diumenge, 9 de juny del 2024

Xàtiva: tres rutes per descobrir la ciutat

 Xàtiva, al País Valencià, és una ciutat que en ha sorprès molt gratament. Els seus habitants són coneguts com els "socarrats" ja que Felip V els va cremar la ciutat durant la guerra de Secessió. És per això que el retrat d'aquest rei penja cap per avall al Museu de Belles Arts ubicat a la Casa de l'Ensenyança.

Xàtiva apareix ja citada a la Crònica de Jaume I, la primera de les Quatre Grans Cròniques medievals, per la bellesa del seu castell i de les seves hortes.

"Encara no hem vist Xàtiva i la volem veure, i pujant aquell turó elevat que hi ha prop del castell, vam veure des d'allà, la més bella horta que mai a cap vila ni castell haguéssim vist, ja que vam descobrir prop de dues-centes cases de camp, les més belles que trobar poguérem... vam albirar també el castell que de molt noble aspecte domina tota la plana... i el nostre cor s'omplí de goig i d'alegria."



Vista de Xàtiva des del mirador de Bellveret

Us vaig a proposar tres rutes que suposen tres maneres diferents de descobrir la ciutat, totes tres molt interessants: la ruta dels Borja, la ruta de l'aigua i la de Torres, Coves i Llegendes pel Castell.

La Ruta dels Borja

Xàtiva està íntimament lligada a la família Borja, una de les més poderoses del Renaixement, famosa per haver donat dos Papes: Alfons de Borja ( Calixt II ) i Roderic de Borja (Alexandre VI).
La ruta us permetrà descobrir els llocs de la ciutat vinculats amb aquesta noble família. Nosaltres vam tenir l'ocasió de fer-la teatralitzada i ens va encantar. El poeta Ausiàs March i alguns membres de la família Borja : Beatriu, Tecla i el mateix Papa Alexandre VI ens hi van acompanyar.

Comencem la ruta a la Plaça de Sant Pere. Allà es troba l'església de Sant Pere on Roderic de Borja, futur Alexandre VI, fou batejat. Val la pena entrar a admirar el seus bonics retaules gòtics.

Interior de l'església de St Pere

Seguim pel Reial Monestir de Santa Clara que fou fundat per la vídua de l'almirall Roger de Llúria i d'on fou abadessa Beatriu de Borja i que es troba al carrer de Montcada, el més noble de la ciutat ja que està ple de Palaus. Com a curiositat us diré que el nom del carrer prové de la família dels Montcada, una família catalana, concretament del Vallès, que van tenir força influència durant els segles XII i XIII. Josep Pla va quedar ben enamorat d'aquest carrer al qual li dedica un espai en la seva obra Direcció Lisboa.
"Una mica més avall es troba un gran carrer, ample, prodigiós, perfectament empedrat amb peces de pedra, llargues, com a Itàlia. És flanquejat per autèntics palaus d'una bellesa sorprenent, amb jardins interiors d'una gran distinció, elegants. És el carrer Montcada. L'aparició d'aquest carrer és una cosa inoblidable. Jo no conec pas prou les poblacions del regne de València per a fer una qualsevol afirmació, però em sembla que com aquest no n'hi ha d'altre"

Passem també per la casa natal d'Alexandre VI, a la plaça del mateix nom, que va pertànyer a la família durat moltes generacions.

L'abadessa Beatriu de Borja"

La casa natal de Roderic de Boja (Alexandre VI)

Coneixerem també l'església de St Francesc, del segle XIV, on hi ha enterrats diversos membres de la família i l'antic Convent de la Trinitat, amb la seva magnífica portalada flamígera i a costat del qual trobareu la Font de la Trinitat, una de les poques fonts gòtiques que es conserven

Foto de grup davant la portalada del Convent de la Trinitat (foto de l'organització)

Altres punts destacats de la ruta són el retaule de ceràmica de Casa Artigues, fet per iniciativa popular al segle XVIII, que representa ciutadans il·lustres, entre ells els dos Papes Borja, la Col·legiata on hi ha dues figures de bronze també d'ells i on fou batejat Calixt III i a l'interior de la qual podreu trobar diversos objectes relacionats amb la família com la Custòdia Major del Corpus anomenada també Custòdia d'Alexandre VI; el Palau, seu de l'ardiaca, del segle XV, que ostenta els escuts de la casa Borja i el Museu de Belles Arts que allotja la capella que Calixt III feu construir a la Col·legiata i que es va treure d'allà.

