Carcassona, una joia medieval al sud de França

 Carcassona, ubicada a  Occitània, al departament francès de l'Aude, és una ciutat fortificada medieval que fou restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc i catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1997.

La seva proximitat amb Catalunya juntament amb els seus molts atractius, la converteixen en un indret molt interessant per fer una escapada de cap de setmana. A Carcassona us podeu arribar amb cotxe, o amb tren - TGV InOui-  en poc més de 3 hores. Si opteu per aquesta darrera opció haureu de baixar a Narbona i allà agafar un rodalies fins a Carcassona.

 Carcassona està dividida pel riu Aude en dues parts diferenciades, la Ciutat Baixa o Bastide de St Louis i la Ciutat Alta coneguda com La Cité i envoltada de muralles medievals.

Anem a entrar a la Cité. M'hi acompanyeu?

Entrarem per la porta Narbonaise, així abans de tot saludarem la Dame Carcàs, de qui la ciutat pren el nom i al voltant de la qual trobem una llegenda que ens explica que durant l'ocupació sarraïna, Carlemany va assetjar la ciutat i va matar el rei sarraí Ballak. L'esposa d'aquest, Dame Carcàs, va haver d'intervenir per salvar el seu poble d'aquell setge que ja durava cinc anys i els estava matant de fam. Només els quedava un porquet i una mesura de blat i Dame Carcàs va decidir emprar aquell blat per engreixar el porquet. Després el llançà a l'altre cantó de la muralla. En tocar terra el porquet va esclatar i dels seu ventre en sortí una bona quantitat de blat. Carlemany, veient això, pensà que encara els quedava prou blat per engreixar porcs i que els cinc anys de setge havien estat inútils i va signar la pau. Dame Carcàs havia guanyat i va fer sonar les trompetes "Carcas sonne" I ja tenim nom per a la ciutat! 

Observeu bé la porta, amb les seves dues torres i el pont llevadís, un conjunt espectacular.

No oblideu saludar la Dame Carcàs a la Porta Narbonaise

Un cop dins ens dirigirem al Castell Comtal. Si l'entrada a la ciutat és gratuïta, per entrar al castell sí que haureu de pagar entrada. Fou la residència dels vescomtes de Trencavel que el van convertir en el símbol del seu poder feudal. Podreu visitar el Museu, pujar a les torres i recórrer la muralla. No us oblideu de les Lices, l'espai situat entre les dues muralles. Recórrer-les us permetrà admirar tots els detalls de la muralla i tenir bones vistes de la Ciutat Baixa i de les muntanyes de l'entorn.

El castell Comtal

"Ciutat de Carcassona

del comte Trencavel

ciutat de Carcassona

tornaran los aucels.

Que cantaran com canta lo vent

que cantaran dins la lenga del Cerç

serà un cant d'omes lliures

un cant d'omes valents

serà un cant d'omes lliures

dins al lenga del Cerç".

Martí Claude. Carcassona

En sortir del castell ens arribarem a la basílica de St Nazaire i St Celse, l'església catòlica de la Cité, construïda entre els segles XI i XIV. Fou catedral fins que es va cedir aquest privilegi a Sant Miquel que es troba a la Bastida de St Louis. Ens fixarem primer en el seu exterior on observarem l'harmònica  convivència d'estils entre el romànic del campanar i el gòtic de l'absis i el rosetó central. Admirarem l'espectacularitat de les seves gàrgoles i les columnes amb capitells decorats amb motius florals i animals.  Després el seu interior ens deixarà bocabadats. Els vitralls són una meravella.

