divendres, 1 de maig de 2020

De fires per Catalunya

Una de les coses que més ens agrada fer per casa nostra és anar a les fires, festes i mercats que s'hi celebren arreu del territori. El plaer de recórrer les parades d'aliments, d'artesans... o de conèixer les diverses varietats d'un producte i poder tastar coses noves és una de les experiències que ens agrada viure. Tot i que totes ens apassionen val a dir que les gastronòmiques són les nostres favorites.
De fires i mercats a Catalunya n'hi ha moltíssims. Tants que donarien per fer moltes entrades. Us he seleccionat aquí un per a cada mes de l'any. Me'n deixo molts així que em comprometo a seguir escrivint sobre aquest tema i compto amb la vostra ajuda. De moment, us apunteu al tast?

Gener, fira del fesol de Santa Pau
El fesol de Santa Pau és una DOP (Denominació d'origen Protegida) de les més conegudes. És un dels meus llegums favorits, ideal per menjar sol, acompanyant una bona botifarra o fins i tot amb verdura. Cada mes de gener, coincidint amb la festa de Sant Antoni Abat, se celebra en aquest preciós poblet de la Garrotxa, molt a la vora de la seva capital, Olot, aquesta fira. La seva gràcia recau, no tant sols en la compra d'aquest producte sinó sobretot en el fet que es pot gaudir d'uns tastos d'aquest llegum cuinats pels restauradors de la zona, cadascú amb la seva pròpia recepta. Moltes d'elles formen part de l'anomenada cuina volcànica (la cuina pròpia de la comarca, basada en un receptari tradicional). Aquests tastos s'anomenen La fesolada

El poble de Sta Pau s'omple de visitants per la fira del fesol

"Alçant lo front ple d'arraps
i soltant la llengua prompta
li contesta - Pues no ho saps?
Quina pregunta més tonta
arròs amb fesols i naps"
Teodor LLorente


Febrer, La festa de les torrades al Pla del Penedès
 La Festa de les torrades se celebra al Pla del Penedès pels volts de carnaval i  consisteix en aplegar-se al voltant d'una foguera per fer-se cadascú la seva pròpia torrada punxada a l'extrem d'una canya verda i una arengada, acompanyats d'un got de vi. De bon matí s'encén la foguera al so de les gralles dels grallers del Penedès. També hi ha tast de vins i podeu fer una passejada per les botigues d'artesania o intercanviar plaques de cava. 


Canyes preparades, a torrar!!

"Que l'arma més bona
davant l'espantall
és prendre a tot hora
torrades amb all"
Ricard Bonmatí

Març, Barcelona Beer Festival a l'Hospitalet del Llobregat
Els amants de la cervesa tenim al març la cita anual amb el Barcelona Beer Festival que se celebra al recinte de La Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Durant tres dies aquest recinte es converteix en una de les trobades cerveseres més gran del món. Podreu tastar cerveses d'arreu i també tindreu gastronomia, ponències sobre aquest món... en definitiva el país de les meravelles d'aquells a qui ens agrada fer una bona birra.


Qui es pot resistir a una bona birra

"Cervesa, 
rius i mars de cervesa,
cervesa,cervesa,cervesa.
Per la ràdio escolto cançons d'amor
mentre el telèfon resta en silenci
i les parets es tornen amenaçants
i cervesa es tot allò que hi ha"
Charles Bukowski


Abril, Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. Diverses poblacions del Maresme
Des de mitjans març i durant tot el mes d'abril tenen lloc a diverses poblacions del Maresme les Jornades Gastronòmiques d'un dels seus aliments més emblemàtics, els pèsols, que ells anomenen la perla verda. A cada localitat els restaurants més coneguts aporten un menú que té com a plat principal una recepta de pèsols i també unes tapes per tal que cadascú els pugui tastar com més li plagui. 


Gaudint d'una pesolada en un restaurant de Caldes d'Estrac


"Lo més bonic dels pèsols
és lo d'olor
i són la seva joia,
ses blanques flors,
ses blanques flors que semblen
un papalló,
un papalló que es posa
damunt d'un brot"
Jacint Verdaguer

Maig, Fira de l'espàrrec de Gava
La Fira d'espàrrecs Gava és una cita anual a la qual no solem faltar. A banda que els espàrrecs m'encanten i aquí es troben els millors, el que fa més especial per a mi aquesta fira és el concurs de paneres, lots i altres elements artístics amb productes del camp que hi té lloc tots els anys. Es fan veritables obres d'art. Llàstima que siguin tan efímeres! Es premien les millors i també els millors lots d'espàrrecs. Compta també amb una mostra gastronòmica, GastroGavà, per potenciar aquest producte del Parc Agrari del Baix Llobregat  i un espai infantil i pedagògic.


