dijous, 26 de gener del 2017

Un cap de setmana per Brussel·les, Bruges i Gant



"Si fossin el meu fat les terres estrangeres, 
m’agradaria fer-me vell en un país 
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, 
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres 
guarnides d’arços, d’oms i de pereres; 
viure quiet, no mai assenyalat, 
en una nació de bones gents plegades, 
com cor vora de cor ciutat vora ciutat, 
i carrers i fanals avançant per les prades. 
I cel i núvol, manyacs o cruels, 
restarien captius en canals d’aigua trèmuls, 
tota desig d’emmirallar els estels".



Així comença el poema que Josep Carner, el príncep dels poetes catalans, dedicà a Bèlgica, la pàtria de la seva segona esposa, on va viure, va exercir la docència i va morir.
I és ben cert que el fred cap de setmana de gener que hem triat per anar-hi, Bèlgica ens ha rebut amb una llum ben grisa, però també ben guarnida encara amb els llums nadalencs del Brigth Brussels.

Primera parada: Brussel·les
Per molts cops que vagi a la capital belga, mai no deixarà de meravellar-me la seva Grand-Place o Grotte Markt com li diuen els brussel·lencs. I és que la Gran-Place s'ha guanyat, sens dubte, el ser considerada com una de les places més belles del món. 
Situada al bell mig vaig girant 360 graus per no perdre'm cap detall d'aquest indret tan meravellós.
Amb pluja o amb sol la Grand-Place mai no et decebrà


Tota visita a Brussel·les ha de passar per l'Îlot Sacré, que és la zona de carrers estrets que envolta la Grand-place, farcida de restaurants on tastar el menjar nacional: els musclos amb patates fregides i els gofres, sense deixar de banda les croquetes amb gambes que estan boníssimes. I després, una bona cerveseta als molts locals que hi trobareu per aquí, que Bèlgica és terra de cerveses. Nosaltres vam triar el Delirium tremens, tota una institució amb més de dues mil cerveses diferents. A mi m'encanta la de fruits vermells.

Moules avec frites. Tota una experiència

Gofres. Una mica massa dolços per al meu gust


Al Delirium tremens

El Manneken pis, icona de la ciutat, és una altra de les parades obligades. Aquesta vegada el vam trobar abillat amb el vestit típic de Croàcia, tot commemorant els 25 anys del reconeixement de la seva independència. Bon auguri!
El petit pixaner

Un altre dels llocs a visitar és l'Atomium, aquest monument que representa un àtom de ferro ampliat 165.000 milions de vegades i que fou construït amb motiu de l'Exposició Universal.

Quin tros d'àtom!

Però Brussel·les té molts més atractius i no ens els vam poder acabar: és la pàtria del còmic, de la xocolata, de l'art Nouveau... i està plena de llocs per on passejar tranquil·lament. Un bon lloc és la place Poelaert des d'on obtindreu unes fantàstiques vistes de la ciutat. Allà mateix podeu agafar un ascensor, gratuït, i baixar a dinar o sopar al barri de les Marolles. 


Vistes des de la place Poelaert

Però l'excusa, si és que cal, per venir fins aquí en ple més de gener, era el festival lumínic: el Bright Brussels. Des de finals de desembre fins primers de febrer la ciutat il·lumina els seus carrers i les seves places amb diferents instal·lacions artístiques, un ambient màgic que permet allargar el període nadalenc una mica més enllà del calendari.

Instal·lació lumínica a la place Namur


Place Poelaert
Place Stephanie



I ja que estàvem allà per què no fer una breu però intensa escapada per Flandes? Tot i que el tren és un molt bon mitjà de transport a Bèlgica, com érem cinc vam fer càlculs i ens sortia més a compte llogar un cotxe, alhora que ens donava més llibertat de moviments


2a parada: Bruges

Bruges és una ciutat medieval que val la pena de visitar algun cop a la vida. Llàstima que el dia era molt, molt gris i fins i tot quan vam arribar als canals, oh desgràcia! ens va granissar i nevar i no els vam poder gaudir del tot.
La seva plaça principal - la Grotte Markt - és,senzillament, encantadora. El Belfort (campanar) al que es pot pujar per tenir unes impressionants vistes, les acolorides casetes gremials...tots els detalls contribueixen a crear un ambient de conte, fins i tot els cotxes de cavalls que, al bell mig de la plaça, esperen els clients per fer un recorregut per tot el casc antic.

