La Vall del Baztán és un municipi de Navarra que engloba 15 poblacions de les quals Elizondo n'és la capital. Hem fet una escapada de 5 dies on hem visitat algunes d'aquestes poblacions i d'altres dels votants que tot i no pertànyer a la vall hi estan molt vinculades. La vall ha superat amb escreix les nostres expectatives, i en teníem moltes. Hem trobat tot allò que buscàvem en temps difícils com els que estem vivint: paisatge, gastronomia, mitologia, literatura, pau i tots els colors del verd (com deia en Raimon). No està gens malament per a la primera escapada encara enmig de la pandèmia.
 |
| Mapa dels llocs que hem visitat |
Erratzu
És el primer poble de la vall que visitem i comencem a enamorar-nos de les seves cases- típiques de la vall i voltants- amb grans balcons plens de flors i amb els seus escuts d'armes a la porta. Sembla ser que aquests escuts els van ser concedits pel rei de Navarra Sancho el Fuerte quan els baztanesos el van ajudar durant la batalla de les Navas de Tolosa. L'església de San Pedro apóstol, a la que s'accedeix pel seu claustre adossat a la façana, molt típic de les esglésies d'aquesta zona, és el seu monument més destacat.
 |
| Acabem d'arribar i ja ens hem enamorat dels balcons florits de la vall |
 |
| Les esglésies d'aquesta zona tenen un claustre adossat pel qual s'hi accedeix |
A Erratzu dinem al restaurant Kastonea, un restaurant casolà que té un menú de 15€ que està molt i molt bé. Aquí tenim el primer contacte amb la gastronomia local tot tastant les alubias negres i l'ajoarriero que ens semblen fantàstics.
 |
| Les alubias negres són un plat tradicional de la gastronomia baztanesa |
Des d'Erratzu parteix un dels millors senders de la zona. Es tracta d'un recorregut circular d'aproximadament 7,5 Km que ens durà fins a la cascada del Xorroxín, el naixement del riu Bidasoa, que per cert, canvia el seu nom pel de Baztán en passar per la vall. El camí és encantador: arbres, ponts, aigua... tens la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer davant teu un basajaun- el senyor protector dels boscos propi de la mitologia basca- o bé alguna lamiak -nimfa o fada- o fins i tot algun iratxoac- follet. Primer passareu per una cascada més petita però també digna de foto i poc després arribareu a la més gran, la del Xorroxín. Deixeu el cotxe al pàrquing del carrer Ubidea, des d'allà s'inicia el recorregut.
 |
| En qualsevol moment apareix algun personatge mitològic |
 |
| La cascada petita és molt fotogènica |
 |
| Cascada de Xorroxín |
Un altre dels 15 encantadors pobles que configuren la vall. Aquí l'edifici més destacable és l'església de San Lorenzo, que per les seves dimensions, la més gran de la vall, és coneguda com la catedral del Baztán, d'estil herrerià. A 1,7 Km del poble per la N2540 trobareu el Mirador del Baztán, el millor lloc on fer fotografies de la vall.
 |
| A Ziga es troba la Catedral del Baztán |
 |
| El Mirador del Baztán, un gran balcó obert a la vall |
La segona població en nombre d'habitants de la vall ens sorprèn per la majestuositat dels seus edificis, d'estil gòtic, com la casa-palacio Gastón de Iriarte o el Palacio Jauregia. Una de les seves places s'anomena popularment la plaza del Rebote pel popular joc de pilota anomenat laxoa o joc de guant, que és una de les modalitats de pilota basca més antigues i que aquí vam poder observar.
L'església, dedicada a San Salvador, és un dels edificis destacables.
 |
| A Irurita destaquen les construccions senyorials com ara la casa-palacio Gastón de Iriarte |
 |
| Detall de l'escut d'armes que aquí sempre conté el tauler d'escacs i l'elm amb plomall |
"Y el que a los francos victoriosos
quitó su preso rey por cuya hazaña
el que fue tan valiente como franco
le dieron el tablero negro y blanco"
Lope de Vega
Zugarramurdi
Aquest poble, situat prop de la frontera amb França, té un passat associat a les bruixes. Als inicis del segle XVII, 53 habitants del poble van ser acusats de practicar la bruixeria, alguns d'ells, la majoria dones, van ser condemnats a morir a la foguera.
