dimarts, 9 de juliol del 2024

Un passeig per Ljubljana, la ciutat dels dracs

 Ljubljana, la preciosa capital d'Eslovènia, és una de les capitals europees més petites. Tot i que l'ideal per visitar-la és poder romandre-hi uns dies, si esteu de pas o podeu fer una escapadeta d'un dia - com vam fer nosaltres des de Trieste- no us ho penseu i tasteu els molts atractius dels que, encara que breument, podreu gaudir. El símbol de la ciutat és un drac, i de dracs en trobareu arreu. Així que si us agraden com a nosaltres, esteu de sort. Segons una llegenda popular, l'heroi Jason junt amb els argonautes, va matar un drac que tenia segrestada una verge i aquest fou l'origen de la ciutat.

Ljubljana en 5 imprescindibles

1. El castell

El castell de Ljubljana és, sense dubte, el monument més imprescindible de la ciutat. Arribeu-vos amb el funicular i gaudiu d'ell, de la seva famosa torre i de les vistes, que són espectaculars. Podeu consultar aquí tota la informació: horaris, preus...

La torre principal data del segle XIX i allà hi vivia el guarda que tenia com a missió advertir els habitants en cas de foc o anunciar esdeveniments o visites importants, cosa que feia disparant els canons.

La torre de castell

El funicular que puja al castell

No deixeu de passar per la botiga per conèixer el Friderik, el ratolí guardià de la presó del castell, que comparteix nom amb l'emperador Friderik d'Habsburg, qui va manar construir el castell. El ratolí Friderik, a banda de ser un personatge simpàtic, promet explicar-vos històries d'Ivan Cankar, l'escriptor eslovè que introduí el Modernisme al país.

"Des d'allà, des de l'est, des de Ljubljana
va una cançó meravellosa
bandes sonores de veus encantadores,
noto que les puc sentir
Erotika. Ivan Cankar

El ratolí Friderik i les seves històries literàries

2. Els ponts

Els ponts són sense dubte, un dels atractius de la ciutat. El més espectacular és el Pont Triple, un conjunt de tres ponts que creuen el riu Ljubljanica. Dos d'ells són per als vianants i el tercer per als cotxes. Es troba a la plaça principal de la ciutat, la plaça Preseren, que duu el nom del seu gran poeta i pare de la llengua eslovena.

El pont triple


El pont triple sobre el riu Ljublyanica

El meu preferit però és el Pont dels Dracs, que en té ni més ni menys que 20, de dracs, tot i que els més espectaculars són els 4 dels extrems. És un dels millors exemples d'arquitectura Art Nouveau 

Un dels 4 dracs principals del pont. N'hi ha 16 més petits.

Alguns dels dracs més petits

Altres ponts destacables són el Pont dels Carnissers, ple de cadenats, el Pont de les Peixateries, el Pont dels Sabaters i el Pont de St Jaume.

3. Les esglésies

La més espectacular de totes les precioses esglésies de Ljubljana és l'església de l'Anunciació, a la plaça Preseren. Pertany a l'orde dels franciscans i és d'estil barroc. L'església, junt al Pont Triple i el monument al poeta Preseren fan d'aquesta plaça una veritable joia.

La preciosa església de l'Anunciació. Davant el monument al poeta que dona nom a la plaça

Una altra perspectiva de la plaça Preseren

"Visquin tots els pobles
que veure el dia anhelen
brilli el sol radiant,
que posi fi a les guerres,
siguin lliures,
els homes
amb el pròxim tolerants.
Brindis. France Preseren

La Catedral de Sant Nicolau es troba a la plaça de Sant Cirili i Sant Metodi. Amb la seva espectacular cúpula verda i les dues torres iguals, és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

Catedral de Sant Nicolau

 Altres esglésies destacables són les de St Ciril i Metodi, la de Sant Pere o la de les Ursulines

4. Els carrers del casc antic

Camineu sense rumb fix, fent de flâneurs, pels bonics carrers del casc antic, plens de botigues que us seduiran. Atureu-vos en alguna de les moltes pastisseries i tasteu els bombons típics de la ciutat, els bombons de drac.

