dimecres, 2 de maig de 2018

La ruta dels contes dels germans Grimm per Alemània

Si encara tens l'ànima d'infant, creus un xic en la màgia i la literatura és la teva passió, quan llegeixes, en un blog de viatges, que pots recórrer els escenaris on van viure els germans Grimm i on van inspirar-se per a les seves històries, no pots resistir la necessitat d'anar i trepitjar aquests indrets amb els teus propis peus.

Capítol 1: Va de músics
El nostre conte comença a BREMEN on ens deixa l'avió que hem agafat un parell d'hores abans a Girona i on ens trobarem amb els famosos, ruc, gos, gat, i gall que un bon dia van anar cap aquesta bonica ciutat del nord d'Alemània i, com era d'esperar, els va agradar i s'hi van quedar a viure. Quan dic que us els trobareu vull dir exactament que els veureu per tot arreu: en escultures, ninots, xocolates, samarretes i tot allò que pugueu imaginar. Però no us en cansareu, que són ben simpàtics. 
Comencem la nostra visita acostant-nos al riu, el Weser i tot i que és de nit, fa fred i plou, el que contemplen els nostres ulls val la pena. L'endemà ens disposem a patejar-nos la ciutat de cap a peus, com ens agrada fer. Comencem pel molí, l'últim que queda en peu i que actualment és un cafè. El lloc és molt bucòlic, ple de flors i les fotos queden precioses. 


M'agraden les selfies i aquesta m'agrada molt, molt

Després del molí ens dirigim a la Soegestrasse, carrer de les truges, i són elles les que ens reben i ens donen la benvinguda. Aquest és un dels carrers més comercials de la ciutat, farcit de botigues conegudes algunes, altres no.


Seguim amb les selfies. No sé si a les truges els agraden tant com a nosaltres
Seguint la Soegestrasse anem a parar al centre, a la plaça de l'Ajuntament on es troben els quatre músics que donen nom al conte. Diuen que has de tocar amb les dues mans les potes del davant del ruc i demanar un desig i aquest es complirà. Per si de cas feu-ho. No sereu els primers, les potes brillen d'allò més de tanta gent que les toca al cap del dia.


"L'ase bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava" i nosaltres demanàvem un desig.
Si després de demanar el desig aixequeu la vista no donareu abast a veure coses interessants; l'Ajuntament, l'estàtua de Roland (tots dos declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO), la Casa de Comerç, el Parlament o la Ratskeller, l'antiga bodega de l'Ajuntament avui en dia convertida en restaurant. Però un cop vistes les alçades, baixeu els ulls a terra i busqueu la claveguera daurada on, introduint una moneda que pot ser d'un cèntim, no cal arruïnar-se,  sentireu bramar l'ase, cantar el gall,  bordar el gos o miolar el gat. Té la seva gràcia!


L'Ajuntament

L'estàtua de Roland
Tingueu a punt les monedes
                                                                                          
                                                                                                                                                     Just al costat de l'Ajuntament trobem la plaça del Mercat on s'alça la catedral dedicada a St Pere. Potser tindreu sort, com nosaltres, i trobareu un petit mercat amb flors i productes d'alimentació.


Catedral de Bremen
  La nostra propera visita serà al carrer Böttcherstrasse,  un dels carrers més bonics que he vist mai. Us rebrà amb un mural daurat i en pocs metres quadrats trobareu les cases més maques de tota la ciutat: la St Petrus Haus, la Roselius Haus, la Robinson Crusoe Haus, la Sieben Faulen Brunnen Haus o la Glockenspiels Haus entre d'altres. Aquesta última té un carilló que fa sonar més de trenta campanes mentre uns panells al costat van mostrant-nos imatges de diferents navegants i aviadors. Aquest espectacle té lloc tres cops al dia: a les  12, 15 i 18 hores.


La Glockenspiels Haus i les seves campanes
       
Els panells que van rotant
    Per si tot això fos poc, el carrer encara ens tenia guardada una darrera sorpresa: la Shüttinger, una de les millors cerveseries de la ciutat. Ells mateixos fabriquen la seva pròpia cervesa, suau i boníssima.

A la vostra salut!!

"Els quatre músics de Bremen es van asseure a taula i es van menjar tots els aliments que tenien preparats" I nosaltres també. No en vam deixar res


I encara ens quedava per veure allò que més em va robar el cor, el barri de Schnoor, l'antic barri mariner, amb les seves casetes romàntiques i acolorides i els seus carrerons estrets i encisadors. El barri té només un parell de carrers i una plaça però no voldries marxar mai com si fossis pres per un encanteri.


