diumenge, 14 de maig de 2023

El Campello. Cinc activitats interessants que pots fer

 El primer cap de setmana del mes de maig l'hem passat a El Campello convidats per C.Valenciana Travel Bloggers que celebrava el seu 6è aniversari. 

Fa tot just tres anys que vam ser per Alacant i província descobrint els seus molts atractius però mai havíem estat en aquesta localitat de la comarca de l'Alacantí que ens ha sorprès gratament.

Per arribar a El Campello hem triat el tren i el tram - les línies L1 i L3 són les que hi arriben.

Tres dies descobrint el territori i tastant la seva gastronomia ens han fet gaudir molt. Quines són les 5 raons que us faran xalar de valent a El Campello, a banda de les seves platges i cales que ja de per si són una bona raó?

Les boniques casetes de colors de la platja d' El Campello

1. El jaciment arqueològic i la torre de defensa de la Illeta dels Banyets

La Illeta dels Banyets fou en el seu origen una península que a causa d'un terratrèmol va quedar separada i que al 1943 fou unida de nou. En ella es troba un dels jaciments més antics i importants de la província d'Alacant. Pertany al MARQ - Museu arqueològic d'Alacant- i en ell podem trobar restes del període Eneolític (alguna cabana), de l'Edat del Bronze (cisternes, enterraments, ceràmica i objectes decoratius), dels ibers (dos temples i alguna vivenda)  i dels romans (unes termes i les piscifactories). Pel que fa a les piscifactories, es troben als anomenats Banyets de la Reina - sembla que a una reina mora li agradava venir a banyar-se aquí- i són de les poques que queden a la Penísula.

 Val molt la pena la visita. Ens va agradar molt el fet que destaquen amb diferents colors de pedretes els diferents espais (si és zona de vivendes, d'enterraments, de cisternes...) Trobareu la informació aquí.

El jaciment. Les pedres grises indiquen zona d'ús funerari, les marrons, ús defensiu

El Banyets de la Reina, la zona de les piscifactories

La torre de la Illeta, del segle XVI fou construïda per prevenir els atacs dels pirates. Fou restaurada el 1991 i es pot visitar i pujar fins dalt, des d'on s'obtenen unes bones vistes.

La torre de la Illeta

Es pot pujar fins dalt de tot

2. El passeig marítim

És un passeig de més o menys un quilòmetre i mig, inaugurat al 1964 i que és el centre turístic del municipi. Molt animat a qualsevol hora del dia i ple de botigues i restaurants o bars on tastar la gastronomia típica o bé fer una copa o un gelat. 
Recórre'l és gaudir a més d'elements patrimonials interessants com el Monument al Pescador, homenatge als mariners i a la relació d'aquesta terra amb el mar, que està dividit en dues parts: Proa , que representa el màstil d'un vaixell i Timó que simbolitza una barca entrant a port. També trobareu al passeig edificis singulars alguns d'ells d'estil modernista.

Monument al pescador: Timó

L'altra part del monument: Proa

Aquest edifici modernista ens va robar el cor

Per cert la propietària d'aquest magnífic edifici, la Stephanie, s'ha posat en contacte amb mi per dir-me que està en venda. Si a algú li interessa, ja ho sap.

3. La subhasta de peix a la llotja

Queden poques llotges de peix obertes al públic en general i aquesta n'és una. No n'havíem estat mai a cap i vam xalar molt. El Vicente, que és un crac, ens va explicar abans el funcionament i ens va ensenyar els diferents peixos que havien arribat aquell dia. Després vam tenir ocasió de viure-la en directe i us asseguro que és tota una experiència.
Hi podeu anar qualsevol dia de dilluns a divendres a les 18 hores.

El Vicente, un crac de la subhasta

Coneixeu aquest peix?

La subhasta

4. La plaça Canalejas

La plaça Canalejas també coneguda com a plaça de l'església és un dels llocs més emblemàtics ja que aquí es va originar la població i és per tant un dels indrets més antics.
En ella trobem l'església i la biblioteca. L'església està dedicada a Santa Teresa i és del segle XIX.