Grotte Markt

La segona plaça a visitar és la del Burg. Aquí es troba l'Ajuntament, el Palau de Justícia i la preciosa basílica de la Santa-sang. Des d'aquesta plaça i tot creuant un arc, per la Blinde Ezelstraat arribareu als canals que us arrencaran un ohhhhh d'admiració, encara que us nevi,com a nosaltres.

Interior de la basílica de la Santa-Sang
Exterior de la basílica


L'arc que us durà als canals


Els canals

Una passeig pel casc antic us durà l'olor de la xocolata, que amara tota la ciutat, i no marxareu sense comprar-ne en alguna de les seves incomptables botigues: Godiva, Neuhaus, Belgique Gourmande, Dumon, The chocolate line...

No us podreu resistir, segur.


Per fer un mos, són molts els restaurants que hi trobareu. Els preus no són gaire econòmics. El millor, sens dubte, és optar per un menú. Us recomano el de T Boutje (Eiermarkt) que inclou la Carbonade flamande, el plat més típic de la gastronomia d'aquestes contrades i que està per llepar-se els dits.
La carbonade flamande



3a parada: Gant

Gant és una ciutat amb molts atractius que vam veure massa de pressa i a la que tornarem de ben segur. Ja era fosc quan hi vam arribar i corríem el risc de trobar gel a la carretera de tornada així que vam fer un volt ràpid i cap al cotxe.

Gant és flamenca cent per cent. La plaça del mercat és una de les més animades de la ciutat. La llotja de la carn també és un edifici recomanable i, com en totes les ciutats, un recorregut sense rumb fix per la part antiga ens proporcionarà moltes sorpreses. 

Gant és la ciutat natal de Maurice Maeterlinck , dramaturg i poeta, màxim exponent del teatre simbolista. Autor de La intrusa, que fou representada a Sitges en motiu d'una de les festes modernistes patrocinada per Santiago Rusiñol. Així que no em puc estar de posar un poema seu

Serre d’ennui                                                       Hivernacle de tedi
Ô cet ennui bleu dans le cœur !                          oh aquest tedi blau en el cor
Avec la vision meilleure,                                     amb la millor visió
Dans le clair de lune qui pleure,                         en el clar de lluna que plora
De mes rêves bleus de langueur !                      dels meus somnis blaus d'enyorament
Cet ennui bleu comme la serre,                          aquest tedi blau com l'hivernacle
Où l'on voit closes à travers                               on es veuen tancats a través
Les vitrages profonds et verts,                           dels vitralls profunds i verds
Couvertes de lune et de verre,                            coberts de lluna i de vidre
Les grandes végétations                                     Les extenses vegetacions
Dont l'oubli nocturne s'allonge,                          on l'oblit nocturn perdura
Immobilement comme un songe,                       immòbil com un somni
Sur les rosés des passions ;                                sobre els rosers de passions

Où de l'eau très lente s'élève,                             On l'aigua lentament puja
En mêlant la lune et le ciel                                  barrejant la lluna i el cel
En un sanglot glauque éternel,                           en un sanglot etern
Monotonement comme un rêve.                         monòton com un somni
    Serres chaudes, 1889


Llotja de la carn
Plaça del Mercat


Pel casc antic

Fins la propera

4 comentaris:

  1. En llegir la teva crònica em venen ganes de tornar-hi. Els teus viatges són molt didàctics i engrescadors perquè estan ben documentats i amb pinzellades literàries, un atractiu afegit. Bravo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt enfocar els meus viatges des de la part literària, també la gastronòmica, així uneixo totes les meves passions.

      Elimina
  2. Gràcies! Hi vaig anar fa mil anys i també em venen ganes de tornar-hi

    ResponElimina

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.