Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de juliol del 2026

Gijón, bona vida amb el Cantàbric de fons

 Gijón, Xixón té un dels festivals de novel·la negra més famosos i amb més solera de l'Estat Espanyol. La Semana Negra de Xixón, a principis de juliol, ha estat l'excusa per arribar-nos uns dies en aquesta bonica ciutat asturiana i l'experiència ens ha encantat, tant pel que fa al festival literari com a la ciutat, que hem tingut temps de recórrer tranquil·lament. Bona temperatura, bon menjar i una gent encantadora han fet que la nostra estada hagi estat fantàstica.

La foto amb les Letronas, la més icònica de Xixón

Anem a recórrer Xixón

 La playa de San Lorenzo

La Platja més gran i coneguda de la ciutat, amb 1500 metres de longitud, es troba presidida per la monumental església de San Pedro. Té 17 escales per baixar, des de la 0, anomenada La Cantàbrica, a la 16, El Tostaderu, però una d'elles destaca sobre les altres, es tracta de l'Escalerona, la gran escala monumental construïda al 1933.

Al costat de l'església de San Pedro trobareu les Termes Romanes de Campo Valdés que podeu visitar, si voleu.

 

La Playa de San Lorenzo presidida per l'església de San Pedro

L'Escalerona

 El barri de Cimavilla

Aquest és barri més carismàtic de la ciutat i també el més antic.  Començarem per la Plaza Mayor on es troba l'Ajuntament. Des d'allà, tot creuant un arc ens arribarem al bonic Palau de Revillagigedo, del segle XVIII i avui reconvertit en centre cultural i, paret amb paret amb el palau, la Col·legiata de San Juan Bautista. Davant, l'estàtua del rei Don Pelayo. Prop d'aquí, la casa museu Jovellanos.

L'Ajuntament, a la Plaza Mayor

El Palau de Revillagigedo

Uns metres més endavant trobareu l'Arbre de la Sidra, una monumental escultura feta amb més de tres mil ampolles de sidra. A pocs metres de l'escultura, les fotogèniques Escales del Rock. Seguiu pujant per la famosa Cuesta del Cholo, fins a la Capella de la Soledad. Veureu també la coneguda Casa del Chino, avui centre social del barri. Arribareu a l'estàtua Nordeste, feta amb ferro per l'escultor Joaquín Vaquero, que simbolitza el vent que arrossega els núvols i assegura un dia solejat i acabeu al punt més al nord, el Cerro de Santa Catalina, una zona militar recuperada per als locals i presidida per la imponent escultura Elogio al Horizonte d'Eduardo Chillida.

L'arbre de la sidra

Les escales del rock

La Casa del Chino

L'escultura de ferro Nordeste

Elogio del Horizonte d'Eduardo Chillida

Una de les boniques cases que trobareu passejant per Cimavilla

El port esportiu

Un altre dels llocs que no poden faltar en el vostre passeig per Xixón és el Port Esportiu i un dels punts importants aquí és l'espectacular mural Xixón Ye Marineru, obra de la il·lustradora saragossana Vera Galindo. Inaugurat al desembre de 2025, el mural simbolitza l'estreta relació entre la ciutat i el seu port i alhora és un homenatge a Rambal és a dir a Alberto Alonso Blanco, el popular trans que fou assassinat al 1976 i que també té una estàtua dedicada, al barri de Cimavilla.

El nou mural Xixón Ye  Marineru

El mural és espectacular


El fragment que homenatja a Rambal

L'estàtua de Rambal al cor de Cimavilla

Una altra activitat molt aconsellable que es pot fer des del port és un passeig amb llanxa ràpida per la costa que us permetrà veure des d'un altre punt de vista alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat com l'estàtua Elogio al Horizonte, el mural Xixón Ye Marineru o la Playa de San Lorenzo però també descobrir-ne de nous com l'illa de la Tortuga o els illots de Las Gemelas. Podeu reservar aquí aquesta interessant excursió Passeig amb llanxa ràpida

Illa Tortuga

Elogio del Horizonte des del mar

No oblideu fer-vos una foto amb las Letronas, just al costat del punt d'inici de l'excursió.