L'església de Sta Teresa


A la Biblioteca es va celebrar la gala del 6è aniversari de la CVTB

5. La ruta pel riu Sec

Al riu Sec se l'anomena també el riu dels tres noms perquè en el seu naixement es diu riu Verd, després passa a dir-se Monnegre i a la seva desembocadura, Sec. I, és aquest tram, el final, el que es troba a El Campello.
L'inici de la ruta està a uns 20 minuts a peu del centre de la població. S'hi pot arribar amb el tram, parada Salesians. El carrer que duu des dels Salesians fins al riu s'anomena Ronda de M. Auxiliadora i cada any se celebra una romeria per dur la imatge d'aquesta Verge des de l'església del poble fins als Salesians on se sorteja quina família l'acollirà a casa seva durant tot aquell any.
Seguir el seu cabal ens proporciona un paisatge excepcional. És molt recomanable arribar fins al pont.
Una bona idea és quedar-se a dinar després a la Pinada Salesians on podeu triar entre la zona de pícnic o el restaurant. Si hi aneu amb nens hi ha un espai de gronxadors i molt de lloc per jugar.

Seguir el cabal del riu Sec ens proporciona un bonic paisatge

Algunes formacions recorden una mica la Capadoccia

El pont, un punt molt fotogènic


On menjar a El Campello?

- Restaurant La Cova. Un restaurant amb vistes on a més es menja molt bé. Bon lloc per tastar la gastronomia típica.

Sopant a La Cova

- Restaurant Seis Perlas. Ubicat a primera línia de mar, és un restaurant modern que ofereix cuina avantguardista i de qualitat. Destaco especialment la versió del Caldero Campellero que està genial. 

El Caldero Campellero del Seis Perlas

- Bar Merfín La Solera. Ubicat a la plaça Canalejas, és un lloc bastant nou (inaugurat al 2021) amb un pati amb molt d'encant, bona música i bon menjar. La seva especialitat són les tapes i les graellades. 

El pati del Merfin La Solera té molt d'encant

- Cerveseria El Campello. Ens va agradar també força aquesta cerveseria. Tenen un menú del dia els laborables i una extensa carta de tapes i platets. Molt bona l'amanida campellera. El personal també és molt agradable.

Amanida campellera

On allotjar-vos a El Campello?

Nosaltres ens vam allotjar a l'hotel La Família Gallo Rojo, força a la vora de la platja. És un hotel de 4 estrelles amb molt bona relació qualitat preu, unes habitacions molt completes i un molt bon esmorzar.

Hotel La Família Gallo Rojo

Les vistes des de la nostra habitació

Volem donar les gràcies a C. Valenciana Travel Bloggers per haver-nos descobert aquesta bonica localitat alacantina convidant-nos a la celebració del seu 6è aniversari i a l'Ajuntament del Campello i Campello Turisme per tot el que ens van oferir per fer-nos somriure durant un excel·lent cap de setmana, com diu, certament, el seu eslògan: "Somriu, ets a El Campello" 

Gràcies a tots!!!

Somriguem!!

"El mar és com el pati d'un col·legi, un solar,
el cel ample que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i sense voravies.
El mar és l'ombra humida del Paradís. El mar...
  Vicent Andrés Estellés

Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més fotos i informació als destacats d'Instagram







divendres, 28 d’abril de 2023

La Glasgow de Mackintosh

 Charles Rennie Mackintosh és a Glasgow el que Antoni Gaudí és a Barcelona, és a dir, el gran arquitecte modernista (Art Nouveau) autor de les obres més visitades de la ciutat i creador d'un estil propi on la natura ocupa un lloc rellevant i és font d'inspiració.

Com bons admiradors de Gaudí volíem conèixer el seu alter ego escocès i per això en el nostre recorregut per Escòcia vam voler arribar-nos a Glasgow i seguir les seves petjades. Encara que només vam ser un dia vam poder fer una bona prospecció de les seves obres.