Fan veritables obres d'art amb els espàrrecs

"Tot fregint espàrrecs
me'n cantaves les excel·lències
i jo ja en notava l'olor de cotó
i em bullia la sang"
Laia Noguera

Juny, Fira de la cirera d'en Roca d'Arenys de Munt
La cirera d'en Roca és un tipus de cirera molt especial i poc coneguda per aquells que no són d'Arenys de Munt. Diuen els autòctons que el seu origen es remunta a l'època de la fil·loxera i les necessitats del municipi de trobar altres mitjans de supervivència. Deu el seu nom a la família Roca que, juntament amb la família Umbert, van estendre el seu conreu per tot el municipi. El cert és que és la cirera més gustosa que he tastat mai i és per això que cada 24 de juny, diada de Sant Joan, pugem a Arenys de Munt a gaudir de la Fira de la Cirera d'en Roca i ens portem uns quants quilets a casa. Només es pot gaudir pels volts de sant Joan però les que us porteu a casa us duraran força dies, o no. 


Les cireres d'en Roca són les meves favorites

"Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
I quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!"
Josep Carner


Juliol, Fira del tomàquet del Vallès a Santa Eulàlia de Ronçana
La Fira del tomàquet del Vallès la vam descobrir per casualitat i ens va agradar força.Té lloc al Centre Cívic La Fàbrica i us permet tastar totes les varietats de tomàquet que es conreen al Vallès, dur-vos a casa un llibret amb totes les varietats que s'hi coneixen, en un intent de recuperar espècies antigues, i fins i tot participar en un Showcooking amb receptes on el tomàquet és l'ingredient principal o visitar els horts. A més trobareu tot tipus de productes que es fan amb tomàquet com ara melmelades o samfaines i també oli i pa artesans. 



Les compres a la Fira del Tomàquet del Vallès

"Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur
però que no ho sigui massa"
Miquel Martí i Pol

 Agost, festes Majors arreu de Catalunya
Agost es el mes de les festes majors per excel·lència. Podem trobar-ne moltes arreu del nostre territori, un bon grapat concentrades al voltant del dia 15, festivitat de la Mare de Déu d'agost, i en la gran majoria d'elles hi ha lloc per a la gastronomia, ja sigui amb les paradetes de productes típics, amb els tastos, les botifarrades , les paelles o les sardinades populars. A Barcelona les més destacades són les festes de Gràcia i les de Sants, a les quals no hi solem faltar, també celebren la seva festa Badalona, Igualada, Martorell etc


Els carrers guarnits per la Festa Major de gràcia són un dels tòpics festius més coneguts del l'estiu

"És festa perquè t'estimo
i em perdo dins dels teus ulls
i, dins els teus ulls, camino
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins d'un blau de festa encesa
amb el sol per tamborí"
Jordi Sarsanedas


Setembre, Mostra de vins i caves de Catalunya
Coincidint amb les Festes de la Mercè arriba a Barcelona cada setembre la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. És una ocasió única de descobrir els vins i caves dels molts cellers de casa nostra així com de gaudir de la gastronomia que també s'hi ofereix. La Mostra és l'aparador de les DO de Catalunya i a més de tastar els diferents vins i caves podem acostar-nos també a la seva producció i conèixer els diferents oficis que s'hi relacionen: els ceps, les vinyes, els cellers, els viticultors, els enòlegs o els sommeliers. Durant les seves diferents edicions, enguany serà la 40a, la mostra ha canviat diverses vegades d'ubicació: el Port Vell, l'Arc de Triomf...La darrera edició s'ha traslladat al Mercat de St Antoni.


Imatge de la darrera Mostra al barri de St Antoni

"El dia torça el coll
com una espiga plena
la nit és tota per nosaltres
encén el vi"
Joan Vinyoli


Octubre, Fira de la Castanya a Viladrau
La Fira de la Castanya se celebra a Viladrau des de 1995, a finals d'octubre coincidint amb la festa de la Castanyada. Les castanyes més populars de Catalunya són, sense dubte, les de Viladrau. L'entorn de la Fira és un luxe total: el Parc Natural del Montseny, reserva de la Biosfera i el que ofereixen: tast de productes, fira artesana, passeig pels castanyers, torrada de castanyes a la foguera central, menús de castanyes als restaurants, exposicions, concursos... Un consell, si voleu gaudir dels diferents menús amb castanyes dels restaurants, reserveu amb temps, s'omplen de gom a gom. 


Es poden torrar castanyes en una gran foguera al mig de la plaça

"Com un ocell migrador
torna 
    la castanyera
amb ales de fum
   de llenya
mirada
  de carbó encés
i alè de tardor
   propera"
Lola Casas


Novembre, fira de la ratafia a Santa Coloma de Farners
La ratafia és una licor típic català elaborat de forma artesana amb aiguardent i herbes remeieres. Se sol fabricar pels voltants de Sant Joan que és quan aquestes herbes estan en el seu moment idoni. A Santa Coloma de Farners, capital de la ratafia,  la Fira de la ratafia se celebra al novembre. Els carrers s'omplen de paradetes de tot tipus, no només amb la beguda sinó també amb tot allò que es pot elaborar a partir d'aquesta: coca, magdalenes, confitures, infusions, cerveses .. Jo he de reconèixer que la ratafia m'agrada més per cuinar que no pas per prendre-me-la beguda. Els restaurants ofereixen també un menú basat en la cuina d'aquesta especialitat de la qual hi ha moltes receptes i algunes de ben antigues. També es fan tallers per aprendre a fabricar la popular beguda de qui tothom creu tenir la millor recepta. 
Ah i no podeu marxar de Santa Coloma sense tastar les seves famoses galetes, les galetes Trias