Com a curiositat, al carrer Plosjanska trobareu un edifici que recorda el Flatiron de Nova York, i així es diu. És obra del famós arquitecte eslovè Plecnik. També a ell es deu el Mercat Central al que us aconsello arribar-vos i aprofitar per fer un mos en algun dels restaurants que l'envolten.

Un dels bonics i acolorits carrers del centre



El Flatiron inspirat en el de Nova York

El Mercat Central

5. El Parlament

Aquest edifici es troba a la plaça de la República, la plaça més gran de la ciutat, on es va declarar la independència al juny de 1991.

La nostra sort ha estat trobar en aquesta plaça la instal·lació United Buddy Bears, els ossos ambaixadors de Berlín que volten el món promovent la pau i la tolerància i recapten diners per a UNICEF i altres organitzacions d'ajuda a la infància. Hi ha un os per a cada país, tots diferents, com diferents son les races i les cultures.

Va ser una sort trobar-los aquí davant del Parlament

La instal·lació United Buddy Bears

Fotos:

Víctor Sanchis
José Pérez
Montse Alonso

Trobareu més informació a Instagram

Us agradaria fer un free tour per la ciutat?
Voleu comprar una Ljubljana Card?


diumenge, 30 de juny del 2024

De cafès per Trieste

 Trieste, la ciutat italiana a tocar de la frontera amb Eslovènia, és considerada la capital del cafè perquè allotja el més important port mediterrani pel que fa al tràfec de cafè i també perquè és la ciutat italiana que en beu més.

La relació de Trieste amb el cafè es remunta als inicis del segle XVIII quan van començar a importar cafè de l'imperi otomà per tal de proveir l'imperi austrohongarès tot i que hi ha qui diu que ja al segle XVI un metge anomenat Pròsper Alpini va importar-ne des d'Egipte per tal de vendre'l a les farmàcies. Durant la 1a Guerra Mundial, l'hongarès Francesco Illy va fundar aquí la seva companyia i encara a dia d'avui Trieste continua sent la seu d'aquest famós cafè.

Sigui com sigui, Trieste és plena de bellíssims i antics cafès, tots els quals llueixen a la seva façana una placa que els cataloga com a cafès històrics (Locale Storico) i molts d'ells molt vinculats als escriptors més coneguts que han nascut o viscut allà com Italo Svevo, James Joyce o Claudio Magris. Visitar-los i tastar el seu excel·lent cafè, tot sovint acompanyat d'un petit gotet de xocolata, i imaginar les converses literàries o els llibres que s'han començat o acabat en les seves ben conservades taules és tot un plaer que la ciutat us ofereix.

Trieste, la capital del cafè

Cafès històrics de Trieste que no us podeu perdre

Caffè degli Specchi

Ubicat al bell mig de la plaça principal de la ciutat, la Piazza dell'Unità d'Italia, també coneguda com a piazza Grande, ja que és una de les més grans del país, el Café dels Miralls va obrir al 1839 a la part de baix del Palazzo Stratti propietat del comerciant grec Niccolò Stratti, fundador del cafè. Després de la Segona Guerra fou la seu de la Royal Navy. El seu nom es deu al fet que gravaven els esdeveniments històrics importants en plaques de vidre. Dels 4 cafès històrics que va haver en aquesta plaça, és l'únic que es conserva.

El preciós caffè Degli Specchi a la piazza dell'Unità d'Italia

Ha estat sempre un lloc de trobada de comerciants i intel·lectuals i fins i tot s'hi van fer concerts.

Per a nosaltres fou el primer de tots els que visitaríem durant la nostra estada a la ciutat ja que aquí vam prendre el nostre primer esmorzar que fou tota una experiència: una safata per a cadascun a triar entre moltes possibilitats. Nosaltres ens vam quedar amb la clàssica: pa mantega, mel, melmelada, croissant i una mini cafetera italiana amb el seu fantàstic cafè acompanyat d'un gotet de xocolata. No penseu que us arruïnareu, tot plegat per 10€.

Gaudint de l'esmorzar

La piazza dell'Unità d'Italia on es troba el cafè


Caffè San Marco

Us diria que aquest és el meu preferit i no us mentiria. I és que el caffè San Marco és també llibreria i això sol ja em va robar el cor. Aquí, a més de fer un cafè podeu assistir a tota mena d'actes culturals i diuen que és fàcil trobar el mateix Claudi Magris, escriptor i professor de literatura, assegut en una de les seves precioses taules de marbre vermell. Ell, que fins i tot li dedica al cafè  el primer capítol del seu llibre Microcosmos. Nosaltres no vam tenir aquesta sort. Ja ens hauria agradat! També el solia freqüentar el poeta Umberto Saba, propietari de la llibreria Antiquaria, prop d'aquí, que malauradament està tancada en l'actualitat.

