INSTAGRAM

diumenge, 6 d’octubre de 2019

El blog fa 10 anys!!!!

Avui és un dia important, el blog fa 10 anys!!💖 


10 anys!!!

Encara que, certament, no ha estat ben bé actiu tots aquests anys, avui 6 d'octubre fa exactament 10 anys que va veure la llum. I ho va fer per aquest motiu tan curiós que ara us explico:
El 6 d'octubre de 2009 va arrencar un curs de la UOC per mitjà de la plataforma Facebook per aprendre a fer un blog de viatges. El curs es deia Viatges 2.0 i a mi, ja apassionada viatgera , em va seduir molt i em vaig apuntar. I justament d'aquí ve el seu nom, era el nom del curs.


Nota de premsa del curs en el que vam participar 45 persones

Després de les pràctiques vaig fer alguna entrada més i podria dir-se que tot seguit em vaig oblidar que existia. Els anys següents, alguna que altra aportació, però poca cosa. Algun any, com el 2013, cap entrada - i no pas per superstició eh .
És a partir del 2017 quan començo a sentir ganes d'explicar els meus viatges, quan començo a fer servir altres blogs com a mitjà per preparar-los i me n'adono que jo també puc aportar coses. Poc després observo que sempre busco el vessant més literari en els meus viatges i que m'agrada investigar la literatura dels llocs on vaig, conèixer els seus autors i seguir les seves passes i decideixo que aquesta és l'orientació que vull donar-li al meu blog. I des del 2017 fins ara el blog està en ple rendiment, amb una mitjana de 14 entrades per any que espero augmentar en anys futurs.

Per molts anys de blog i de viatges.
Salut!!

diumenge, 22 de setembre de 2019

La Patagònia argentina. Les millors activitats per gaudir-la al màxim

La Patagònia és la regió més extensa d'Argentina i un dels més bells paisatges naturals del món. A la Patagònia podeu trobar una mica de tot: glaceres, muntanyes, canals, rius, llacs, illes...que faran del vostre viatge una experiència meravellosa.
Nosaltres vam passar 4 dies a Ushuaia i 3 al Calafate i pensem que és un temps suficient per gaudir dels atractius que ens tenia reservada la regió, tot i que ens hauríem quedat més dies, i tant que sí. De coses per veure no en falten!

Què podeu fer a Ushuaia?

- Navegueu pel Canal Beagle. És una de les millors experiències de les que podreu gaudir a la Tierra del Fuego. Per a mi una de les millor experiències viatgeres que he tingut mai. La navegació pel canal Beagle us durà a la isla Alice, on podreu veure llops marins d'un pèl, la isla de Los Lobos, on habiten els de dos pèls, la isla de los Pájaros on podreu observar els cormorans reials, coloms patagònics o gavines australs. Segons la temporada es poden veure també pingüins i balenes. Podeu baixar en alguna illa. Nosaltres ho vam fer a l'illa de Bridges on vam fer una caminada fins arribar al punt més alt des d'on obtenir unes bones vistes i per observar la flora d'aquí on creix una mena de molsa, força curiosa que no havia vist mai. Aquestes illes estaven habitades pels indis iàmanes fins que els colonitzadors, entre ells Thomas Bridges, que dona nom a l'illa, van arribar i van acabar amb aquests primitius habitants que van anar morint de malalties infeccioses que ells els van dur. El nom Ushuaia prové de la llengua iàmana i vol dir badia fonda. També anireu fins al far des Eclaireurs.
Hi ha moltes empreses que us oferiran aquesta navegació. Nosaltres vam optar per fer-la amb El Che, turismo alternativo i va resultar genial. Es fa amb una barca petita, per a grups de màxim 10 persones, i amb un capità molt professional. Val molt la pena. L'avantatge és que en ser una barca petita es pot acostar molt més a les illes. T'ofereixen begudes calents i un pica-pica amb cervesa artesana. Tot un luxe que no oblidarem mai.