La fira de la ratafia és una bona opció per descobrir aquest licor tan nostre

"Un massa ardent xarop
d'herbes de juny em vas posar a la copa
del comiat, que em vaig quedar morint
de set de tornar a veure't"
Joan Vinyoli


Desembre, fira del Gall a Vilafranca del Penedès
La Fira del Gall se celebra als voltants de Nadal, per la festivitat de Sant Tomàs, a la capital de l'Alt Penedès. Es tracta d'una fira amb més de 350 anys d'història,  que vol donar a conèixer la varietat del gall negre del Penedès. La fira consta d'un mercat d'aus i exposició, un concurs, un celler amb botiga i degustació de vins amb DO Penedès, un espai gastronòmic de cuina d'aviram on es pot tastar el gall negre de la comarca i una fira d'artesania. Un trenet recorre els diferents espais de la fira.
No us oblideu de provar les famoses catànies, dolç típic de la comarca. 


Molt recomanable l'espai gastronòmic de cuina d'aviram o no falten les famoses catànies


"M'he guanyat cada lloança
cada crit d'admiració!
Soc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança
jo l'estreno, gall que só.
Josep Carner

Ja us he dit abans que n'hi ha moltíssimes més. Això és només un tast ( mai millor dit). En algunes hi hem estat, d'altres hem sentit a parlar i les tenim pendents i d'altres no coneixem la seva existència i de ben segur que són molt interessants. Deixeu en els vostres comentaris les que vulgueu i ens arribarem a conèixer-les. Ho estem desitjant.

Fotos
Víctor Sanchis

divendres, 10 d’abril de 2020

Hotels singulars

Alguna vegada heu triat un destí a partir d'un hotel que us ha seduït? Nosaltres sí, més d'una vegada ha estat un hotel el detonant de la nostra escapada. En d'altres ocasions no ha sigut així però hem aconseguit allotjar-nos en llocs diferents, únics, que han fet la nostra estada més completa. Aquí us deixo una llista dels hotels més singulars on ens hem allotjat. I us afegeixo una cosa important: tots ells tenen un preu assequible, sempre en relació, és clar, amb el preu mitjà dels llocs on es troben ubicats.

1. The Literary Man hotel. Óbidos. Portugal


The literary man hotel és un dels meus favorits. Ubicat en un antic convent del segle XVIII, les seves altrament cel·les han estat convertides en agradables habitacions. Però el que fa únic aquest hotel és la quantitat de llibres que trobem en totes les seves estances. Més de 50.000 distribuïts arreu de l'espai. La ciutat que l'acull, Óbidos, a 70 Km  de Lisboa, va ser anomenada Ciutat Literària per la Unesco el 2015, el mateix any que Barcelona.
Si voleu més informació de l'hotel i de la ciutat podeu llegir en aquest enllaç el reportatge que em va publicar fa un temps la revista de viatges Magellán


Detall d'una de les estances de l'hotel





Una de les sales d'estar amb la llar de foc. 


L'habitació

"El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho."
Miguel de Cervantes


2. Martin's Patershof. Malines. Bèlgica

El Martin's Patershof abans de ser convertit en un hotel de quatre estrelles era ni més ni menys que una església. L'hotel va ser inaugurat el 2009, deu anys després que els franciscans menors es desfessin de l'edifici, que havien habitat des del segle XIII. Algunes habitacions conserven les columnes de l'antiga església. Nosaltres no vam tenir tanta sort i la nostra habitació era bastant normal. No obstant l'esmorzar se serveix en l'antic refectori dels monjos i tot l'ambient en general té un caire sagrat i místic que convida al silenci i al descans. Està situat al centre de la preciosa ciutat de Malines (Mechelen) a Flandes.

L'antic refectori dels monjos convertit avui en sala d'esmorzars
La façana
La nostra habitació

"I tot sovint, vora un portal d'església, 
hi hauria, acolorit, un mercat de renom
amb botí de la mar, amb present de la terra,
amb molt de tot per a tothom."
                        Josep Carner

3. H2 hotel. Rotterdam. Holanda


En una ciutat plena d'aigua arreu, l'H2 Hotel, un vaixell ancorat al port de Wijnhaven, a Roterdam, semblava el lloc idoni per allotjar-se. I no ens vam penedir.  Per a nosaltres va resultar una experiència fantàstica que repetiríem sense dubte. Encara recordo la vista des de l'habitació, els seus esmorzars de pasqua, amb ous de xocolata i decoració adient a les dates. Un advertiment però per si arribeu de nit: l'entrada als camarots/habitacions té un desnivell, avisat a la porta amb el protocolari Mind the step,  però si arribeu de nit, fosc i no el llegiu (cosa que ens va passar) aterrareu vosaltres i maleta de sobte.