La Casa Artigues amb el retaule ceràmic

Una de les figures de bronze de la Col·legiata

La ruta de l'aigua

Aquesta ruta la vam començar a l'hotel Montsant que es troba tot pujant al castell, on ens esperava una sorpresa. L'hotel allotja dins les seves instal·lacions un aljub, dipòsit d'aigua, d'època medieval al que vam poder baixar.

L'aljub del Montsant

Després de la sorpresa ens dirigim al centre de la ciutat per continuar la visita de les "mil fonts" ja que a Xàtiva se la coneix com la ciutat de les mil fonts degut a la quantitat d'aquestes que es poden trobar i que divideixen en tres categories: les reals, les veïnals i les particulars. Mentre que les primeres se sostenien amb diners públics, les segones eren costejades pels propis veïns; les terceres, les particulars es trobaven dins les cases de les famílies més acomodades.

Entre les fonts que vam poder gaudir destacaria la Font reial dels 25 dolls, d'estil neoclàssic, amb un mascaró central i 12 dolls a cada costat.

La font dels 25 dolls. En té 25, en dono fe

La font Reial de la Trinitat, davant de l'antic Convent del que us he parlat a la ruta dels Borja; la font del Lleó, davant de l'Oficina de Turisme; la font Reial dels Peixos, a l'Alvareda; la font de St Francesc, a la plaça del mateix nom; la font d'Aldomar a la plaça Alexandre VI; la font de la plaça Roca o la font de la Bola a la plaça dels Sants Joanes

Font Reial de la Trinitat

Exemple d'una font particular d'una família que amablement ens va ensenyar casa seva

Visitem també en aquesta ruta els safarejos del Jardí del Bes (o del Vers) ja que se'l coneix d'ambdues maneres. Un preciós jardí que fou cedit a la ciutat per Carmen Pérez, l'esposa del filòsof Attilio Bruschetti. El jardí té també un templet modernista del que em vaig enamorar a primera vista.

Els safarejos del Jardí del Bes

El preciós templet modernista

"Verda, verda, verda
al matí es desperta
l'aigua, l'aigua, l'aigua.

Blava, blava, blava
si el ponent besava
l'aigua, l'aigua, l'aigua.

Rosa, verda, malva
quan ja el sol no escalfa
l'aigua, l'aigua, l'aigua".
Raimon


Ruta de Torres, Coves i Llegendes pel Castell

Aquesta ruta, nocturna, us descobrirà el vessant de la muntanya del castell, un entorn privilegiat de la ciutat.
Comencem al Mirador del Bellveret, nom que prové de l'italià belvedere que vol dir bones vistes, i és que les vistes des d'aquí són espectaculars.
Al mirador trobem una escultura anomenada Arc Daurat i que representa dues mans unides, una de les quals sosté una pilota com homenatge a la pilota valenciana, un esport autòcton. 

L'escultura Arc Daurat

Just al costat es troba l'ermita de Sant Josep, dedicada en aquest sant i a santa Bàrbara. Fou construïda gràcies al gremi de Fusters i té una preciosa creu gremial gòtica al seu exterior, just davant la porta per la qual es creu que va entrar a la ciutat Jaume I.
 D'aquí ens arribem a la Torre del Sol, una de les més grans de la muralla i hi pugem. El nostre guia, el Pascual, ens va explicant les llegendes associades. En aquest cas, la de la princesa Fàtiva que fou castigada pel seu pare a viure eternament tancada en aquesta torre per no voler casar-se. 

