Ens encanta visitar les Capitals de Cultura Europees. L'any passat vam aconseguir anar a totes dues: Matera (Itàlia) i Plovdiv (Bulgària). I ja havíem començat aquesta aventura a Mons, al 2015. Enguany ho són Rijeka (Croàcia) i Galway (Irlanda) i ja estem pensant en els propers anys que us avanço perquè aneu fent boca:
2021: Timisoara (Romania) i Elefsina (Grècia)
2022: Kaunas (Lituània) i Esch (Luxemburg)
2023: Veszprém (Hongria)
Us preguntareu per què ens agraden tant. La resposta és simple. És l'oportunitat de conèixer ciutats, algunes de les quals no sabíem ni que existien o no les sabíem ubicar en el mapa, i de passada les veiem quan llueixen millor ja que totes elles es preparen per a la capitalitat i programen esdeveniments especials.
Aquest febrer, aprofitant un cap de setmana de tres dies hem visitat Galway i l'experiència ha estat de deu. No sols perquè la ciutat és encantadora sinó també perquè es la porta per visitar llocs tan espectaculars de l'illa com ara els penya-segats de Moher.
Galway es troba a la costa oest d'Irlanda. Dista dues hores i mitja de Dublín i la millor manera d'arribar és volant fins en aquest aeroport. Des d'allí teniu dues opcions: llogar un cotxe (recordeu que condueixen per l'esquerra) o agafar un bus que surt de l'aeroport i va directe a la ciutat. Aquesta va ser la nostra tria. El Bus cal reservar-lo amb antelació. El preu és de 15 euros per trajecte.
Irlanda és terra de llegendes, i a mi les llegendes m'encanten. Així que us n'aniré explicant a mida que us vagi descobrint els secrets de la ciutat. Comencem!
Claddagh
Claddagh és el port de pesca de Galway. És el lloc on el riu de la ciutat, el Corrib, s'uneix a la badia de Galway. La llegenda ens explica que un dels seus habitants, Richard Joyce (com l'escriptor, en James), va haver d'emigrar a l'Índia perquè no tenia treball, amb l'esperança que allà en trobaria i aconseguiria reunir diners per casar-se amb la seva estimada. El vaixell en el qual viatjava fou capturat i Richard va ser venut com esclau a un joier musulmà que li va ensenyar l'ofici. Quan el rei Guillem III va arribar al poder va ordenar que alliberessin els presoners. El joier admirat de la traça d'en Richard li va oferir part de la seva fortuna i la seva filla en matrimoni perquè es quedés. Però l'home volia tornar a casa i casar-se amb la seva estimada per a la qual va dissenyar un anell, l'anell de Claddagh: dues mans que sostenen un cor i una corona que simbolitza l'amor, l'amistat i la fidelitat i té una expressió lligada a ell: "With my hands I give you my heart, and crown it with my love" "Amb les meves mans t'entrego el meu cor coronat amb el meu amor". Maca eh!
L'anell el trobareu a totes les joieries i botigues de records de la ciutat, a Claddagh, el port, hi heu d'anar. Creueu el pont Wolfe Tone, tindreu unes vistes precioses de la ciutat i la zona val la pena, amb les seves acolorides casetes de pescadors a Long Walk.
 |
| Capital de la Cultura 2020 |
Claddagh
Claddagh és el port de pesca de Galway. És el lloc on el riu de la ciutat, el Corrib, s'uneix a la badia de Galway. La llegenda ens explica que un dels seus habitants, Richard Joyce (com l'escriptor, en James), va haver d'emigrar a l'Índia perquè no tenia treball, amb l'esperança que allà en trobaria i aconseguiria reunir diners per casar-se amb la seva estimada. El vaixell en el qual viatjava fou capturat i Richard va ser venut com esclau a un joier musulmà que li va ensenyar l'ofici. Quan el rei Guillem III va arribar al poder va ordenar que alliberessin els presoners. El joier admirat de la traça d'en Richard li va oferir part de la seva fortuna i la seva filla en matrimoni perquè es quedés. Però l'home volia tornar a casa i casar-se amb la seva estimada per a la qual va dissenyar un anell, l'anell de Claddagh: dues mans que sostenen un cor i una corona que simbolitza l'amor, l'amistat i la fidelitat i té una expressió lligada a ell: "With my hands I give you my heart, and crown it with my love" "Amb les meves mans t'entrego el meu cor coronat amb el meu amor". Maca eh!