Punts clau de la ruta Mackintosh per Glasgow:

1. The Lighthouse

Conegut com el far de Glasgow es tracta del seu primer encàrrec, la seu del diari Glasgow Herald. Des del 1999 és el Centre de Disseny i Arquitectura d'Escòcia. Sembla que l'escala helicoïdal és el seu element més destacat i que les vistes de la ciutat des de dalt són interessants però malauradament en l'actualitat no és visitable per dins.

11 Mitchel line

The Lighthouse

2. La Mackintosh house

La casa on l'arquitecte i la seva dona, la també artista Margaret McDonald,  van viure, al costat de la Universitat (un edifici deliciós que no us podeu perdre, per cert) i dins de la Hunterian Gallery. Sorprèn la modernitat de l'edifici que originàriament era una casa d'estil victorià.

 82 Hillhead street

La Mackintosh house

3. The Glasgow School of Art

L'Escola d'Art va ser la desil·lusió de la ruta ja que està en obres i la vam trobar totalment tapada i no vam poder veure res. Sí que hi havia uns panells informatius sobre l'obra i sobre l'arquitecte però res més. És una pena perquè la façana valia la visita i sobretot volíem veure l'escultura de la porta on es representen unes dones sostenint unes flors amb total estètica modernista, que havíem vist per internet.

164 Renfrew street

L'edifici de la School of Art totalment tapat

Retrat de Charles Rennie Mackintosh

4. The Willow Tea Rooms

El saló de te Willow es conserva igual que quan es va inaugurar al 1903 la qual cosa ens permet retrocedir en el temps i prendre un te en el més pur ambient modernista.
La seva obra es deu a la unió de la creativitat de Mackintosh amb la visió de negoci de l'empresària escocesa Catherine Cranston que li encarregà el disseny de 4 salons de te de la seva propietat. Dels 4 salons  només 2 continuen oberts  - el de Buchanan i el de Sauchieball- però el primer no conserva el mobiliari original. És per això que el més interessant de visitar és el de Sauchieball, que és el que resta igual que fou creat.

217 Sauchieball street

The Willows Tea Rooms

 
La decoració del local, totalment Art Nouveau

Aprofitem per prendre un te amb whisky, que això no es pot prendre tots els dies 

5. El mural de Mackintosh

Fou pintat al 2018 coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement, pel conegut artista de carrer Rogue-one i Art Pistols Project per encàrrec de Radisson RED. Es troba al costat del bar The Clutha, malauradament conegut perquè al 2013 un helicòpter de la policia es va estavellar al seu terrat i van morir 10 persones. Representa un retrat de l'arquitecte mirant per un dels seus vitralls art déco. El mural és un regal a la ciutat de Glasgow.

159 Bridgegate

El mural representa l'arquitecte darrere d'un dels seus vitralls

Altres punts de la ruta com la Mackintosh Queen's Cross, la Scotland Street School Museum o The Glasgow Art Club queden més allunyats del centre i evidentment no es poden fer en una estada d'un sol dia. Caldrà tornar, doncs.

"Recorda que ets la meitat si no les tres quartes parts de tota la meva arquitectura" Carta de C R Mackintosh a la seva esposa Margaret MacDonald

"Margaret és un geni, jo només tinc talent" C R Mackintosh

Fotos:
Victor Sanchis
M.Clara Camps

Més fotos i informació a Instagram

Si en la vostra visita a Escòcia voleu agafar el Jacobite, el tren de Harry Potter, trobareu informació Aquí.

Si voleu fer un Free Tour per Glasgow el podeu reservar Aquí

Preferiu un Tour d'Art Urbà?, el podeu contractar Aquí

Reserveu Aquí el Bus turístic


dimecres, 19 d’abril de 2023

El Jacobite, el tren de Harry Potter

 El Jacobite és un tren de vapor operat per West Coast Railways a Escòcia que es va fer popular quan va ser prestat a la Warner Bros per encarnar el famós Hogwart Express a les pel·lícules de Harry Potter.

