seus habitants, la millor terra del món. La ciutat d'Alacant té la mida perfecta per poder-la gaudir en una escapada de pocs dies. Però no us penseu que us avorrireu. Ni parlar-ne, que coses per fer n'hi ha, i moltes. Aquí teniu 10+1 idees per descobrir-la bé.                                                                                                      

1.Recórrer els carrerons del barri de Santa Cruz

El barri de Santa Cruz és el barri amb més encant de la ciutat. Les seves cases baixes, blanques, la majoria, i decorades amb flors, plantes i ceràmiques de tot colors, li confereixen un caràcter molt mediterrani. Perdre's pels seus carrerons estrets, molts d'ells amb escales o en pujada, té un encant indescriptible. La plaça del Carme és el seu centre. Arribar fins a dalt de tot, a l'ermita i mirador de Santa Cruz, sobretot a l'estiu quan la calor és forta, és una heroïcitat que té la seva recompensa: unes vistes de la ciutat que treuen l'alè.

"El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps no era...
només era la joia del carrer".
Vicent Andrés Estellés

El barri, de cases blanques i decorades amb plantes té molt d'encant

Dalt de tot, l'ermita de Santa Cruz


Davant de l'ermita un mirador amb unes vistes excel·lents

 

2. Pujar fins al castell de Sta Bàrbara

Enfilat dalt del mont Benacantil, el castell de Sta Bàrbara presideix la ciutat des del lloc més alt. Si arribar a l'ermita de la Sta Cruz ja ens va fer sentir herois, la pujada al castell ens va demostrar que encara estem una mica en forma. Tot i que cal dir que anàvem parant cada vegada que trobàvem una ombra per tal d'agafar forces. I és que en circumstàncies normals es pot pujar amb un ascensor des de la platja del Postiguet, però ara, en temps de Covid, està tancat i l'única opció passa per fer cames.
El camí més recomanable és el que discorre pel parc Ereta ja que des d'aquí tindreu les millors vistes a la Cara del Moro, una forma que s'endevina en la roca i que té una llegenda associada. Sembla ser que es tracta de la cara del califa que antany governava la ciutat i que morí de pena perquè la seva filla, la Cántara, es va enamorar de l'Aly però ell li va concedir la mà de la noia a Almanzor i això va fer que Aly es llancés penya-segat avall i Cántara al darrere. Aly i Càntara, els amants units en la mort, van donar nom a la ciutat i el califa va quedar immortalitzat per sempre a la roca.

"El semàforo se puso en verde y enfiló una pequeña vía que serpenteaba ladera arriba por las faldas del monte Benacantil. Se sorprendió por la densidad del pinar que la rodeaba, muy diferente a la tierra árida y ocre que se encontró a su llegada a la ciudad por la autovía A-31. Alzó la mirada por un instante y tras el horizonte de pinos distinguió las formas cuadriculadas de la fortaleza"
Un ángel no debería morir. Jorge Zaragoza Gómez




Vistes des del Parc d'Ereta. Amb una mica d'imaginació veureu la Cara

El castell deu el seu nom al fet que va ser pres als àrabs per Alfons X el dia de Santa Bàrbara. Al llarg de la seva història ha patit desperfectes diversos i també remodelacions.
L'entrada al castell és gratuïta i es pot reservar també una visita guiada. Algunes sales, enguany resten tancades.

Les restes de l'església del castell

Una de les sales que es poden visitar, la sala Felip II


3. Seure en una de les terrasses de la plaça de la Santa Faç i voltants

La plaça de la Santa Faç és una de les més boniques de la ciutat. Es troba a la part del darrere de l'Ajuntament i es comunica amb aquest per mitjà d'uns arcs. És el lloc ideal per seure a dinar o a sopar ja que està ple de terrasses que es prolonguen pel carrer Major, que surt d'aquesta mateixa plaça i pel carrer Labradores. És una zona molt animada per la qual val la pena passejar amb calma i triar el lloc que més us agradi per fer un mos.

