dijous, 23 de juliol de 2020

La vall del Baztán: paisatge, gastronomia, literatura i mitologia

La Vall del Baztán és un municipi de Navarra que engloba 15 poblacions de les quals Elizondo n'és la capital. Hem fet una escapada de 5 dies on hem visitat algunes d'aquestes poblacions i d'altres dels votants que tot i no pertànyer a la vall hi estan molt vinculades. La vall ha superat amb escreix les nostres expectatives, i en teníem moltes. Hem trobat tot allò que buscàvem en temps difícils com els que estem vivint: paisatge, gastronomia, mitologia, literatura, pau i tots els colors del verd (com deia en Raimon). No està gens malament per a la primera escapada encara enmig de la pandèmia.
Mapa dels llocs que hem visitat

Erratzu
És el primer poble de la vall que visitem i comencem a enamorar-nos de les seves cases- típiques de la vall i voltants- amb grans balcons plens de flors i amb els seus escuts d'armes a la porta. Sembla ser que aquests escuts els van ser concedits pel rei de Navarra Sancho el Fuerte quan els baztanesos el van ajudar durant la batalla de les Navas de Tolosa. L'església de San Pedro apóstol, a la que s'accedeix pel seu claustre adossat a la façana, molt típic de les esglésies d'aquesta zona, és el seu monument més destacat.

Acabem d'arribar i ja ens hem enamorat dels balcons florits de la vall
 

Les esglésies d'aquesta zona tenen un claustre adossat pel qual s'hi accedeix

A Erratzu dinem al restaurant Kastonea, un restaurant casolà que té un menú de 15€ que està molt i molt bé. Aquí tenim el primer contacte amb la gastronomia local tot tastant les alubias negres i l'ajoarriero que ens semblen fantàstics.

Les alubias negres són un plat tradicional de la gastronomia baztanesa

Des d'Erratzu parteix un dels millors senders de la zona. Es tracta d'un recorregut circular d'aproximadament 7,5 Km que ens durà fins a la cascada del Xorroxín, el naixement del riu Bidasoa, que per cert, canvia el seu nom pel de Baztán en passar per la vall. El camí és encantador: arbres, ponts, aigua... tens la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer davant teu un basajaun- el senyor protector dels boscos propi de la mitologia basca- o bé alguna lamiak -nimfa o fada- o fins i tot algun iratxoac- follet. Primer passareu per una cascada més petita però també digna de foto i poc després arribareu a la més gran, la del Xorroxín. Deixeu el cotxe al pàrquing del carrer Ubidea, des d'allà s'inicia el recorregut.
En qualsevol moment apareix algun personatge mitològic

  La cascada petita és molt fotogènica


Cascada de Xorroxín

Ziga
Un altre dels 15 encantadors pobles que configuren la vall. Aquí l'edifici més destacable és l'església de San Lorenzo, que per les seves dimensions, la més gran de la vall, és coneguda com la catedral del Baztán, d'estil herrerià. A 1,7 Km del poble per la N2540 trobareu el Mirador del Baztán, el millor lloc on fer fotografies de la vall.
A Ziga es troba la Catedral del Baztán

El Mirador del Baztán, un gran balcó obert a la vall
 
Irurita
La segona població en nombre d'habitants de la vall ens sorprèn per la majestuositat dels seus edificis, d'estil gòtic, com la casa-palacio Gastón de Iriarte o el Palacio Jauregia. Una de les seves places s'anomena popularment la plaza del Rebote pel popular joc de pilota anomenat laxoa o joc de guant, que és una de les modalitats de pilota basca més antigues i que aquí vam poder observar.
L'església, dedicada a San Salvador, és un dels edificis destacables.

A Irurita destaquen les construccions senyorials com ara la casa-palacio Gastón de Iriarte

Detall de l'escut d'armes que aquí sempre conté el tauler d'escacs i l'elm amb plomall
 
"Y el que a los francos victoriosos
quitó su preso rey por cuya hazaña
el que fue tan valiente como franco
le dieron el tablero negro y blanco"
    Lope de Vega

Zugarramurdi
Aquest poble, situat prop de la frontera amb França, té un passat associat a les bruixes. Als inicis del segle XVII, 53 habitants del poble van ser acusats de practicar la bruixeria, alguns d'ells, la majoria dones, van ser condemnats a morir a la foguera. 
Si voleu endinsar-vos en aquesta tèrbola història hi ha dos llocs que heu de visitar: les coves i el museu de bruixes.
Les Coves, a cel obert, van ser formades per l'erosió de l'aigua de l'Infernuko Erreka (canal de l'infern).
La visita és força interessant i us permetrà conèixer els escenaris d'aquestes suposades pràctiques. Cal tenir en compte que la sola existència d'aquestes coves va ser utilitzada com a prova en el judici per bruixeria. Aquí es va filmar part de la pel·lícula Las brujas de Zugarramurdi d'Àlex de la Iglesia, estrenada el 2013. 
L'entrada val 4,5 €.