El Jacobite funciona des de l'abril fins a l'octubre. L'abril i l'octubre només amb horari de matí i des de maig a setembre amb horari de matí i de tarda. És important comprar els bitllets amb antelació ja que s'acaben de seguida. Els podeu comprar aquí. El preu en classe estàndard és de 57 lliures (uns 68€) i en 1a classe 79,50 lliures (uns 95€) També es pot reservar una taula privada per a dos (són de 4) o tot un compartiment privat, així com afegir extres: xocolata, flors, xampany...

El Jacobite, conegut com el tren de Harry Potter

El Jacobite inicia el seu recorregut a Fort William i l'acaba a Mallaig i des d'allà torna de nou a Fort William, amb una distància d'uns 135 Km i una durada total de 6 hores (amb parades).

Fort William és la localitat més gran de les Hihglands i punt de partida de les excursions al Mont Nevis. Mallaig és un poble pesquer des d'on surten els vaixells que van a l'illa de Skye.

El carrer principal de Fort William

Aproximadament 50' després de sortir de Fort William, el tren travessa el viaducte de Glenfinnan, el pont ferroviari més gran d'Escòcia que apareix a la 2a i 3a pel·lícules de Harry Potter. Moltíssima gent espera el pas del tren per obtenir la foto. Des de dins el millor lloc és al final de tot, a la banda esquerra. Nosaltres vam tenir sort ja que ens va tocar el darrer vagó i a la part esquerra i vam poder fer fotos i vídeo del moment. A la tornada, com és un ferrocarril de via única, anàvem al 1r vagó i a més, et canvien el costat perquè tothom pugui gaudir de les vistes tant d'esquerra com de dreta. 

El pas del tren pel viaducte de Glenfinnan

Després de travessar el viaducte el tren fa una parada de 20' a l'estació de Glenfinnan que es pot aprofitar per visitar el Museu de l'Estació que és força curiós o per comprar tot tipus d'objectes relacionats amb Harry Potter, tot i que també us en passaran a vendre durant el trajecte.

El tren fa una parada a l'estació de Glenfinnan

Es pot aprofitar la parada per veure el Museu de l'Estació

Des d'aquí ja va directe fins a Mallaig on el tren para quasi bé dues hores per fer un cop d'ull ràpid i dinar.

Mallaig és un petit poble pesquer des d'on, com us he dit abans,  parteixen els vaixells que van a l'illa de Skye, per això és un lloc animat i ple de gent tot i que no té massa coses a veure. És el lloc ideal per  menjar el tan britànic fish and chips i un molt bon lloc per fer-ho és The Fishmarket restaurant.

Mallaig

Les vistes durant el trajecte són excepcionals, veureu el Mont Ben Nevis, la muntanya més alta del país; el Loch Morar, el llac d'aigua dolça amb més profunditat i el riu Morar.

El Loch Morar des del tren

El Ben Nevis des del tren

El nostre compartiment

En definitiva, El Jacobite, sigueu o no fans de Harry Potter, és una de les millors aventures que podeu viure a Escòcia i un dels trajectes amb tren més singulars que fareu.

Satisfets de l'aventura

"El Hogwart Express, un tren de vapor de color escarlata, els estava esperant escopint un núvol de fum que feia que els alumnes i pares que estaven a l'andana semblessin fantasmes". J.K. Rowling. Harry Potter i el calze de foc

També podeu reservar aquesta excursió des d'Edimburg amb CIVITATIS

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps




dissabte, 15 d’abril de 2023

Perugia, la ciutat de la xocolata

 Perugia és una preciosa ciutat d'Itàlia, capital de la regió d'Umbria d'on són originaris els famosos bombons Baci Perugina (petons), ideats fa un segle per l'empresària Luisa Spagnoli. Cada vegada que us mengeu un Baci trobareu un paperet dins amb un missatge. Expliquen que fou la pròpia Luisa la que va tenir aquesta idea, en principi per comunicar-se amb el seu amant Giovanni Buitoni.