Si voleu endinsar-vos en aquesta tèrbola història hi ha dos llocs que heu de visitar: les coves i el museu de bruixes.
Les Coves, a cel obert, van ser formades per l'erosió de l'aigua de l'Infernuko Erreka (canal de l'infern).
La visita és força interessant i us permetrà conèixer els escenaris d'aquestes suposades pràctiques. Cal tenir en compte que la sola existència d'aquestes coves va ser utilitzada com a prova en el judici per bruixeria. Aquí es va filmar part de la pel·lícula Las brujas de Zugarramurdi d'Àlex de la Iglesia, estrenada el 2013.
L'entrada val 4,5 €.
 |
| L'entrada a la cova |
 |
| El recorregut és circular |
"¡Sorgiñas!¡Basajaunes!¡Lamias! Que peináis vuestros cabellos de oro en los arroyos de Zugarramurdi.¡Espíritus del viejo solar vasco!¡Andad!¡Corred por las perfumadas vertientes del monte Larrum!¡Despeñaos por entre las rocas!¡Marchad volando por los regatos, y rendid homenaje a las bellas damas que adornan esta selvática morada! Vosotras, sabias hechiceras, envejecidas en el estudio de la ciencia de los sotilegios, sacad de las hierbas los perfumes más dulces, los nectares más enervadores..." Pio Baroja
El Museu de les bruixes és el lloc que més us permetrà conèixer bé tot el que va passar. És un museu interactiu que explica detalladament els fets ocorreguts a inicis del segle XVII al poble. Els objectes, escrits i audiovisuals us proporcionaran tanta informació que sortireu d'allà com si ho haguéssiu viscut en directe. El preu de l'entrada també és de 4,5€ però hi ha un euro de descompte si abans heu visitat les coves o a l'inrevés.
 |
| L'entrada al museu |
 |
| La paraula Akelarre prové del mot Akerra que significa boc ja que era un boc negre el que sacrificaven en aquestes festes paganes |
A part d'aquestes visites val la pena fer un volt pel poble on destacaria l'església de la Asunción i les cases típiques amb els seus escuts d'armes.
 |
| L'església de la Asunción |
A Zugarramurdi vam dinar al restaurant de la bruja Graxiana, un lloc molt a to amb el poble on tenen un menú anomenat embruixat, a 13,5€, que està molt bé.
Urdazubi-Urdax
Situat molt a la vora de Zugarramurdi, també té unes coves, les de Ikaburu, que nosaltres no vam visitar. De fet hi ha un sender que les connecta entre elles (unes tres hores) i que formaria part de la ruta dels bandolers ja que transcorre per camins fronterers que haurien estat utilitzats per fer contraban.
El poble va ser fundat al segle XV a l'entorn del monestir de San Salvador (segle XI) i aquest, junt amb un antic molí d'aigua, són els seus principals atractius, tot i que val la pena recorre'l tot admirant les seves cases senyorials, moltes d'elles construïdes per indians nascuts aquí, quan van retornar de les Amèriques.
 |
| El poble fou construït a l'empar del monestir de San Salvador |
 |
| El molí |
 |
| La casa-torre Jauregia |
Al costat de Doneztebe i Donamaría es troba Elgorriaga, població cèlebre pel seu conegut balneari en el qual duem a terme el nostre caprici final: una sessió de banyera d'hidroteràpia amb sals de cirera seguida d'unes xocolates que ens va deixar fantàsticament relaxats. La cirereta final per aquesta escapada tan tranquil·la i excel·lent.
Agur!!
 |
| Banyera d'hidroteràpia i xocolata al balnerari d'Elgorriaga |
Victor Sanchis
Trobareu un resum de l'escapada i més fotos a les Stories d'Instagram
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.