El passeig de Begoña i voltants

Aquesta popular avinguda del centre de la ciutat és un dels millors llocs per passejar. No passeu de llarg del n 11, el famós Cafè Dindurra, un dels més antics i populars aquí. Un bonic edifici modernista que toca paret amb paret amb el Teatre Jovellanos, el més conegut teatre de la ciutat, que aquesta dedica a un dels seus fills predilectes. Tot i que no és l'únic que homenatja al famós escriptor i polític nascut aquí: també té una biblioteca, la Biblioteca Pública Gaspar Melchor de Jovellanos i una estàtua al mateix barri del centre.

"Només li falta temps a qui no sap aprofitar-lo" GM de Jovellanos

Interior de l'antic cafè Dindurra

Teatre Jovellanos

En aquesta zona trobareu també l'església de San Lorenzo a la que val la pena entrar, i el Mercado del Sur, un lloc excel·lent per a les compres gastronòmiques i us aconsellem recórrer el carrer Corrida, el més comercial de la ciutat.

Mercado del Sur

La Universitat Laboral

Està considerada l'edifici més gran de l'Estat Espanyol i tot i que es troba una mica allunyada del centre (ben comunicada amb bus), la seva visita és imprescindible.  El que en els seus inicis fou un orfenat principalment per als fills dels miners, avui en dia és un centre cultural.
Es pot visitar amb recorregut guiat en el que us podreu arribar la plaça, l'església, les antigues cuines, la bugaderia i podreu pujar a la torre mirador.  Podeu trobar informació i comprar les entrades aquí. Entrades Universitat Laboral

L'església de la Universitat Laboral

Interior de l'església que ja no funciona com a tal


Detall de l'antiga cuina


Platja de l'Arbeyal

En aquesta platja, la tercera en importància de la ciutat, després de la de San Lorenzo i la de Poniente, va tenir lloc enguany la Semana Negra, el festival literari de la ciutat. Abans se celebrava a Los Antiguos Astilleros però aquest any s'ha traslladat en aquesta platja i sembla ser que per quedar-s'hi. A més de les intervencions dels escriptors, presentacions de llibres, exposicions etc, la Semana és com una gran fira amb atraccions i llocs on menjar, un petit mercat...

La Platja de l'Arbeyal durant la Semana Negra

Semana Negra

On menjar a Xixón?

La gastronomia és un dels punts forts de la ciutat i d'Astúries en general. És fàcil menjar bé en qualsevol racó però us parlarem dels que vam tastar i que, òbviament, ens van agradar

Abarike. Aquesta marisqueria ens la van recomanar i realment val molt la pena. Amb un munt de premis i avalada per la guia Michelin, menjar aquí és un plaer molt gran. També la simpatia del servei és molt destacable.

Un dels plats de l'Abarike. Tot un luxe


Tot a l'Abarike és de 10: el menjar, el local, el servei...

Sidreria La Tabacalera. Al bell mig del barri de Cimavilla, aquest local antic té un excel·lent menú del dia amb fabada, pastís de cabracho i mini cachopo, entre d'altres plats típics. Tot regat amb una sidra excel·lent que podreu afegir al menú per un petit suplement.

El bonic edifici de La Tabacalera

Pastís de cabracho, un dels plats que heu de tastar

La Comtienda. Excel·lent relació qualitat preu en el seu menú que inclou la fabada finalista a millor fabada del món i que està divina.

La fabada finalista a millor del món

Sidreria Los Campinos. Una de les sidreries de referència del centre de Xixón on podreu veure abocar la sidra com es fa tradicionalment i gaudir del millor de la gastronomia asturiana.

Tortos amb picadillo, plat típic asturià

Si sou dels que us agrada el dolç heu de fer-vos amb els vals de Gijón Goloso. N'hi ha de 5 i de 10 degustacions i el preu és de 9 i 15€ respectivament. Els podreu bescanviar en un llistat de pastisseries de la ciutat per un dolç tradicional. Us deixo aquí la informació i també els podeu comprar aquí, si voleu. Si no els compreu en línia ho podreu fer també  a les oficines de turisme. Gijón Goloso.

