dilluns, 20 de març de 2023

París, j t'aime

 París és una de les meves ciutats favorites i no em cansaria mai de tornar-hi. Per això quan al passat Birratour (trobada de bloguers de viatges amb motiu de Fitur) vaig guanyar dos bitllets de tren TGV Inoui per a qualsevol de les seves destinacions, no m'ho vaig pensar dos cops, a París!

Ara feia us anys que no hi anàvem així que teníem ganes de tornar al Louvre, a l'Orangerie i al Jeu de Paume , de passejar per Montmartre i per les ribes del Sena... de milions de coses. Però a més de tot això vam descobrir també racons nous que no teníem ni idea que existien. I això us vull explicar. París sempre ens reservarà alguna sorpresa. París, je t'aime!!

Sorpreses de París (que potser no coneixeu)

1. La galerie Vivienne

La galerie Vivienne és un passatge comercial que data del 1823, declarada monument històric el 1974. Té tres entrades: una pel n. 4 de la rue Petits-Champs, una altra pel n. 5 de la rue de la Banque i la tercera pel n. 6 de la rue Vivienne.

La galeria allotja un preuat tresor. Es tracta de l'antiga llibreria Jousseaume, fundada al 1826, amb llibres vells, rars i també moderns. És una veritable joia i una de les més emblemàtiques llibreries de la ciutat.

La llibreria Jousseaume a la Galerie Vivienne

2. La sala Labrouste

Aquest preciosa sala de lectura ubicada a l'edifici de la Biblioteque National de France, BNF Richelieu, fou construïda al segle XIX i en ella pot consultar-se la col·lecció de llibres i revistes sobre història de l'art i patrimoni, més gran de França.

Tot i que no es pot accedir a la sala sense carnet, sí que es possible arribar fins a la porta i fer fotos o vídeos des d'allà.

Sala Labrouste, la catedral de la lectura

3. El mur des Je t'aime

Al davant de la parada de metro d'Abbesses, a Montmartre, es troba aquest mur on està escrit "T'estimo" en més de 250 llengües diferents, en color blanc sobre rajoles blaves. Es diu el Mur des je t'aime.

T'estimo també esta escrit al mur des Je t'aime

La idea va partir de Frédéric Baron que va demanar a l'artista Claire Kito de posar la seva cal·ligrafia per tal que, a diferència de la majoria dels murs que simbolitzen la separació, aquest esdevingués símbol d'unió, de reconciliació i de pau. Els fragments vermells representen trossos d'un cor trencat com la humanitat que sovint  s'esmicola i el mur pretén tornar a unir.

4. La rue Cremieux

La rue Cremieux és un carrer, prop de la Gare de Lyon, de casetes baixes i acolorides que s'ha convertit en un dels més fotografiats de París.  És realment bonic però la quantitat de gent que el visita cada dia, alguna poc respectuosa, fa que els veïns estiguin molt tips i enfadats. Així que si hi aneu, que sí que val la pena, feu-ho amb respecte, sense fer soroll, ni enfilar-se enlloc, ni tocar res. Nosaltres vam anar un capvespre de pluja i tot i que les fotos no van sortir tan lluïdes com en un dia de sol, no hi vam trobar ningú i vam estar tranquils.

La preciosa rue Cremieux

5. Els bouillons Chartier

Els bouillons, us en parlo en aquesta entrada sobre Lyon d'on són típics, són els restaurants casolans que ofereixen gastronomia feta amb productes de proximitat. A París és fàcil trobar llocs on menjar molt bé, no tan fàcil però que sigui a bon preu. Els bouillons conjuguen les dues coses: menjar de qualitat i a bon preu. De bouillons Chartier n'hi ha tres: el de Montparnasse, el de Gare de l'Est i el de Grands Boulevards.

Bouillon Chartier

Bona relació qualitat preu

Fotos:
Víctor Sanchis

Els meus agraïments a TGV Inoui pels bitllets de tren i per la ràpida i eficaç solució als problemes de les vagues a França.

Podeu llegir més cosetes de París aquí
Trobareu més informació i fotos als destacats i Reels d'Instagram









dijous, 16 de març de 2023

De ruta literària pel Barrio de las Letras a Madrid

 El Barrio de las Letras és un sector del centre de Madrid anomenat així perquè aquí van viure els escriptors més destacats del Segle d'Or espanyol que, a més, donem nom a alguns dels seus carrers. També aquí es trobaven els Corrals de Comèdies més coneguts de l'època.