A part de cafè també és llibreria

Fou fundat l'any 1914 i el trobareu a la Via Battisti 18. Fou destruït per les tropes austrohongareses durant la Primera Guerra i reconstruït tot just acabada. S'inspirà en el conegut estil Liberty (el Modernisme italià) i respira admiració per Venècia per tots costats, ja sigui en el nom del seu patró, en les potes de les taules en forma de lleó o la seva decoració amb màscares venecianes.

El marrochino del San Marco

El San Marco també és restaurant. Nosaltres hi vam dinar i molt bé, una pasta deliciosa i molt original.

El San Marco també és restaurant

"El San Marco és una arca de Noè, on hi ha lloc, sense prioritats ni exclusions, per a tots, per a tota parella que cerqui aixopluc quan a fora plou a bots i barrals, i també per a aquells que no en tenen, de parella" Claudi Magris

Caffè Stella Polare

Obert des del 1867 el cafè Stella Polare es troba molt a la vora del Canal Grande, al Carrer Dante Alighieri 14. Després de la Segona Guerra fou un saló del ball on les noies de la ciutat es trobaven amb els soldats americans i expliquen que moltes d'elles van viatjar als Estats Units convertides en les seves esposes. Va ser destruït per manifestants antiitalians i reconstruït de nou.

Aquí es trobava James Joyce amb Italo Svevo per xerrar de les seves obres. Unes plaques a la façana en donen testimoni d'això.

Exterior del caffè Stella Polare

James Joyce i Italo Svevo el freqüentaven 

Interior del caffè Stella Polare

A més del cafè us recomano molt els seus gelats.

Antico Caffè Torinese

Inaugurat el 1919, aquest cèntric cafè, a Corso Italia 2, ens fa retrocedir en el temps.

Fou decorat per l'ebenista Debelli, el mateix que es va encarregar de la decoració de luxosos vaixells com el Vulcania i el Saturnia i que va voler que el cafè tingués un cert aire de transatlàntic. Es conserva exactament igual que quan va ser inaugurat, amb les seves parets de fusta, el seu taulell modernista i el seu esplèndid llum de cristall.

Interior de l'Antico caffè Torinese

Ideal per esmorzar, dinar o prendre un còctel o simplement assaborir un bon cafè. Els croissants estan de mort. Alerta al de pistatxo, un plaer diví.

Els croissants, boníssims!

La placa a l'exterior del cafè

Pasticceria La Bomboniera

Una altre local històric que val molt la pena. Inaugurada el 1836, és una de les pastisseries més antigues d'Itàlia. Es troba a la via Trenta Ottobre 3.

La Bomboniera, una de les pastisseries més antigues d'Itàlia

Especialitzada en dolços de tradició austrohongaresa i xocolates. Aquí vam esmorzar el darrer dia i va ser un bon colofó. També serveixen un petit got de xocolata amb el cafè.

Un esmorzar de 10

Caffè Tommaseo

Ubicat a la plaça del mateix nom, va obrir portes al 1830. Diuen que els seus primers propietaris van ser Carolina Bonaparte, germana petita del famós general, i el seu marit.

Fou freqüentat també per Joyce, Svevo i fins i tot Kafka. Claudi Magris va escriure la seva gran obra, Danubi, aquí. Ha estat sempre punt de trobada d'empresaris i polítics El 1997 va ser restaurat.  


Un altre local històric molt recomanable tot i que no és un cafè, sinó un restaurant, és el Bufet da Pepi, a la Via Cassa di Risparmio 3. Tasteu l'especialitat de la casa, que és un plat amb els diferents productes típics de la ciutat i que està molt, però molt bo.

L'especialitat de la casa del Bufet da Pepi, per a 4 persones

I entre cafè i cafè recorregueu tot el casc antic, que es pot fer a peu, passant pel Canale Grande, el Molo Audace, l'església de San Giusto  i el castell del mateix nom, el arco di Riccardo, el teatre romà i el museu Revoltella (ara estan fent una exposició temporal de Van Gogh que val molt la pena). 