Els arcs que comuniquen l'Ajuntament amb la plaça de la Santa Faç

Sopant a la plaça de la Santa Faç
 

 4. Trepitjar les "onades" del passeig de l'Explanada

El passeig de l'Explanada d'Espanya transcorre paral·lel al Port.  El més característic d'aquesta agradable avinguda és el mosaic del terra que imita les onades del mar en tres colors: el crema, el blau fosc i el granat, i les palmeres arrenglerades a banda i banda. És un lloc ideal per passejar i per prendre alguna cosa. A l'inici de l'avinguda es troba la Casa Carbonell, exemple d'arquitectura modernista que fou construïda per a l'empresari tèxtil Enrique Carbonell. El mateix any de la seva inauguració un avió va impactar contra la terrassa de l'edifici, van morir els seus ocupants i va caure una de les cúpules. Actualment l'edifici acull vivendes particulars i oficines.

"És la millor terra del món
perquè el poeta li ho va dir
i en el passeig del Malecó
no haurà qui li pugui competir."
Himne d'Alacant

L'Explanada amb les seves rajoles en forma d'onades i les seves palmeres


La casa Carbonell, l'edifici modernista a l'inici de l'Explanada

5. Visitar la Concatedral de Sant Nicolau

Dedicada al patró de la ciutat, Sant Nicolau, la concatedral és d'estil renaixentista herrerià amb elements barrocs. Fou construïda sobre les restes d'una antiga mesquita. Destaca la seva cúpula de ceràmica blava que es pot veure des de qualsevol lloc alt de la ciutat. A l'interior cal esmentar la capella de la Comunió, els diferents retaules i l'orgue.

Interior de la Concatedral




La cúpula blava de la concatedral es pot veure des de molts racons de la ciutat


6. Fer un tomb pel MACA i veure l'església de Sta Maria que està al davant

El MACA és el Museu d'Art Contemporani d'Alacant. Fou inaugurat el 1977 a l'antiga casa de l'Asegurada, gràcies a la generositat de l'artista local Eusebio Sempere que va donar la seva obra a la ciutat. L'entrada és gratuïta. L'edifici és molt lluminós i ampli, la pena és que no es poden fer fotografies enlloc. La meva obra favorita: una pintura de Picasso dedicada al poeta Rimbaud. No tenia ni idea de la seva existència.

La façana del MACA



Just al davant del museu es troba l'església de Santa Maria, del segle XIV, la construcció religiosa més antiga de la ciutat, d'estil gòtic català, però que va haver de ser reconstruïda el segle XV després d'un incendi i la façana de la qual és d'estil barroc.
 
L'església de Santa Maria


7. Admirar la façana modernista del Mercat Central

La façana del Mercat Central és d'inspiració modernista. Construït a inicis del segle XX seguint les directrius del modernisme valencià, el seu arquitecte, Juan Vidal Ramos, va voler aconseguir un resultat d'allò més eclèctic. Fou edificat sobre la muralla que envoltava la ciutat. 

Façana del Mercat central inspirada en el modernisme valencià


8. Passejar entre bolets gegants al carrer St Francesc

El carrer St Francesc és conegut com la calle de las Setas per la seva decoració de bolets que fan més de 3 metres d'alçada així com animalets i flors que remeten als contes infantils. A mi en recorden les decoracions de les festes de Gràcia o de Sants de Barcelona però aquí s'hi pot gaudir tot l'any. Sembla ser que el carrer s'havia degradat molt i al 2013, l'alcaldessa Sonia Castedo va voler reconciliar els ciutadans amb el carrer redecorant-lo. Té la seva gràcia, la veritat.