L'entrada a la cova

El recorregut és circular
  
"¡Sorgiñas!¡Basajaunes!¡Lamias! Que peináis vuestros cabellos de oro en los arroyos de Zugarramurdi.¡Espíritus del viejo solar vasco!¡Andad!¡Corred por las perfumadas vertientes del monte Larrum!¡Despeñaos por entre las rocas!¡Marchad volando por los regatos, y rendid homenaje a las bellas damas que adornan esta selvática morada! Vosotras, sabias hechiceras, envejecidas en el estudio de la ciencia de los sotilegios, sacad de las hierbas los perfumes más dulces, los nectares más enervadores..."  Pio Baroja

El Museu de les bruixes és el lloc que més us permetrà conèixer bé tot el que va passar. És un museu interactiu que explica detalladament els fets ocorreguts a inicis del segle XVII al poble. Els objectes, escrits i audiovisuals us proporcionaran tanta informació que sortireu d'allà com si ho haguéssiu viscut en directe. El preu de l'entrada també és de 4,5€ però hi ha un euro de descompte si abans heu visitat les coves o a l'inrevés.
L'entrada al museu

La paraula Akelarre prové del mot Akerra que significa boc ja que era un boc negre el que sacrificaven en aquestes festes paganes

A part d'aquestes visites val la pena fer un volt pel poble on destacaria l'església de la Asunción i les cases típiques amb els seus escuts d'armes.
L'església de la Asunción

A Zugarramurdi vam dinar al restaurant de la bruja Graxiana, un lloc molt a to amb el poble on tenen un menú anomenat embruixat, a 13,5€, que està molt bé.

Urdazubi-Urdax
Situat molt a la vora de Zugarramurdi, també té unes coves, les de Ikaburu, que nosaltres no vam visitar. De fet hi ha un sender que les connecta entre elles (unes tres hores) i que formaria part de la ruta dels bandolers ja que transcorre per camins fronterers que haurien estat utilitzats per fer contraban.
El poble va ser fundat al segle XV a l'entorn del monestir de San Salvador (segle XI) i aquest, junt amb un antic molí d'aigua, són els seus principals atractius, tot i que val la pena recorre'l tot admirant les seves cases senyorials, moltes d'elles construïdes per indians nascuts aquí, quan van retornar de les Amèriques.
El poble fou construït a l'empar del monestir de San Salvador

El molí


 

 
Una de les cases senyorials construïdes pels indians

Elizondo
És la capital de la vall. Fa uns anys l'escriptora Dolores Redondo es va enamorar d'aquests paratges i va decidir convertir-los en l'escenari de les seves novel·les: El guardián invisible,  Legado de los huesos y Ofrenda a la tormenta, l'anomenada Trilogia del Baztán de la qual se n'han fet també pel·lícules. La seva protagonista, la inspectora de la policia forense Amaia Salazar, interpretada al cinema per l'actriu Marta Etura, és d'Elizondo i aquí ens hem arribat amb el propòsit de fer la ruta literària El guardián invisible (consulteu aquí dates i reserves) que ens durà pels escenaris de les novel·les i les pel·lícules. La ruta comença a les 10h al bar Casino a la plaza de los Fueros. Allà coneixem la nostra guia, la Patricia. Es compon de dues parts, en la primera, de dues hores de durada, visitem entre d'altres, el puente de Muniartea, també conegut com a pont de Txokoto pel nom del barri en què es troba, el palacio d'Arizcunenea, l'església de Santiago, l'ajuntament, la casa de tia Engrasi o l'obrador de Mantecadas Salazar on acaba aquesta part. Els que volem podem seguir una hora més amb la visita al cementiri. La Patricia ens explica cada lloc on parem i ens llegeix fragments de les novel·les on aquests hi surten. També ens explica curiositats dels rodatges ja que ella i la seva família han fet d'extres a les pel·lícules.

Iniciem la ruta al bar Casino on ens espera la guia

 
Palacio d'Arizcunenea 


 Les millors imatges d'Elizondo s'obtenen des del pont de Muniartea

" Condujo con cuidado su coche por las estrechas calles de Txokoto para salir hacia la carretera de Francia cuando vio a Engrasi envuelta en un grueso abrigo. Caminava pegada a las antiguas casas del primer barrio de Elizondo, a la altura del puente." Ofrenda a la tormenta. Dolores Redondo

L'edifici de Mantecadas Salazar és realment la Panificadora Baztanesa però des que es va filmar la primera pel·lícula i van penjar el rètol que no l'han tret i a més ara fabriquen mantecadas de debò i també txanxigorris, uns pastissets típics de la vall, fets amb llardons que s'han fet famosos arrel que l'assassí de la primera novel·la els deixava sobre el cos de les seves víctimes. Els vam tastar i en vam poder comprar.