L'hotel
La recepció


L'esmorzar



L'habitació

"Vaixell que dorms en el port
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
I són plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot del'arbre mestre."
                 Tomàs Garcés

4. Fabrica do Chocolate. Viana do Castelo. Portugal

L'hotel Fabrica do Chocolate és el paradís de tots aquells a qui els encanta la xocolata. Té 16 habitacions temàtiques, totes elles diferents amb noms tan suggestius com Willy Wonka, Hansel i Gretel, Chocolate de leite, Chocolate branco (la nostra) o Arcadia (una coneguda xocolateria de Porto) on es van allotjar els nostres amics. Al bufet de l'esmorzar, evidentment no li podia faltar tot tipus de llaminadures de xocolata i  fins i tot una font.  I pel fet d'allotjar-te et conviden a un còctel, de xocolata és clar, i et proporcionen entrada gratuïta al museu que es troba dins del mateix hotel i que és força interessant. Té també una botiga. L'hotel fa tot ell olor a xocolata, gràcies als ambientadors, i els sabons de les habitacions són també de perfum de xocolata i a la tauleta de nit t'espera un regalet ben dolç. Tota una immersió,vaja. Viana do Castelo, a més és una bonica ciutat del nord de Portugal des de la qual pots visitar Braga o Guimaraes, entre d'altres.

La nostra habitació. Les tauletes són preses de xocolata blanca, la paret del fons i el capçal del llit també

Les taules del menjador
El museu
"Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar."
    Miquel Martí i Pol

5. La maison vintage. Carcasone. França

Situada a 20' a peu de la cité medievale i a 5' de l'estació, la Maison vintage és una chambre d'hôtes, amb 5 habitacions, que ens va encantar. El seu propietari, un home encantador que ens va rebre amb una cervesa al jardí mentre ens explicava què podíem fer durant la nostra estada, és un col·leccionista apassionat d'objectes vintage anys 70/80. Les habitacions són molt espaioses i l'esmorzar té tot luxe de detalls. A nosaltres ens va tocar l'habitació del joc del milió. El capçal del llit s'il·luminava com si estiguessis jugant.

La nostra habitació
La sala dels esmorzars
Detall del saló
"A tu, qui
siguis t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema"
     Joan Brossa

6. Altstadwiege hotel. Hamelin. Alemània

Si recórrer els carrer de l'encantadora ciutat de Hamelin és caminar dins el conte dels germans Grimm El flautista de Hamelin, allotjar-te a l'hotel Altstadtwiege és no abandonar el conte durant tota la teva estada. Ubicat al centre de la ciutat, us permetrà recórrer-la a peu sense dificultat. Això sí, abans d'anar penseu que trobareu ratetes arreu.

La nostra habitació
L'esmorzar. Compte amb les rates que no se us el mengin
"A la vora del Weser
hi ha una vila
que patí un gran flagell
rates hi havia.
Eren tantes i tan grans
que els gats fugien
i els pobres vilatans
de fam morien."
El retaule del flautista. Jordi Teixidor

7. Alla rocca dell Innominato. Lecco. Lago di Como. Itàlia

El segon llibre més llegit a Itàlia, després de La Divina Comedia, és la novel·la d'Alessandro Manzoni I promessi Sposi. Nosaltres vam aprofitar una escapada de Setmana Santa al bellíssim Lago di Como per seguir la ruta de la novel·la en una de les poblacions més destacades, Lecco, lloc natal de l'escriptor Alessandro Manzoni i on aquest es va inspirar.  Vam trobar el lloc adequat per allotjar-nos: la casa d'hostes Alla Rocca dell'Innominato una casa de només tres habitacions on es respira el romanticisme de la novel·la per tots els racons: l'Innominato és un dels personatges de la història i la Rocca (castell) o el que queda d'ell es troba molt a la vora d'aquí .Les tres habitacions, que duen els noms dels protagonistes: Renzo (el noi)- on es van allotjar els nostres amics - Lucia (la noia)- la nostra habitació i Agnese ( la mare de la noia) i l'única triple,  tenen l'aire romàntic que caracteritza la novel·la. L'únic inconvenient és que no és un hotel cèntric perquè es troba a uns 3 Km del casc antic de Lecco i sense cotxe és una mica difícil accedir-hi però l'experiència us asseguro que és de deu.

L'habitació Lucia, tan romàntica com la novel·la

Les portes de les habitacions

El menjador. Et pots preparar un te o un cafè quan vulguis
"Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
               bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant"
           Joan Salvat- Papasseit

8. M/S Monika hotel. Estocolm

Estocolm és una ciutat formada per 14 illes, així doncs el lloc més adient per allotjar-se era sense dubte l'aigua. I així ho vam fer, en un petit vaixell, de només 4 habitacions o camarots, amb un encant molt peculiar. El més difícil sense dubte, va ser pujar i baixar les maletes per la petita i estreta escala de fusta però ho vam aconseguir.
El M/S Monika va ser construït l'any 1908 i el 2001 fou reconstruït i adaptat a hotel amb totes les comoditats que el reduït espai permet. I a sobre es troba a només 10' a peu del centre de la ciutat. El personal és encantador i l'esmorzar tot un luxe.