La Torre del Sol. Anem a buscar la princesa!

Seguim explorant i arribem a la Cova dels Coloms, anomenada així perquè aquí se'n feia cria. Podreu veure un altar amb una Verge, la Verge de la Pau.

La Cova dels Coloms

I acabem l'aventura entrant a l'antiga Nevera, una cava circular on s'emmagatzemava la neu procedent de les caves de la serra de Mariola. Va ser restaurada fa uns anys.

Interior de la Nevera

Aquesta ruta és oferta per D Turisme, així que podeu posar-vos en contacte amb ells si us ve de gust fer-la. Caldrà que hi aneu ben calçats i provistos de llanterna.

"Seràs confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn a la pàtria"
Vicent Andrés Estellés. M'aclame a tu (dedicat a la ciutat de Xàtiva)

Aprofiteu que sou a Xàtiva per gaudir de la seva gastronomia de la que destaco l'arròs al forn. Un bon lloc on tastar-lo és al restaurant Moncho. Us recomanen  també Ca Conxa on a més d'un excel·lent menjar destaco la simpatia de la Conxa, la seva propietària i si voleu fer un pica-pica (ells li diuen una picaeta), arribeu-vos a El puerto de Granà.


         Preparant l'arròs al forn          

Vull agrair a turisme de Xàtiva  la genial acollida que ens van oferir i a C Valenciana Travel Bloggers per haver-nos convidat en aquesta fantàstica celebració d'aniversari.

Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més informació a Instagram



divendres, 24 de maig del 2024

Haro, una escapada a la capital del Rioja

 Haro és la capital de la Rioja Alta i ho és també del vi de Rioja. El seu conegut Barrio de la Estación concentra ben juntetes, una gran quantitat de bodegues. Això unit a la seva gastronomia, el seu patrimoni, el seu paisatge i l'amabilitat de les seves gents la converteix en un destí idoni per a una escapada. A més, s'hi pot arribar amb tren directe des de Barcelona. No és una opció ràpida però sí còmoda i útil tenint en compte que beureu i ja sabeu: si beveu, no conduïu.

Què fer a Haro en 2, 3 dies?

- Gaudiu dels vins al Barrio de la Estación

Contracteu una visita guiada a alguna de les seves bodegues. Aprendreu molt del procés de fabricació del vi, gaudireu dels bonics edificis on estan ubicades, alguns d'ells centenaris, i, per suposat, tastareu els seus millors vins. Podeu llegir aquest article del National Geographic per tenir més informació de cadascuna. Nosaltres ens vam decidir per la CVNE (Compañía Vinícola del Norte de España) perquè tenen una sala construida per Gustave Eiffel i això ens va seduir. La veritat és que la visita va ser genial: la sala Eiffel, una passada, tenen un cementiri d'ampolles molt curiós i els vins estan molt bons.


La sala Eiffel de la CVNE

A més, totes les bodegues tenen el seu propi bar de vins, molt agradables tots, on podreu tastar-los acompanyats d'alguna cosa per menjar. És una molt bona idea per al migdia, no per sopar ja que tots solen tancar cap a les 17h. Les bodegues on vam provar el bar de vins són les Muga - aquí els vam acompanyar amb unes embotits ibèrics boníssims i unes croquetes i les Rioja Alta, amb un paté excel·lent i una empanada casolana, en aquest cas.

Bodegues La Rioja Alta

Bar de vins de les bodegues Muga

El barri de la Estación, paradís dels que ens agrada el vi"

"El vino
Mueve la primavera,
Crece como una planta la alegria,
Caen muros,
Peñascos,
Se cierran los abismos,
Nace el canto."
Pablo Neruda


- Tasteu la seva excel·lent gastronomia 

La gastronomia riojana és per llepar-se els dits i a Haro no hi falten llocs on fer-se un bon homenatge.