A més a Perugia se celebra la Fira de la Xocolata, dues vegades a l'any: a la tardor, a l'octubre (la fira interior) i a la primavera, a finals de març, inicis d'abril, l'exterior, a l'aire lliure. Es diu Eurochocolate i aquest mes de març ens hem arribat a conèixer-la.

L'Eurochocolate se celebra 2 cops a l'any

La fira té lloc als Giardini del Frontone. L'entrada inclou els tallers i les xerrades del dia. Nosaltres en vam fer un de tast de diferents xocolates, un altre de xocolata i vi, un de xococòctels i un altre de pintura d'ous de Pasqua (aquí calia comprar l'ou). Així que vam amortitzar bé l'entrada que ens va costar 8€.

El taller de vi i xocolata

Pintant ous de Pasqua

A més hi ha diferents activitats i molts fotocalls on xalar fent fotos divertides.

Pescant ous, una de les activitats que es poden fer

Amb els photocalls ens ho vam passar genial

Si compreu l'entrada amb antelació us preparen un lot de regals llaminers personalitzats. En aquesta ocasió eren una bossa, una tauleta de xocolata amb la nostra foto, el nostre nom fet amb xocolatines i una bossa de monedes de xocolata.

Regalets llaminers

I per si tot això fos poc, a l'entrar ens van regalar un marc de cartró en forma d'ou (ells li diuen la chococornice) on havíem d'emmarcar 5 fotografies dels llocs més emblemàtics de la ciutat i un cop completades hi havia premi, que consistia en una tauleta de xocolata en forma d'ou. Vam tornar a casa ben carregades. Tancar la bosseta mida avió va esdevenir una tasca difícil.

Fotografiant amb la chococornice

Més xocolata de premi de la gimcana fotogràfica

Però Perugia és molt més que xocolata. És una ciutat amb molt d'encant que mereix almenys un dia o dia i mig per conèixer-la.  Us explico el que no pot faltar en una visita a la capital de l'Umbria:

1. La piazza IV de Novembre

És la plaça principal de la ciutat. Al centre es troba la gran Fontana Maggiore. En un dels costats, la catedral de San Lorenzo. Sota de la catedral hi ha la Perugia sotterranea (10€), on es poden visitar les restes de l'antiga ciutat romana. I al cantó oposat es troba el Palazzo dei Priori. El palau allotja tres joies que no us podeu perdre. Per una banda la Galleria Nazionale dell'Umbria (10€) amb una col·lecció d'art força interessant que comprèn diverses obres del pintor del cinquecento Pietro Vanucci, conegut com El Perugino, d'altra banda La Salla dei Notari (entrada gratuïta) i en tercer lloc el Nobile Collegio del Cambio amb la Salla delle Udienze decorada amb pintures del Perugino (2€).
A l'entrada del palau fixeu-vos amb el lleó i el griu, símbols de la ciutat.

La piazza IV de Novembre amb la Fontana Maggiore i l'entrada al Palazzo dei Priori


Les noces de la Verge, un dels quadres més coneguts del Perugino


Salla dei Notari

2. La Rocca Paolina

La Rocca Paolina és una fortalesa que va manar construir el Papa Pau III al segle XVI com a símbol del poder papal. Es tracta d'una veritable ciutat soterrània avui reconvertida en centre expositiu. Durant la visita podreu gaudir d'una projecció audiovisual que explica la història de la ciutat, diverses sales d'exposicions i el plaer de caminar pels seus carrerons on fins i tot trobareu alguna botiga. L'entrada és gratuïta. S'hi pot accedir per unes escales mecàniques des de la piazza Itàlia i també des de la piazza Independenza.