El vaixell hotel
La nostra habitació, amb dues lliteres dobles
El camí cap a la nostra habitació
"Vols venir a la meva barca?
hi ha violetes a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí."
    M. Mercè Marçal

9. Ibis Styles Altstadt Hotel. Bremen. Alemània

Els Ibis Styles, els més alts de la gamma Ibis, solen ser temàtics. D'entre tots els que hem estat l'Ibis Styles Bremen Altstadt ens agrada especialment. Està ambientat en l'espai, tant les habitacions com les zones comunes. És un hotel molt cèntric, ben a la vora de l'encantador barri de Schnoor, i la relació qualitat- preu és excel·lent.

Les habitacions
Els ascensors
El passadís

La sala d'esmorzars



"I tot d'una,
els altres m'endolceixen l'atònita palpebra!
són els astres de sempre de ma pàtria antiga
són els astres de sempre dels meus somnis fidels
les constel·lacions amb sa abraçada amiga
les garbes radiants a l'era dels meus cels."
                         Agustí Bartra

10. Pâo de Açúcar. Porto. Portugal

L'hotel Pâo de Açúcar, situat al centre de Porto es troba en un edifici de l'any 1939 i funciona com a hotel des del 1953. La seva particularitat més destacada és el seu concepte d'hotel vintage. Posseeix més de 500 peces gran part de les quals són joguines, records d'infantesa, algunes d'elles. La col·lecció conté fins i tot cinc autos de xoc que van estar en funcionament fins als anys 80 i amb els que vam xalar de valent.


La col·lecció vintage
Més peces de la col·lecció
Moltes de les peces són joguines, records d'infantesa de la família dels propietaris
L'habitació

"Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants:
aquestes són joguines que hi juguen els infants.
Davant, els ulls encesos que venen d'uns jardins
aquestes són joguines que hi juguen els destins."
                           Josep Carner

Fotos:
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
Carles Diago

dimarts, 24 de març de 2020

Galway. Capital Europea de la Cultura 2020

Ens encanta visitar les Capitals de Cultura Europees. L'any passat vam aconseguir anar a totes dues: Matera (Itàlia) i Plovdiv (Bulgària). I ja havíem començat aquesta aventura a Mons, al 2015. Enguany ho són Rijeka (Croàcia) i Galway (Irlanda) i ja estem pensant en els propers anys que us avanço perquè aneu fent boca: 
2021: Timisoara (Romania) i Elefsina (Grècia)
2022: Kaunas (Lituània) i Esch (Luxemburg)
2023: Veszprém (Hongria)

Us preguntareu per què ens agraden tant. La resposta és simple. És l'oportunitat de conèixer ciutats, algunes de les quals no sabíem ni que existien o no les sabíem ubicar en el mapa,  i de passada les veiem quan llueixen millor ja que totes elles es preparen per a la capitalitat i programen esdeveniments especials.

Aquest febrer, aprofitant un cap de setmana de tres dies hem visitat Galway i l'experiència ha estat de deu. No sols perquè la ciutat és encantadora sinó també perquè es la porta per visitar llocs tan espectaculars de l'illa com ara els penya-segats de Moher.

Galway es troba a la costa oest d'Irlanda. Dista dues hores i mitja de Dublín i la millor manera d'arribar és volant fins en aquest aeroport. Des d'allí teniu dues opcions: llogar un cotxe (recordeu que condueixen per l'esquerra) o agafar un bus que surt de l'aeroport i va directe a la ciutat. Aquesta va ser la nostra tria. El Bus cal reservar-lo amb antelació. El preu és de 15 euros per trajecte.

Capital de la Cultura 2020

Irlanda és terra de llegendes, i a mi les llegendes m'encanten. Així que us n'aniré explicant a mida que us vagi descobrint els secrets de la ciutat. Comencem!

Claddagh

Claddagh és el port de pesca de Galway. És el lloc on el riu de la ciutat, el Corrib, s'uneix a la badia de Galway. La llegenda ens explica que un dels seus habitants, Richard Joyce (com l'escriptor, en James), va haver d'emigrar a l'Índia perquè no tenia treball, amb l'esperança que allà en trobaria i aconseguiria reunir diners per casar-se amb la seva estimada. El vaixell en el qual viatjava fou capturat i Richard va ser venut com esclau a un joier musulmà que li va ensenyar l'ofici. Quan el rei Guillem III va arribar al poder va ordenar que alliberessin els presoners. El joier admirat de la traça d'en Richard li va oferir part de la seva fortuna i la seva filla en matrimoni perquè es quedés. Però l'home volia tornar a casa i casar-se amb la seva estimada per a la qual va dissenyar un anell, l'anell de Claddagh: dues mans que sostenen un cor i una corona que simbolitza l'amor, l'amistat i la fidelitat i té una expressió lligada a ell: "With my hands I give you my heart, and crown it with my love" "Amb les meves mans t'entrego el meu cor coronat amb el meu amor". Maca eh! 
L'anell el trobareu a totes les joieries i botigues de records de la ciutat, a Claddagh, el port, hi heu d'anar. Creueu el pont Wolfe Tone, tindreu unes vistes precioses de la ciutat i la zona val la pena, amb les seves acolorides casetes de pescadors a Long Walk.