No és d'estranyar, doncs, que unes amants de la literatura com som la meva amiga i companya de molts viatges M.Clara, i jo volguéssim recorre'l, ben acompanyades, en la nostra darrera escapada a Madrid.

El Teatro Español, un dels edificis destacables del Barrio de las Letras

 Els 8 punts més destacats de la ruta

1. La sociedad Cervantina- Impremta del Quijote

Comencem aquí, a la Sociedad Cervantina la nostra ruta. Es troba al n.87 del carrer d'Atocha, que és un dels que delimita la zona del barri. Aquí es trobava la impremta de Juan de la Cuesta on es va imprimir per primera vegada la primera part de la novel·la Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes, al 1605. En l'actualitat compta amb una rèplica d'aquella impremta que també va donar llum a obres de Lope de Vega, Calderón de la Barca o Tirso de Molina. Es poden fer reserves de visita per a grups en determinats mesos de l'any.

Placa commemorativa a l'entrada de la Sociedad Cervantina

"La libertad, Sancho, és uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra y el mar encubre; por la libertad, así como por la honra, se puede y debe aventurar la vida." Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha


2. Església de San Sebastián

Al mateix carrer d'Atocha, al n.39 es troba aquesta església on van ser batejats, casats i/o acomiadats molts dels escriptors de l'època. Aquí es troba també la tomba de Lope de Vega.

La tomba de Lope de Vega a l'església de San Sebastián

"Creer que un cielo, en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
esto es amor, quien lo probó lo sabe."
 Lope de Vega


3. Carrer de las Huertas

El carrer més animat del barri. Cervantes va viure al n. 16-18 on avui en dia es troba la famosa taberna Alberto. En aquest mateix edifici va escriure alguns capítols de la 2a part del Quijote i de Los trabajos de Persiles y Segismunda i va concloure Viaje al Parnaso. També visqué en aquest carrer Fernández de Moratín. 

El terra està il·lustrat amb fragments literaris.

Fragments coneguts il·lustren el paviment

Aquí es troba també El jardín del Ángel - al costat de la plaça del Ángel- que en l'actualitat és una floristeria però fou un cementiri on estaven enterrats diversos escriptors de l'època.

La floristeria del Jardín del Ángel fou un cementiri on estaven enterrats diversos escriptors

"Los piadosos cielos te paguen, piadoso señor, el bien que me has hecho, que mal se pueden llevar las tristezas del ánimo si no se esfuerzan los descaecimientos del cuerpo." Miguel de Cervantes. Los trabajos de Persiles y Segismunda


4. Plaça Santa Ana

En aquesta plaça es troba el Teatro Español, que abans fou El Corral del Príncipe i també les estàtues dels escriptors Federico García Lorca i Calderón de la Barca. És una plaça animada amb moltes terrassetes, ideal per fer un descans abans de seguir amb la ruta.

Federico García Lorca a la plaça Santa Ana

L'estàtua de Calderón de la Barca a la mateixa plaça

"Qué es la vida? Un frenesí
Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción
y el mayor bien es pequeño
pues todo en la vida es sueño
y los sueños, sueños son."
   Calderon de la Barca. La vida es sueño


5. Carrer de la Cruz amb carrer Espoz y Mina

En aquest creuament es trobava el Teatro de la Cruz, un dels sis Corrales de Comedias que en el segle XVI hi havia a Madrid i on es representaven obres de Lope de Vega o Calderón de la Barca entre d'altres. Fou enderrocat al segle XIX i una placa commemorativa recorda que un dia va ser aquí.

La placa que recorda el Corral de la Cruz


6. Església de San José

És l'església de l'antic convent de San Hermenegildo i aquí va ser on Lope de Vega va celebrar la seva primera missa quan va ser ordenat sacerdot després de la mort de la seva segona esposa Juana de Guardo.

Església de San José

La placa commemorativa

"Hoy que vuelvo con lágrimas a veros,
clavadme vos a vos en vuestro leño
y tendréisme seguro con tres clavos".
     Lope de Vega


7. Carrer del León

En aquest carrer, també anomenat carrer del Mentidero, va viure els seus darrers dies Miguel de Cervantes. Un Mentidero era al Segle d'Or, un lloc on la gent es reunia per parlar de temes diversos i sembla ser que aquí es trobava un dels més coneguts. En aquest carrer, al n. 27, va néixer també el premi Nobel de Literatura Jacinto Benavente i s'ubicaven alguns bars de tertúlies com el del Prado (a la cantonada amb el passeig del Prado) on probablement Gustavo Adolfo Bécquet va escriure les seves famoses Rimas y Leyendas.