Cormorans reials

Llops marins a l'illa Alice

El far des Eclaireurs
Conversant amb el capità


La flora, força curiosa, de les illes Bridges


Brindant amb cervesa artesana pel canal de Beagle


- Visiteu el Parque Nacional Tierra del Fuego i pugeu al Tren del Fin del Mundo. El Parque Nacional Tierra del Fuego es troba a uns 12 Km d'Ushuaia. L'entrada a l'hivern (entre l'1 de maig i el 30 de setembre) és gratuïta i la resta de la temporada és de 560 pesos, uns 10 euros aprox. Ara bé, durant l'hivern només es troben oberts els camins al voltant de la Bahía de Lapataia. Una de les coses interessants que es pot fer al parc és agafar el Tren del Fin del Mundo. Sí, és una opció una mica turística, ho sé, però és que a mi, encara que no m'agradin massa les turistades (de vegades em venen de gust, eh) agafar un tren a vapor enmig de la neu em sedueix molt. El tren fa una part del recorregut que feien els presos , perillosos i reincidents, per tal d'anar a talar els arbres, amb la fusta dels quals es van haver de construir la seva pròpia presó. Entre tots aquests presos destaco el que anomenaven El Orejudo (tenia unes orelles increïblement grans) en realitat es deia Cayetano Santos Godino; ja que la seva història em va impactar. A principis del segle XX i amb tan sols 8 anys va intentar matar un nen colpejant-lo al cap amb una pedra i amb 15 anys havia assassinat a 4 nens i ho havia intentant amb uns altres tants. Va dir que ho feia per plaer. El seu propi pare va demanar que fos tancat a la presó. I el final de la història? Va morir assassinat pels altres presos per haver matat el gat que tenien com a mascota. 
Pujar al tren no és barat, al voltant dels 30 euros. Això sí, l'interior és còmode i té calefacció i a més inclou una audioguia per anar sentint les històries força morboses del Orejudo i altres presos que hi va dur així com una descripció del paisatge que anireu veient, com ara el riu Pipo, nom que deu a un dels presoners que es va voler escapar i el cadàver del qual fou trobat al costat d'aquest riu.
La millor opció per arribar-vos al Parc són els microbusos privats que surten d'Ushuaia a l'Avenida Maipú amb Juana Fadul. Us porten fins el tren i un cop acabat el viatge us recullen i us duen al Parque, o de tornada a Ushuaia, si voleu. Des del Parque teniu dues hores diferents de recollida, segons el temps que us hi volgueu estar. No hi ha transport públic així que a part d'aquesta opció només queda el taxi, que és força més car.

L'estació del Tren del Fin del Mundo
Cap al tren
El tren

          Compte amb els lladres!!
- Descobriu els llacs Escondido i Fagnano des del mirador de Paso Garibaldi. Des del mirador de Paso Garibaldi ( a 500 metres sobre el mar) en el KM 3086 de la ruta n. 3 es pot observar tot el llac Escondido i part del llac Fagnano, dos llacs d'origen glacial. 


El lago Escondido des de Paso Garibaldi. La foto no és en blanc i negre, és així.


 - Visiteu algun centre hivernal. Els centres hivernals són també una bona opció. Podreu practicar algun esport com ara esquí, moto de neu, trineus de gossos o caminada amb raquetes. Nosaltres vam optar per aquest últim i la veritat és que ens va agradar força i repetirem l'experiència, més a la vora de casa, és clar. Vam visitar Los Llanos del Castor on ens van rebre amb cafè i bunyols i a més vam tastar el cordero fueguino patagònico que estava boníssim.


L'Odín, un husky ja vellet que em va robar el cor
La caminada amb raquetes, tot un descobriment


Cafè i bunyols, quina bona rebuda!

Les motos de neu, un dels esports que podeu practicar a Los Llanos del castor
El Cordero fueguino patagónico. Espectacular
Nosaltres vam contractar una excursió amb Tolkeyen Patagonia que ens incloïa el trasllat a Los Llanos del Castor amb temps per practicar algun esport de neu. Allà vam encarregar el dinar i vam desplaçar-nos fins a pas Garibaldi per veure els llacs i després vam tornar al centre hivernal on ja teníem el dinar preparat. A més vam tenir un plus, com aquells dies s'havia realitzat el Festival Internacional de Esculturas de Nieve, al Complejo Turístico Haruwen, molt a prop, vam poder fer una passejada i gaudir d'aquestes veritables obres d'art. Una sort ja que el festival només dura 4 dies. 


Complejo Turístico Haruwen

Aquesta, la millor per a nosaltres
Però la veritat és que totes eren espectaculars

- Visiteu el Museo Marítimo y del Presidio. Val la pena fer un tomb. Se us posaran els pèls de punta. Aquí va ser on vaig sentir parlar per primer cop de l'Orejudo, de qui després, al Tren del Fin del Mundo vaig tenir més informació. La presó va estar en funcionament des del 1902 al 1947 i va arribar a acollir més de 500 presos. Ara és Monument Històric Nacional. També podreu descobrir tots els naufragis que han tingut lloc per aquestes terres així com les expedicions que s'hi han fet.