Basílica de St Nazaire i St Celse

Arriba l'hora de recórrer els carrers de la Cité, plens de botigues, restaurants i amb molt d'ambient .Cal destacar les seves places: la Place du Château, la place Marcou, la de Petit Puis, la de Grand Puis - en aquestes es troben els dos pous (puis) de la ciutat-  o la Place St Jean, totes elles plenes de llocs on menjar o prendre alguna cosa. En aquesta darrera, la place St Jean us aconsellem arribar-vos a l'hora de la posta de sol ja que és un molt bon lloc per gaudir d'aquest moment màgic. Trepitgeu les pedres mil·lenàries sense oblidar-vos d'aixecar el cap per admirar les boniques cases de pedra amb tramat de fusta.

Posta de sol des de la place St Jean

El pou de la place du Grand Puis

"Els estrets carrerons de la Cité estaven inundats de venedors ambulants, comerciants, animals, soldats, ferrers, joglars, esposes de cònsols amb les seves donzelles i predicadors (...) A la fi va albirar el familiar contorn de la torre Major, seguida de la torre de les Casernes i les torres bessones de la porta de l'est, a mida que es desvetllava al seu davant la figura completa del Castell Comtal."  Kate Mosse. El laberint

Hora de menjar alguna cosa? La Cité està plena de restaurants on fer un mos. Nosaltres en vam tastar dos i us els recomanem: El primer L'hostal des trobadours . Una apassionada de la literatura medieval no podia trobar un local amb un nom més adient. A més de sopar molt bé vam gaudir de música en directe. No es pot demanar més. El segon, Le Trauquet on vam provar la cassoulet, el plat típic d'aquí fet amb mongetes blanques i carns variades. Prosper Montagné, cèlebre xef francès, va dir d'aquest plat : "La Cassoulet és el Déu de la cuina occitana. Déu pare la cassoulet de Castelnaudary, Déu fill la de Carcassona i l'Esperit Sant la de Toulouse"

Imprescindible tastar la cassoulet

A l'hora d'allotjar-vos són moltes les ofertes hoteleres que hi trobareu. Nosaltres aquest cop ens hem allotjat a l'Hotel Le Donjon que està dins la Cité. Tot un luxe allotjar-se dins i poder gaudir d'un capvespre, quan els grups de visitants l'abandonen, ple de calma i tranquil·litat, gairebé per a nosaltres sols.

Consell: Passeu-vos per l'Oficina de Turisme, tot just creueu la Porta Narbonaise i gaudiu de la realitat virtual que us oferiran on descobrireu la història i secrets de la ciutat.

 Anem a sortir per la Porta de l'Aude, l'oposada a la que hem entrat i travessarem el riu pel Pont Vieux des del qual tindrem una preciosa vista de tot el conjunt de la Cité.

La Cité des del Pont Vieux

Vint minuts al nord-oest de Carcassona es troba Montolieu, poble del llibre i de les Arts. Dels nou Village du Livre (poble de llibres) que hi ha al país aquest és l'únic del sud de França. Evidentment no ens el podíem perdre.

Trobareu 14 llibreries i un Museu des Arts et Métiers du Llibre i el Museu Cérès Franco, una antiga bodega, coperativa vinícola, convertida en galeria d'art. També podeu visitar els tallers dels artesans i la imponent església de St André. Caminar pels seus carrers empedrats, plens de llibreries i botigues diverses i amb moltes al·lusions literàries és tot un plaer.

Una de les moltes llibreries de Montolieu

Trobareu referències literàries arreu

A Montolieu us recomanem molt el restaurant Chapters (el mot sempre en referència al món dels llibres) Tenen un menú amb una bona relació qualitat-preu i el porta una parella - ell cuina i ella és a la sala- molt simpàtics. És petit, així que millor reservar o anar ben d'hora.

El Chapters enmig dels bonics carrerons de Montolieu

A poca distància d'aquí es troba el poble de Brousses- et- Villaret on podeu visitar un molí de paper, el darrer en funcionament a Occitània, que data del segle XVIII. Ubicat a la vora del riu Dure, al bell mig de la Muntanya Negra, podreu conèixer els secrets de la fabricació artesana de paper i provar de fer-ne un full que us podreu endur a casa. Tota una experiència per acabar de completar un dia ben literari.