Placa al davant de la que fou la darrera casa de Cervantes

8. Carrer Cervantes

Antigament anomenat carrer de Francos, en la cantonada amb el carrer de León és on es trobava la darrera casa de Cervantes, on va morir, i és per això que el nom del carrer es va canviar de Francos a Cervantes.
En el n. 11 d'aquest carrer es troba la Casa Museo Lope de Vega que val molt la pena visitar (cal reserva). Aquí va viure l'insigne escriptor la darrera etapa de la seva vida, des del seu matrimoni amb Juana de Guardo fins a la seva mort. Aquí va escriure alguns dels seus textos més importants, aquí morí el seu fill Carlos Félix, amb només set anys i la seva segona esposa Juana de Guardo en donar a llum a la darrera filla legítima del poeta, Feliciana. El darrer amor de l'escriptor, Marta de Nevares,  morí també aquí cega i dement.
Al 1935,coincidint amb els 300 anys de la mort de Lope, la casa fou oberta al públic com a museu.
En una de les estances de la casa Lope de Vega es va veure obligat a allotjar - per ordre reial- el capità Alatriste.

Casa museo Lope de Vega

Llibres de l'època a la Casa Museo

"Ir y quedarse, y con quedar partirse,
partir sin alma y ir con alma ajena,
oir la dulce voz de una sirena
y no poder, del árbol desasirse."
    Lope de Vega

Fotos:
Víctor Sanchis

Preferiu fer la ruta guiada? Reserveu un Free Tour aquí
Voleu conèixer més coses de Madrid? Llegiu aquesta entrada sobre Madrid.

Trobareu més fotos i informació de Madrid als destacats d'Instagram

dimarts, 28 de febrer de 2023

Ceský Krumlov, la ciutat més bella de Txèquia

 Ceský Krumlov és una ciutat de la Bohèmia meridional que és patrimoni de la Humanitat des de 1992. Està considerada una de les més belles, si no la que més, de tot Txèquia. Es troba a unes dues hores i mitja amb cotxe des de Praga, a unes tres hores amb bus. 

La visita a Ceský Krumlov per a nosaltres justifica el viatge a Praga. La majoria de gent que visita la ciutat ho fa en una excursió d'un dia des de la capital però pensem que Ceský Krumlov es mereix més que un passeig d'unes hores, ja que és molt el que ofereix. Al menys una nit d'estada creiem que és necessària i millor dues. No us sobrarà temps.

Si us arribeu amb transport públic, des de l'aeroport de Praga, Vacláv Havel, heu d'agafar l'autobús n.191 fins al final, l'estació de Na Knícezí des d'on s'agafen els autobusos de Regiojet. Tenen diverses sortides al dia i el preu ronda els 10€ per bitllet.

Ceský Krumlov

Què podem veure a Ceský Krumlov?

1. El castell

El castell d'aquí, com el de Praga, no respon exactament a la imatge que tenim d'un castell sinó que més aviat és un gran complex que inclou el palau i uns 40 edificis, a més de 5 patis. Data del segle XIII i fou construït per la família Rosenberg, la més poderosa de l'indret.

La torre, preciosa, a la qual val la pena pujar, proporciona unes vistes inigualables de la ciutat. El preu de la pujada està inclòs en el del castell.

La torre del castell

Durant el bon temps (d'abril a octubre) es poden visitar també el teatre barroc, els estables i els jardins però a l'hivern, quan hi hem anat nosaltres, només es pot entrar a l'interior del palau i a la torre. 


Un dels patis del castell

Interior del palau

A l'entrada del castell hi ha un fossar amb ossos bruns. El motiu sembla ser que és perquè aquests animals es trobaven a l'escut d'armes de la família Rosenberg, que estarien emparentats amb els Orsini (d'Orsa, ossa) i que hi viurien aquí des del segle XVII. No ens sembla una bona idea sense dubte.

2. Els monestirs

Al costat del castell trobem la zona dels monestirs que comprèn el monestir Minorita i el de les Clarisses, del segle XIV. Només estan oberts els caps de setmana però la visió exterior del conjunt medieval també val la pena.