El Nublo, amb una estrella Michelin és un restaurant que va més enllà de la gastronomia. És tota una experiència sensitiva. La sensual deessa Nublo us traslladarà a un món de poesia i la brasa serà la principal protagonista de tot allò que tastareu. Visitareu la bodega i la cuina i us sentireu els protagonistes de la història. En marxar, tindreu un record de tot l'equip en forma de poema. A partir de 80€ el menú d'11 plats.

Preparats per a la gran experiència gastronòmica

No és només allò que menges, sinó la presentació, les explicacions...

 
El menú complet


...I la poesia

El Terete també és un clàssic, inaugurat al segle XIX i que ja va per la sisena generació de propietaris, tota una garantia. Aquí l'especialitat és el be regat amb els vins de les seves pròpies bodegues. 

El Terete, un clàssic molt recomanable

I Haro té fins i tot el seu barri gastronòmic, el Barrio de la Herradura, en ple centre, ideal per a una ruta de pintxos i vinets. Comença al carrer de Santo Tomás i segueix per la placeta de Sant Martín i pel carrer de San Martín fent el recorregut la forma de ferradura que li dona nom.

De pintxos per La Herradura

-  Recorregueu el casc antic

La plaza de la Paz és el centre de Haro, amb el seu quiosc central, les lletres d'Haro i el peculiar Ajuntament al·lusiu a la capitalitat del Rioja, la plaça és punt de visita imprescindible. No us perdreu el mural dels Borratxos al costat de l'Ajuntament. També ho és l'església de Santo Tomás amb el retaule més gran de tota la Rioja, i molt recomanables també els diferents palaus com el de los Condes de Haro, el de las Bezaras o el de Bendaña, avui seu de la oficina de turisme.

La plaça de la Paz amb el quiosc , les lletres i l'Ajuntament al fons

Detall de la façana de l'Ajuntament

Els borratxos. Compte no acabeu així

Palau de Bendaña

Església de Santo Tomás

- Visiteu el Museu del Torreón

És un museu d'art contemporani, molt a prop de la plaza de la Paz que es troba en l'únic edifici que queda dempeus de les muralles. L'entrada és gratuïta i a la tercera planta, al torreó, teniu vistes 360 graus.

El museu del Torreón a l'únic edifici conservat de la muralla

- Admireu les vistes des dels miradors

Haro té dos miradors que val la pena visitar: La Atalaya i el Pardo.
El mirador de La Atalaya us proporcionarà unes vistes fantàstiques sobre el Barrio de la Estación, les vinyes, els monts Obanesos i la serralada de Cantàbria. Aquí es troben també unes lletres gegants d'Haro que es poden veure des de diversos punts de la ciutat.
El mirador del Pardo també ofereix bones vistes de l'entorn amb la vall que el riu Ebre forma a frontera amb Navarra.

Les lletres del mirador de La Atalaya

Des del mirador del Pardo

- Arribeu-vos fins a la basílica de Nostra Senyora de la Vega

És un dels principals edificis religiosos de la ciutat. És d'estil barroc, del segle XVII. Està envoltada del jardins del mateix nom que són un bon lloc per passejar, ja que són una de les artèries principals. 

Basílica de Nostra Senyora de la Vega

- Passegeu entre vinyes fins al veí poblet de Briñas

Des del Barrio de la Estación, concretament al costat de les bodegues Roda comença un camí molt interessant que entre vinyes i vorejant el riu Ebre, us durà al proper poblet de Briñas. Una ruta d'aproximadament una hora, només d'anada. Podeu optar per tornar amb bus- no hi ha massa freqüència de pas- o tornar caminant. Penseu que anireu a raure al Barrio de la Estación i les bodegues seran un bon premi al vostre esforç.

La passejada us proporcionarà unes imatges molt relaxants: les vinyes, els camps... Travessareu el pont de Briñas, un pont gòtic que creua el riu Ebre tot formant un meandre.