El Arco di Riccardo

Església de San Giusto

Teatre romà

A més del casc antic us proposem 3 visites molt a la vora de la ciutat que, de ben segur us agradaran molt:

1. Far de la Victoria

Agafeu l'autobús 42 o 44 a Piazza Oberdan i arribeu-vos a veure un dels fars més bonics que haureu vist mai, el far de la Victoria. Amb una alçada de 68 metres, és un dels fars més alts del món i les vistes sobre el golf de Trieste que s'albiren des de dalt són impressionants. L'entrada és gratuïta i s'hi pot pujar a peu (285 graons) o amb ascensor. Això sí, haureu d'anar en cap de setmana ja que només obre de divendres a diumenge.

El far de la Victoria

2. L'obelisc d'Opicina

Sembla que en breu funcionarà de nou el tramvia-funicular històric (1901) que uneix el centre de la ciutat, piazza Oberdan, amb Opicina, i que porta diversos anys de remodelació. De mentre s'hi pot pujar amb el bus substitutiu, el n.2. Arribeu-vos amb ell a l'obelisc que fou construït en honor a l'emperador Francesc I d'Àustria. Les vistes són fantàstiques i des d'allà podeu fer una ruta circular d'uns 3 Km per conèixer els arbres típics de la zona.

L'obelisc d'Opicina

Mural homenatge al tramvia a Opicina. Cal esperar que aviat torni a funcionar

"Un obelisc de gran alçada senyala el començament de la ciutat. Fou erigit el 1830 per commemorar l'acabament de la primera carretera decent de tot el 'karst', que connectava Viena amb el seu port marítim a l'Adriàtic. Avui el monument està atrotinat i abandonat i el seu entorn és suburbà, però acabat de construir informava l'agraït viatger que la seva marxa a través de l'ermot havia acabat i que estava a punt d'arribar a un lloc segur d'ordre imperial; un modern lloc fronterer al Mediterrani que pertanyia a l'Imperi dels Habsburg". Trieste o el sentit d'enlloc. Jan Morris

3. El Castell de Miramare

Si sou a Trieste no us podeu perdre aquest romàntic castell construït al segle XIX per ordre de l'emperador Maximilià d'Habsburg per viure amb la seva esposa, la princesa Carlota de Bèlgica.

Podeu arribar-vos amb el bus 6 o bé amb ferri fins a Grignano. Us recomano aquesta segona opció. 

L'entrada als jardins, que són espectaculars, és gratuïta. Si voleu visitar el castell per dins, haureu de comprar entrada. Consulteu aquí els horaris i preus.

El castell de Miramare

Des d'un dels bonics mirador dels jardins


Jardins del Castell

Un altre dels bonics miradors dels jardins

"Trieste mia                                               
foto di gruppo a Miramare                             
in divisa di Marina                                     
Trieste en cartolina                                      
E i tuoi vecchi in riva al mare                        
una sirena per sognare                                 
Trieste                                                        
Trieste valzerina                                         
allegra e boreale                                         
Trieste Imperiale"
Sergio Endrigo   


Fotos
Víctor Sanchis
José Pérez
Montse Alonso

Trobareu més fotos a Instagram

- Us interessa agafar el Bus turístic per Trieste



                                      

diumenge, 9 de juny del 2024

Xàtiva: tres rutes per descobrir la ciutat

 Xàtiva, al País Valencià, és una ciutat que en ha sorprès molt gratament. Els seus habitants són coneguts com els "socarrats" ja que Felip V els va cremar la ciutat durant la guerra de Secessió. És per això que el retrat d'aquest rei penja cap per avall al Museu de Belles Arts ubicat a la Casa de l'Ensenyança.

Xàtiva apareix ja citada a la Crònica de Jaume I, la primera de les Quatre Grans Cròniques medievals, per la bellesa del seu castell i de les seves hortes.

"Encara no hem vist Xàtiva i la volem veure, i pujant aquell turó elevat que hi ha prop del castell, vam veure des d'allà, la més bella horta que mai a cap vila ni castell haguéssim vist, ja que vam descobrir prop de dues-centes cases de camp, les més belles que trobar poguérem... vam albirar també el castell que de molt noble aspecte domina tota la plana... i el nostre cor s'omplí de goig i d'alegria."