Monestir Minorita

3. Església de Sant Vito

L'església de Sant Vito presideix la ciutat i la seva torre octogonal és visible des de tots llocs. És d'estil gòtic tardà.
A l'interior té diferents capelles com la de Sant Joan Nepomucè.
L'entrada és gratuïta i obre tots els dies.

Església de Sant Vito

Interior de Sant Vito

4. La porta Budejovice

Es troba al barri de Latran, que és el barri als peus del castell. És l'única porta d'entrada a la ciutat que es conserva. És diferent per la part de dins que per la part exterior.

La porta Budejovice vista des de dins la ciutat

I vista des de fora

5. La plaça Námestí Svornosti

És la plaça principal de la ciutat, on es troba l'Ajuntament i l'oficina d'informació. Al mig hi ha la Columna de la Pesta, amb una Verge, que commemora el final de l'epidèmia que va assolar Europa  al segle XIV.
És una plaça preciosa, envoltada d'edificis que no et cansaries de mirar. Un d'aquests edificis és l'Authentic Cafe, que a més de bonic, és molt acollidor i el lloc ideal per prendre una bona xocolata calenta o un gelat.

La plaça Námestí Svornosti amb l'Ajuntament, Informació i la columna de la Pesta al centre

Els edificis són preciosos. El verd és l'Authentic Cafe

Encara que feia fred vam optar per un gelat

6. Els ponts: Na Plásti i Lazebnicky Most

Al Na Plásti se'l coneix com el pont ocult. És un pont cobert que es va construir per poder sortir del castell salvant la diferència d'alçada de les penyes. Està decorat amb figures diverses i és també un bon mirador des d'on treure bones fotos de la ciutat.

El pont ocult, un element peculiar del paisatge

Està decorat amb estàtues i és un bon mirador

Al Lazebnicky Most se'l coneix com el pont de fusta i és també un lloc excel·lent per fer fotos. 

El pont de fusta sobre el Moldava

7. La Sinagoga

La Sinagoga es troba al sud de la ciutat. Data del segle XX i és d'estil Art Nouveau. Fou tancada pels nazis i després de la 2a guerra va servir de lloc de pregària per als soldats de l'armada americana. Des de 2012 és de nou una sinagoga.

La Sinagoga

8. Els carrers comercials: Latran, Horni i Radnicní

Una de les millors coses que es pot fer per Ceský Krumlov és recórrer sense presses els seus carrers per gaudir dels edificis, les botigues o els restaurants. D'entre tots, els que tenen més botigues i animació són el carrer de Latran, el d'Horni i el carrer Radnicní. Els aparadors són una delícia. La meva botiga favorita, sense dubte, la Ceský Pernik, la botiga més bonica de pa d'espècies que he vist mai. L'elaboren a partir d'una recepta del segle XVI amb unes formes i colors molt atractius. Al carrer Latran es troba també la cerveseria Eggenberg que elabora la cervesa pròpia de la regió.

La millor botiga de pa d'espècies que he vist mai
 

El carrer de Latran, un dels més animats de la ciutat

9. Els museus

Ceský Krumlov està plena de petits museus interessants i és díficil poder-los visitar tots. Tenen un museu de Cera, un de la Tortura, un de Fotografia, un altre de Llegendes, un Regional i fins i tot un de Titelles. Nosaltres volíem visitar l'Egon Schiele Art Centrum, un museu dedicat al pintor Egon Schiele, deixeble de Klimt, però per mala sort ens el vam trobar tancat per canvi d'exposició. 
Caminant vam trobar un museu molt, molt petit però que va resultar una petita joia, el Muzeum Obchodu, museu del Comerç. Té entrada gratuïta i escenifica les botigues d'abans i guarda una col·lecció interessant d'objectes relacionats. Val la pena fer-hi una visita. No us portarà massa temps.

El Museu del Comerç

Escena d'una botiga d'abans al Museu del Comerç

10. El mirador del seminari Zahrada

Tot i que la ciutat està plena de miradors: la torre del castell, els dos ponts...és recomanable fer una parada en aquest. Si veniu de l'estació d'autobusos serà el primer que trobareu abans d'arribar al centre. Es troba en el parc del costat del seminari jesuïta Zahrada i les fotos que fareu des d'aquí ja us començaran a emocionar.

La primera imatge de Ceský Krumlov des del mirador del seminari Zahrada

On menjar a Ceský Krumlov?

Els restaurants de la ciutat, igual que els edificis, els carrers i les botigues, també tenen un encant especial. Nosaltres vam triar aquests i ens van encantar. De ben segur que n'hi ha més que també valen la pena.