El bonic paisatge de la ruta

El pont de Briñas

Vorejant el riu Ebre


Les vinyes que ens proporcionaran els bons vins de Rioja

"Plovia a la vinya
i el raïm madur´
de l'aigua es polia i era negre i dur:
Quan el sol sortia
dos gotims diria que eren els teus ulls."
Joan Salvat-Papasseit


- I si teniu temps, escapeu-vos fins a Briones

Briones, a uns deu minuts d'Haro, està considerat el poble més bonic de La Rioja i un dels més bonics d'Espanya. Si hi aneu sense cotxe, com vam fer nosaltres, us podreu arribar amb els busos de l'empresa Jiménez Mobilidad, que surten des de l'estació d'autobusos. No són, ara per ara, un exemple de servei. Vull dir que passen quan i com volen però cal esperar que després d'una conversa amb els responsables de Transportes de la Rioja, millorin una mica el seu servei, al menys que respectin els horaris de pas i , si hi arriben abans s'esperin.
A Briones trobareu la casa més antiga de la Rioja, la Casona, del segle XVI, al carrer Bergareche tocant a la plaça principal, la plaça de España, on a més hi trobareu l'Ajuntament, seu del museu etnogràfic La Casa Encantada i la preciosa església de Nuestra Señora de la Asunción, d'estil gòtic isabelí, amb un retaule major i un orgue barrocs que són una meravella.

La Casona, probablement la casa més antiga de La Rioja

El retaule major de Nuestra Señora de la Asunción

Valen la pena també els palauets que hi trobareu tot passejant com ara el de Quincoces, del segle XVI i el de Gadea, del segle XVIII.

El palau de Gadea

Arribeu-vos també al castell del qual es conserva una part de la torre a la qual podreu pujar per tenir unes bones vistes a la serralada de la Demanda.

Pugeu a la torre, l'únic que queda del castell

Altres llocs interessants són l'ermita del Crist del Remei i el museu Vivanco, de la cultura del vi.

Briones, el poble més bonic de La Rioja?

"Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'unica qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què?  De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui!. Però embriagueu-vos". Charles Baudelaire

Fotos: Víctor Sanchis

Trobareu més fotos i informació a Instagram







dissabte, 11 de maig del 2024

Mallorca, paradís literari

 Mallorca ha estat, és i serà inspiració i refugi de molts escriptors, ja siguin nadius o forans, els seus paisatges idíl·lics han estat la musa principal de les seves obres.

Mallorca té moltes facetes. Jo vaig descobrir primer la Mallorca esbojarrada, als meus setze anys, en viatge de fi d'estudis, després la Mallorca turística, amb vint, en una escapada breu, més tard, la Mallorca familiar, als trenta, amb un fill petit, i enguany la Mallorca cultural i literària. Cap d'elles exclou l'altra. Totes són complementàries, totes us permetran gaudir de la preciosa illa que ja va enamorar Jaume I i no ha deixat d'enamorar a uns i altres des de llavors. Anem a recórrer-la.

"A l'hora que el sol va a pondre's
Mallorca veu l'aimador
que ve dret damunt la barca
els ulls encesos d'amor:
l'illa es torna tota roja
i el cap del rei nimbat d'or"
L'estimada de don Jaume. Joan Maragall


Valldemossa. George Sand i Rubén Darío 

Valldemossa és per a mi un dels llocs més impressionants de l'illa. Presidida per la coneguda cartoixa on feren estada durant uns mesos l'escriptora George Sand i el seu amor, el músic Frédéric Chopin. Sand va deixar constància de la seva experiència en el llibre Un hivern a Mallorca. Però no fou l'única escriptora que hi feu estada, Rubén Darío qui va començar aquí la seva novel·la El oro de Mallorca, que no va acabar, també va tastar la tranquil·litat de la cartoixa.

La cartoixa de Valldemossa

La visita a la cartoixa és molt agradable i inclou un breu concert de piano, també algunes exposicions com una de cartells de Joan Miró. Consulteu aquí horaris i preus.

En aquesta habitació s'hi va estar Rubén Dario

Els jardins de la cartoixa

Valldemossa també té la seva santa. Es tracta de Santa Caterina Thomas, nascuda aquí i molt venerada en tota l'illa. Es pot visitar la seva casa natal al carrer de la Rectoria, el carrer més bonic de tot el poble.

