La nostra darrera escapada, coincidint amb les vacances de Setmana Santa, ens ha dut al Solsonès, comarca que gairebé no coneixíem i que ens ha agradat molt i molt. Sense dubte repetirem.
Comencem per la seva capital, Solsona, una ciutat medieval de carrers encisadors i places amb molt d'encant que ens depara més d'una sorpresa.
Quins llocs no us podeu perdre a Solsona?
1. La seva catedral. Més que un edifici, és un conjunt d'edificis. Tot i que d'estil gòtic també té restes de l'anterior església romànica, com ara els tres absis o el claustre. La porta que dona a la plaça de L'Església és neoclàssica i la que dona a la plaça de Palau, al costat del Palau Episcopal, és barroca.
A l'interior trobem un retaule barroc dedicat a St Martí i la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat.
 |
Conjunt d'edificis que formen la catedral de Solsona
La imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre
|
 |
La façana barroca
|
2.
El museu dins el Palau Episcopal amb sales dedicades a la prehistòria, el romànic, el gòtic, el Renaixement i el Barroc. Val la pena també per les vistes que des de l'interior del museu tenim de la catedral.
Detall d'una pintura mural romànica
 |
Verge romànica
|
3. El pou de gel .
Es tracta de l
'antic pou que servia per emmagatzemar el gel obtingut del riu Negre, durant els segles XVII a XIX. S'emmagatzemava des de la primavera fins a Tots Sants i després es repartia. Actualment es troba totalment reformat i us asseguro que la visita us traslladarà a l'època en que estava actiu. S'ha de fer amb guia i les entrades, que valen 4€, es poden comprar en línia o bé a l'oficina de turisme.
4.
Les places. Les places de Solsona són animades i tenen un encant especial. Jo en destacaria quatre: La plaça Major, plaça porxada on se celebren les festes més importants. No deixeu d'entrar a la pastisseria Massana i tastar la seva famosa coca de croissant, està boníssima.
La plaça de Sant Joan, la més emblemàtica de la ciutat. Al mig hi ha una font del segle XV i a sobre d'aquesta, una capella dedicada a St Joan. Aquí hi trobareu també una placa amb el poema que Josep M. de Sagarra, enamorat de Solsona i sobretot d'aquesta plaça, li va dedicar:
"Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la plaça de Sant Joan
damunt les finestres cau la lluna plena
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau..."
La plaça de la catedral on es troba una de les dues portes d'entrada a la catedral. Destaca la seva font gòtica.
La plaça de Sant Isidre, presidida també per una font gòtica, la font del castell, anomenada així perquè subministrava l'aigua al castell.
 |
| La plaça Major amb la pastisseria Massana |
 |
| La plaça de Sant Joan amb la font i la capella |
 |
La plaça de la catedral amb la font gòtica
La plaça de Sant Isidre amb la font del castell
|
5. La torre de les hores. Torre del segle XIV. Tenia una campana que tocava a foc i sometent i una altra per al rellotge. Se l'anomena també la torre del ruc perquè d'aquí es penja per Carnaval, un ruc de cartró i és que als solsonins els ha quedat el malnom de mata-rucs a causa d'una llegenda molt antiga que diu que van matar el ruc de l'alcalde escanyat amb una corda quan el feien pujar a la torre.
 |
| La torre de les hores o torre del ruc |
6. Les cases i palauets. Passejar pels carrers del casc antic de Solsona es tot un plaer i sovint no dones abast a observar tot allò que t'envolta. D'entre els magnífics edificis destacaria:El palau Llobera, edifici gòtic que data del segle XV i que es troba al carrer dels Dominics. Ha servit d'hospital, col·legi, seminari... Actualment és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.
La casa Morató, casa de la família d'escultors del segle XVIII, tenien aquí també el seu taller. Carles Morató és l'autor de l'impressionant retaule barroc del Miracle del que us en parlaré més endavant.
La casa del pintor Ribalta, situada al número 18 del carrer del castell, davant mateix de la casa Morató, que es troba al 19.