Svejk. A Praga ja havíem estat en un restaurant amb aquest nom, que fa referència a un dels llibres més coneguts de la literatura txeca: Les aventures del bon soldat Svejk. Desconec si hi tenen relació un amb l'altre però el cert és que ens va agradar molt aquest coquetó restaurant de menjar tradicional.

L'Svejk, un restaurant amb molt d'encant


U Dwau Maryí, la taverna de les dues Maries. És un lloc encantador, sempre ple de gent per la qual cosa potser us haureu d'esperar una mica. Aquí és el lloc idoni per menjar el plat típic de Ceský Krumlov: el festí bohemi, un plat sorprenent que es cuina amb pollastre, conill o faisà (a la vostra elecció) acompanyats de pernil cuit, pastís de patata, pastís de blat de moro, patates i amanida. Tot un esdeveniment gastronòmic.

El festí bohemi amb faisà


Krcma Satlavske. Un restaurant amb molt de caliu on l'especialitat són les sopes, d'all o de ceba, servides dins d'un pa. Ideal per als dies freds. 

La sopa de ceba


"Jo era rígid i fred. Jo estava estès sobre un precipici; jo era un pont. En un extrem estaven les puntes dels peus; a l'altre, estaven les mans, aferrades; en el fang tou i fràgil vaig clavar les meves dents, fent-me fort. Els faldons de la meva jaqueta flamejaven als meus costats. En la profunditat xiuxiuejava el gelat rierol de les truites. Cap turista s'animava fins aquestes alçades intransitables, el pont no figura encara en cap mapa. Així jo jeia i esperava; havia d'esperar. Tots els ponts que s'hagin construït algun cop, poden deixar de ser ponts sense esfondrar-se."
Frank Kafka

Si voleu anar a Ceský Krumlov en una excursió des de Praga, podeu reservar-la aquí

Si voleu fer un free tour per Ceský Krumlov, el podeu reservar aquí

Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més fotos i informació als destacats d'Instagram

 
























dimecres, 22 de febrer de 2023

Secrets de Madrid

 Recentment hem estat 2 vegades a Madrid: una amb motiu de Fitur i l'altra poc després, ja que de la llista de coses que teníem preparada, amb l'agenda atapeïda de Fitur, ens en van quedar moltes per fer. I qui es pot resistir a anar a Madrid amb les ofertes que l'alta velocitat ofereix? OuigoIryo o Avlo? Que en dues hores i mitja i des de 7€ et porten allà. 

Madrid és una ciutat que no te l'acabes. Té tanta oferta en tots els àmbits!! Cultural, gastronòmica, d’oci... Aquí us deixo només algunes propostes que ens han agradat de les moltíssimes que la ciutat ofereix. Aquests són els meus "secrets":

1. Un mirador

 Hotel Riu plaza España

La terrassa de l'hotel Riu a la cèntrica plaza d'España, s'ha convertit merescudament en el millor mirador de Madrid. Si us hi allotgeu, podreu pujar gratuïtament, si no ho podreu fer també previ pagament de 5€ (fins a les 17h) o 10€ a partir de les 17h i els caps de setmana.

A dalt, a part de les millors vistes, trobareu el 360 Rooftop Sky bar on prendre alguna cosa en tan magnífic entorn que ha estat batejat com el Cel de Madrid. Destaca una passarel·la transparent, no apta per a persones amb vertigen.

La terrassa es troba a les plantes 26 i 27 i cal accedir per la part del darrere, no per l'interior de l'hotel.

Les millors vistes de Madrid


Es troba a les plantes 26 i 27 de l'hotel Riu

2. Dues esglésies

San Antonio de los Alemanes

Aquest ha estat un gran descobriment ja que ni tan sols coneixíem la seva existència. 
Es tracta d'un temple totalment pintat al fresc, d'una gran bellesa. Data de finals del segle XVII. Es troba al creuament dels carrers Puebla i Baja de San Pablo, al barri de Malasaña
Es pot visitar als matins de 10 a 14 i algunes tardes hi ha visita guiada. El preu és de 2,5€.
Val la pena baixar també a la petita cripta on hi ha diverses tombes amb inscripcions força curioses.

Tot el temple està pintat al fresc

Detall de les pintures

A la cripta hi ha diverses tombes amb inscripcions ben curioses


San Manuel i San Benito

Ubicada al carrer Alcalá, just davant del Parque del Retiro, aquest temple d'estil neobizantí, de marbre blanc sosté una majestuosa cúpula de coure vermell. Si la veieu de nit, il·luminada, encara fa més impressió. Val la pena arribar-s'hi. 