Lazones, un dels dolços que podreu tastar

Nosaltres ens hem allotjat a l'hotel 44. Tot i que el vam triar per la proximitat amb l'espai del festival, ens ha agradat  molt. No està del tot cèntric però sí molt ben comunicat amb bus. Les habitacions són àmplies, l'esmorzar complet i té restaurant i cafeteria. Alerta amb les tapes que serveixen amb la beguda perquè a nosaltres ens van servir de sopar. A més, aquí es van allotjar molts dels escriptors de la Semana Negra, un plus que ens va agradar molt ja que vam tenir ocasió de xerrar amb ells.

Una copa de vi i la tapa de l'hotel 44

Per bellugar-vos per la ciutat haureu de comprar una targeta de transport als estancs o quioscos que carregareu amb l'import que necessiteu, sempre 5€ o múltiple de 5. El preu de cada viatge és de 0'75€.

Les gents de Xixón tenen el seu propi tractat de bona vida, el tractat de Xixonomia que subscric del tot. Té 9 principis dels quals us en diré dos:
Principi n.5: "El secret del teu èxit és rodejar-te de Xixón".
Principi n.8: "L'àrea d'un cachopo és igual a base per alçada. Partit per dos".

BOA ESTADÍA EN XIXÓN

dilluns, 1 de juny del 2026

Ontinyent, patrimoni i gastronomia per la capital de la Vall d'Albaida

 Ontinyent, la capital de la Vall d'Albaida, a una hora escassa de València, ha estat el nostre darrer descobriment amb motiu de la celebració del 9è aniversari dels companys de la Comunitat Valenciana Travel Bloggers. I quin descobriment! D'Ontinyent, a més de la fantàstica companyia, m'emporto l'encant del seu barri de la Vila, amb els seus encisadors atzucacs - carrerons estrets sense sortida- la majestuositat dels seus edificis com el Palau de la Duquessa d'Almodòvar, el seu paisatge natural a la vora del riu Clariano, la memòria històrica dels seus refugis antiaeris, l'espectacularitat dels seus museus com el Tèxtil o el de Gegants i Cabets, la seva gastronomia amb els deliciosos embotits, l'arròs a forn, les coques i la cultura de l'esmorzaret i el caliu de les seves gents. Però anem per parts. Quines són les nostres recomanacions per un cap de setmana per Ontinyent?

Ontinyent, capital de la Vall d'Albaida

1. Visiteu el Palau de Vila o Palau de la Duquessa d'Amòdovar

Aquest palau, que fou un antic alcàsser andalusí, es convertí en residència reial de Jaume I . La seva darrera propietària noble, abans de ser declarat bé d'interès cultural, fou la Duquessa d'Almodòvar.

En l'actualitat, a banda de les sessions plenàries de l'Ajuntament, acull el Museu de Gegants i Cabets. Aquí trobarem tres parelles de gegants que representen les tres cultures que hi convivien a l'Edat Mitjana: els cristians, els moros i els jueus, a més de gegantons i una col·lecció de Cabets (capgrossos) inspirats en la cultura americana dels anys 30 i 40. Tots ells surten a ballar per Corpus i per la Puríssima.

Els gegants del Museu

També és interessant visitar aquí el Criptopòrtic on s'exposen les campanes Petra i Santa Àgueda.

La campana Petra al Criptopòrtic

2 Passegeu pel barri medieval de la Vila

Declarat Conjunt Històric Artístic conserva un dels conjunts medievals més emblemàtics de València. És un gust caminar pels seus carrers, carrerons i atzucacs contemplant les seves cases medievals de pedra, rehabilitades i pintades de bonics colors. 

Atureu-vos a la Plaça Major on es troba l'antic ajuntament i el palau dels comtes de Torrefiel.

Passejant pel barri medieval de La Vila

Carrerons i atzucacs amb encant

3. Endinseu-vos en la història recent als refugis antiaeris

A Ontinyent, durant la Guerra Civil es van construir una dotzena de refugis antiaeris, alguns dels quals encara es poden visitar. Nosaltres vam ser al del Regall i al de la fàbrica Tortosa i Delgado, aquest darrer fou un refugi privat només per als treballadors de la fàbrica.