L'anell de Claddagh, símbol de la ciutat


Les vistes des de la zona de Claddagh són precioses




Claddagh significa platja pedregosa. Està clar no?

Entreu  a l'església de St Mary, també coneguda com els Dominics. Al costat hi trobareu una gruta dedicada a l'aparició de la Verge a una devota del lloc. 


L'església de St Mary

La gruta
Si seguiu pel carrer de St Mary, Dominik street, arribareu fins a la catedral. 

La Catedral i l'església de St Nicholas

La catedral de Galway és una catedral moderna. Es va començar a construir el 1958. És catòlica i està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i a St Nicolàs. És l'edifici més gran de la ciutat i barreja diferents estils arquitectònics.


La Catedral barreja diferents estils


Interior de la Catedral
En sortir de la Catedral creueu un altre dels ponts emblemàtics: el Salmon Weir - que deu el seu nom al fet que en època de pesca es poden veure saltar els salmons- i arribeu-vos a l'altra església important de la ciutat: St. Nicholas.
Aquesta església duu associada la llegenda que Cristòfol Colom va venir a resar aquí el 1477 abans de sortir a descobrir el nou món. Abans era el lloc on es triava l'alcalde de la ciutat. Avui s'hi fan molts concerts. Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos un cor que estava assajant així que vam fer la visita amb música. I vam tenir també un altre cop de sort: vam anar en dissabte que és el dia que es fa un mercat d'alimentació i artesania a les portes de l'església i ens vam firar i tot. És quasi bé impossible no fer-ho.


L'església de St, Nicholas i el mercat que s'hi fa dissabte a les portes
Interior de l'església on es creu que va resar Colom abans d'anar a Amèrica

Molt a la vora de St Nicholas, a 8 Bowling Green, es troba la casa museu de Nora Barnacle. La Nora fou l'esposa del famós escriptor irlandès James Joyce i la mare dels seus dos fills. Aquesta és la casa familiar que conserva records de la parella i que ens hauria agradat molt visitar però només obre a l'estiu i a més no té un horari fix. Val a dir que des d'un foradet que hi havia a la porta vaig poder fer una foto a l'interior. Alguna cosa és!


Exterior de la casa museu Nora Barnacle



La foto de l'interior que vaig fer a través d'un forat de la porta



La metafoto: la foto de la foto


El castell de Lynch

El castell de Lynch és una de les principals atraccions de Galway. Si espereu veure un castell d'aquells de conte us decebreu una mica. Veureu una façana, molt maca sí, però que en l'actualitat és un banc. Us agradarà més si coneixeu les llegendes que amaga entre les seves pedres. 
 La família Lynch, la propietària del castell, era una de les famílies més conegudes de la ciutat. John de Lynch era l'alcalde. Un dia un representant del rei espanyol va arribar a Galway per establir relacions entre Espanya i Irlanda, contra Anglaterra. En John li va demanar al seu fill, Williams,  que se l'endugués de pubs i el divertís una mica. Williams li va presentar la seva nòvia i el noi s'hi va encapritxar. Així que mentre Willliams bevia i bevia pels pubs, l'espanyol i la nòvia se n'anaren al llit junts. William ho va saber i els va matar. 
El seu pare, com alcalde, no va tenir més remei que aplicar-li la sentència per assassinat: lapidació i mort a la forca. Sembla que el mot linxar prové d'aquesta fosca història. 
La bonica façana del castell de Lynch, avui convertit en un banc


Al bell mig de la façana podeu veure una estàtua d'un mico que porta alguna cosa que no es pot apreciar ben bé que és: és un bebè i també aquesta estàtua té la seva pròpia llegenda:
Una de les cortesanes del castell va conèixer un mariner espanyol. Quan ell va haver de tornar al seu país ella va descobrir que estava embarassada. Ell li va prometre que tornaria i com a senyal de compromís li va regalar un mico. Pocs dies després del naixement del bebè va haver-hi un incendi. Tot i que van fer sortir a tothom, el nen es va quedar dintre i la mare plorava desconsoladament. De sobte es va veure el mico llançant-se per la finestra. Del cop, el mico va morir però van veure que entre els seus braços duia el bebè, que estava viu. Des d'aquell dia els enamorats de Galway es regalen peluixos en forma de mico.