Una mica fred, aquest vigilant de la presó
Cada cel·la acull una història, a quina més fosca.

- Feu-vos una foto amb els rètols d'Ushuaia, el nou i l'antic, i aneu a l'Oficina de Turisme a segellar el vostre passaport. Si  heu arribat fins a Ushuaia, heu trepitjat la terra més austral del món, així que això mereix un record per sempre. A l'Oficina de Turisme us posaran uns segells que acreditaran el vostre pas per aquesta terra tan especial. 


Aquest és el rètol nou


Però aquest també és xulo


Jo tenia clar que no marxava sense els meus segells al passaport
- Passegeu pel carrer San Martín, l'artèria principal de la ciutat. Farcit de botigues i restaurants, no deixeu de provar la cranca (centolla) ja sigui sola, en arròs o sopa. Està boníssima i la Merluza negra ( que de negra només té la pell), un altre dels plats típics patagònics. Per escalfar el cos, que el fred apreta, La Laguna Negra és una xocolateria que us temptarà, de ben segur. 


El carrer San Martín

Els restaurants que vam provar són La casa de los MariscosLa Cantina fueguina de Freddy i tots dos ens van agradar força. 
Si voleu tastar les empanades heu d'anar a Un lugar, les millors empanades d'Ushuaia, a destacar les fregides. Això sí, no tenen lloc per menjar-les allà així que haureu de comprar-les i menjar-les al vostre allotjament.


Arròs amb cranca

Què podeu fer a El Calafate? 

- Visiteu el Perito Moreno, evidentment. I és que la gran majoria de la gent que arriba a El Calafate ho fa per visitar aquesta impressionant glacera. El Perito Moreno no és la glacera més gran del món, no, tot i que és més gran que la ciutat de Buenos Aires, tampoc és la més alta. Si és la més visitada és perquè és la més accessible i la més estable. Per accedir us recomano que contracteu una excursió organitzada ja que només hi ha dos autobusos públics al dia. És molt interessant que l'excursió que contracteu inclogui també la navegació, d'una hora més o menys, per davant de la glacera. No podreu para de fer fotos. El punt de vista és força diferent que des de les passarel·les. 
Es troba dins el Parque Nacional de los Glaciares, el més gran d'Argentina, i deu el seu nom a l'explorador Francisco Pascasio Moreno, que va recórrer tota aquesta zona. Això de Perito ve del seu ofici. 
La visita a través de les passarel·les és molt còmoda. Hi ha diversos recorreguts, tots ben senyalitzats perquè cadascú triï el que li vagi millor i així anar observant la famosa glacera des dels diferents costats. De tant en tant sentireu algun estrèpit, com un tro, això vol dir que s'ha després algun tros. Desgraciadament cada vegada és més freqüent.


Aquest va ser el primer contacte amb el Perito Moreno, des d'un mirador on ens va parar el bus
Emoció en grau màxim
Caminant per les passarel·les. Una forma molt còmoda d'observació de la glacera
Amb el vaixell t'hi acostes més i obtens una altra panoràmica
Aquesta foto m'encanta
El miris des d'on el miris, t'impressionarà

Reserva aquí la teva excursió al  Perito Moreno 
- Navegueu pels rius de gel. Aquesta excursió és molt recomanable. Us aconsello també que la contracteu ja que així us passaran a recollir a l'hotel per traslladar-vos a Puerto Banderas des d'on surt el vaixell a les 9h del matí. No hi ha altra opció d'arribar fins al port si no és amb cotxe privat o taxi. 
Navegareu durant 5 hores pel llac Argentí i podreu veure la glacera Upsala, la més gran i l'Spegazzini, la més alta, així com tots els icebergs que s'han anat desprenent.  El vaixell és molt còmode i compta amb servei de bar i de fotògraf per si voleu que us facin les fotos.
Per accedir a la zona d'embarcament també cal pagar l'entrada al Parque Nacional de los Glaciares. Si hi accediu dos dies seguits, com va ser el nostre cas, el segon dia teniu un descompte del 50 per cent. Això sí, heu d'ensenyar l'entrada del dia anterior.


Són molts els icebergs que es desprenen de les dues glaceres, Upsala i Spegazzini


Les imatges són d'una bellesa impressionant

Reserva aquí la teva excursió pels Ríos de Hielo


- Passegeu per l'Avenida del Libertador. L'artèria principal de la ciutat, on trobareu tot tipus de botigues i restaurants. Entreu a la Intendencia del Parque Nacional de los Glaciares, a la mateixa avinguda, tenen un jardí molt ben cuidat on trobareu escultures de personatges relacionats amb el parc com ara Francisco Pascasio Moreno, el perito. 