L'hotel Sant Roc, l'únic edifici modernista de la ciutat. Construït a imitació de les cases d'Amsterdam i de la casa Amatller de Barcelona. Es troba a la plaça de Sant Roc.
 |
| El palau Llobera, avui seu del Consell Comarcal del Solsonès |
 |
| L'edifici modernista de l'hotel Sant Roc |
7. La ruta dels caps de biga. Els caps de biga són unes cares de fusta que decoren els finals de les bigues de moltes cases solsonines. Eren elements d'ostentació entre les famílies adinerades. Els trobareu en més de vint punts diferents de la ciutat- les més antigues estan a la placa Major- això sí, haureu d'anar sempre mirant amunt. Compte de no ensopegar! Consulteu a l'enllaç els llocs on es poden trobar.
 |
| Diferents caps de biga que podeu trobar per la ciutat |
8. El Quarto dels gegants. L'únic que no vam poder veure ja que no se'ns van ajustar els horaris però que estic ben segura que deu valdre la pena ja que és on es guarden els gegants i el bestiari típic de les festes majors. Solsona és ben coneguda pel seu esplendorós carnaval i el seu Bou és una de les bèsties de foc més antigues de Catalunya i m'hauria agradat molt veure'l així com els dracs i d'altres bèsties, però em vaig haver de conformar amb la que presideix el rètol d'entrada a la ciutat.
 |
A falta de bestiari real...
|
Les bones adrecesA l'hora de dinar són molts els llocs on podeu fer parada. Els que nosaltres vam tastar i us recomanem són aquests:
Taverna Ca l'Oller. Molt ben situat just al davant de la catedral, té un menú de 12 euros que val molt la pena. Aquí vam tastar les braves solsonines (aquí li diuen trumfos fers) que estaven molt bones.
Restaurant El Buffi situat dins l'hotel Sant Roc, també ofereix un menú molt interessant, així com una extensa carta de tapes.
Però la joia de la corona pel que fa a la gastronomia solsonina és, sense dubte el restaurant Mare de la Font, a menys de dos quilòmetres del centre, dins del parc del mateix nom. Va ser un dels primers a sortir al programa de Tv3 Joc de Cartes i us asseguro que és espectacular, de les millors relacions qualitat-preu que he trobat darrerament. Els seus propietaris, la Laia i en Roger són veritables enamorats de la seva feina i us explicaran amb passió els plats de la carta. Reserveu amb temps que costa trobar taula.
 |
| Espectacular el foie micuit amb fruits secs |
Ens vam allotjar a La Freixeda, un petit hotel, molt cèntric, ubicat en un edifici del segle XIV i que és una veritable delícia. No li falta detall, les habitacions són àmplies i còmodes, l'esmorzar molt complet i si voleu un sopar fred a l'habitació us en portaran un de fantàstic. Nosaltres repetirem, sense dubte.
 |
Així, plena d'espelmes, ens vam trobar l'habitació
|
 |
| I aquest fantàstic sopar ens van dur a l'habitació |
A part de la capital, el Solsonès té moltes possibilitats per a tots els gustos i edats. Us proposo els dos recorreguts que vam fer nosaltres i amb els que vam gaudir molt.
1. De Solsona a St Llorenç de Morunys passant pel Pantà de la Llosa del Cavall (romànic i barroc a dojo)
Si sortiu de Solsona en direcció St Llorenç per la C462, en uns 20' arribareu al Pantà de La Llosa del Cavall que, format per les aigües del riu Cardener, ens regala un paisatge encisador. Les seves aigües de color turquesa amb el fons de muntanyes ens proporcionarà unes fotos de postal. Trobareu també l'ermita romànica de Sta Eulàlia a la que ja us aviso que no podreu accedir de cap manera. Val la pena aturar el cotxe i gaudir del meravellós espectacle.
 |
| Un paisatge de postal el que ens regala el Pantà de la Llosa del Cavall |
Continueu el camí fins arribar a St Llorenç de Morunys. Aparqueu al pàrquing que es troba just a l'entrada del poble, al costat de l'Oficina d'Informació de la vall del Lord. Allà mateix trobareu una altra ermita romànica, la de La Pietat.