El carrer St Francesc conegut com la calle de las Setas

9. Gaudir de llibres, vi i cafè a la llibreria Pynchon and Co

Les llibreries em criden i allà on vaig miro de trobar-ne. La Pynchon and Co és de les que m'agraden, amb aquest encant que traspua més enllà dels llibres que per si sols ja són font de plaer. En un renovat local - s'han traslladat fa poc a escassa distància d'on estaven abans, al carrer Segura- la Pynchon és llibreria, cafè i vinoteca. Ho té tot. Fins i tot el nom té el seu què, tot unint el cognom de l'escriptor nord-americà Thomas Pynchon, un dels novel·listes estatunidencs actuals més conegut, amb el nom de la popular llibreria parisenca Shakespeare and Co. Una bona barreja.

"Hi ha llocs que temem, llocs que somiem, llocs dels quals ens convertim en exiliats, sense adonar-nos fins que, de vegades, ja és massa tard." Contrallum. Thomas Pynchon

La llibreria Pynchon and Co al 22 del carrer Segura

A més de llibreria és cafeteria i vinoteca

10 Prendre una orxata a la Horchatería Azul

La horchatería Azul diuen que és la millor de la ciutat. Un local molt petit, amb cua sempre, però tastar la seva orxata és traslladar-te directe al cel i el granissat de xocolata per morir de plaer. Porten oberts al públic més de 75 anys i això, sense dubte, ja és una garantia.

"El carrer tot arruixat
L'aire com una bandera...
El carret de l'orxatera
va alegrant el veïnat"
Vicent Andrés Estellés

El local és molt petit però l'orxata, molt gran

Orxata i granissat de xocolata. Quin bon tàndem!


+ 1. Agafar el vaixell-taxi fins a l'illa de Tabarca

L'illa de Tabarca és l'única habitada de tota la Comunitat Valenciana. Dista uns 20 Km d'Alacant d'on resta unida per tres vaixells al dia d'anada i tres de tornada que triguen aproximadament una hora en fer el recorregut. D'on queda més a la vora i més ben comunicada és de Santa Pola ja que la distància des d'aquí és de només 8 Km i són molts els vaixells que van i tornen cada dia.
Si hi voleu anar heu de comprar el vostre bitllet a Cruceros Kontiki. El preu és de 20€ anada i tornada i trieu l'hora en què hi voleu anar (10h, 11h o 12:15h) i podeu tornar amb el que us vagi millor (16:30, 17:30 o 19)

El vaixell-taxi que fa el trajecte entre Alacant i Tabarca

Una de les millors coses que podeu fer a Tabarca és banyar-vos a les seves platges- té racons molt bonics- però no l'única. Val la pena visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau, la Torre de Sant Josep, el Far i recórrer els bonics carrerons del centre.

"Magia en Tabarca. Prestar atención a la isla. Una isla de azul y de rosa. Una isla como un jirón de sutil cendal sobre el mar." Azorin


Els bonics carrerons de l'illa


Un dels molts racons amb encant

L'església de Sant Pere i Sant Pau


La torre de Sant Josep

A l'hora de dinar - important reservar restaurant que tot i que n'hi ha molts, s'omplen- heu de tastar la recepta estrella de la cuina tabarquesa: el caldero de Tabarca. Rep el seu nom del recipient amb què el cuinaven els pescadors i consisteix en fer un guisat amb diferents tipus de peix i amb el brou d'aquest guisat, un arròs a banda. Està per llepar-se els dits. Nosaltres anàvem amb la idea de provar-lo en un restaurant que havíem llegit als blogs d'altres companys que estava molt bé però ho tenien tot ple, com gairebé tots els llocs i vam aconseguir que ens posessin una taula extra en un raconet de Casa Ramos - per això us dic que és important reservar- i ens va agradar molt. El recomanem totalment.

Caldero de Tabarca. Primer un guisat de peix

Després un arròs a banda amb el brou del guisat


"Y sabed, en fin, Bretón
que hasta el postrimer instante
será para mí Alicante
la millor terra del món".
Mariano Roca de Togores, marquès de Molins 


Fotos:
Víctor Sanchis