Quiosc de llibres a Brousses-et-Villaret

"Joyeux dité

celle de Carcassone

hivern comme été

enfants et grands personnes

ils vont danser l'bebop"

Jacques Trenet. La cité de Carcassone

Agraïments a Carcassonne Tourisme i especialment a la Sarah Seguy per la seva amabilitat i per haver-nos descobert tant sobre la ciutat i la seva literatura. 

Fotos:
Víctor Sanchis

Més informació i fotos a Instagram

Linha do Douro, una de les rutes amb tren més boniques del món

 Portugal és un dels països als que m'agrada anar tot sovint i descobrir ciutats i paisatges nous. Els trens també són una de les meves debilitats, així que descobrir aquesta línia que uneix Porto amb la Vall del Douro va ser el detonant d'aquesta escapada per terres portugueses regades pel Duero.

La Linha do Douro es va crear a finals del segle XIX amb la finalitat d'unir Porto amb la zona agrícola, gran productora de vins i també connectar-lo amb Espanya i la resta d'Europa. El seu principal atractiu és que transcorre paral·lela al riu Duero des de Regua fins a Pocinho, uns 160 Km, travessant la zona de l'Alto Douro Vinhateiro, Patrimoni de la Humanitat. 

Entre juny i octubre surt de l'estació de São Bento, a Porto, un tren històric per fer aquesta ruta però si no viatgeu en aquestes dates, com és el nostre cas, no us preocupeu, des de Regua podreu agafar-lo tot l'any. El tram entre Regua i Pinhão és el més impressionant de tots i aquest és el que vam fer nosaltres. Això sí, no tingueu pressa, és un trajecte lent on el que compta és gaudir del viatge en si mateix i del paisatge espectacular, Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural. Aquestes mateixes poblacions: Peso de Regua i Pinhão són les que més val la pena visitar. Per això la meva recomanació és que feu nit en alguna d'elles.

L'impressionant paisatge de la Vall del Douro Vinhateiro

Peso de Regua

El paisatge que el riu ens proporciona al seu pas per Regua és impressionant i la facilitat de comunicació amb Lamego i els altres municipis de la Vall del Douro fan que sigui la meva opció favorita a l'hora de fer nit en aquesta zona. Els nostres consells per a Regua:

- Recorregueu a peu o amb bicicleta els 2 Km de l'Ecopista Ribeirinha, el camí paral·lel al riu que ens proporciona un paisatge espectacular. També és un bon lloc per veure la posta de sol o per seure a prendre un bon vi amb algun dels increïbles pastissos que hi trobareu (això ho vam fer, per suposat). Acabeu pujant el pont de vianants des d'on obtindreu fantàstiques fotos.

Els ponts i el riu des de l'Ecopista

- Visiteu el Museu do Douro, molt interessant per saber més sobre la construcció del tren, la fabricació del vi i la regió en general. Acabeu la visita prenent una copa a la seva terrassa amb vistes al riu. Consulteu aquí els horaris i preus Museu do Douro

Museu do Douro

- Entreu a la Casa do Douro, construïda amb granit i marbre. Val la pena entrar per admirar els preciosos vitralls de l'artista António Lino.

Un dels vitralls de la Casa do Douro

- Feu la ruta de les esglésies, de les que destacaríem la Igreja matriz, construïda en honor a la seva patrona Nossa Senhora das Neves i que conté al seu interior el panell de l'Últim sopar de Pedro Alexandrino de Carvalho que nosaltres no vam aconseguir veure ja que obre només una hora al dia, durant la missa; la Capela do Cruceiro, amb dues grans estàtues de soldats romans i la Capela de les Sete Esquinas molt original donada la seva planta de forma hexagonal.

 

Igreja Matriz

Capela do Cruceiro

Capela das Sete Esquinas

- Arribeu-vos a la rua Jose Vasques Osório on trobareu tot un seguit de restaurants on menjar alguna cosa i tastar els famosos vins de la zona. Nosaltres vam fer-ho al Locomotiva Wine and Gourmet i al Gato Preto i els dos ens van agradar molt tant el menjar com el servei.