El mico i el bebè
The latin Quarter

El barri llatí és la zona més animada de Galway. Comença a l'Spanish Arch, que és un arc, resta de l'antiga muralla. El seu carrer principal és Shop Street, un carrer que canvia de nom segons el tram: Quai Street, High Street , Shop Street i William Street. En el tram de Quay Street es troba el fish and chips més famós de la ciutat i un dels millors d'Irlanda: el Mc Donaghs. Podeu triar l'opció bar o restaurant. En el primer, compres el teu menú a la barra i t'asseus en una de les llargues taules compartides, mentre que en el restaurant et serveixen a taula. En el tram de William Street us podreu fotografiar amb Oscar Wilde i Eduard Vilde (escriptor estonià coetani de l'anterior) en un monument que Estònia, quan va ingressar a la UE, va regalar a Irlanda. 
El barri està ple de botigues i de pubs. De botigues n'hi ha que són una passada, com les que venen articles de llana que no podreu passar per alt. Entreu també en algun dels pubs que hi trobareu. Us aconsellem The King's Head, un dels històrics. Es troba en un edifici del segle XIII i és un veritable museu amb bon menjar i bon beure.
Expliquen a Galway que l'origen dels pubs irlandesos es deu als vaixells que provenien del sud d'Europa i d'Amèrica i que duien vins i licors. Quan els descarregaven sempre hi havia alguna bota que desapareixia i al vespre es trobaven al costat de l'Spanisch Arch per beure's els contingut de la bota robada. 



El mural d'entrada al Latin Quarter


L'edifici on es troba The King's Head data del segle XIII




Bon menjar i bona cervesa


El fish and chips del Mc Donaghs, el millor de la ciutat, del país, del món?

Les botigues són encantadores. Aquesta de les ovelletes em va enamorar




Les botigues de llana són una passada

L'Spanisch Arch

A prop de l'Spanisch Arch hi ha el Galway City Museum, l'entrada és gratuïta. Nosaltres no el vam visitar però pot ser una bona idea, sobretot si plou,  per conèixer l'origen de la ciutat.
Tot just al davant trobareu la teteria més maca de tot Galway: Cupan Tae, una teteria totalment irlandesa. Feu una pausa, asseieu-vos en una de les seves taules a les quals no els falta detall i preneu-vos un te o una xocolata acompanyats d'algun pastís. És una experiència fantàstica.




Una teteria genuïnament irlandesa
A les taules no els falta detall
Charlie Byrne's Bookshop

A mi les llibreries em perden i és per això que quan trobo alguna tan bonica com aquesta us ho he d'explicar. Al carrer paral·lel a Shop Street,  Middle Street, es troba una de les llibreries amb més encant que he tingut ocasió de veure. (Ja l'he afegida al post de Les meves llibreries favorites). Es tracta de Charlie Byrne's Bookshop. La part exterior, la façana, ja està formada per prestatges plens de llibres i entrar a dins és tenir el plaer de recórrer els seus passadissos que configuren un recorregut laberíntic entre llibres de tota mena. A més t'atenen molt bé i t'aconsellen en la teva tria.
Exterior de la llibreria Charlie Byrne's Bookshop


Interior de la llibreria

Al mateix carrer de la llibreria, Middle Street, a la vorera del davant trobareu una de les millors pizzeries de la ciutat: The Dough Bross. Aquí tastareu les autèntiques pizzes irlandeses. Feu cua per fer la vostra comanda i quan l'hagueu fet us donaran taula i us la duran. 


Les pizzes del Dough Bross
Per creuar des de Shop Street, el carrer comercial, a Middle Street passeu pel carreró Buttermilk Lane que és un dels passatges que jo anomeno amb ànima  perquè tenen un encant indescriptible. 
Un passatge amb ànima
Eyre Square

Eyre Square és la plaça principal de la ciutat. És una plaça força gran de forma rectangular. Deu el seu nom a un dels alcaldes de la ciutat, Edward Eyre, tot i que oficialment consta com a plaça J.F. Kennedy, des de l'any que fou assassinat ja que al 1963 va venir a la ciutat. En un dels costats de la plaça havíem llegit que es trobaven les 14 banderes de les 14 tribus que van fundar la ciutat (els Lynch en van ser una) però només vam veure les 14 astes, de banderes res de res. També trobem la porta Browne, que fou l'entrada d'una casa del segle XVII d'un membre de la família Lynch (estan arreu, aquesta família) i una estàtua de Richard Joyce, el recordeu? el de l'anell de Claddagh. 