"Fundada en 1865, Mantecadas Salazar era una de las fábricas de dulces más antiguas de Navarra; seis generaciones de Salazar habían pasado por ella(...)"
"Si el asesino dejó sobre el pubis de Carla uno de esos txantxigorris, explicaría porque las alimañas mordieron solo ahí". El guardián invisible. Dolores Redondo

L'edifici de Mantecadas Salazar realment és la Panificadora Baztanesa

Els famosos txantxigorris

La visita al cementiri també val la pena tot i la pujada que hem de fer per arribar-hi. Aquí destaca la tomba de la família Iturzaeta amb el seu àngel pensatiu. Dolores Redondo va demanar permís a la família propietària per utilitzar-la com a tomba familiar en les novel·les i pel·lícules. En agraïment va posar el cognom a un dels seus personatges, la Rosario, la mare de la inspectora Salazar.

Cementiri d'Elizondo 

"La tumba de la familia Arbizu se encontraba justo donde comenzaba uno de los ramales, sobre el panteón reposaba un ángel que, indolente y con gesto aburrido, ajeno al dolor de los humanos, parecía observar a los enterradores que habían apartado la losa haciendola rodar sobre unas barras de acero". El guardián invisible. Dolores Redondo

Per seguir immersos dins la trilogia, dinem al restaurant Santxotena, el preferit de James, la parella d'Amaia. El lloc té molt caliu i un menú de 22€ que no està mal, sobretot la sopa de peix.
I no podem marxar d'Elizondo sense passar per la pastisseria Malkorra i tastar el seu Urrakin Egiña, el seu famós xocolata amb avellanes.

Amaiur- Maya
Aquest poble, el darrer en incorporar-se a la vall, és sense dubte el meu favorit. Amb el seu curiós arc d'entrada - que sembla ser que va protegir el poble de la pesta- i les seves cases tan ben cuidades, és un plaer caminar pels seus carrers.

L'arc d'entrada al poble

 Les precioses cases totes del mateix estil el converteixen en el meu favorit

A més Amaiur fou el darrer reducte en la defensa de la independència de Navarra quan es va destruir la fortalesa de Maya. Dalt de tot del poble, el monòlit del Mont Gaztelu dona testimoni de l'existència d'aquesta fortalesa.
El monòlit del Mont Gaztelu indica on es trobava la fortalesa Maya

Parque Nacional del Señorío de Bertiz
El Señorío de Bertiz és una altre dels llocs idíl·lics que ens tenia reservats aquesta escapada. Tot i que el centre de visitants i el jardí botànic encara romanen tancats per la crisi de la Covid, el parc disposa de set senders (consulteu aquí) molt ben senyalitzats que us permetran gaudir de la pau i el silenci del parc, només envaït per la piuladissa dels ocells. A més, de camí anireu trobant algunes sorpreses com ara una antiga calera, o una carbonera. Hi ha també un pàrquing gratuït i una botiga de records i productes típics.
Entrada al Parc

Només sentireu els ocells i les vostres passes

Els recorreguts estan molt ben senyalitzats

Trobareu sorpreses com una antiga calera

Doneztebe
Aquí és on ens vam allotjar. Es tracta d'un poble que fou seu de mercaders durant l'Edat Mitjana. Val la pena recórrer els carrers Intzakardi, Major, Erraztunea i Mercaderes tot admirant les seves façanes, gòtiques algunes, amb els seus escuts d'armes i arribar-vos fins a l'església de San Pedro. També és un bon lloc per veure practicar el laxoa.
Vam fer nit a l'hostal Ameztia que us el recomanem molt i molt. Un lloc molt acollidor, amb poquetes habitacions, amb bar/restaurant on vam fer uns pintxos per sopar tots els dies, i lloguer de bicicletes. 

Un hostal molt recomanable

Practicant el Laxoa, també anomenat Joc de Guante

Donamaría
Ubicat just al costat de Doneztebe, a 3 Km, Donamaría ens sorprèn molt. No el teníem a la ruta però en estar tan a la vora del nostre allotjament decidim fer-li una ullada. I no ens penedim. Cal destacar l'església de La Asunción, que té la peculiaritat de tenir la torre campanar en forma cilíndrica amb coberta cònica i la torre-casa Jauregia que data del segle XV i va ser rehabilitada el 2002.

L'església de la Asunción, de torre cilíndrica amb coberta cònica



La casa-torre Jauregia

Al costat de Doneztebe i Donamaría es troba Elgorriaga, població cèlebre pel seu conegut balneari en el qual duem a terme el nostre caprici final: una sessió de banyera d'hidroteràpia amb sals de cirera seguida d'unes xocolates que ens va deixar fantàsticament relaxats. La cirereta final per aquesta escapada tan tranquil·la i excel·lent.
Agur!!

Banyera d'hidroteràpia i xocolata al balnerari d'Elgorriaga
Fotos
Victor Sanchis

Trobareu un resum de l'escapada i més fotos a les Stories d'Instagram

Cap comentari:

Publica un comentari