L'oficina de Turisme d'Ontinyent organitza rutes gratuïtes per tal de poder conèixer aquests indrets protagonistes de la nostra història.

Refugi del Regall

4. Visiteu el Museu Tèxtil

Actualment es troba ubicat a l'antiga fàbrica de Filats Manuel Revert Nadal i la seva col·lecció està formada per objectes des del segle XVIII fins als nostres dies. S'estructura en quatre sales: Instruments, Elaboració, Teixits i Audiovisual. En total es poden trobar unes 70 peces que expliquen els diferents processos de la fabricació artesanal del tèxtil.

Teler del Museu

5. Pugeu al campanar més alt de la Comunitat Valenciana

El campanar de l'església de Santa Maria, amb els seus més de 71 metres, és el més alt de la Comunitat Valenciana i un dels més alts de l'Estat Espanyol. Allotja una de les campanes més antigues de la comarca, l'anomenada Rauxa i Foc.

Aprofiteu, òbviament, per visitar l'església de façana neoclàssica amb elements platerescos com ara la porta principal. 

El campanar més alt de la Comunitat Valenciana

6. Aneu a veure el Pont Vell

El pont Vell és un dels elements més emblemàtics de la ciutat. Data del segle XVI i està format per dos arcs de mig punt. Ha sobreviscut a diferents riades. 

Pont Vell

7. Banyeu-vos en el naixement del Clariano, el Pou Clar

El Clariano és el riu a la vora del qual es troba Ontinyent. A uns 2 Km del centre de la ciutat, just a l'indret on neix el riu, trobem un dels paisatges més bonics del municipi, el Pou Clar. Es tracta d'un conjunt de pous excavats per l'aigua a la roca calcària dels quals el Pou Clar és el més emblemàtic tot i que n'hi ha d'altres com el Pou Gelat, el Pou de la Reixa, el Pou dels Cavalls... L'aigua és molt transparent però, això sí, està molt freda.

El Pou Clar

8. Proveu els embotits artesans

Els embotits d'Ontinyent són de gran qualitat ja que a les excel·lents matèries primeres s'ha d'afegir un clima sec i fred que permet una bona curació. Botifarres crues o de ceba, llonganissa de Pasqua, sobrassada... a quin millor!

Vam tenir la sort de poder veure en directe la fabricació a Carnicería Charcutería Ramón i ens en vam portar també a casa. Boníssims!

Per llepar-se els dits

9. Tasteu les coques de fira salades i dolces

Se l'anomena coca de fira perquè se sol menjar durant la fira, al mes de novembre. És un aliment d'hivern. Consisteix en una pasta seca feta amb aigua, oli d'oliva, farina i sal, a la que se li afegeixen els embotits artesans dels que us he parlat abans, la cansalà i també pebrassos, un tipus de bolets imprescindibles per a la recepta: "si no hi ha pebrassos, no hi ha coca". N'hi ha també de vegetarianes, amb carxofes, pebrot.. i les dolces. Totes estan per llepar-se els dits.

Us recomanem un bon lloc per tastar-les, el restaurant Zoco- cuina urbana.

La coca de fira

10 Sumeu-vos a la cultura de l'esmorzaret

Havíem sentit parlar de l'esmorzaret valencià. Si fins s'ha escrit un llibre! La cultura de l'esmorzar de Paco Alonso, però no l'havíem gaudit encara.

L'esmorzar o esmorzaret (no entenc això del diminutiu aquí perquè de petit no en té res) consisteix en un bon entrepà acompanyat de la picaeta de cacauets i olives i el cafè. Nosaltres el vam prendre a l'hotel Kazar, un bonic i cèntric hotel on també ens hi vam allotjar.

"Si no fora per l'esmorzar, probablement no sabríem què és, ni per a què serveix la dieta mediterrània. De fet, l'esmorzar ha funcionat com un escut protector per a una bona part dels productes del rebost regional. L'esmorzar és l'àpat preferit pels valencians i l'últim reducte visible on convergeixen de forma plena aliments singulars i sociabilitat".                
 La cultura de l'esmorzar. Paco Alonso

El nostre esmorzaret

Ens va agradar molt el restaurant Nou Tibot que també té habitacions a preu econòmic. 

