diumenge, 27 de setembre de 2020

El tren del ciment. Una experiència de 10 pel Berguedà

 El tren del ciment era una línia fèrria que unia la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de N'Hug, amb Guardiola de Berguedà. Des d'allà partia el ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. La fàbrica de ciment va cessar definitivament la seva activitat al 1985 i l'antic tren ha restat com un atractiu turístic per conèixer aquesta part de la comarca del Berguedà que tantes coses interessants ens ofereix.

Comencem el viatge:

El tren té el seu inici a l'antiga estació de la Pobla de Lillet. La següent parada l'efectua al centre de La Pobla, la tercera als Jardins Artigas i la darrera a l'antiga fàbrica de ciment. El trajecte total, uns 3,5 Km, dura uns 20' i es fa amb una locomotora dièsel i 4 cotxes amb capacitat per a 25 passatgers cadascun.

1a parada: Antiga estació de La Pobla de Lillet

A l'antiga estació de La Pobla de Lillet, situada a la carretera B-402, Km 8,3, trobareu pàrquing gratuït per deixar el cotxe, banys i l'exposició Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat de la que podreu gaudir mentre espereu el vostre tren. A l'exposició trobareu un mostrari de màquines i vagons de la línia de via estreta així com molts panells informatius que us donaran a conèixer fets i anècdotes d'aquesta línia.

Un dels trens de l'exposició 

                     Passatgers al tren!!                          

2a parada: La Pobla Centre

La Pobla de Lillet té un aire a poble muntanyenc que m'encanta. Els seus principals atractius, a banda de passejar pels carrers empedrats són: l'església de Santa Maria de Lillet, la ruta de les fonts (n'hi ha moltes i molt interessants, el pont Vell, el més antic dels ponts que travessen el riu Llobregat, que data del segle XIV i fou reconstruït el 1984.


Església de Sta Maria de Lillet
 
 
          Sota el pont Vell

                 La font dedicada a Eusebi Güell 
                   


La font de l'església                           


A La Pobla de Lillet trobareu molts restaurants. Nosaltres vam optar per la  Fonda Cerdanya que té un menú de cap de setmana a 18€ amb una relació qualitat preu força bona.


     Les favetes, un dels plats que vam tastar


3a parada: Els jardins Artigas

Els jardins Artigas van ser dissenyats per Antoni Gaudí als inicis del segle XX. El seu mecenes, Eusebi Güell, va crear la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya i va encarregar-li a l'arquitecte la construcció del xalet de Catllaràs per tal de poder-hi allotjar els treballadors de les mines de la zona que eren la matèria primera per a la fàbrica. Mentre va durar la construcció, Gaudí es va allotjar a casa dels Artigas, una de les famílies més potentades de la zona, i en agraïment a la seva hospitalitat els va dissenyar aquests jardins just al davant de casa seva i de la seva fàbrica. 
No els havíem visitat mai, nosaltres que som uns enamorats de l'obra de Gaudí, així que ja us podeu imaginar que vam gaudir de valent.
Els punts més destacats del parc són: la cascada, el berenador (deliciós), el pont dels arcs, el pont d'arc coix, el mirador, la grota i la glorieta. Com es propi de l'arquitecte tenir-nos sempre una sorpresa preparada, en aquest cas Gaudí va col·locar-nos pels jardins tot formant una creu, el símbol dels quatre evangelistes: la font del lleó (símbol de st Marc), la font del Bou (St Lluc), l'aliga ( St Joan), a l'entrada de la glorieta i l'Àngel (st Mateu) que es trobava a la cascada però avui en dia ja no el podem veure. 
Els jardins són una delícia per passejar i fer fotos.

           El berenador. M'encanta!!!



                                                   La glorieta

                                                        La font del lleó (St Marc)

     

       La font del bou (St Lluc)

                            

                  El pont dels arcs     


4a parada:El museu del ciment

El museu del ciment ens permet conèixer de ben a prop l'antiga fàbrica de ciment Asland que, com us he dit abans, fou la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya. El mot Asland prové de la fusió de Asfalt i Pòrtland. El ciment Pòrtland fou desenvolupat a Anglaterra, a principis del segle XIX i és el més emprat en construcció per la seva resistència. 
L'any 1901, Eusebi Güell, juntament amb d'altres socis, van crear a Barcelona la Societat Cimentera Companyia General d'Asfalt i Pòrtland i el mateix any va començar a construir la fàbrica a Castellar de n'Hug en un terreny conegut com El Clot del Moro. La fàbrica va funcionar fins al 1975.
El museu permet conèixer la història i el funcionament de la fàbrica i, el que em sembla més interessant, visitar el que queda dempeus de l'edifici. Un paisatge fantasmagòric que ens submergeix en un ambient sòdid i misteriós. Això sí, ben protegits amb casc.
En acabar la visita podeu gaudir d'un audiovisual de 5' molt interessant

                                                         4a parada: Museu del Ciment


                                    Preparats amb els cascos per començar la visita

                                         El recorregut per l'antiga fàbrica és molt interessant


    El paisatge és molt fantasmagòric



                     L'antiga fàbrica


                  Més detalls de l'antiga fàbrica

Consulteu a l'enllaç del principi de l'entrada els horaris (varien segons la temporada) i els preus. L'opció més econòmica sol ser el bitllet combinat que inclou anada i tornada amb el tren i les entrades als jardins i al museu però en alguns casos, com el meu que amb el carnet docent tinc un 50% als jardins i gratuït el museu, surt més a compte comprar només el bitllet del tren.

"De sobte, un soroll estrident de ferralla
passem un pont.
Ara un seguit de pins barregen els troncs.
La dona del guardaagulles, dreta al pas a nivell, branda el banderí vermell.
Corre un poblet llunyà presidit per una torratxa."

"Vaig deixar la ciutat sota el silenci de la matinada.
Quedaren enrere les llenques d'asfalt i els carrers teixits de ferro i de ciment armat"
  Raül Bopp

A gaudir del viatge!!!

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps
Carles Diago


 




 






 






 


 

 



 




 

Cap comentari:

Publica un comentari