divendres, 31 de juliol del 2020

Enologia i cultura per l'Empordà

 
L'Empordà és una zona ideal per fer turisme de tot tipus. A nosaltres ens venia molt de gust combinar el turisme enològic amb el cultural i aquestes dues coses aquí es donen la mà. El resultat ens ha deixat dos dies interessants i ben aprofitats. La idea era visitar un celler i conèixer alguns dels pobles medievals on encara no havíem estat mai.
El celler triat ha estat La Vinyeta que és troba a Mollet de Peralada, a la carretera que va cap a Masarac.
Els seus propietaris, en Josep i la Marta, són una parella jove que van començar aquesta aventura de zero, al 2002 i us asseguro que han fet feina.
Durant el confinament havíem comprat un lot de productes d'aquest celler a través de la plataforma Fentpaís.cat i ens havia agradat molt. Incloïa un tast virtual amb els propietaris, que ja vam fer, i una visita presencial. Així que havia arribat el moment de conèixer-los en persona.
Arribem al celler La Vinyeta

Arribem de matí. Tenim hora a les 12,30. Comencem la visita a les vinyes amb un noi molt simpàtic que ens va explicant, amb molt sentit de l'humor, les particularitats de l'explotació i els mètodes de conreu. Es tracta d'unes vinyes joves amb diferents tipus de raïm: garnatxes, carinyenes, macabeu, xarel·lo, moscatell, cavernet sauvignon, merlot...) que els permeten produir blancs, rosats i negres. Però també tenen oliveres, abelles,algunes ovelles  i gallines. Així que a la botiga trobareu, a més de vins, mel, oli , ous i un formatge que està de mort.

Seguim atentament les explicacions

Vinyes joves, amb molta varietat de raïm


Després de la visita arriba el tast de vins: en provarem 5: 2 blancs, 2 negres i un dolç. De blancs tastem el Heus i el Llavors blanc, de negres, el Llavors negre i el Puntiapart i acabem amb el Sols, que és el dolç. Tot en ells, el nom, les etiquetes... està pensat i fet amb cura, fins al més mínim detall. El nom Heus, per exemple, l'ostenta el primer vi que van fabricar i per això un nom que indica inici (Heus aquí una vegada, que és com comencen molts contes infantils), després va venir el Llavors, que és com seguiria la història, no? Pel que fa a les etiquetes, les dels primers Llavors contenien textos literaris d'autors diferents on apareixia la paraula llavors; el Puntiapart té una etiqueta amb dibuixos que si la fas girar fan una mena d'historieta, de vinyeta, el seu nom. 

Tastem cinc vins diferents

Després d'això toca passar per la botiga. Els vins ens han agradat molt així que ens endurem uns quants a casa per poder seguir gaudint-los tranquil·lament. I formatge, que està boníssim, encara que ens deixi el cotxe una mica perfumat.

Tenen el premi al millor celler 2018

Acabada la visita i les compres arriba el moment pícnic. Si voleu, podeu fer dinar o esmorzar, segons l'hora que trieu. Us preparen uns cistells amb tot el que us caldrà per fer un àpat de luxe entre vinyes: les tovalles, els plats, els coberts, les copes, el vi, pa, tomàquet, oli, embotits (botifarra blanca i negra, llonganissa, xoriço) i 3 tipus de formatge. De postres, uns carquinyolis per llepar-vos els dits i si en voleu, cafè. El que us sobra (que en sobra) us ho podeu endur a casa. 

Un pícnic de luxe

Després de la vessant enològica arriba la cultural. Ens queda un dia i mig per visitar els llocs que no coneixem i que fa temps que els en tenim ganes. Portem ben pensats de casa els indrets on volem anar però sempre hi ha lloc per a la improvisació.  
El nostre itinerari 
Sant Llorenç de la Muga
És el primer lloc que visitem. Es tracta d'un recinte medieval emmurallat amb molt d'encant, amb cases dels segles  XVI al XVIII; amb tres ponts que passen sobre la Muga, el riu que la travessa. Un d'ells, el Pont Vell, té just al costat l'ermita de St Andreu. Destaquen també l'església de st Llorenc i la Torre de Guaita (Torre dels Moros) a la que s'hi accedeix tot pujant 230 esglaons. Passejar pels seus carrers empedrats i prendre alguna cosa a la seva animada plaça principal són dues coses força interessants aquí.