Carrer de la Rectoria, un carrer preciós

A Valldemossa també val la pena que us arribeu al mirador de la Miranda des Lledoners, al final del carrer de Jovellanos. Les vistes de la vall i les muntanyes són excel·lents. I no marxeu sense tastar la famosa coca de patata de la pastisseria Can Molinas

 

Tasteu la coca de patata de Can Molinas

"La muntanya era alegre i la vall encaixonada de Valldemossa s'obria davant nosaltres com un jardí primaveral" George Sand
  
Deià. Robert Graves

L'escriptor anglès Robert Graves va trobar a Mallorca el lloc ideal per viure i la pau i tranquil·litat per escriure la seva més cèlebre novel·la Jo Claudi. Visitar la seva casa, Ca n'Alluny, avui propietat de la fundació Graves i convertida en museu, us endinsarà en la vida i l'obra del conegut escriptor. Trobareu aquí tota la informació. Si hi aneu amb cotxe aparqueu al proper pàrquing de Sa Empeltada.

Una de les estances de la casa

Arribeu-vos també al petit cementiri on l'escriptor reposa en una senzilla tomba i aprofiteu per caminar pels bonics carrers del poble.

La tomba de Graves al cementiri de Deià

"Quan va arribar el meu avi a l'illa - a finals de la dècada dels vint, aconsellat per Gertrude Stein- es va trobar amb un paradís". Llewelyn Graves, net de Robert Graves.

Sóller. Josep Lluís Pons i Gallarza

Sóller és un dels llocs més atractius de l'illa i la seva plaça central, la plaça de la Constitució, es considera la més bonica de Mallorca. Aquí es troba l'església neogòtica de Sant Bartomeu, la façana de la qual fou projectada per Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i el Banc de Sóller. Nosaltres vam arribar en plena festa de la taronja i ens va sorprendre la bonica decoració que vam trobar arreu.

Església de st Bartomeu a la plaça de la Constitució

Passegeu pel carrer de sa Lluna, el carrer més comercial, ple de cases i  palauets interessants com la casa de Sa Lluna, la més antiga de Sóller, al n.50, Ca la Nena, edifici modernista, al n.52, o Can Prohom, una posada del segle XVIII, al n.16. També trobareu aquí Can Prunera, que acull el Museu Modernista.

Ca la Lluna, l'edifici més antic de Sóller

I agafeu el tramvia de Sóller, del 1912, que entre tarongers us durà al port. D'aquests tarongers, precisament, s'enamorà J. Lluís Pons i Gallarza i els immortalitzà en el seu poema Els tarongers de Sóller.

"Passa l'oreig que arriba
tot capdellant les ones
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça

Benhaja l'ombra quieta
dels tarongers de Sóller"
Pons i Gallarza

El tramvia de Sóller, del 1912

Els tarongers són els protagonistes del camí de Sóller al Port

El port de Sóller és un bon lloc per menjar en algun dels seus molt restaurants amb una vista privilegiada. Nosaltres vam triar el restaurant Balear i ens va agradar molt, tant el menjar com el servei.
I de nou al poble aneu a fer un gelat a Sa fàbrica de gelats, el de taronja, com no, és la seva especialitat però tots estan per llepar-se els dits.

Sa Fàbrica de gelats, els millors gelats de l'illa, diuen

Des de Sóller arribeu-vos al proper Fornalutx, considerat un dels pobles més bonics de l'Estat Espanyol. És un llogaret petit que tindreu vist en poc temps però el plaer de recórrer algun dels seus carrers més emblemàtics com el de l'Església, el des Metge Mayol, el del Vent o el de Sant Sebastià, és indescriptible.