Cases de Schnoor
Racons amb encant
Però havíem de marxar, ens esperava el segon capítol del conte.
De bon matí passem per l'oficina de lloguer de cotxes. Ens està esperant el que serà el nostre mitjà de transport fins arribar al final de la ruta, l'aeroport de Frankfurt des del qual tornarem a Girona.

Capítol 2: Rates i més rates 
HAMELN

El carrer principal de Hameln és l'Osterstrasse. Allà es troben els edificis més representatius i les botigues i, just al bell mig, trobem la font del famós flautista. Si teniu sort, podreu veure el peculiar personatge de carn i ossos passejant pel carrer, sempre seguit de nens i adults que escolten amb atenció la seva història. 

"Un bon dia a la ciutat pròspera de Hameln va succeir una cosa ben estranya, quan els seus habitants van sortir al carrer el van trobar envaït per milers de ratolins"























Al final del carrer trobareu la catedral que alberga un vitrall del flautista,i també la Hochzeitshaus, la casa de bodes, tot i que no se sap que ningú s'hagi casat allà, el seu ús era habitualment per a les celebracions de les festes principals de la ciutat. En aquesta casa també hi trobareu un carilló amb campanes que fan sonar una melodia mentre apareixen els personatges del conte.


La Hochzeitshaus


Unes figures que tot girant representen el conte
Un lloc força interessant de visitar és l'església de st Bonifaci. Val la pena pujar fins a la torre on les vistes de la ciutat són espectaculars.

Sempre cal pujar tan amunt com es pugui
Panoràmica de Hameln des de la torre de st Bonifaci
Des d'aquí és obligat arribar-se al riu, el Waser, igual que a Bremen, on el conte explica que es van ofegar tots els ratolins. En van quedar dos, però; l'un sobre el pont que el travessa i l'altre en una de les vores, en forma d'escultura, una mica surrealista per cert. 

"En intentar creuar el riu,  els ratolins van morir ofegats".

Sobre el pont un dels ratolins supervivents
L'escultura de la rata ballant vora l'aigua
De fet jo crec que la ciutat continua envaïda pels ratolins ja que els pots trobar per tots llocs, fins en les pedres del carrer.

I si ets a Hameln no pots deixar de fer un àpat a la casa del Flautista,
Rattenfängerhaus , avui convertida en un restaurant on poder gaudir de les especialitats típiques de l'indret. No deixeu de tastar el Rattenkiller, matarrates, que lluny de fer-vos cap mal us farà pair bé el menjar ja que és un licor d'herbes molt típic d'aquí.
Rates, rates i rates per tot arreu




Està molt bo i no mata ningú


















Enmig del carrer comercial, recordeu que es diu Osterstrasse, en un local que per fora no convida massa a entrar-hi, es troba un beergarten genial. Es diu Kitzinger i té molt bon ambient,  bona cervesa, música i bon menjar. No es pot demanar més. 
Bon menjar i bona cervesa en un lloc ben típic

La lluna plena en el cel de Hameln feia la nit més màgica

Capítol 3. De princeses i alguna que altra bruixa
Avui és dia de princeses i gaudirem de valent tornant a la nostra infantesa. Comencem la nostra ruta per Polle on es troben les restes del castell on va viure la Ventafocs. Queda ben poca cosa en peu i vam decidir no entrar-hi ja que teníem un munt de llocs per visitar aquell dia. Però no podíem marxar d'allà sense emprovar-nos la sabateta. I si ens estava esperant un príncep blau?


El castell de la Ventafocs
La sabata . Ens vindrà a la mida?






Ui noo, massa petita!





"El jove príncep es casaria amb aquella que pogués posar-se la preciosa sabata de cristall"


La segona parada serà Höxter, el poble de la caseta de xocolata on Hansel i Gretel van ser fets presoners de la malvada bruixa. I de veritat que algunes de les seves cases semblaven fetes de xocolata. La meva favorita, la casa d'Adam i Eva, preciosa.


Me la menjaria
Detall de la casa d'Adam i Eva

"Aquella casa estava feta de llaminadures per atraure als nens així que quan s'hi van acostar la bruixa els va fer presoners"
Presoners de la bruixa
Seguim el camí ara fins a Trendelburg a veure el castell de la Rapunzel. Fa molta gràcia veure la trena daurada penjant de la torre i els photocalls que ens agraden tant ens fan gaudir com a nenes petites.