Taula de formatges i embotits del Gato Preto

Ens vam allotjar a l'Império Hotel, molt ben ubicat, al costat de l'estació i davant del riu i amb una relació qualitat preu molt bona.

Des de Regua vam agafar el tren fins a Pinhão.

Preparades per recórrer un dels trams de tren més bonics

"Tú, viejo Duero sonríes

entre tus barbas de plata,

moliendo con tus romances

las cosechas mal logradas.

Y entre los santos de piedra

y los álamos de magia

pasas llevando en tus ondas

palabras de amor, palabras".

Romance del Duero. Gerardo Diego

Pinhão

Un dels indrets més espectaculars de la zona del Douro Vinhateiro i sense dubte amb l'estació més bonica de tota la línia . Els nostres imprescindibles.

- Visiteu l'estació, amb més de 3000 rajoles distribuïdes en 24 panells. Tots ells fan referència a la producció de vi des de la verema o el trepitjat de raïm fins a l'embotellatge i comercialització. 

Estació de Pinhão

- Feu un passeig amb rabelo, l'embarcació típica emprada per transportar els vins fins a Vilanova de Gaia abans de la construcció del ferrocarril. Trieu entre el d'una hora o el de dues i gaudiu del paisatge que anireu veient mentre navegueu.

Gaudint del passeig amb vaixell

- Admireu el pont d'Eiffel, un dels tres que l'arquitecte francès va construir a Portugal, els altres dos són el de Maria Pia a Porto i el de Viana do Castelo.

Pont Eiffel

- Visiteu alguna de les seves bodegues per tastar els famosos vins. Nosaltres vam visitar la Quinta da Foz. Vam fer un recorregut per conèixer la producció i vam tastar deu vins, 5 del Douro, vins de taula, i 5 de Porto, dolços, que ens van agradar molt. 

Quinta da Foz

Tastem 10 vins diferents

Arribeu-vos fins al mirador del Casal dos Loivos. Nosaltres vam anar amb taxi, ja que queda a més d'una hora de distància a peu i l'anada, la tornada més el temps que es va esperar allà mentre fèiem les fotos, ens va costar 17€, totes sis. Les vistes valen moltíssim la pena.

Mirador del Casal dos Loivos

"Déjame saciar mis ansias

que yo también soy del Douro

y bebo sus limpias aguas"

Río Duero. Manuel García Romero. 

A Pinhão no us podem recomanar cap restaurant ja que vam tenir força mala sort amb ells. O estaven plens, o els hi mancava personal i ens deien que trigarien molt així que vam acabar fent un entrepà en un bar per tal d'arribar a l'hora al tast de vins que havíem contractat.

Lamego

Al bell mig de l'Alto Douro Vinhateiro es troba aquesta ciutat històrica amb diversos atractius que val la pena descobrir. Està a uns quinze minuts amb bus de Peso de Regua per la qual cosa esdevé una escapada fàcil d'un dia en el recorregut per la zona.

Què podeu veure a Lamego?

- El Monestir de Nossa Senhora dos Remédios. Sense dubte el principal atractiu de la ciutat. Una impressionat escala barroca de gairebé 700 graons, que surt de l'avinguda Alfredo de Sousa, ens conduirà en aquest preciós monestir, centre de pelegrinatge de Portugal. Mentre pugeu o baixeu a cada replà trobareu elements interessants com estàtues, fonts o murals de rajoles, així que preneu-vos-ho amb calma i dediqueu una bona estona a la visita.

Nossa Senhora dos Remédios

-  La Sè (catedral). D'estil gòtic i dedicada a Santa Maria i Sant Sebastià. Del seu interior val la pena observar els bells sostres pintats i el claustre renaixentista. Es troba a l'altre extrem de la mateixa avinguda del monestir, Alfredo de Sousa.