El carrer de l'església

Llucmajor. M. Antònia Salvà

La poeta de la Renaixença mallorquina M. Antònia Salvà va viure i morir en aquesta localitat que l'homenatja amb el monument a Sa espigolera que es troba just al davant del Convent de Sant Bonaventura. El monument, inspirat en un poema seu, representa les nenes que anaven darrere els segadors recollint les espigues que els hi queien. 
A la plaça dels Sabaters trobareu també un homenatge en aquest ofici tan popular a l'illa.

Convent de Sant Bonaventura i monument a Sa Espigolera

"Amb plaenta remembrança
he tornat als primers fulls
de ma vida que s'avança:
per trobar-te, oh benaurança!
en tenc prou de cloure els ulls"
M. Antònia Salvà

Santanyí. Blai Bonet

Santanyí és el lloc de naixement del poeta i novel·lista Blai Bonet i allà s'inaugurarà en breu la Casa de la Poesia (sembla que aquest mes de juny). Jo creia que ja seria oberta i no va ser així. No obstant des de fora vaig poder fer algunes fotos. Sempre hi ha d'haver alguna cosa que et faci tornar.

El futur centre de Poesia Blai Bonet

Espòiler. Foto feta des de fora. A veure quan des de dins

"A la mar santanyinera
voluntat d'herba florida!
Sempre vestida de sol
i rames de pi que et miren"
 Blai Bonet

Caminar pels carrers de Santanyí és una molt bona idea, tenen molt d'encant i trobareu, a més, botigues que són una veritable delícia. Aprofiteu per menjar alguna cosa. Nosaltres ho vam fer a Alchemy restaurant i ens va agradar molt, tant el lloc, com el menjar i l'atenció.

Botigues de Santanyí que t'alegren l'ànima

I per si tot això fos poc, a poca distància d'aquí teniu diverses excursions que valen molt la pena: Cala Pi i els fars de Cap Blanc i Ses Salines.

Cala Pi és una de les moltes cales amb encant de l'illa. Fora de temporada és mol tranquil·la. Cal suposar que a l'estiu no ho deu ser tant. Destaco les seves aigües turquesa i el seu entorn presidit per una torre vigia que va servir per controlar l'arribada de pirates.

La torre de Cala Pi

El far de Cap Blanc està ubicat en el cap del mateix nom. Data del 1863. Com a nosaltres els fars ens agraden molt està clar que no podíem deixar passar una escapadeta per gaudir-lo.
 
Far de Cap Blanc

" Si jo fos el mar, eix mar
la barca, com dormiria!
La soledat del meu pal
amb escuma de gavines"
 Blai Bonet

El far de Ses Salines. Des d'aquí es pot albirar l'illa de Cabrera. És un molt bon lloc per gaudir de la posta de sol.

El far de Ses Salines

" I enfila sa carretera des far de Ses Salines
I enfila sa carretera i duu es canet darrere,
darrere"
Antònia Font

Binissalem. Llorenç Villalonga

Ubicat al centre de l'illa, i pertanyent a la província d'Inca, diuen els mallorquins que duu el mot vi ja en el seu nom. I és que Binissalem és terra de vins. Aquí trobareu molts llocs on tastar-lo i fer un mos. Nosaltres ho vam fer al celler Sa Travessa, on a més del vi vam aprofitar per tastar la gastronomia més típica de l'illa: el frit i el tombet
No us perdreu l'espectacular església de Santa Maria de Robines, al davant de la qual trobareu el monument a la verema; i el convent de Santo Domingo.

Monument a la verema

Convent de Santo Domingo
 
A Binissalem va viure, després de casat, el conegut escriptor Llorenç Villalonga i aquí va escriure la seva famosa novel·la Bearn o la Sala de les nines, i la casa, convertida en espai museístic, es pot visitar i és la seu de la fundació Mallorca literària L'espai està molt ben ambientat i ens permet fer-nos una idea molt completa de les vivències de l'escriptor. A més el personal és molt simpàtic i atent i ens van acollir molt bé, a diferència de la Casa Alcover de Palma, de la que ja us en parlaré, i organitzen activitats molt interessants. I per si això fos poc, des de fa un temps tenen en funcionament una biblioteca dedicada a la M. Antònia Oliver, dins la mateixa casa.