La trena de la Rapunzel penjant de la torre

"- Rapunzel, Rapunzel deixa caure la teva cabellera! - De seguida va caure la trena i el príncep va pujar"
Rapunzel per uns instants


I com avui anem de princeses, seguim doncs, cap a Hofgeismar on fem un mos ràpid abans d'arribar-nos a Sababurg, el castell de la Bella Dorment.


"Bocabadat per la seva bellesa, el príncep es va inclinar i va posar suaument els seus llavis sobre les rosades galtes de la bonica jove. I la princesa es va despertar"

I bocabadats vam quedar-nos amb el castell que és també un hotel on es deu passar una nit ben màgica. Nosaltres ens vam conformar en passejar una estona i fer-nos unes fantàstiques fotos. I, això sí, sentir-nos princeses un altre cop. Quin dia!!!




Castell de Sababurg

Què estaran fent?
On deu ser la clau?

Des de Sababurg ens dirigim a Kassel, ciutat central de la ruta i on acabarem el dia. Primer visitem el parc de Wilhelmhöhe on es troba el monument a Hèrcules. Deu ser fantàstic veure'l a l'estiu quan es posen en funcionament les cascades que fan baixar litres i litres d'aigua gràcies al seu sistema hidropneumàtic que transporta l'aigua fins dalt de tot i la deixa caure en una cascada de 350 metres.. Però ara no funciona i ens hem de conformar en veure'l de secà. També val la pena. És impressionant

El monument
L'estàtua d'Hèrcules
Veure tot això amb aigua deu ser impressionant
I per acabar el dia una veritable joia,Museu Grimm. Un edifici nou dedicat a l'obra dels germans Grimm, no sols la literària sinó també la lingüística, ja que foren també els autors de la Gramàtica alemanya i el Diccionari, els nostres Pompeu Fabra, vaja. El museu és espectacular i vam xalar de valent! Com a curiositat, hi ha exposada una obra en català : Ton i Guida i altres contes, en traducció de Carles Riba. Quina il·lusió ens va fer!!

A menjar-nos la caseta. Compte amb la bruixa!!

Mirall, mirallet...
També val la pena fer un tomb pel centre de la ciutat, sobretot la Catedral i el monument dedicat els nostres germans favorits.
Kassel és la seu de la fira d'art més coneguda, la Documenta.

Monument als germans Grimm al centre de Kassel
Capítol 4. Cap a la infantesa dels Germans Grimm

Avui és el darrer dia de la ruta i com tots els altres ens esperen moltes sorpreses. Comencem el dia per Fritzlar, la ciutat de les torres que ens espera plena d'ous de Pasqua per tots llocs. ens en regalen uns quants de colors, pel carrer. Quin detall!!
Fritzlar és una ciutat preciosa, amb una plaça del mercat molt vistosa i totes les seves torres. Davant de la catedral, dedicada a st Pere trobem l'estàtua de st Bonifaci ja que sembla ser que aquesta ciutat el va acollir després que ell tallés el roure sagrat de Thor com a símbol de la supremacia de la religió catòlica enfront les religions bàrbares germàniques. 

St Bonifaci i el roure de Thor davant la catedral

No era l'únic que ens esperava però, davant de la catedral. Una gran taula i unes cadires a joc ens recordaven que vivíem permanentment en un conte. Així que no podíem deixar passar l'ocasió d'enfilar-nos.

Què hi ha avui per dinar??
Espectaculars les decoracions pasquals 


Com a bones filòlogues, amants de les llengües, ens va cridar l'atenció una de les parets de la ciutat amb el que ens va semblar ser l'etimologia del topònim i la seva evolució fins ara.

De Friedislar a Fritzlar
La segona parada d'avui és una de les millors, al meu parer, de la ruta. Ens hem hagut de desviar una mica però val la pena per arribar-nos a Malburg, la ciutat on els Grimm van anar a la Universitat.
Marburg és una ciutat preciosa, dalt d'un turó, amb un castell al cim i amb unes quantes coses força curioses. El rellotge de l'ajuntament canta les hores, sí mai millor dit això que les canta, ja que l'encarregat de fer-ho és un gall que a més belluga les ales tantes vegades com hores toca. I a Marburg es troben també onze símbols dels contes de Grimm. Cal passejar, doncs, amb els ulls ben atents. Nosaltres no els vam trobar tots però uns quants sí i va ser una tasca força divertida, i una mica esgotadora.