La Rocca Paolina, una ciutat soterrània


3. El Palazzo Sorbello i el pou etrusc

Situats un molt a prop de l'altre, es poden visitar amb una entrada combinada. El Palazzo Sorbello fou la casa de la família dels marquesos Bourbons de Sorbello. Es pot visitar només als matins i en visita guiada. Alerta: cal reservar a la seva pàgina web tot i que l'entrada l'haureu de comprar aquí o al pou. Nosaltres no ho sabíem i ens vam quedar sense poder accedir donat que el nombre de places diari és molt limitat.

Exterior del Palazzo Sorbello

El Pou etrusc sí que el vam poder visitar. S'anomena també Pou Sorbello ja que es troba sota el palau. És un veritable prodigi de la enginyeria ja que fou construït al segle IV. Té una profunditat de 37 metres i és accessible per escales.

A l'interior del pou etrusc
 
4. L'antiga muralla

De l'antiga muralla etrusca, construïda entre els segles IV i III a. C, destaca l'Arc Etrusc anomenat també Arc d'August perquè fou ampliat per aquest emperador romà.

L'Arc Etrusc, l'element més destacat de la muralla

5. Acquedotto Medievale

Val la pena arribar-se fins al que queda de l'antic aqüeducte dels segle XIII, que tenia 4 Km de llargada i duia aigua fins a la Fontana Maggiore, i recórrer la via dell'Acquedotto tot gaudint de les boniques cases de colors que hi trobareu.

Les cases de colors de la Via dell'Acquedotto

 Consells útils

- Camineu sense presses pel centre de la ciutat. Els carrers Corso Vanucci i Via del Priori són els més recomanables.

- Agafeu el Minimetrò, el petit metro/funicular que en si mateix ja és una atracció. L'estació més cèntrica és la de Piccino on hi ha un mirador amb unes increïbles vistes de la ciutat.

- Compreu xocolata - si no ho heu fet a la fira- a les botigues que trobareu per tota la ciutat.

- Tasteu la gastronomia típica com la Pasta alla Norcina, amb salsitxa i tòfona, que està genial o la Torta al Testo, un pa sense llevat que deu el seu nom a la placa de ferro (testo) on es cou, i que es farceix amb els embotits o altres productes típics de la regió.

Vistes de la ciutat des del mirador a la sortida del minimetrò

Torta al Testo

El Minimetrò

Les bones adreces

- Ristorante Del Sole. Via della Rupe 1. Ubicat a la sortida del minimetrò de Piccino, amb unes magnífiques vistes de la ciutat, aquest restaurant és un molt bon lloc per fer un àpat tranquil i amb vistes.

La parmigiana (alberginia) del Sole


 Locanda del Bartoccio. Piazza Mateotti. En ple centre històric, aquest restaurant típic de cuina perugina és ideal per tastar la Tosta al Testo que està boníssima. Molt acollidor i amb bon servei.

La Locanda del Bartoccio

- Pizzeria Torre Degli Sciri. Via dei Priori 96. Una carta llarguíssima de pizzes que a més d'estar molt bones són supergrans. Molt recomanable. Tenen totes les pizzes també amb massa sense gluten.

Bones pizzes i molt grans

Ens vam allotjar a l'hotel Giò Wine e jazz, un hotel molt confortable de temàtica vi i jazz - a Perugia se celebra també un conegut festival de jazz al juliol, L'Umbria Jazz Festival. No està del tot cèntric però sí ben comunicat amb el centre amb el Minimetrò, molt útil sobretot per a la pujada ja que de retorn, en baixada, és només un passeget. Les habitacions es divideixen en les de tema vi i les de tema jazz. Les nostres eren d'aquestes últimes i tenien fins i tot una butaca de massatge.

L'habitació del Giò Wine e Jazz


"Marxar encara es fàcil
si a la teva esquena deixes
- desmemoriat- la neu
que baixa del fons de la vall".
     Sandro Penna

Agraïments a les meves grans companyes de viatge:
Marta, Imma, Àurea, Teresó, Montse, Rosa i Cristina, autores, també, d'algunes de les fotos.

Trobareu més fotos i informació als destacats d'Instagram