Catedral de Lamego

El bonic claustre

- El teatre Ribeiro Conceição, edificat en el lloc on hi havia hagut un hospital que fou destruït pel foc, aquest teatre, construït a inicis del segle XX conserva la façana original del segle XVII.

Teatre de Lamego

- El museu de Lamego. Es troba just al costat de la catedral, en un antic palau del segle XVIII i és un dels museus més importants de Portugal. Té una important col·lecció d'art religiós i funerari, tapissos i altres obres catalogades com a Tresors Nacionals pel govern.

Museu de Lamego

- La cisterna medieval. Es va construir al mateix temps que la muralla amb la finalitat d'emmagatzemar aigua en la gran sala amb volta de canó de pedra. La cisterna es pot visitar gratuïtament.

La cisterna medieval

- El castell. Es troba a la part més alta de la ciutat. Es va començar a construir al segle XII. Té una única torre de vigilància des d'on s'obtenen bones vistes. Es pot visitar gratuïtament.

La torre del castell de Lamego

- La Porta dos Figos, situada a la muralla, era una de les portes que donava accés a la ciutat. Al costat es troba el Museu Arqueològic. Ambdós, porta i museu formen el Nucli Arqueològic Porta dos Figos.

La Porta dos Figos

Un bon lloc per dinar és el restaurant A Nave, un restaurant senzill freqüentat sobretot pels locals, amb bon menjar a preus molt econòmics.

I evidentment passar al menys un dia a Porto és un imprescindible en aquesta escapada, però això ja serà una altra història.

"Río Duero, río Duero

nadie a acompañarte baja

nadie se detiene a oír

tu eterna estrofa de agua:

Romance del Duero. Gerardo Diego

Nosaltres sí el vam acompanyar i el vam sentir, ben a prop.

El meu agraïment a les meves companyes de viatge: Àurea, Imma, Marta, Rosa i Teresó.

Més informació i fotos a Instagram

Baku, tradició i modernitat

 Bakú, la capital de l'Azerbaidjan és una ciutat moderna però alhora molt vinculada a les seves tradicions i al seu llegat històric. Una ciutat i un país encara molt desconeguts, amb poca afluència turística que val la pena descobrir ara, ja que té molts números de convertir-se en un destí freqüentat, perquè són molts els atractius que posseeix.

Amb una barreja de cultures: russa, musulmana, turca...sense oblidar la seva herència soviètica, amb els seus pous de petroli i la seva reserva de metà que fan que Azerbaidjan sigui conegut també com la Terra del Foc, és  un destí ideal, econòmic i atraient.

La companyia aèria Azerbaijan Airlines té vols directes des de Barcelona a uns preus molt competitius i els hotels a Bakú tenen preus molt assequibles. Així que no us ho penseu molt. Si seguiu llegint veureu que les motivacions per visitar l'Azerbaidjan són moltes. Segur que moltes més de les que pensàveu.

Bakú, la ciutat on tradició i modernitat es donen la mà

La ciutat de Bakú està dividida en dues parts diferenciades: la ciutat vella, dins de les muralles, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i la ciutat fora de les muralles on queda més patent aquesta combinació entre antic i modern.

La ciutat vella, coneguda com Icheri Seheher és el centre històric de Bakú. Envoltada de les muralles, passejar pels seus carrers és submergir-se en la seva història. Bonics edificis (la Casa dels Gats és un d'ells), mesquites, caravanserais - refugis fortificats que oferien allotjament als pelegrins i els seus animals- palaus, botigues, restaurants, museus, galeries d'art... és el que trobareu durant la vostra visita

Un dels bonics edificis que trobareu a Icheri Seheher

La Casa dels Gats

Quins són els imprescindibles de Icheri Seheher, la ciutat Vella?