A la Intendencia del Parque Nacional de los Glaciares
Aquí al Calafate us recomanem molt especialment dos restaurants

Isabel, cocina al disco de arado. És un excel·lent restaurant d'aquest tipus de cuina, molt típica de la zona, que consisteix en cuinar sobre els discos de les arades velles, que en ser de ferro, s'escalfen molt ràpidament i conserven l'escalfor donant al menjar un toc fumat molt especial.


Una ració és per a dues persones
Parrilla Don Pichón. Aquest restaurant, que només obre per sopars, està una mica allunyat del centre però no us heu de preocupar. Demaneu al vostre hotel que us truquin i uns facin la reserva i us vindran a buscar amb una furgoneta i havent sopat, us tornaran a l'hotel. Menjareu d'allò més bé. Aquí vam tastar de nou el cordero patagónico, que no fueguino perquè ja no estàvem a la Tierra del Fuego i és diferent d'aquest ja que les pastures no són les mateixes. Vam provar també la Bondiola, una carn de porc molt tendra. Tot amb la famosa salsa Chimichurri.  I també vam tastar el vi més conegut de la zona, el famós Malbec i sí que ens el vam beure, tot (joc semàntic una mica ximple). Un sopar de luxe

El cordero patagónico i la bondiola

Ens va cridar molt l'atenció que els restaurants d'aquesta zona tenen una sala de jocs infantil, amb piscines de boles i des del menjador, per mitjà d'una càmera, els pares poden controlar què fan els seus fills allà dintre. Ho vam trobar una idea genial.

També us volem recomanar l'hotel on ens vam allotjar, el Michelangelo. És molt cèntric, molt acollidor i el personal és encantador. Sempre atents a què necessites, ens van reservar el restaurant Don Pichón, ens van aconsellar el restaurant Isabel... Ens vam sentir com a casa.


MIchelangelo, un hotel molt acollidor

I la nostra aventura patagònica ha arribat al seu final. Ha valgut molt la pena i l'hem gaudit de valent.

"La Patagònia! És una amant exigent. T'embruixa. És una fetillera! T'atrapa en els seus braços i mai més et deixa anar" En la Patagònia. Bruce Chatwin.

Fotos:

Víctor Sanchis

dijous, 12 de setembre de 2019

Les cascades d'Iguazú

"L'aigua és la força motriu de tota la natura" Leonardo da Vinci

Les cascades d'Iguazú són les més imponents del món juntament amb les del Niàgara a Nord-Amèrica i les Victòria a l'Àfrica. Són de visita obligada si esteu per Argentina. Es localitzen sobre el riu del mateix nom a les províncies de Misiones (Argentina) i Paraná (Brasil). Es poden visitar des de tots dos països i és recomanable fer-ho així ja que la perspectiva és molt diferent. Es diu que Argentina té les cascades i Brasil, el mirador i és ben cert. 
El mot Iguazú prové de la llengua guaraní on Y vol dir aigua i guazú, gran.


Les impressionants cascades d'Iguazú

Les cascades del costat argentí
                                                                                                                                                                  
Des d'Argentina haureu d'arribar fins al Parque Nacional de Iguazú - hi ha autobusos que us duran i tornaran en una mitja hora des de Puerto Iguazú, on es troba la zona hotelera-  i previ pagament de l'entrada, 800 pesos, uns 16 euros que només es poden pagar amb targeta o amb moneda local, accedireu dins del parc. Allà tindreu dues opcions per organitzar-vos la visita. Només entrar trobareu un tren ecològic, anomenat El tren de la Selva, que funciona a gas i per tant no contamina, que us durà directament a visitar la cascada més espectacular: La Garganta del Diablo. En baixar del tren cal caminar aproximadament uns 15/20 minuts, més o menys un quilòmetre, per unes passarel·les molt còmodes que us permetran observar el riu - no deixeu de fixar-vos en els peixos - i altre tipus de fauna que pobla el parc. L'altra opció és no agafar el tren aquí - es formen llargues cues sovint - i caminar una mica més per arribar a l'inici dels dos passejos, l'inferior i el superior. En acabar-los podreu agafar el tren, que té la primera parada a la vora i arribar-vos a la Garganta del Diablo que, en ser la més espectacular, és molt gratificant deixar-la per al final. A més, així, com la gent sol fer-ho a l'inrevés , les podreu gaudir més tranquil·lament.