De nit, il·luminada, encara és més espectacular


3. Tres Tavernes per anar de tapes

Casa Julio

Casa Julio s'autodefineix com una "tasca castiza, de ambiente animado, conocida por sus croquetas caseras" i així és. Un molt bon lloc per fer un mos, amb bon ambient, bon preu i personal molt amable i evidentment cal tastar les seves croquetes, algunes tan originals con les de botifarró negre i codony o les d'espinacs, panses i gorgonzola. Boníssimes!!
El trobareu al carrer de la Madera, 37

Casa Julio, una molt bona opció

Les croquetes casolanes són el plat estrella de la casa

Bareto

El Bareto, al carrer d'Alcalá és un bon lloc per fer unes tapes en ple centre de la ciutat. Un lloc agradable, un personal molt simpàtic i un excel·lent menjar. Cal tastar la ensaladilla rusa, genial i fer un raconet per a les postres ja que tant el pastís de formatge com el pastís àrab - en el que encara somio- estan espectaculars.

Guardeu gana per a les postres

El Schotis

El trobareu al carrer de la Cava Baja, un dels que té més tavernes de tota la ciutat. El vam descobrir casualment i va ser un encert. El personal és molt, molt agradable i el lloc ben "castizo", com el seu nom indica. Les albergínies amb romesco, espectaculars.

Bones tapes! Les albergínies, de deu.


4. Quatre Restaurants

El perro y la galleta

El perro y la galleta són sis restaurants al centre de Madrid on menjar bé i amb un entorn tranquil sense que la butxaca se'ns ressenti massa. El seu nom prové del fet que accepten gossos (això sí, sempre que siguin educats) i les seves postres estan fetes a partir de galetes. Consulteu a la seva pàgina web les diferents ubicacions. 

El perro y la galleta

Bon menjar a preus raonables


Rosi la Loca

Rosi la loca és com aterrar a Alícia al país de les meravelles en ple centre de Madrid. S'autodefineix com "taberna de tapas y locos" i és un lloc encantador, amb gent encantadora i menjar per gaudir-ne, presentat com si fóssiu dins del conte, amb una vaixella feta especialment per a ells. Això sí, cal reservar amb una mica de temps perquè sempre està ben ple.

Les croquetes: a més de ben presentades, boníssimes

La cerda de Chueca

Aquest restaurant del grup Le Coco té molta cura amb la presentació dels plats i també amb la seva qualitat. En un entorn ben divertit - disruptiu en diuen ells- i també amb una vaixella espectacular, que aviat es podrà comprar al seu web, l'experiència és molt recomanable. A destacar la ensalada rosa, que està boníssima.

Així serveixen la sangria

I així l'amanida

Casa Maravillas

Un dels plats més tradicionals de Madrid es, sense dubte, el seu famós cocido. I si en voleu tastar un de bo, heu d'anar a Taberna Casa Maravillas, al carrer Jorge Juan, al barri de Salamanca. Servit en "tres vuelcos" com en diuen aquí: un per a la sopa, de fideus fins, servida amb "piparres", cigrons, un oli per sucar pa, diví, i una salsa amb tomàquet; un altre per a les verdures i un tercer per a la carn. El local també té molt d'encant.

Cocido madrileño a Casa Maravillas

5. I per últim una Cafeteria

El jardín secreto

El jardín secreto és un d'aquells llocs, on anar a prendre una copa o un batut, que és pura màgia, talment com entrar dins d'un conte de fades. Obren a partir de les 18 hores. El trobareu al carrer del Conde Duque, 2

El jardín secreto

Un bonus track: L'Espacio Wow

L'Espacio Wow és un nou concepte de centre comercial, inaugurat al 2022 a la Gran Via 18 en l'edifici que ocupava l'antic hotel Roma. Les plantes 5 i 6 s'han habilitat com a espai gastronòmic, el Penthouse by Wow. Val la pena entrar a fer un cop d'ull ja que l'espai és molt atractiu amb un disseny molt avantguardista.

El nou centre comercial Wow


"Ya nunca podrá dormirse
porque si Madrid se duerme,
querrá despertarse un día
y el alba no vendrá a verle".
  Rafael Alberti

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps

Trobareu més informació i fotos als destacats d'Instagram