Vista de Xàtiva des del mirador de Bellveret

Us vaig a proposar tres rutes que suposen tres maneres diferents de descobrir la ciutat, totes tres molt interessants: la ruta dels Borja, la ruta de l'aigua i la de Torres, Coves i Llegendes pel Castell.

La Ruta dels Borja

Xàtiva està íntimament lligada a la família Borja, una de les més poderoses del Renaixement, famosa per haver donat dos Papes: Alfons de Borja ( Calixt II ) i Roderic de Borja (Alexandre VI).
La ruta us permetrà descobrir els llocs de la ciutat vinculats amb aquesta noble família. Nosaltres vam tenir l'ocasió de fer-la teatralitzada i ens va encantar. El poeta Ausiàs March i alguns membres de la família Borja : Beatriu, Tecla i el mateix Papa Alexandre VI ens hi van acompanyar.

Comencem la ruta a la Plaça de Sant Pere. Allà es troba l'església de Sant Pere on Roderic de Borja, futur Alexandre VI, fou batejat. Val la pena entrar a admirar el seus bonics retaules gòtics.

Interior de l'església de St Pere

Seguim pel Reial Monestir de Santa Clara que fou fundat per la vídua de l'almirall Roger de Llúria i d'on fou abadessa Beatriu de Borja i que es troba al carrer de Montcada, el més noble de la ciutat ja que està ple de Palaus. Com a curiositat us diré que el nom del carrer prové de la família dels Montcada, una família catalana, concretament del Vallès, que van tenir força influència durant els segles XII i XIII. Josep Pla va quedar ben enamorat d'aquest carrer al qual li dedica un espai en la seva obra Direcció Lisboa.
"Una mica més avall es troba un gran carrer, ample, prodigiós, perfectament empedrat amb peces de pedra, llargues, com a Itàlia. És flanquejat per autèntics palaus d'una bellesa sorprenent, amb jardins interiors d'una gran distinció, elegants. És el carrer Montcada. L'aparició d'aquest carrer és una cosa inoblidable. Jo no conec pas prou les poblacions del regne de València per a fer una qualsevol afirmació, però em sembla que com aquest no n'hi ha d'altre"

Passem també per la casa natal d'Alexandre VI, a la plaça del mateix nom, que va pertànyer a la família durat moltes generacions.

L'abadessa Beatriu de Borja"

La casa natal de Roderic de Boja (Alexandre VI)

Coneixerem també l'església de St Francesc, del segle XIV, on hi ha enterrats diversos membres de la família i l'antic Convent de la Trinitat, amb la seva magnífica portalada flamígera i a costat del qual trobareu la Font de la Trinitat, una de les poques fonts gòtiques que es conserven

Foto de grup davant la portalada del Convent de la Trinitat (foto de l'organització)

Altres punts destacats de la ruta són el retaule de ceràmica de Casa Artigues, fet per iniciativa popular al segle XVIII, que representa ciutadans il·lustres, entre ells els dos Papes Borja, la Col·legiata on hi ha dues figures de bronze també d'ells i on fou batejat Calixt III i a l'interior de la qual podreu trobar diversos objectes relacionats amb la família com la Custòdia Major del Corpus anomenada també Custòdia d'Alexandre VI; el Palau, seu de l'ardiaca, del segle XV, que ostenta els escuts de la casa Borja i el Museu de Belles Arts que allotja la capella que Calixt III feu construir a la Col·legiata i que es va treure d'allà.

La Casa Artigues amb el retaule ceràmic

Una de les figures de bronze de la Col·legiata

La ruta de l'aigua

Aquesta ruta la vam començar a l'hotel Montsant que es troba tot pujant al castell, on ens esperava una sorpresa. L'hotel allotja dins les seves instal·lacions un aljub, dipòsit d'aigua, d'època medieval al que vam poder baixar.

L'aljub del Montsant

Després de la sorpresa ens dirigim al centre de la ciutat per continuar la visita de les "mil fonts" ja que a Xàtiva se la coneix com la ciutat de les mil fonts degut a la quantitat d'aquestes que es poden trobar i que divideixen en tres categories: les reals, les veïnals i les particulars. Mentre que les primeres se sostenien amb diners públics, les segones eren costejades pels propis veïns; les terceres, les particulars es trobaven dins les cases de les famílies més acomodades.