L'Ajuntament amb el seu rellotge i el seu gall
Un dels símbols dels contes: el Princep granota

La sabata de la Ventafocs
La caseta de xocolata




El sastre valent


El llop i les set cabretes


De Malburg us recomanaria un restaurant molt cèntric, al costat mateix de la plaça de l'Ajuntament, amb un bon menú per tastar les especialitats locals, es diu Ratsschanke


A poca distància de Marburg trobem l'encantador poblet d'Alsfeld. El vestit regional d'aquest llogaret sembla ser que va inspirar el vestit de la Caputxeta vermella. D'Alsfeld cal destacar el seu maquíssim Ajuntament i la casa dels contes .

Ajuntament d'Alsfels
La casa dels contes



La nostra següent parada serà Steinau on els germans Grimm van passar la seva infantesa. Aquí hi ha un carrer dedicat a ells i cal destacar també la Font dels contes. Ens va cridar l'atenció la decoració d'alguna de les seves cases. Estava clar, seguíem vius dins del conte. També hi ha un museu dedicat als germans Grimm que ja vam trobar tancat

Cartell commemoratiu dels 200 anys dels germans al seu museu
Carrer en honor als Grimm
La font dels contes
Aquesta és la casa que més em va agradar
I la història arriba al seu final, Hanau, ciutat natal dels germans Grimm, ens espera com a colofó d'aquest fantàstic conte. De Hanau destaquem el seu Ajuntament al davant del qual trobem l'estàtua dedicada als seus fills predilectes. Des d'aquí posarem rumb a l'aeroport de Frankfurt que ens retornarà cap a casa i ens farà despertar de cop d'aquest feliç somni.

L'homenatge als germans Grimm en la seva ciutat natal
Però, abans de marxar cap a casa, cal fer un bon esmorzar. És diumenge de Pasqua i està tot tancat. La sort, però, ens somriu i vol allargar més el nostre somni. Així que just ara ens obren, a la plaça de l'Ajuntament ,el cafè on farem el nostre últim esmorzar de princeses. I aquest és el que triem, el de princeses: cafè, pa torrat, croissant, mantega, melmelada i  Nutella en un ambient perfecte. Us el recomano: Märchencafe

El nostre esmorzar de princeses
En un ambient de conte






















I ja està. Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s'ha acabat. Ha estat genial mentre ha durat

No vull acabar aquest post sense parlar-vos dels hotels. Excepte el de Hanau, molt senzill i sense res destacable, els altres han estat hotels no gens cars i molt especials ja que ens han permès seguir dins el nostre conte de fades fins i tot de nit.
A Bremen ens vam allotjar a l'Ibis Style Altstadt Els Ibis Style m'agraden molt, són els més alts de la gamma d'Ibis i sense ser cars tenen moltes comoditats i solen ser temàtics. Aquest era futurista. 
Habitació de l'Ibis Style
A Hameln vam trobar el que més ens va agradar de tots. Estàvem al país de les rates, doncs rates arreu, fins a l'esmorzar on ens vam trobar un ou dur dins d'un embolcall ben rosegador.Hotel Altstadtwiege.
.

L'esmorzar

Detall d'una de les habitacions

A Kassel vam descobrir el B&B Kassel hotel. Crèiem que B&B volia dir bed and brekfast i resulta que aquí no. Vol dir Boris Becker ja que el tennista alemany és el propietari d'aquesta cadena d'hotels. Ens va sorprendre gratament. L'habitació decorada amb motius de la Documenta, la fira d'art que dóna prestigi a la ciutat, era molt còmoda i acollidora.
Habitació del B&B Kassel

Aquest és el mapa de la ruta. Se'n poden fer més parades o menys segons el temps i les preferències de cadascun. També es pot fer al revés, és a dir començant per Hanau i acabant a Bremen.



Un agraïment molt gran als meus companys de ruta sense els quals no seria possible el viatge. El nostre xofer particular i rei de les selfies: Carles, l'aventurera i fotògrafa  M. Clara, que s'entusiasma com jo sempre que comencem una nova aventura, i l'expert en Google Maps i també fotògraf Víctor.
Fins a la propera




3 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs sí, un viatge fantàstic en l'ampli sentit de la paraula. I sincerament agraïda a la Pilar, la meva companya de molts viatges inclòs el de l'amistat, que sempre descobreix llocs interessants on anar, fa uns àlbums xulíssims i escriu aquest blog per deixar paleses les nostres experiències i poder-les gaudir de nou sempre que volguem.

    ResponSuprimeix