Volem agrair a la Comunitat Valenciana Travel Bloggers l'oportunitat de descobrir aquest indret en el seu 9è aniversari, especialment a l'Enrique Gandía per ser tan fantàstic amfitrió, i a Turisme Ontinyent i Ajuntament d'Ontinyent per haver-nos cuidat tan bé.

Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més informació a Instagram

diumenge, 25 de gener del 2026

Albacete, la ciutat manxega que Azorín comparà amb Nova York

 Albacete és una de les capitals de província espanyoles que encara no coneixíem així que quan ens va sorgir l'oportunitat de visitar-la no la vam deixar passar. Val a dir que Albacete ens ha ofert més del que esperàvem. 

Què us recomanem visitar a Albacete?

1. Pasaje de Lodares

Definit com un dels carrers més bonics d'Espanya, aquest passatge és una de les poques galeries modernistes de l'estat. Sota les seves 44 columnes renaixentistes trobareu botigues, cafeteries... Es troba entre els carrers Mayor i Tinte. 

Pasaje de Lodares, entre els carrers Mayor i Tinte

2. Plaza del Altozano

La plaça més emblemàtica de la ciutat, punt de trobada de totes les reunions i celebracions, té diversos elements a destacar:d''una banda l'estàtua que la presideix, la que homenatja el Cuchillero, una figura representativa d'un dels oficis més preuats aquí, també hi trobareu una rèplica de l'estàtua ibera l'esfinx de Balazote, l'autèntica es troba a Madrid. Quant a edificis destacats: El Gran Hotel, el Palau de Justícia, l'Antic Ajuntament, el Museu Municipal, la Filmoteca, al davant de la qual s'alça una estàtua homenatge al director de cinema Jose Luís Cuerda, nascut aquí i el refugi antiaeri de l'Altozano que podeu visitar prèvia reserva a l'Oficina de Turisme que també es troba en aquesta plaça.

Monument al Cuchillero a la plaza del Altozano

Homenatge al director de cinema José Luís Cuerda

Refugi antiaeri de l'Altozano

L'Antic Ajuntament

3. Teatro Circo

És un dels sis teatres circ del segle XIX que es conserven al món i l'única sala d'Espanya que presenta aquesta doble utilitat de teatre i de circ.  Data del 1887. Val molt la pena visitar-lo per dintre tot i que només es pot fer en visita guiada o assistint a algun espectacle.

Interior de l'espectacular Teatro Circo

4. Museu de la Cuchillería

Un preciós edifici de façana gòtica amb rajoles verdes acull tot el que es relaciona amb aquest patrimoni cultural d'Albacete que és la "cuchilleria". Tisores, navalles, ganivets i tot allò que els envolta formen part d'aquest museu interactiu que compta també amb un audiovisual sobre la seva història. 

Els dimecres l'entrada és gratuïta. Consulteu horaris i preus aquí

Museu de la Cuchillería

Interior del museu


5. Catedral de San Juan Bautista

L'església més important de la ciutat es va començar a construir al segle XVI i es va acabar al XX, és a dir que van trigar al voltant de 400 anys en aixecar-la. Al nostre parer és molt més maca de dins que de fora. Està decorada amb pintures de Casimiro Escribá que, a diferència de la majoria de les esglésies no són frescos sinó llenços fets a l'estudi del pintor i clavats després a les parets. Es van acabar el 1962 i, a més d'escenes bíbliques, fan al·legoria també d'esdeveniments mundials com la bomba d'Hiroshima.

Catedral de San Juan

Les pintures de Casimiro Escribá

A la plaça de la catedral trobareu l'estàtua ibera La Dama Oferente que és una rèplica de l'original que, igual que la bitxa de Balazote, es troba a Madrid.

La Dama Oferente


6. Biblioteca de los Depósitos del Sol

Aquest va ser un dels més grans descobriments. És la segona biblioteca més gran de Castella la Manxa. Inaugurada el 2021 en uns antics dipòsits d'aigua, aquesta biblioteca ens va enamorar.