- El palau dels Xirvanxàs

Era el lloc on vivien els Xirvanxàs, la dinastia que va governar el país durant més de 700 anys. A més de l'edifici central, trobareu el Divankhana, un annex que servia de sala de recepcions; una mesquita, el mausoleu reial i uns banys. Al llarg del recorregut trobareu també diferents exposicions d'objectes de l'època.

Palau dels Xirxanxàs

- La torre de la Donzella

Se la coneix com a Giz Galasi i és una de les torres que formaven part de la muralla medieval. Té associada una llegenda amb versions diferents que explicaria el seu nom. Sembla que aquí va estar tancada una donzella, per a alguns la filla del Khan, per a d'altres, la germana, que s'hauria llançat des de dalt per fugir de l'empresonament. Es pot visitar i hi ha una entrada combinada amb el palau dels Xirvanxàs.

La Torre de la Donzella

- La mesquita Juma

Construïda al segle XII, l'element més destacable és la seva cúpula cònica sostinguda per quatre pilars centrals. És un dels llocs de culte més antics i significatius de la ciutat.

Mesquita Juma

- El Museu dels llibres en Miniatura

Aquest museu únic al món i que figura al llibre Guiness de rècords com la col·lecció més gran de llibres de miniatura (uns 7500), val la pena visitar-lo. L'entrada és gratis i només us demanaran, que els compreu, si voleu, un llibre- en miniatura, és clar- pel preu d'uns 5€, cosa que nosaltres vam fer amb molt de gust. Tots els llibres que trobareu són més petits que una mà i alguns només es poden llegir amb una lupa.

Museu dels llibres en miniatura

Fora de la ciutat emmurallada, quins són els nostres imprescindibles?

- Les Flame Towers

Emblema de la ciutat i símbol de modernitat, aquestes tres torres en forma de flama que s'eleven cap al cel estan totalment cobertes de llums LED que s'il·luminen en quant es posa el sol. La seva il·luminació ha estat reconeguda com la millor del món. 

Tot i que per dins no són visitables ja que es tracta d'edificis d'oficines i vivendes, sí us recomanem arribar-vos fins al peu - hi ha un funicular que us hi pujarà- i aprofitar per visitar la mesquita dels Màrtirs i els monument als Caiguts, que es troben allà.

Les Flame Towers són visibles des de molts punts de la ciutat

Un dels moments més espectaculars és quan s'il·luminen amb els colors de la bandera

- El museu Nizami de la literatura

Ubicat en un edifici espectacular, aquest museu ens va seduir molt. Amb l'entrada està inclosa la visita guiada i vam tenir la sort de fer-la sols, amb una guia que ens va explicar tot amb molt detall i ens va fer gaudir molt. Obert tots els dies excepte diumenges, d'11 a 17 hores. Dins no es poden fer fotos.

L'espectacular edifici del Museu Nizami de Literatura

- El Museu de la catifa

Un altre espectacular edifici en forma de catifa n'allotja una extensa col·lecció. Obre de dimarts a divendres de 10h a 18h i els dissabtes i diumenges fins a les 20h. 

Museu de la catifa

- La plaça de les Fonts

El nom li escau molt ja que hi ha moltes fonts en aquesta plaça. Fou construïda en l'època soviètica. És un lloc molt concorregut i animat, punt de trobada dels locals. També es coneix com la plaça del Parapet.

La plaça de les Fonts

 - Bakú Boulevard

Conegut també com a passeig Marítim, es va crear per unir Bakú amb els camps de petroli de Bibiheybet. Aquí es troba la majoria d'edificis moderns: El Bakú Eye (la sínia), el Full Moon hotel, centres comercials com el Caspian Waterfront (en forma de flor de lotus) o el luxós Park Bulvar i el Cristal Hall que fou construït per allotjar l'Eurovisió quan Azerbaidjan la va guanyar i es va convertir en el país amfitrió. Un passeig molt agradable amb vistes al mar Caspi.

 Bakú Eye

Full Moon Hotel

Caspian Waterfront

Cristal Hall

- La plaça de la Bandera de l'Estat

Aquesta gran plaça té una de les banderes més grans del món a més d'altres símbols de l'estat d'Azerbaidjan com l'escut d'armes, l'himne nacional i un mapa del país.

Plaça de la Bandera de l'Estat

- La Petita Venècia

És una zona de canals al centre de la ciutat que ret homenatge a la ciutat de Venècia. Podreu pujar en unes barquetes imitació de les góndoles i fer un tranquil passeig pels canals. Una turistada que ens va agradar fer.

Passejant pels canals

-  La mesquita Taza Pir

Aquesta espectacular mesquita fou construïda als inicis del segle XX gràcies a l'impuls de la filantropa Nabat Ashurbeyli en els terrenys on abans hi havia hagut un santuari.

Mesquita Taza Pir

- El centre Heidar Aliev

Aquest modern edifici de formes ondulades inspirades en la cal·ligrafia àzeri, pren el nom del president que va liderar el país abans i després de la independència de la Unió Soviètica i va construir l'Azerbaidjan modern. És el principal centre cultural del país.

Centre Heidar Aliev

- Basar Yasil

Visitar els mercats és indispensable si voleu conèixer de prop com viuen els locals, a més d'un plaer per als sentits. El mercat més important de Bakú, situat als afores de la ciutat és el lloc ideal per estimular la vista, l'olfacte i el gust. Tot tipus de fruites, fruits secs, espècies... us esperen en una espectacular explosió de colors .

Colors, olors i sabors al Yasil Basar

-  Mesquita Bibi-heybat

És un dels tres principals santuaris del món musulmà i allotja tombes d'alguns descendents directes del profeta Mahoma. Es troba a uns 7 Km del centre de Bakú i es pot arribar amb transport públic.

Mesquita Bibi-Heybat

On menjar a Bakú?

La gastronomia àzeri és molt rica i variada. Podríem definir-la com una barreja de la cuina marroquí amb l'europea amb una forta influència de la turca i una mica de l'antiga Unió Soviètica.

Trobareu molts restaurants amb molt d'encant i amb una relació qualitat preu excepcional. Aquí teniu els que nosaltres vam tastar i ens van convèncer

- Galateya, un restaurant molt bonic dins la ciutat vella. Aquí vam tastar els qutab - una mena de crestes farcides amb ingredients diferents- i un pollastre amb mostassa i salsa de mel, que estava boníssim.

El qutab i el pollastre del Galateya

- Nerguiz, cuina tradicional del país en un enorme i acollidor local i un personal molt amable.

Gaudint del Neguiz

- Xezer kafe, molt bon menjar i molt bon local. D'aquí destaquem les sopes que, amb el fred que feia, ens van venir molt bé.

La sopa del Xezer Kafe

- Firuze, aquí vam tastar el plat estrella d'Azerbaidjan, l'arròs pilaf, i ens va agradar. En tenen molts de diferents.

L'arròs pilaf, el plat nacional

- Qaynana, aquest popular restaurant dins la Ciutat Vella sol estar molt concorregut per la qual cosa és millor reservar o haureu d'esperar una estona a tenir taula. Aquí vam tastar els millors qutab, en vam demanar un de cada per provar-los tots.

Els qutab, un de cada sabor

- Dolma, prescriptiu aquí provar un altre dels plats típics del país, el dolma, del que pren el nom, unes fulles de vinya farcides d'arròs, verdures, carn..

Els dolma, fulles de vinya farcides

- Borani, una cadena de restaurants amb uns locals molt acollidors. Aquí vam demanar els pide, una mena de pizzes que estaven molt bones.

Els pide, una mena de pizzes

Excursions prop de Bakú

Si us esteu uns dies per Bakú no us hauríeu de perdre aquests llocs per res. 

- Reserva nacional de Gobustan

Aquí, a 70 Km de Bakú,  trobareu dues de les meravelles més curioses i que valen més la pena del país: els volcans de fang i els petroglifs.