Molt interessant la visita a la casa Llorenç Villalonga

La biblioteca Maria Antònia Oliver

"Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que es tracta d'una possessió de muntanya situada prop d'un llogaret d'unes quatre-centes ànimes, que s'anomena també Bearn". Llorenç Villalonga. Bearn o la sala de les nines

Pollença. Miquel Costa i Llobera

Pollença és la ciutat natal del poeta Miquel Costa i Llovera. Visiteu la seva plaça Major amb l'església de la Mare de Déu dels Àngels i demostreu que esteu en forma pujant els 365 esglaons - un per a cada dia de l'any-  del Calvari, per arribar a la petita ermita que hi ha al capdamunt i gaudir de les vistes.

Val la pena l'esforç de pujar els 365 graons del Calvari

Després arribeu-vos al Mirador des Colomer, al Km 13 de la carretera cap a Formentor, i admireu el paisatge que tant agradava al poeta, autor del Pi del Formentor. Des d'aquest mirador, de més de 200 metres d'alçada, hi ha unes impressionants vistes de la serra de Tramuntana i de l'illot del Colomer. Segur que també us inspirarà.

Dalt del mirador des Colomer

Aquestes vistes i aquest mar inspiren, oi?

"Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger.
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera
com un gegant guerrer"
Miquel Costa i Llobera. El pi de Formentor

Palma. Joan Alcover

I arribem al final amb la capital de l'illa, la bellíssima Palma, sempre en constant moviment, sempre plena de gent que va i ve. Evidentment que si som a Palma no ens podem perdre la seva catedral, el palau de l'Almudaina, el castell de Bellver... però Palma és molt més que això. Us contaré els meus secrets, els que em van enamorar i que us recomano a més de les visites més clàssiques:

- Aneu al Caixa Fòrum Palma i visiteu l'exposició permanent El jardí d'Anglada Camarasa, una veritable joieta. Aprofiteu també per veure el documental sobre el modernisme mallorquí que hi projecten.

Un dels quadres d'Anglada Camarasa

- Visiteu la llibreria La biblioteca de Babel, una de les 20 millors llibreries del món segons el diari Times. Una meravella!

La Biblioteca de Babel. Una preciosa llibreria

- Recorregueu el carrer Savellà admirant els seus fantàstics palauets amb preciosos patis com Son Vivot (n.4),  cal Catlar del Llorer (n.15).

Can Catlar de Llorer

- Feu una ensaïmada a Ca'n Joan de S'Aigó, fundada al 1700. Tot i que tenen 2 locals més, el del carrer Sanç, el primer, és el més emblemàtic. Tot un plaer diví.

L'emblemàtica Ca'n Juan de S'Aigó

- Camineu pel barri antic tot fixant-vos en els establiments centenaris, que són veritables meravelles. Per exemple el Fornet de la Soca o Forn del Teatre.

M'enamoren aquestes botigues

A Palma va néixer i viure el gran poeta Joan Alcover, autor del poema Desolació escrit amb tota l'amargor de la pèrdua de quatre fills i dues esposes i de La Balanguera, himne de Mallorca.
Ca N'Alcover, espai de cultura, la casa museu del poeta, podreu aprofundir en ell i la seva obra. Sempre que no tingueu la mala sort que vam tenir nosaltres, ja que quan hi vam anar només hi havia l'individu amargat del bar, que ens va fer fora. No obstant vaig ser a temps de veure una mica l'espai fer alguna foto.

Ca N'Alcover, espai de cultura

"De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila
de la vellura qui se'n va.
La balanguera fila, fila
La balanguera filarà
Joan Alcover. La Balanguera 


Vull agrair especialment al Sebastià Portell el fet d'haver-me inspirat aquest recorregut literari tan fantàstic gràcies a la seva obra Paradisos suportables.

Fotos:
Víctor Sanchis

- També us pot interessar Formentera, la volta a l'illa en un dia

Excursions que us poden ser útils: