Les cascades Victoria

 Les cascades Victoria són unes de les tres més espectaculars del món, juntament amb les del Niàgara i les d'Iguazú. Es formen amb la caiguda del riu Zambeze que actua de frontera natural entre Zàmbia i Zimbàbue, per tant es poden observar des d'aquests dos països. Si voleu conèixer-les des de Zimbàbue  haureu de volar al petit però modern aeroport de Victoria Falls i si preferiu veure-les des de Zàmbia caldrà volar a Livingstone. Per cert, fou aquest explorador escocès qui les va descobrir i les va batejar amb aquest nom en honor a la reina Victoria d'Anglaterra. Però els locals les anomenaven Mosi-Oa-Tunya que vol dir 'el fum que trona' ja que des de lluny se sent la seva remor i els núvols de vapor que es formen semblen realment fum.

Per entrar a Zimbàbue cal un visat que es tramita al mateix aeroport (no cal foto) i que val 30$, si no heu de sortir i tornar a entrar, i 45$ en cas que vulgueu anar també a Zàmbia i tornar. Si entreu per Zàmbia el preu és de 50$ i 80$ respectivament.

Nosaltres vam triar l'opció de Zimbàbue i vam volar a Victoria Falls des de Johannesburg. L'aeroport es troba a només 18 Km de les cascades.

Les cascades Victoria entre les tres més espectaculars del món

L'entrada a les Cascades val 30$. Vam tenir en luxe d'estar totalment sols pràcticament tot el recorregut, només en els darrers miradors vam coincidir amb una altra parella. Som conscients que per a  nosaltres va ser una gran sort, un moment únic, però entenem també que per a ells no, ja que és el mitjà de vida de moltes famílies. La pandèmia les ha buidat de visitants tot i que és cert que vam arribar tot just quan obrien. Quan vam sortir ja hi havia més gent comprant les entrades. Matinar també té la seva recompensa.

Mapa de les cascades

Trobareu 16 miradors des dels quals observar els diferents salts. Val la pena aturar-se en tots ells ja que cadascun dona una perspectiva diferent, i sempre amb precaució. Hi ha hagut diversos accidents per no respectar les baranes. En els darrers miradors et mulles bastant per la qual cosa és aconsellable anar amb un impermeable tot i que si us l'oblideu el podeu llogar allà.

Només entrar el millor és dirigir-se cap a la part esquerra fins arribar a l'estàtua de Livingstone i després seguir el camí dels miradors un a un.

Livingstone va batejar les cascades amb el nom de la reina d'Anglaterra

S'entén oi per què els nadius les anomenaven el fum que trona?

L'amplada de les cascades és d'1,7 Km, quasi el doble que les de Niàgara (900m) i una mica més que les d'Iguazú (1,3 Km). El salt és de 108m.

Tot i anar amb impermeable vam quedar força mullats

 Van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1989 i des del 2010 es troben integrades dins de l'Àrea de Conservació Kavango- Zambeze.

El Víctor va batejar aquesta foto com "Víctor i Victoria"

En arribar al darrer mirador trobem el pont del ferrocarril que separa Zàmbia de Zimbàbue. La meitat del pont és d'un país i l'altra meitat de l'altre. És també un lloc amb molt d'encant i molt fotogènic. Aquí els més atrevits poden practicar pònting. 

El pont del ferrocarril que fa de frontera

Pel que fa a la fauna que les habita, sembla ser que és molt nombrosa però, a banda d'aus diverses, només vam veure un tipus d'antílop que s'anomena salta-roques i que és molt comú en aquesta zona.

El salta-roques

Quant a la flora, el que més abunda és l'eben, espècie protegida ja que és molt apreciat per la seva fusta. També trobem una espècie de ficus, el ficus àurea, conegut com el ficus estrangulador, que no havíem vist mai i ens va sobtar força. Una altra espècie abundant aquí són els famosos baobabs que molt segur que vau descobrir la seva existència, igual que jo, amb la lectura de Le petit prince de Saint-Exupéry.

El ficus àurea o ficus estrangulador i el pobre eben víctima seva

 També es poden visitar al vespre només els dies de lluna plena. Tot i que no hi vam coincidir ens podem imaginar l'experiència ja que sí ho vam fer a Iguazú i va ser genial.

"Ningú no pot imaginar la bellesa d'aquestes vistes en relació a qualsevol cosa que es pugui veure a Anglaterra. Mai això havia estat vist per ulls europeus, però aquestes escenes tan boniques deuen haver estat contemplades per àngels en el seu vol". David Livingstone

Però la visita a les cascades no és l'únic atractiu que us depara la zona de Victoria Falls, navegar pel Zambeze i veure des d'allà la posta de sol és una experiència que no s'esborrarà mai de les nostres retines.

Són moltes les empreses que ofereixen aquesta activitat recollint-vos a l'hotel i també podeu dirigir-vos pel vostre compte a l'embarcador. Els creuers duren aproximadament unes tres hores, ofereixen barra lliure de begudes i alguna cosa típica per picar. Assaborir una samossa amb una cerveseta fresca local- la Zambezi està de mort- és un plaer inigualable.

Navegant pel Zambeze

Ens van prometre que si teníem sort veuríem molta fauna i em vam tenir. Vam poder observar tot el que ens havien dit excepte elefants travessant el riu. D'elefants sí en vam veure però no els venia de gust fer-se un bany. I jo que volia veure com es defensava un elefant dins de l'aigua!

Comencem pels hipopòtams. A mi em cauen simpàtics així que em va il·lusionar molt veure'ls. I en vam veure molts. Primer veus que la superfície de l'aigua es comença a moure, com si haguessis tirat una pedra i de seguida comences a veure el cap, amb sort traurà més tros del cos i el podreu observar bé. El vaixell s'atura cada vegada que intueix algun animal per no espantar-lo i poder gaudir-lo i fer fotos.

Hola hipos!

També vam poder veure cocodrils, elefants, iguanes, i aus diverses com ara bernat pescaires.

Cocodrils tranquils i relaxats

I un elefant mascle

Quan el sol comença a caure t'oblides de tot per viure de ple la meravellosa experiència que és una posta de sol a l'Àfrica. Són molt pocs minuts però molt intensos.

Poques coses més espectaculars que una posta de sol a l'Àfrica

Dura poc però fas milions de fotos

Una vegada s'ha post el sol els tons del mar són espectaculars també

"M'embriago de silenci
mentre espero que comenci
l'encesa posta de sol".
Joan Vinyoli

Una bona cosa a fer també aquí és visitar els mercats d'artesania i comprar algun record per dur cap a casa. És una forma d'ajudar la gent que està fent el que pot en aquests temps difícils. No és convenient canviar moneda, el millor és dur dòlars ja que són ben acceptats i et tornen el canvi també en dòlars tot i que fan el que poden per no haver-te'n de tornar i amb l'excusa que no en tenen et conviden a comprar alguna cosa més. Normal. Nosaltres alguna vegada que era poc ho vam fer però d'altres vam dir que no i es van espavilar a anar a buscar canvi sense problemes.

Val la pena comprar alguna cosa per portar a casa

L'oferta hotelera a Victoria Falls s'adapta a totes les butxaques. Des del luxe total al Victoria Falls hotel fins a hostals a preus mòdics o càmpings. Nosaltres ens vam allotjar a The Kingdom hotel, un hotel espectacular que tot i que una mica decadent i necessitat de renovació ens va resultar molt còmode i ens va agradar força. Estava tan buit que la primera nit ens vam arribar a creure que estàvem sols però aviat vam comprovar que no era així. Les vistes des de l'habitació eren fantàstiques però havíem de tenir el balcó sempre tancat per tal que no entrés cap mico dels que poblen la zona i que són bastants trapelles - per dir-ho suau. 

Les vistes des de la nostra habitació del The Kingdom hotel

Alerta amb els micos!

Un restaurant molt recomanable és The three monkeys, un lloc molt agradable amb molt bon menjar. Aquí vam tastar unes excel·lents pizzes acompanyades per unes Zambezi- la cervesa local- que a més no ens van cobrar ja que hi havia una promoció per a la beguda. Totalment recomanable. 

Menjant al The Three Monkeys

Costa marxar dels llocs on et sents a gust i més si t'acomiaden tan efusivament com aquí a Zimbàbue. Però tornem a casa convençuts que hem fet un viatge únic i que ens quedaran els records.

Comiat al Victoria Falls aeroport

Aeroport Victoria Falls

"

Beneïda és la terra de Zimbàbue

Oh adorable Zimbàbue tan bellament ornat

amb muntanyes i rius en cascades, fluint lliures

la pluja de maig és abundant i les terres fèrtils

Oh Déu beneeix la terra de Zimbàbue

la terra que és la nostra herència

del Zambeze al Limpopo..."

Solomon Mutswairo. Himne de Zimbàbue. 

Fotos: Víctor Sanchis 

 

 

Ciutat del Cap, una de les més belles ciutats del món

 Ciutat del Cap, la segona ciutat més poblada de Sud-Àfrica, està considerada una de les més belles ciutats del món. I ho subscric. Ciutat del Cap enamora des del moment en què hi poses els peus. Tant el centre com els voltants us tenen preparades magnífiques experiències. Tot seguit us en mostraré les meves deu favorites, imprescindibles si teniu la sort de poder fer estada uns dies en aquesta meravellosa ciutat.

Quines són les 10 visites que no us podeu perdre a Ciutat del Cap?

1. Table Mountain

Table Mountain, la muntanya taula, és l'atracció turística número 1 a la ciutat. No en va està considerada una de les set meravelles naturals del món actual. Se l'anomena així per la forma plana del seu pic i presideix la ciutat. 

Table Mountain, la muntanya que presideix la ciutat

Per pujar a Table Mountain el més aconsellable és agafar el telefèric. Consulteu a l'enllaç els horaris. El preu és de 380 Rands, uns 23€ anada i tornada però només funciona quan el vent no bufa molt fort. És habitual el vent a Ciutat del Cap, així que millor mirar primer a la pàgina web si està en funcionament o no.

És una de les set Meravelles Naturals

Les vistes des de dalt us trauran l'alè però això sí, aneu ben abrigats sobretot si hi viatgeu a l'hivern. Entre d'altres coses podreu distingir els altres dos pics de la ciutat: el Lion's Head i la Signal Hill.

Les vistes des de dalt. El pic que es veu a l'esquerra és el Lion's Head

"Després de pujar una gran muntanya hom es troba només que hi ha moltes més muntanyes per pujar" Nelson Mandela

2. Waterfront

Victoria and Alfred Waterfront és un modern centre comercial que com indica el seu nom, es troba al davant del mar. Des d'aquí surten els ferris a Robben Island, l'illa on va estar presoner durant molts anys Nelson Mandela i que segur que la posaríem dins de les visites imprescindibles si hi haguéssim pogut anar. Amb la Covid l'illa ha patit una manca de públic que fa perillar la seva continuïtat com a lloc visitable a la ciutat i enguany només surten ferris els caps de setmana (i nosaltres justament vam estar de dilluns a dijous).

Malgrat això, passejar pel Waterfront és una de les coses més gratificants que es poden fer a la ciutat i a més, el millor lloc per fer un mos per la quantitat de restaurants i terrasses amb encant que s'hi poden trobar. 

El Waterfront, fins i tot té una nòria

"La valentia no és l'absència de por, és inspirar els altres a veure més enllà" Nelson Mandela

3. Bo-Kaap

Bo-Kaap és conegut com el barri malai. Va néixer arrel dels descendents dels esclaus que van ser portats des de Malàisia, Indonèsia, Índia i altres països i que van ser anomenats genèricament "cape malays" encara que no tots tinguessin aquest origen. Bo-Kaap en afrikáans, la llengua més parlada a Sud-Àfrica (barreja de neerlandès i anglès) significa per sobre del cap. És un barri multicultural i acolorit. Les seves cases estan pintades de diferents colors molt vius, no se sap massa el motiu. Hi ha qui diu que per reafirmar la identitat de cadascun hi ha qui per celebrar el final de l'apartheid i d'altres diuen que es van pintar un any per celebrar la fi del Ramadà. El fet és que a mi m'apassionen les cases de colors i no vaig parar de fer fotos tot el temps que vaig ser-hi allà. Em va seduir moltíssim, com ja esperava. També és el lloc adequat per comprar espècies ja que té unes botigues enormes on es troben de tots tipus.

Les cases de colors m'encanten

No se sap de cert el perquè d'aquests colors tan vius

"Què passa quan els nostres somnis es fan realitat? Nadine Gordimer

4. Greenmarket

És el mercat d'artesania més conegut de la ciutat. Es munta cada matí a la plaça del mateix nom i hi podeu trobar tot un ventall d'objectes típics per endur-vos a casa de record: màscares, imants, articles per a la llar, vestits, marroquineria...Resulta gairebé impossible marxar d'allà sense comprar res. Ah i el regateig és habitual. Sense passar-se per això que és la forma de guanyar-se la vida dels artistes locals i tota feina té un preu.

L'acolorit Greenmarket

"I què és la veritat sinó la manera com són les coses? J.M. Coetzee

5. Long Street

És un dels carrers principals i més carismàtics de la ciutat així com un dels més antics. Destaca pels seus edificis, molts d'ells d'estil victorià i pels seus restaurants i negocis d'arreu del món que el converteixen en el carrer més multicultural de Ciutat del Cap.

Un dels bonics edificis victorians de Long Street

"Els diners no donen l'èxit, la llibertat sí." Nelson Mandela

6. Company's Gardens

Situat al bell mig de la ciutat, aquest bonic i relaxant jardí té els seus orígens en un antic hort del segle XVII creat per alimentar la colònia holandesa. Passejant per Company's Garden podem trobar la perera més antiga del país, plantada per Jan van Rieebeck, l'holandès que va fundar la ciutat; un hort urbà (VOC) a disposició d'aquells que volen aprendre a conrear, la Biblioteca Nacional de Sud-Àfrica, el Museu Nacional Iziko, la font de Rutherford - que per cert estaven netejant la qual cosa va fer que trobéssim alguns peixets moribunds als voltants que ens van entristir molt - deu haver altra manera de fer les coses, segur- i nombroses estàtues, flora i fauna.

The Company's garden amb el Museu Nacional al fons

"Només escolta la veu del vent

 i el vent sempre es lamenta

perquè està sol."

Eugène Marais

7. Castell de Bona Esperança

El Castell de Bona Esperança fou construït pels colonialistes holandesos durant el segle XVII, la qual cosa el converteix en l'edifici més antic de la ciutat. Té forma d'estrella de cinc puntes amb un bastió a cadascun dels cinc costats. L'entrada costa 50 Rands, 3 €. 

El castell de Bona Esperança vist des de Table Mountain

"La major glòria no és caure sinó aixecar-se sempre" Nelson Mandela

8. Boulders Beach Penguin Colony

Si us agraden els pingüins no us podeu perdre aquesta escapada a uns 40Km de Ciutat del Cap, a la localitat de Simon's Town. A Boulders Beach trobareu una colònia de pingüins africans, els més petits de tot, mesuren al voltant de 60 cm, que de ben segur us entusiasmaran. Sembla que un bon dia van arribar en aquesta platja una parella d'aquests simpàtics animals que es van anar reproduint i van acabar creant aquesta colònia. 

S'han construït unes passarel·les de fusta per tal de poder-los observar amb tranquil·litat sense posar-los en perill. L'entrada val 170 Rands, uns 10€, que us semblaran molt ben aprofitats. Fareu moltíssimes fotos i vídeos.

La colònia de pingüins

 

Em semblen uns animalets molt simpàtics

"Cada paraula, cada imatge, es nodreix de nous records o de coneixements més profunds." Karel Schoeman

9. El Cap de Bona Esperança

Situat al sud del continent, hi ha tendència a creure que el Cap de Bona Esperança és el més meridional però no és així, aquest títol l'ostenta el cap d'Agulhas. El de Bona Esperança és el que es troba més al sud- oest. Anteriorment se l'anomenava el cap de les Tormentes - aquest fou el nom amb què el va batejar el navegant portuguès Bartolomé Díaz- i no és d'estranyar ja que són molts els vaixells que s'han enfonsat en aquesta zona degut al mal temps i les marees. El nom de Cap de Bona Esperança li fou donat per Vasco de Gama. L'espai pertany al Table Mountain National Park i és un lloc idoni per passejar, practicar esports aqüàtics o anar amb bicicleta. Es fan també activitats dirigides. El preu de l'entrada és de 320 Rands, uns 20€.

El Cap de Bona Esperança

Un rètol dona fe que és el lloc més al sud-oest del continent africà

De camí al Cap de Bona Esperança el paisatge és imponent. Cal que feu tres parades com a mínim en els llocs que ara us detallo.

- Camps Bay. Des d'aquí o des de qualsevol de les quatre platges de Clifton, podreu observar els 12 pics que conformen un dels laterals de Table Mountain i que s'anomenen Els dotze apòstols. 

Camps Bay amb alguns dels 12 apòstols al darrere

- Hout Bay des d'on podreu admirar el pic The Sentinel i agafar una barca fins a l'illa Duiker, anomenada l'illa de les foques. Nosaltres això no ho vam poder fer ja que en ser hivern sortien molt poques al dia.

Hout Bay amb The Sentinel al fons i les barques cap a l'illa Duiker

- Noordhoek Beach. Una de les platges més boniques de Ciutat del Cap. De sorra blanquíssima, és el lloc ideal per fer surf i també veureu molta gent muntant a cavall, ja que hi ha també un centre d'equitació. 

La preciosa platja de Noordhoek

"L'espai és només espai, la vida és només vida, és igual a tots llocs". J.M. Coetzee

10. Constantia i els seus vins

Ciutat de Cap és terra de vinyes i productora de vins d'una excel·lent qualitat. La zona més coneguda per tastar-los és la de Stellbonsch, a uns 50 Km del centre. No obstant, bastant més a prop, a uns 15 Km, trobem la regió vinícola de Constantia, amb unes finques excepcionals.

Comencem dinant a Block house Kitchen, un restaurant que ens va agradar molt on comencem a tastar els vins de la zona i fem coixí per al que vindrà després. Mengem un menú d'uns 12€ molt complet, amb dues opcions per triar de cada plat, en un entorn idíl·lic. 

Un bon menú i el primer contacte amb el vi de la zona, un blanc Sauvignon

Després ens dirigim a Groot Constantia, una de les grans finques vinícoles de la zona. Visitem el lloc i tastem cinc vins diferents. Entre ells el Pinotage, és clar, ja que és un vi negre que només es produeix aquí. 

Cadascú pot triar els que vulgui, inclosos els gran reserva. El cinquè tast el dediquem al vi dolç, tota una institució de la casa i que, igual que els altres, està boníssim. No ens atrevim a portar-nos-en cap a casa, que encara ens queda molt viatge i cinc avions però sí comprem xocolata amarada dels seus vins que també produeixen. L'experiència és de 10. 

    La finca de Groot Constantia

Tastant els vins. Anem marcant els que triem i ens els van servint

Txin-txin

"Ferms i constants compareixerem 

a la teva voluntat de viure o morir

Oh Sud-Àfrica, terra estimada."