Els volcans de fang són unes formacions còniques que allotgen petroli i gas metà. En tot el món hi ha uns 800 dels quals 400 es troben aquí. Per arribar fins a ells haureu d'agafar uns cotxes conduïts pels locals ja que no són gaire accessibles. En alguns s'hi pot arribar a peu. 

Els volcans de fang

Hi vam anar amb aquests cotxes

Els petroglifs són unes 6000 pintures rupestres que daten del Mesolític i que representen persones, animals, escenes de caça, barques, guerrers, danses rituals... Estan considerats dels més antics del món i es troben en molt bon estat de conservació.

Petroglifs a Gobustan

- Península d'Absheron

A uns 20 Km de Bakú trobareu dues meravelles més úniques al món: Ateshgah, el temple de foc i Yanar Dag, la muntanya de foc. Com us he explicat al principi, Azerbaidjan és coneguda com la Terra del Foc i manté una estreta relació amb aquest.

Ateshgah, el temple de foc, és un temple de culte zoroàstric, construït a cavall dels segles XVII i XVIII a la ciutat de Surakhani. Té una flama permanentment encesa.

El temple de foc

La seva flama està permanentment encesa

Yanar Dag, anomenada la muntanya de foc, és una muntanya dels laterals de la qual surten sempre flames a causa del gas natural que es filtra a través de la pedra. És un espectacle únic. Les flames no s'apaguen mai tot i que és un indret que pateix fortes ventades. 

Yanar Dag, la muntanya de foc

Les flames mai s'apaguen

Podeu contractar una excursió que us durà al matí a Gobustan i a la tarda a Absheron i us permetrà veure-ho tot en un sol dia, aquí: Tour Gobustan Absheron

Tingueu en compte que els tours no inclouen les entrades als llocs, que haureu de pagar a part, però us faran una parada a la mesquita Bibi-Heybat i al centre cultural Heydar Aliyeb que es troben ambdós als afores de Bakú.

Candy Cane Mountains

Aquestes muntanyes es troben a Khizi, a uns 100 Km de Bakú i es caracteritzen pels seus tons barreja de roses, vermells, taronges i blancs que recorden els bastons de caramel. Aquest fenomen es deu a l'aigua soterrània que altera l'estat dels minerals de la terra i que combinat amb l'erosió crea un paisatge meravellós i sorprenent.

Des d'allà us podeu arribar fins a la muntanya Beshbarmag, coneguda com la muntanya dels 5 dits per les 5 puntes del seu cim. Nosaltres hi vam anar enmig d'una tempesta de neu i no la vam poder veure ja que estava totalment tapada per la tempesta.

 alIncreïble paisatge el de les Candy Cane Mountains

Consells per viatjar per Bakú

Per entrar a Azerbaidjan us caldrà un visat. Podeu obtenir-lo en aquesta pàgina web Visa Azerbaidjan. Tardareu uns tres dies en rebre'l i l'haureu d'imprimir per mostrar-lo a l'entrada al país. És vàlid per a 30 dies dins d'un període de 90 dies.

La moneda local és el manat (AZN). Per cada euro us donaran 2 manats. El millor canvi el vam trobar al centre de Bakú, a la plaça de les Fonts al costat del restaurant Nerguiz.

Els passos de vianants soterranis són tota una experiència. Val la pena fer-los servir, són molt macos.

Els taxis són molt barats per la qual cosa poden ser un bon mitjà de transport.

Per estar sempre connectats us aconsellem l'esim d'Holafly. Podeu comprar-la aquí amb un 5%  Holafly

"Tanmateix, si bé els cossos se separen,

les ànimes vagaregen i es comuniquen amb facilitat.

Jo viuré per sempre:

compartint la teva vida per tota l'eternitat,

jo viuré si tu romans amb mi."

Nizami Ganjavi

Fotos:
Víctor Sanchis