Aquest era en Richard Joyce. 
El memorial a J.F. Kennedy que dona el nom oficial a la plaça
La porta Browne
D'excursió als penya-segats de Moher

Els Penya-segats de Moher són el paisatge natural més visitat de l'illa i es troben a només a una hora i mitja de viatge des d'aquí. Són uns vuit quilòmetres de penya-segats alguns dels quals tenen una alçada de més de 200 metres. La visita val 7 euros i comença al Centre de Visitants, molt interessant ja que conté un petit museu interactiu que explica com es van formar i la fauna que els habita. També podreu veure un audiovisual i us podreu fer fotos al photocall. Des d'aquí us esperen uns 750 metres de camins per gaudir d'allò més amb l'extraordinari paisatge. Això sí, abrigueu-vos bé que el vent bufa amb força pràcticament sempre. El punt més alt és la torre O'Brian


Els penya-segats de Moher, més de 8 Km d'un paisatge excepcional


La torre O'Brian, el punt més alt


Mira que ens ho passem bé quan trobem un photocall


I un paisatge tan misteriós com aquest havia de tenir també alguna llegenda, evidentment. Si, és clar, la de la bruixa Mal. Diuen que es va enamorar d'un heroi irlandès que es deia Cu Chulainn i el va perseguir per tots els penya-segats, saltant de l'un a l'altre fins que va caure i es va donar al cap amb una de les roques que diuen que d'ençà de l'accident té la forma del seu cap.


El poble més proper als penya-segats és el petit llogaret de Doolin. Des d'aquí també podeu agafar el ferry per anar a les illes Aran. Això no ho vam fer i per tant no us ho puc explicar. A Doolin hi ha un pub que és de visita obligada, el Gus O'Connor. L'entrada està plena de plaques de policies i bombers de tot el món. El menjar és bo i el servei eficient.        



El Gus O'Connors pub, un bon lloc on menjar prop dels penya-segats


El pub està ple de plaques de diferents cossos de policies i bombers


Bon lloc per fer una parada en el camí

Al costat del pub hi ha una botiga de xocolata on trobareu de tots tipus. amb Guiness, amb Irish coffee, amb Baileys... i estan boníssimes.



La botiga de xocolata 

Per la mateixa zona dels penya-segats, el Burren - mot que significa literalment zona pedregosa - al comtat de Clare,  trobareu altres llocs interessants que bé mereixen una parada:


El dolmen de Poulnabrone

Forma part d'un antic complex funerari de l'època neolítica i es pot visitar gratuïtament. El seu nom significa forat de penes. Sembla ser que als seus peus es van trobar 33 cossos enterrats. El dolmen està envoltat per una corda perquè els molts visitants que rep al cap de l'any no s'acostin a tocar-lo. 


El dolmen de Poulnabrone data de l'època neolítica


El castell de Dunguaire

El castell de Dunguaire es troba a l'entrada del llogaret de Kinvara. Per dins només es pot visitar en temporada alta: d'abril a octubre així que només el vam poder veure per fora.  Els mesos en què és obert també es fan banquets medievals amb literatura i música irlandeses (quina pena que ara no!). Consulteu  l'enllaç per saber-ne les dates. És originari del segle XVI i fou construït per la família del clan Hynes. A inicis del segle passat fou lloc de reunió dels més importants escriptors irlandesos de l'època, 

I aquí també tenim llegenda. Expliquen que el senyor de Dunguaire era molt generós amb els necessitats. Quan va morir, un dels captaires a qui solia ajudar es va acostar a la seva tomba i es va lamentar que ja mai més rebria el seu ajut. Però una mà cadavèrica va eixir de la tomba i va fer caure als seus peus unes quantes monedes d'or. Encara avui en dia hi ha qui afirma que si t'acostes a la tomba del senyor de Dunguaire rebràs també el teu botí.  


El castell de Dunguaire
Els mesos d'hivern només es pot visitar per fora

La catedral de Kilfenora 

L'antiga catedral de Kilfenora és un altre dels llocs interessants que visitar. És coneguda principalment per les altes torres celtes que hi acull. A l'època medieval va ser la seu episcopal del bisbat de Kilfenora. Enguany es troba en ruïnes.
A banda de les creus, cal destacar també alguns caps de bisbes tallats en pedra. 


Detall de la catedral amb un cap de bisbe


Creus celtes

Les ruïnes del'antiga catedral i el cementiri
                                                        

Acabaré amb dos poemes que dues amigues, la Conxita del blog Barcelona en horas de oficina i la Núria Cases,  companya a l'escola, em van proporcionar quan van saber que hi anava. 


"If you ever go across the sea to Ireland,
them maybe at the closing of your day,
you can sit and watch the moon
rise over Claddagh,
and see the sun go down on

Galway Bay"

Galway Bay



Si alguna vegada vas

creuant el mar, cap a Irlanda
potser al final del dia
podràs seure i veure la lluna
sobre Claddagh
i contemplar la posta de sol
a la badia de Galway"




"You know she played the fiddle in an Irish band
but she fell in love with an English man
kissed her on the neck and then I took her by the hand
said, Baby, i just wana dance
with my pretty little Galway girl
you're my pretty little Galway girl"
Galway girl

Saps que ella tocava el violí en una banda irlandesa
però es va enamorar d'un home anglès
li vaig fer un petó al coll i després la vaig agafar de la mà
li vaig dir, estimada només vull ballar
amb la meva preciosa noieta de Galway
tu ets la meva preciosa noieta de Galway.


Els veïns guarneixen les seves cases per a l'ocasió


Les ovelles, una de les meves passions irlandeses

Fotos
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
Carles Diago