Entre les fonts que vam poder gaudir destacaria la Font reial dels 25 dolls, d'estil neoclàssic, amb un mascaró central i 12 dolls a cada costat.

La font dels 25 dolls. En té 25, en dono fe

La font Reial de la Trinitat, davant de l'antic Convent del que us he parlat a la ruta dels Borja; la font del Lleó, davant de l'Oficina de Turisme; la font Reial dels Peixos, a l'Alvareda; la font de St Francesc, a la plaça del mateix nom; la font d'Aldomar a la plaça Alexandre VI; la font de la plaça Roca o la font de la Bola a la plaça dels Sants Joanes

Font Reial de la Trinitat

Exemple d'una font particular d'una família que amablement ens va ensenyar casa seva

Visitem també en aquesta ruta els safarejos del Jardí del Bes (o del Vers) ja que se'l coneix d'ambdues maneres. Un preciós jardí que fou cedit a la ciutat per Carmen Pérez, l'esposa del filòsof Attilio Bruschetti. El jardí té també un templet modernista del que em vaig enamorar a primera vista.

Els safarejos del Jardí del Bes

El preciós templet modernista

"Verda, verda, verda
al matí es desperta
l'aigua, l'aigua, l'aigua.

Blava, blava, blava
si el ponent besava
l'aigua, l'aigua, l'aigua.

Rosa, verda, malva
quan ja el sol no escalfa
l'aigua, l'aigua, l'aigua".
Raimon


Ruta de Torres, Coves i Llegendes pel Castell

Aquesta ruta, nocturna, us descobrirà el vessant de la muntanya del castell, un entorn privilegiat de la ciutat.
Comencem al Mirador del Bellveret, nom que prové de l'italià belvedere que vol dir bones vistes, i és que les vistes des d'aquí són espectaculars.
Al mirador trobem una escultura anomenada Arc Daurat i que representa dues mans unides, una de les quals sosté una pilota com homenatge a la pilota valenciana, un esport autòcton. 

L'escultura Arc Daurat

Just al costat es troba l'ermita de Sant Josep, dedicada en aquest sant i a santa Bàrbara. Fou construïda gràcies al gremi de Fusters i té una preciosa creu gremial gòtica al seu exterior, just davant la porta per la qual es creu que va entrar a la ciutat Jaume I.
 D'aquí ens arribem a la Torre del Sol, una de les més grans de la muralla i hi pugem. El nostre guia, el Pascual, ens va explicant les llegendes associades. En aquest cas, la de la princesa Fàtiva que fou castigada pel seu pare a viure eternament tancada en aquesta torre per no voler casar-se. 

La Torre del Sol. Anem a buscar la princesa!

Seguim explorant i arribem a la Cova dels Coloms, anomenada així perquè aquí se'n feia cria. Podreu veure un altar amb una Verge, la Verge de la Pau.

La Cova dels Coloms

I acabem l'aventura entrant a l'antiga Nevera, una cava circular on s'emmagatzemava la neu procedent de les caves de la serra de Mariola. Va ser restaurada fa uns anys.

Interior de la Nevera

Aquesta ruta és oferta per D Turisme, així que podeu posar-vos en contacte amb ells si us ve de gust fer-la. Caldrà que hi aneu ben calçats i provistos de llanterna.

"Seràs confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn a la pàtria"
Vicent Andrés Estellés. M'aclame a tu (dedicat a la ciutat de Xàtiva)

Aprofiteu que sou a Xàtiva per gaudir de la seva gastronomia de la que destaco l'arròs al forn. Un bon lloc on tastar-lo és al restaurant Moncho. Us recomanen  també Ca Conxa on a més d'un excel·lent menjar destaco la simpatia de la Conxa, la seva propietària i si voleu fer un pica-pica (ells li diuen una picaeta), arribeu-vos a El puerto de Granà.


         Preparant l'arròs al forn          

Vull agrair a turisme de Xàtiva  la genial acollida que ens van oferir i a C Valenciana Travel Bloggers per haver-nos convidat en aquesta fantàstica celebració d'aniversari.

Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més informació a Instagram