L'anell el trobareu a totes les joieries i botigues de records de la ciutat, a Claddagh, el port, hi heu d'anar. Creueu el pont Wolfe Tone, tindreu unes vistes precioses de la ciutat i la zona val la pena, amb les seves acolorides casetes de pescadors a Long Walk.
 |
| L'anell de Claddagh, símbol de la ciutat |
 |
| Les vistes des de la zona de Claddagh són precioses |
 |
| Claddagh significa platja pedregosa. Està clar no? |
Entreu a l'església de St Mary, també coneguda com els Dominics. Al costat hi trobareu una gruta dedicada a l'aparició de la Verge a una devota del lloc.
 |
| L'església de St Mary |
 |
| La gruta |
La Catedral i l'església de St Nicholas
La catedral de Galway és una catedral moderna. Es va començar a construir el 1958. És catòlica i està dedicada a Nostra Senyora de l'Assumpció i a St Nicolàs. És l'edifici més gran de la ciutat i barreja diferents estils arquitectònics.
 |
| La Catedral barreja diferents estils |
 |
| Interior de la Catedral |
Aquesta església duu associada la llegenda que Cristòfol Colom va venir a resar aquí el 1477 abans de sortir a descobrir el nou món. Abans era el lloc on es triava l'alcalde de la ciutat. Avui s'hi fan molts concerts. Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos un cor que estava assajant així que vam fer la visita amb música. I vam tenir també un altre cop de sort: vam anar en dissabte que és el dia que es fa un mercat d'alimentació i artesania a les portes de l'església i ens vam firar i tot. És quasi bé impossible no fer-ho.
 |
| L'església de St, Nicholas i el mercat que s'hi fa dissabte a les portes |
 |
| Interior de l'església on es creu que va resar Colom abans d'anar a Amèrica
Molt a la vora de St Nicholas, a 8 Bowling Green, es troba la casa museu de Nora Barnacle. La Nora fou l'esposa del famós escriptor irlandès James Joyce i la mare dels seus dos fills. Aquesta és la casa familiar que conserva records de la parella i que ens hauria agradat molt visitar però només obre a l'estiu i a més no té un horari fix. Val a dir que des d'un foradet que hi havia a la porta vaig poder fer una foto a l'interior. Alguna cosa és!
Exterior de la casa museu Nora Barnacle
La foto de l'interior que vaig fer a través d'un forat de la porta
La metafoto: la foto de la foto
|
El castell de Lynch és una de les principals atraccions de Galway. Si espereu veure un castell d'aquells de conte us decebreu una mica. Veureu una façana, molt maca sí, però que en l'actualitat és un banc. Us agradarà més si coneixeu les llegendes que amaga entre les seves pedres.
La família Lynch, la propietària del castell, era una de les famílies més conegudes de la ciutat. John de Lynch era l'alcalde. Un dia un representant del rei espanyol va arribar a Galway per establir relacions entre Espanya i Irlanda, contra Anglaterra. En John li va demanar al seu fill, Williams, que se l'endugués de pubs i el divertís una mica. Williams li va presentar la seva nòvia i el noi s'hi va encapritxar. Així que mentre Willliams bevia i bevia pels pubs, l'espanyol i la nòvia se n'anaren al llit junts. William ho va saber i els va matar.
El seu pare, com alcalde, no va tenir més remei que aplicar-li la sentència per assassinat: lapidació i mort a la forca. Sembla que el mot linxar prové d'aquesta fosca història.
 |
| La bonica façana del castell de Lynch, avui convertit en un banc |
Al bell mig de la façana podeu veure una estàtua d'un mico que porta alguna cosa que no es pot apreciar ben bé que és: és un bebè i també aquesta estàtua té la seva pròpia llegenda:
Una de les cortesanes del castell va conèixer un mariner espanyol. Quan ell va haver de tornar al seu país ella va descobrir que estava embarassada. Ell li va prometre que tornaria i com a senyal de compromís li va regalar un mico. Pocs dies després del naixement del bebè va haver-hi un incendi. Tot i que van fer sortir a tothom, el nen es va quedar dintre i la mare plorava desconsoladament. De sobte es va veure el mico llançant-se per la finestra. Del cop, el mico va morir però van veure que entre els seus braços duia el bebè, que estava viu. Des d'aquell dia els enamorats de Galway es regalen peluixos en forma de mico.
 |
| El mico i el bebè |
El barri llatí és la zona més animada de Galway. Comença a l'Spanish Arch, que és un arc, resta de l'antiga muralla. El seu carrer principal és Shop Street, un carrer que canvia de nom segons el tram: Quai Street, High Street , Shop Street i William Street. En el tram de Quay Street es troba el fish and chips més famós de la ciutat i un dels millors d'Irlanda: el Mc Donaghs. Podeu triar l'opció bar o restaurant. En el primer, compres el teu menú a la barra i t'asseus en una de les llargues taules compartides, mentre que en el restaurant et serveixen a taula. En el tram de William Street us podreu fotografiar amb Oscar Wilde i Eduard Vilde (escriptor estonià coetani de l'anterior) en un monument que Estònia, quan va ingressar a la UE, va regalar a Irlanda.