Entrada al Parque Nacional

El tren de la Selva


Cap a l'estació


Nosaltres vam fer el passeig inferior, el superior no, per falta de temps. Les cascades que es veuen són les mateixes en ambdós passejos però el punt de vista és diferent. Per això us recomano fer-los tots dos si el temps us ho permet. Tot en un sol dia és massa just ja que us quedareu esmaperduts davant la immensitat tot sovint i us costarà avançar.
El punt de partida és el mirador, que recorda un far, i des d'allà és qüestió de caminar seguint les passarel·les per anar trobant els diferents salts. Passareu pel Lanusse, l'Álvar Nuñez cabeza de Vaca, el Dos Hermanas, el Bossetti... Tots ben espectaculars. 

                                                                                                               
No dones abast amb tanta bellesa


Qualsevol punt és bo per veure les cascades
Al circuit superior teniu l'oportunitat d'agafar una barca que us durà fins ben endins de les cascades. Us mullareu molt, moltíssim però deu ser divertit a jutjar pels crits i rialles de la gent que hi anava. Nosaltres no la vam agafar ja que no vam tenir temps de fer el passeig superior.


La barca arriba fins la mateixa cascada


Després dels passejos inferior i superior cal agafar el tren des de l'estació Cataratas fins a l'estació Garganta del Diablo.
Quan arribes a la joia del Parc, la Garganta del Diablo, no pots evitar que et vessi una llagrimeta d'emoció. El que veureu davant dels vostres ulls és indescriptible. A l'espectacle visual se suma l'auditiu ja que els soroll de la caiguda és impactant. La llum del sol li dona diferents tonalitats cromàtiques i fins i tot podreu observar algun que altre arc de Sant Martí.


La impressionant Garganta del Diablo.
De tornada cal caminar de nou el quilòmetre de passarel·les i agafar el tren que us durà de nou a l'entrada del Parque Nacional.

Al llarg del parc trobareu diferents llocs de menjar ràpid on fer un mos.
Quant a les espècies que poblen el parc, la més abundant és el coatí. Alerta amb aquesta animalets. Semblen inofensius i graciosos però no ho són. Si us veuen amb menjar us l'intentaran robar i si cal us esgarraparan o mossegaran. Us poden fer una ferida important. Trobareu rètols informatius per tot el parc que us ho recordaran. També us diran que no els doneu de menjar sota cap concepte. Són molt agressius. Altres animals que hi trobareu, a banda dels peixos - una mena de carpes- són els micos i els falciots, els tucans i les tortugues.




De micos en veureu bastants
                                                     


Idil·li entre tortugues


Fugiu dels coatís, són molt agressius. Aquí ja han aconseguit arrencar a algú el seu menjar
Els tucans amb el seu bec llampant i la seva elegància

Durant cinc dies al mes i coincidint amb la lluna plena, s'organitzen sortides guiades. La sort ens va sorprendre i vam estar a Iguazú pel pleniluni. Vam agafar l'excursió i val a dir que va ser una experiència genial. Hi ha tres torns d'entrada al parc al qual t'has de traslladar pel teu compte- aquells dies hi ha un servei especial d'autobusos per accedir de nit.  Un cop dins i després d'una breu introducció pel part dels guies, s'agafa el tren ecològic fins la darrera parada, la de la Garganta del Diablo. L'espectacle és una passada. Allà pots romandre uns 20 minuts i després et tornen amb el tren fins a l'entrada. 
Trobareu tota la informació i el formulari de reserva en aquest enllaç, Cascades amb lluna plena. Aquesta experiència no es pot fer per lliure, s'ha de contractar. En temporada alta cal fer-ho amb temps si voleu assegurar-vos la plaça ja que no entren massa persones cada dia.