Biblioteca de los Depósitos del Sol

7. La feria

La feria d'Albacete, declarada d'interès turístic internacional, se celebra tots els anys la 2a setmana de setembre en honor a la seva patrona la Virgen de Los Llanos. Encara que no hi aneu en aquestes dates val la pena visitar el recinte ferial i els seus voltants. És curiosa la seva plaça central rodejada de botigues que per la seva forma circular amb un passeig d'entrada, l'anomenen la "sartén".

Murals al paseo de Feria

8. Edificis del centre històric

Un passeig pel centre històric ens farà conèixer un bon grapat d'edificis destacables com la Casa Cabot Jubany, amb la seva gran cúpula blava sostinguda per un àliga real i l'estàtua dels nens de la bola o la casa Juan López, edifici modernista. Tots dos al carrer Marquès de Molins. El xalet Fontecha, exemple d'arquitectura urbana, al carrer Tesifonte Gallego, l'edifici de la Diputación Provincial, un dels edificis més representatius de la ciutat, al passeig de la Libertad o la casa Perona, un edifici rococó al carrer Feria.

Casa Cabot Jubany

Casa de Juan López

Xalet Fontecha

9. Parcs

Albacete té uns quants parcs tots ells al centre de la ciutat. El parc Abelardo Sánchez, el més gran de tots, és també el parc urbà més gran de Castella la Manxa, el de Los Jardinillos, prop de la fira, té un quiosc modernista molt interessant i per Nadal es fa un festival de llums, el de La fiesta del Árbol , també un dels més emblemàtics, allotja els dipòsits d'aigua de la Fiesta del Árbol i el Lineal és un parc allargat de més de 3 Km que travessa la ciutat en la zona que abans ocupaven les vies del tren.

El quiosc modernista del parc de Los Jardinillos

10. Gastronomia d'Albacete

A Albacete es menja bé. Hi ha uns quants plats de la seva gastronomia que us recomanaríem tastar, un d'ells és el lomo de orza, on la carn de llom cuita és conservada en oli d'oliva. El terme orza fa referència al recipient de fang on es conserva. Un altre és l'ajopringue o  ajomataero, que s'elabora per la matança amb fetge i pa. També ens va agradar l'atascaburras, amb bacallà, patates, ou dur i fruits secs. De postres no us podeu perdre els miguelitos, pasta de full farcida de crema o xocolata.



L'ajopringue, plat típic de la gastronomia manxega

 Per tastar aquests plats us recomanem dos llocs que ens van agradar molt:

- Restaurant Cuerda, un restaurant amb molt bona relació qualitat preu que ha guanyat força premis i distincions. Aquí vam tastar l'ajopringue i una versió salada de miguelitos fets amb garró, bolets i poma que estaven brutals.

- La Bonita, un gastrobar amb unes tapes i platets espectaculars. Boníssimes les croquetes, la flor de carxofa amb sobrassada i mel i la galeta d'alfàbrega amb sardina fumada i pesto de tomàquet sec.

Una escapada de migdia a només 15 Km d'Albacete que us recomanem molt és Chinchilla de Monte-Aragon. Podeu arribar-vos amb bus tot i que hi ha pocs al dia. Podeu consultar aquí els horaris.

A Chinchilla no us podeu perdre la plaça principal amb l'església de Santo Domingo i la torre del Rellotge; l'Ajuntament, el Castell o els banys àrabs. Però el més imprescindible per a nosaltres és la visita a les cases cova, unes vivendes excavades a la muntanya que conserven tot l'any uns temperatura d'entre 18 i 20º.

Cases cova a Chinchilla de Monte-Aragón


Azorín, el conegut escriptor de la Generació del 98, mai va estar a Albacete però curiosament se'n va enamorar quan hi passava en els seus viatges amb tren de Madrid a Alacant i li va dedicar un poema. La ciutat, agraïda, li dedicà una estàtua al parc Abelardo Sánchez.

"Albacete que arranca a un río fuerzas colosales.
Maquinismo, modernidad de Albacete
Derroche de luz eléctrica en Albacete.
En la noche, un enorme halo resplandeciente sobre la ciudad.
Nueva York; todo a màquina, todo con màquina."


Fotos:
Víctor Sanchis

Trobareu més informació a Instagram