El barri està ple de botigues i de pubs. De botigues n'hi ha que són una passada, com les que venen articles de llana que no podreu passar per alt. Entreu també en algun dels pubs que hi trobareu. Us aconsellem The King's Head, un dels històrics. Es troba en un edifici del segle XIII i és un veritable museu amb bon menjar i bon beure.
Expliquen a Galway que l'origen dels pubs irlandesos es deu als vaixells que provenien del sud d'Europa i d'Amèrica i que duien vins i licors. Quan els descarregaven sempre hi havia alguna bota que desapareixia i al vespre es trobaven al costat de l'Spanisch Arch per beure's els contingut de la bota robada.
 |
| El mural d'entrada al Latin Quarter |
 |
L'edifici on es troba The King's Head data del segle XIII 
El fish and chips del Mc Donaghs, el millor de la ciutat, del país, del món?
|
 |
Les botigues són encantadores. Aquesta de les ovelletes em va enamorar
Les botigues de llana són una passada
|
 |
| L'Spanisch Arch |
A prop de l'Spanisch Arch hi ha el Galway City Museum, l'entrada és gratuïta. Nosaltres no el vam visitar però pot ser una bona idea, sobretot si plou, per conèixer l'origen de la ciutat.
Tot just al davant trobareu la teteria més maca de tot Galway: Cupan Tae, una teteria totalment irlandesa. Feu una pausa, asseieu-vos en una de les seves taules a les quals no els falta detall i preneu-vos un te o una xocolata acompanyats d'algun pastís. És una experiència fantàstica.
 |
| Una teteria genuïnament irlandesa |
 |
| A les taules no els falta detall |
A mi les llibreries em perden i és per això que quan trobo alguna tan bonica com aquesta us ho he d'explicar. Al carrer paral·lel a Shop Street, Middle Street, es troba una de les llibreries amb més encant que he tingut ocasió de veure. (Ja l'he afegida al post de Les meves llibreries favorites). Es tracta de Charlie Byrne's Bookshop. La part exterior, la façana, ja està formada per prestatges plens de llibres i entrar a dins és tenir el plaer de recórrer els seus passadissos que configuren un recorregut laberíntic entre llibres de tota mena. A més t'atenen molt bé i t'aconsellen en la teva tria.
 |
| Exterior de la llibreria Charlie Byrne's Bookshop |
 |
| Interior de la llibreria |
Al mateix carrer de la llibreria, Middle Street, a la vorera del davant trobareu una de les millors pizzeries de la ciutat: The Dough Bross. Aquí tastareu les autèntiques pizzes irlandeses. Feu cua per fer la vostra comanda i quan l'hagueu fet us donaran taula i us la duran.
 |
| Les pizzes del Dough Bross |
 |
| Un passatge amb ànima |
Eyre Square és la plaça principal de la ciutat. És una plaça força gran de forma rectangular. Deu el seu nom a un dels alcaldes de la ciutat, Edward Eyre, tot i que oficialment consta com a plaça J.F. Kennedy, des de l'any que fou assassinat ja que al 1963 va venir a la ciutat. En un dels costats de la plaça havíem llegit que es trobaven les 14 banderes de les 14 tribus que van fundar la ciutat (els Lynch en van ser una) però només vam veure les 14 astes, de banderes res de res. També trobem la porta Browne, que fou l'entrada d'una casa del segle XVII d'un membre de la família Lynch (estan arreu, aquesta família) i una estàtua de Richard Joyce, el recordeu? el de l'anell de Claddagh.
 |
| Aquest era en Richard Joyce. |
 |
| El memorial a J.F. Kennedy que dona el nom oficial a la plaça |
 |
| La porta Browne |
Els Penya-segats de Moher són el paisatge natural més visitat de l'illa i es troben a només a una hora i mitja de viatge des d'aquí. Són uns vuit quilòmetres de penya-segats alguns dels quals tenen una alçada de més de 200 metres. La visita val 7 euros i comença al Centre de Visitants, molt interessant ja que conté un petit museu interactiu que explica com es van formar i la fauna que els habita. També podreu veure un audiovisual i us podreu fer fotos al photocall. Des d'aquí us esperen uns 750 metres de camins per gaudir d'allò més amb l'extraordinari paisatge. Això sí, abrigueu-vos bé que el vent bufa amb força pràcticament sempre. El punt més alt és la torre O'Brian.
 |
| Els penya-segats de Moher, més de 8 Km d'un paisatge excepcional |
 |
La torre O'Brian, el punt més alt
Mira que ens ho passem bé quan trobem un photocall
|
I un paisatge tan misteriós com aquest havia de tenir també alguna llegenda, evidentment. Si, és clar, la de la bruixa Mal. Diuen que es va enamorar d'un heroi irlandès que es deia Cu Chulainn i el va perseguir per tots els penya-segats, saltant de l'un a l'altre fins que va caure i es va donar al cap amb una de les roques que diuen que d'ençà de l'accident té la forma del seu cap.