Un dels molts racons fotogènics de St Llorenç de la Muga


 El Pont Vell sobre la Muga amb la capella de St Andreu

Peralada
Peralada és coneguda pel seu Castell que acull un Casino i uns bonics jardins on cada estiu se celebra un Festival de Música Internacional.
Aquí va néixer l'escriptor i cavaller medieval Ramon Muntaner, autor de la 3a de les Quatre Grans Cròniques, els interessants escrits dels segles XXIII i XIV que són uns dels textos historiogràfics més importants del món
Des de l'Oficina de Turisme surten diferents rutes, una d'elles és la ruta Ramon Muntaner, anomenada Què us diré? en honor a la frase més repetida del text amb la qual Muntaner implica el oient/lector en la seva història.
Aquell dia, però, no es fa la ruta (només dijous a la tarda) així que decidim que la farem nosaltres. 
Visitem el claustre de St Domènec del segle XII que es troba allà mateix, dins la oficina de turisme. Els seus capitells són molt interessants ja que contenen escenes tan religioses com profanes i molts d'ells estan molt ben conservats. Al primer pis de l'oficina de turisme hi ha un petit museu dedicat a Ramon Muntaner i la seva crònica, on guarden un exemplar de les primeres edicions. La visita al museu proporciona molta informació per conèixer la figura de l'escriptor.
Al número 3 de la Plaça Major es creu que va néixer Ramon Muntaner i també té una plaça dedicada a ell, la plaça Ramon Muntaner.

"Ramon Muntaner nasqué a Peralada l'any 1265. El seu pare, Joan Muntaner, tenia un hostal a la plaça del poble. Devia ser un hostal discret, des del moment que s'hi allotjà, en passar per la població, ja vell, el rei Jaume I. En aquell moment Ramon tenia 9 anys i degué quedar fascinat.
El meu país. Josep Pla

El claustre de St Domènec

Plaça Major on se suposa que va néixer Ramon Muntaner
 
Plaça Ramon Muntaner

"Tan aviat com els prohomens saberen que Peralada havia estat cremada pels almogàvers, se n'anaren a llur senyor lo comte i li digueren: senyor digues al rei d'Aragó qui ve, que si los cavallers volen entrar en la vila, que ho poden fer, mes no volem que cap almogàver hi posi els peus, que farien amb nosaltres el mateix que han fet amb Peralada".
Crònica de Ramon Muntaner

Castell i jardins

 
Vilanova de la Muga
Prenent, com Sant Llorenç, el nom del riu que la travessa, Vilanova de la Muga destaca per la seva bonica església romànica, Sta Eulàlia, que acull en el seu interior unes pintures molt ben conservades i que fa poc han estat restaurades.  L'església és del segle XI però fou reconstruïda entre el XII i el XIII. Tot i que ara no es pot entrar, previ pagament d'un euro s'encenen els llums durant una estona i a través del vidre les podreu admirar i fotografiar. Val la pena la despesa. La part més interessant la configuren el Pantocràtor amb els tetramorfs i dos àngels amb sis ales i ulls al llarg de tot el cos així com diverses escenes de la vida de Jesús.
Just al davant trobareu el balcó/mirador sobre la Muga.

Església de Sta Eulàlia
 
Pintures romàniques de l'interior de l'església


Aquí vam dinar en un restaurant que ens va agradar molt, el Taula mama Roser. En un ambient molt cuidat i amb un personal molt simpàtic, tenen un menú els dies laborables de 16€ i els festius de 20€ amb molts plats per triar, tot i que la nostra recomanació és que tasteu el plat estrella (que sempre sol estar inclòs) que és l'arròs amb calamars, bolets i gambes. 

L'arròs, el plat estrella de la casa

Monells
Ja de tornada a casa vam voler fer una parada a Monells. Des que vam descobrir la seva plaça principal, la plaça Jaume I, a la pel·lícula 8 apellidos catalanes, que tenien moltes ganes de veure'l. I és que Monells és un poble encantador integrat dins un terme municipal que engloba tres pobles: Cruïlles, Monells i Sant Salvador de l'Heura. A part de la plaça té altres racons molt atractius com el carrer dels Arcs, la plaça de l'Oli o l'església de St Genís.

La cinematogràfica plaça de Jaume I

Església de St Genís
 
Carrer dels Arcs


Ens hem allotjat als Estanys, una casa de colònies al poble de Capmany que compta amb habitacions dobles amb bany privat i on la seva mestressa, l'Anna; ens prepara un sopar i un esmorzar de luxe. La relació qualitat-preu és súper.

Una remulladeta a la piscina de la casa en va bé per combatre la calor

"És tan bonic l'Empordà
ample, esbatanat i llis
que l'home que escriu més pla
ha pres el nom del país".
Carles Fages de Climent

Mapa dels llocs visitats a l'Alt Empordà

Mapa del Baix Empordà

Fotos:
Víctor Sanchis
M.Clara Camps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.