Cornelius Jacobus Langenhoven

Fotos: Víctor Sanchis

Trobareu més fotos als destacats i a les guies d'Instagram 

Benifallet, navegant per l'Ebre

 Benifallet és un municipi que pertany a la comarca del Baix Ebre, gairebé a la frontera amb la Terra Alta. El seu nom, de procedència àrab, significa "fill de viatger". És un dels grans descobriments que hem fet darrerament voltant per casa nostra. A Benifallet cal dedicar-li un dia sencer perquè tot i no ser gaire gran ens depara unes sorpreses inesperades que cal assaborir amb calma i gaudir-les bé. 

Quines són les sorpreses que en té preparades Benifallet?

Navegar per l'Ebre amb un llagut rèplica dels que anaven i venien pel riu antigament portant mercaderies. El de Benifallet és blanc i verd, colors de l'escut del municipi, i té capacitat per a 47 passatgers. Mentre navegueu us aniran explicant la història del municipi així com la fauna i la flora típiques. Navegareu al voltant d'una hora, en un viatge molt relaxant. Consulteu els preus i els horaris. Millor reservar.

El llagut és una rèplica dels que transportaven mercaderies en l'antiguitat

Un viatge ideal per gaudir de la flora i la fauna del riu

 

I per gaudir del paisatge

    "Barques passaven plenes de cançons.

      No les vèiem pas, només se sentien

Veus d'aigua. Adéu ens feien i morien

del riu, igual i sempre nou, al fons"

Màrius Torres

Visitar unes coves amb estalactites i estalagmites que us deixaran bocabadats. Es tracta de les coves Meravelles i del Dos. Pertanyen a un conjunt de sis coves de les quals només es visiten aquestes dues. Les del Dos són les més petites i no es poden fer fotos. Es diuen així perquè tenen dues boques d'entrada. A dins s'hi ha detectat presència humana i restes de l'època neolítica.

Les coves Meravelles es caracteritzen per la presència d'excèntriques (formacions molt vistoses però de gran fragilitat). Consten de tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música. En aquestes coves sí es poden fer fotos però només a la sala de l'Amfiteatre. Es visiten només amb guia.

Les coves tenen unes formacions impressionants

Només es pot fotografiar la sala de l'Amfiteatre de la cova Meravelles

"És una hora innocent i alhora perillosa:

degué ser-ho també pe als que feien foc

a dins les coves amb olor de fum"

Joan Margarit

Conèixer els antics safarejos on anaven a fer la bugada les dones del poble. Es troben al costat del riu junt a l'embarcador i es conserven en perfecte estat. La pintora Amanda Corominas hi va pintar uns mosaics al·lusius molt bonics.

Els  mosaics

 

Els safarejos es troben molt ben conservats

"Redescobrim els camps: observa la masia

els ànecs i les oques al bassal

el safareig en un angle solellós

del pati, roba estesa regalima"

Joan Vinyoli

 

Saber dels oficis que tenien els antics habitants del poble gràcies a unes rajoles de ceràmica que es troben a la façana de les cases del carrer del Dr Sastre, també anomenat carrer del Riu que fan referència a l'ofici que tenien els habitants de cada casa, i que es van col·locar als anys 80 amb uns rodolins fets per Francesc Cots. Val la pena recórrer el carrer amb calma llegint cadascuna de les rajoles.

Val la pena llegir les rajoles una a una

Gaudir d'un casc antic amb uns racons increïbles. Trobareu l'església de la Nativitat de la Verge, reconstruïda després de la Guerra Civil i un munt de racons molt fotogènics.

Un dels molts racons per fer fotos

L'església parroquial

Val la pena recórrer tranquil·lament els carrers

"Les cases del meu carrer
una cova a la muntanya
el jardí vermell de flors
l'embarcador de la platja.
Tot és casa meva i tot
m'era i m'és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l'àvia"
Enric Casasses

Fotos:

Víctor Sanchis

M.Clara Camps