De nit les cascades són màgiques

Les cascades del costat brasiler

Si esteu allotjats a Puerto Iguazú i voleu fer les cascades del costat brasiler us aconsello que agafeu una excursió organitzada. Per què? Us ho explico.
Per creuar fins a la banda brasilera heu de fer el tràmit fronterer. Si agafeu l'autobús de línia, haureu de baixar a la frontera i després esperar el següent. Els argentins no han de baixar ja que en ser membres del MERCOSUR tenen lliure entrada però la resta sí. Si agafeu una excursió organitzada l'autobús us esperarà, evidentment,  i guanyareu molt de temps. A més el guia us acompanyarà a fer els tràmits i això us facilitarà molt les coses. I no sols això sinó que, en creuar la frontera, us canviaran d'autocar i agafareu un de brasiler. Aquests tenen permís d'accés al Parque Natural Foz do Iguaçú i això us estalviarà la cua de l'autobús públic que cal agafar un cop s'hi accedeix al parc ja que la zona de les cascades queda una mica allunyada. L'autocar us deixarà al mateix inici de les passarel·les i després us recollirà allà. El preu de l'entrada és el mateix que al costat argentí i també s'ha de pagar amb targeta o amb reals brasilers.
Aquí, a diferència de la banda argentina, hi ha un sol circuit de poc més d'un quilòmetre amb espectaculars salts com el de Rivaneira o el dels 3 Mosqueteros  i, evidentment la Garganta del Diablo, que des d'aquí té una altra panoràmica. Només cap al final del circuit teniu l'opció de fer unes quantes passarel·les més fins el salt Floriano on us mullareu de valent o saltar-te'l i continuar ¡ directament cap a la zona final on, per mitjà d'un ascensor o per escales arribareu a la sortida. Si no fa fred us aconsello la mullena, val la pena acostar-se als salts i poder-los gaudir de més a la vora.

Les cascades des del cantó brasiler
A mullar-se!!

Les cascades brasileres tenen associada una llegenda, la de Naipi i Taroba. Explica que al començament dels temps al riu Iguazú vivia una horrible serp i que els guaranís que habitaven aquelles terres havien de sacrificar un cop a l'any una donzella i donar-li a la serp que en realitat era un déu.
Un bon dia va arribar al lloc un cacic anomenat Taroba que es va enamorar de la donzella que tocava sacrificar aquell any i que es deia Naipi, així que va mirar de convèncer els ancians de la tribu perquè no fos ella l'escollida per al sacrifici. En no poder evitar-ho va decidir segrestar Naipi i endur-se-la en una barca però el déu serp, enfurismat, es va corbar i va formar les cascades, que els van fer naufragar i desaparèixer per sempre més. No va tenir prou amb això sinó que tement que els joves amants es poguessin trobar en el més-enllà, va decidir transformar la noia en una gran roca i deixar-la per sempre més enmig de les cascades i al noi en una palmera a l'altre cantó del riu perquè no es trobessin mai. Però els dies de sol, l'arc de Sant Martí apareix per fer de pont per unir-los de nou, el pont de l'amor. Se sembla una mica a la nostra llegenda més coneguda, la de Sant Jordi, però amb un final ben diferent. No trobeu?


Els espectaculars arcs de Sant Martí
 Civitatis us ofereix aquesta excursió, la podeu reservar en aquest enllaç

Cascades cantó brasiler

També podeu reservar l'excursió a les del cantó argentí si no voleu agafar el bus de línia - el colectivo - l'anomenen - i preferiu que us vinguin a recollir a l'hotel i us retornin.

Cascades cantó argentí

Des de Puerto Iguazú és interessant que us arribeu al Hito de las Tres Fronteras. Un espai, en la confluència dels rius Iguazú i Paraná, des d'on es veuen els dos països veïns, Brasil i Paraguai, que tenen també el seu Hito. Val la pena viure aquí la posta de sol tot prenent un suc de taronja natural que us vendran en una de les paradetes que hi trobareu. Un moment més de màgia a Iguazú.


Un bon marc per fer fotos



Cadascun dels tres països té un hito amb un monument idèntic amb els colors de la seva bandera


Des de l'Hito argentí es veuen perfectament els altres dos hitos- Brasil i Paraguai-  a l'altre cantó dels rius Iguazú i Paraná. 

Adreces interessants


A Puerto Iguazú ens va agradar molt el restaurant Doña Maria. Aquí vam tastar el famós asado argentino que estava molt bo.
També ens va agradar la gelateria Cremolatti on us recomano moltíssim el gelat de dulce de leche en qualsevol de les seves varietats: amb nous, clàssic...
Per allotjar-vos el més interessant és estar a la vora de la parada del bus que es troba al creuament entre els carrers Córdoba i Misiones. No sols perquè és el que fareu servir per anar a les cascades sinó també perquè és la zona de més marxa, on hi ha els restaurants, bars i gelateries.

A gaudir d'una de les set meravelles naturals del món

Si us cal un hotel a Iguazú podeu reservar-lo des d'aquest enllaç

Booking
Fotos
Víctor Sanchis