El poble més proper als penya-segats és el petit llogaret de Doolin. Des d'aquí també podeu agafar el ferry per anar a les illes Aran. Això no ho vam fer i per tant no us ho puc explicar. A Doolin hi ha un pub que és de visita obligada, el Gus O'Connor. L'entrada està plena de plaques de policies i bombers de tot el món. El menjar és bo i el servei eficient.
 |
| El Gus O'Connors pub, un bon lloc on menjar prop dels penya-segats |
 |
| El pub està ple de plaques de diferents cossos de policies i bombers |
 |
| Bon lloc per fer una parada en el camí |
Al costat del pub hi ha una botiga de xocolata on trobareu de tots tipus. amb Guiness, amb Irish coffee, amb Baileys... i estan boníssimes.
 |
| La botiga de xocolata |
Per la mateixa zona dels penya-segats, el Burren - mot que significa literalment zona pedregosa - al comtat de Clare, trobareu altres llocs interessants que bé mereixen una parada:
El dolmen de Poulnabrone
Forma part d'un antic complex funerari de l'època neolítica i es pot visitar gratuïtament. El seu nom significa forat de penes. Sembla ser que als seus peus es van trobar 33 cossos enterrats. El dolmen està envoltat per una corda perquè els molts visitants que rep al cap de l'any no s'acostin a tocar-lo.
 |
| El dolmen de Poulnabrone data de l'època neolítica |
El castell de Dunguaire
El castell de Dunguaire es troba a l'entrada del llogaret de Kinvara. Per dins només es pot visitar en temporada alta: d'abril a octubre així que només el vam poder veure per fora. Els mesos en què és obert també es fan banquets medievals amb literatura i música irlandeses (quina pena que ara no!). Consulteu l'enllaç per saber-ne les dates. És originari del segle XVI i fou construït per la família del clan Hynes. A inicis del segle passat fou lloc de reunió dels més importants escriptors irlandesos de l'època,
I aquí també tenim llegenda. Expliquen que el senyor de Dunguaire era molt generós amb els necessitats. Quan va morir, un dels captaires a qui solia ajudar es va acostar a la seva tomba i es va lamentar que ja mai més rebria el seu ajut. Però una mà cadavèrica va eixir de la tomba i va fer caure als seus peus unes quantes monedes d'or. Encara avui en dia hi ha qui afirma que si t'acostes a la tomba del senyor de Dunguaire rebràs també el teu botí.
 |
| El castell de Dunguaire |
 |
| Els mesos d'hivern només es pot visitar per fora |
La catedral de Kilfenora
L'antiga catedral de Kilfenora és un altre dels llocs interessants que visitar. És coneguda principalment per les altes torres celtes que hi acull. A l'època medieval va ser la seu episcopal del bisbat de Kilfenora. Enguany es troba en ruïnes.
A banda de les creus, cal destacar també alguns caps de bisbes tallats en pedra.
 |
| Detall de la catedral amb un cap de bisbe |
 |
| Creus celtes |
 |
| Les ruïnes del'antiga catedral i el cementiri |
Acabaré amb dos poemes que dues amigues, la Conxita del blog Barcelona en horas de oficina i la Núria Cases, companya a l'escola, em van proporcionar quan van saber que hi anava.
"If you ever go across the sea to Ireland,
them maybe at the closing of your day,
you can sit and watch the moon
rise over Claddagh,
and see the sun go down on
Galway Bay"
Galway Bay
Si alguna vegada vas
creuant el mar, cap a Irlanda
potser al final del dia
podràs seure i veure la lluna
sobre Claddagh
i contemplar la posta de sol
a la badia de Galway"
"You know she played the fiddle in an Irish band
but she fell in love with an English man
kissed her on the neck and then I took her by the hand
said, Baby, i just wana dance
with my pretty little Galway girl
you're my pretty little Galway girl"
Galway girl
Saps que ella tocava el violí en una banda irlandesa
però es va enamorar d'un home anglès
li vaig fer un petó al coll i després la vaig agafar de la mà
li vaig dir, estimada només vull ballar
amb la meva preciosa noieta de Galway
tu ets la meva preciosa noieta de Galway.
 |
| Els veïns guarneixen les seves cases per a l'ocasió |
 |
| Les ovelles, una de les meves passions irlandeses |
Fotos
Víctor Sanchis
M. Clara Camps
Carles Diago
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.