St Llorenç és el típic poblet de muntanya, medieval, molt agradable de recórrer. Està ple de forns i pastisseries que estimulen l'olfacte i la gana. Les joies del poble són sense dubte la seva església i el claustre.
L'església, del segle XI, de tres naus, conserva algunes pintures murals dels segles XIII i XIV. A dins trobem els retaules barrocs de l'Esperit Sant i de St Miquel i St Joan Baptista però el que més impressiona és, sense lloc a dubtes, l'altar de la Mare de Deu dels Colls, també barroc i obra de Josep Pujol, escultor de Folgueroles (com Jacint Verdaguer). Des de l'església s'hi accedeix al claustre, del segle XVI que al centre té un enorme teix de tres branques que simbolitzen la Santíssima Trinitat
 |
| L'impressionant altar de la Mare de Déu dels Colls |
 |
| El claustre amb el teix |
Seguint per la C462 en direcció a la Coma i la Pedrera, a un mig quilòmetre, trobareu l'ermita de Sta Creu dels Ollers, del segle XI. Es diu així perquè al seu costat hi havia un forn de ceràmica on es feien olles. Només s'obre el dia 3 de maig per celebrar-hi una missa.
 |
Sta Creu dels Ollers
|
2. Solsona, Olius, El Miracle ( des dels ibers al Modernisme)
Des de Solsona us dirigiu a Olius, alerta, no li poseu al navegador el municipi sinó el conjunt monumental de St Esteve d'Olius. Aquí us recomano fer la visita guiada- la podeu reservar a turisme de Solsonès, la mateixa pàgina que la del pou de gel- val molt la pena i tindreu molta informació que d'altra banda us passaria per alt.
A Olius fareu un recorregut per la història des dels temps dels ibers, passant per l'Edat Mitjana fins arribar al Modernisme.
Del temps dels ibers es conserva un petit poblat format per unes deu cases i un centenar llarg de sitges que ens fa pensar que més que un lloc per viure devia ser un lloc on guardar el gra.
 |
Restes del poblat iber
|
Dels ibers passem a l'edat mitjana de la qual conservem l'església romànica dedicada a St Esteve. Sota de l'altar es troba una magnífica cripta formada per sis columnes totes elles diferents, fet que condueix a pensar en el reaprofitament a l'hora de la seva construcció.
 |
L'església romànica dedicada a St Esteve
|
 |
| La preciosa cripta amb les seves columnes totes desiguals |
Al costat de l'església es troben les restes del que fou el palau dels comtes de l'Urgell. En l'actualitat estan en obres per reconvertir-lo en un allotjament rural.
Però el meu favorit d'aquest conjunt monumental i el que atrau més visites és el cementiri modernista. Construït a principis del segle XX per Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí sap combinar a la perfecció la natura amb l'arquitectura, encabint les diferents tombes en els espais que deixen les roques. El cementiri, que es va construir per subscripció popular (només s'hi enterraren les famílies que hi van col·laborar) sembla ser que al principi no va agradar gaire. Es nota que no em van preguntar el meu parer. A mi em va entusiasmar.
 |
| Cripta del cementiri modernista |
 |
| Detall d'una de les tombes on es pot observar l'harmonia de la natura amb l'arquitectura |
"He de pagar el meu vell preu, la mort
i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit."
Salvador Espriu
I des d'Olius ens dirigim al
santuari del Miracle, al municipi de Riner, un gran descobriment també. Pel Miracle es pot passejar, dinar - un menú de 22 € els festius que val molt la pena- comprar - us aconsello els formatges d'elaboració pròpia- i gaudir de la joia del barroc, el seu retaule.
El santuari fou construït arrel de l'aparició de la Mare de Déu a dos pastors i està format per l'església, la casa gran i l'antic alberg de pelegrins on avui també podeu allotjar-vos. Dins de l'església es troba el retaule barroc, obra de Carles Morató i Antoni Bordons.
 |
| Retaule Barroc del Miracle |
Trobareu més fotos de tota la ruta als destacats d'Instagram
