La Toscana més desconeguda

Un cap de setmana de tres dies amb ganes d'Itàlia ens ha transportat a una Toscana lluny dels tòpics i hem anat a raure a Pistoia, una ciutat prop de Florència, que ha estat declarada Capital Cultural d'Itàlia 2017.

Ens hem allotjat en un agroturisme encantador, Villa de Fiori, i des d'aquí ens hem escapat als llocs que ens han cridat més l'atenció. Cotxe de lloguer, carretera i manta...

Pistoia

Encara que nosaltres l'haguem descobert fa ben poquet, el cert és que Pistoia fa molts segles que existeix, de fet ja va ser colònia romana. A més Pistoia és citada per Dante a La Divina Comèdia, a l'Infern, cant XXV, versos 10-12

« Ahi Pistoia, Pistoia, ché non stanzi d'incenerarti sì che più non duri, poi che 'n mal fare il seme tuo avanzi? »

També surt esmentada al capítol XX d' El príncep de Maquiavel.

" Els nostres avantpassats i, particularment,  aquells qui tenien fama de savis, solien dir que per conservar Pistoia n'hi havia prou amb les desavinences, i per conservar Pisa, les fortaleses, per aquest motiu i per governar-les més fàcilment fomentaven la discòrdia en les terres sotmeses, mesura molt lògica en una època que les forces d'Itàlia estaven equilibrades"
   
La veritat és que amb Pistoia hem descobert una petita joia fins ara ben amagada per a nosaltres. Una visita per Pistoia ha de passar per la plaça del Duomo on, a més de la catedral, dedicada a sant Zeno amb el seu Campanille romànic, trobem l'elegant Baptisteri gòtic,i el palazzo del Podestà. L'ospedale del Ceppo, la chiesa de St Andrea amb el seu fantàstic púlpit de Pisano, la chiesa della Madonna dell'Umiltà i el museu Marini són altres edificis que no podem deixar de banda.

Piazza del Duomo

Campanille

Baptisteri

El púlpit de Pisano a St Andrea

La impressionant cúpula de La Madonna dell'Umità presideix la ciutat

Quan comenceu a notar que teniu gana, dirigiu-vos a la piazza della Sala. A banda de ser la plaça on es fa el mercat, és un racó encantador, presidit per un pou de marbre anomenat El Leoncino. Als voltants de la plaça trobareu els restaurants més típics on poder tastar les especialitats toscanes.

Piazza della Sala amb el Leoncino

Nosaltres vam sopar a l'Osteria La Botte Gaia que és un bon lloc per tastar les especialitats de la terra: els Crostini, el formatge Pecorino o la pasta. Tot boníssim i amb un bon vi també de la terra.

Just al costat d'aquesta plaça es troba la piazzeta dell' Ortaggio, una plaça petitona però amb molta marxa on hi ha el Voronoi, el millor lloc de la ciutat per prendre l'aperitivo.

Bon vi i bon menjar a La Botte Gaia

Excel·lent l'aperitivo del Voronoi 

I , per dormir, la vil·la Toscana Villa di Fiori. Una casa típica de la zona on l'únic soroll que et desperta és la piuladissa dels ocells. Bucòlic i encantador.

Villa di Fiori

Collodi

"C'era una volta un falegname di nome Geppetto. Geppetto aveva construito un burattino di legno e l'aveva chiamato Pinocchio"

Hi havia una vegada un fuster anomenat Geppetto. Geppetto havia construït un titella de fusta i li havia posat per nom Pinocchio.

Així comença Carlo Lorenzini, conegut amb el pseudònim de Carlo Colloni, pel nom del seu poble natal, el seu llibre més famós. Le avventure de Pinocchio. Historia di un burattino.

A Collodi vam arribar tard, ja fosc, i ens va saber molt greu perquè il burattino Pinocchio és present arreu i de ben segur que hauríem gaudit com a nens si haguéssim pogut visitar El Parco de Pinocchio, però ja era ben tancat. Altra visita recomanable és el jardí de vil·la Garzoni. 

Un Pinocchio et dóna la benvinguda i un altre et diu adéu.

Els personatges del llibre són presents arreu

San Gimignano

Potser avui parlar de San Gimigano és parlar de turistes i més turistes recorrent els seus carrers. Sí, San Gimignano no és la Toscana més desconeguda que anàvem a explorar, no. ni de bon tros. Però el cert és que no coneixíem aquest encantador poblet medieval a mig camí entre Florència i Siena i ens hi vam arribar.
El primer que et sorprèn és el seu skyline,amb aquelles torres tan altes. És per això que a San Gimignano se la denomina la Manhattan medieval. Sembla ser que les famílies poderoses de l'època competien a veure qui la feia més alta i aquest és el resultat.

L'Skyline de San Gimignano

L'escriptor mallorquí Baltasar Porcel ja ho va ben copsar i ho va escriure al seu llibre Onatges tumultuosos.

"El perfil de San Gimignano resulta detonant: un miratge de Nova York, els gratacels contra el cel clar (...) El més increïble de San Gimignano resideix en què la seva espetegant i absurda modernitat li ve dels seu intrèpid medievalisme".

Caminar pels seus carrers, per cert en aquesta època no gaire atapeïts de gent, és el millor que pots fer. Les torres ja te les aniràs trobant: la torre Grossa, la torre Rognosa, la del Diavolo... Obligatori visitar la piazza del Duomo, el Palazzo Comunale i fer un passeig per les muralles ( passeggiatta delle mura). La piazza de la Cisterna és també visita obligada. Aquí trobareu la gelateria Dondoli, que ha estat la campiona mundial en diverses ocasions, on, després d'una llarga cua, podreu tastar un fantàstic gelat. Us recomano l'estrella de la casa, el de santa Fina, dedicat a la seva particular santa, nascuda aquí.

Piazza del Duomo

 

Palazzo Comunale

    

Piazza della Cisterna

Rètol de la gelateria Dondoli

Volterra

Ja que érem ben a prop, per què no arribar-nos a Volterra? Volterra s'ha fet popular per ser un dels indrets on es van enregistrar les pel·lícules de vampirs basades en els llibres de la saga Crepúsculo escrits per Stephenie Meyer.  I, puc afirmar que Volterra té quelcom d'especial, quelcom de misteriós. Just abans d'arribar, en plena carretera, vam trobar un estrany cercle vermell, primer misteri. Es tracta de l'obra Il Cerchio de Mauro Staccioli, un artista de la Toscana a qui agraden molt aquest tipus d'escultures i les té ubicades a llocs diferents com Roma, Andorra, Mònaco o Munich. Les fotografies que et pots fer amb l'escultura,que emmarca el bellíssim paisatge de la Toscana, són espectaculars.

M'encanta la foto

Vam trobar Volterra amb els seus carrers plens de gents de totes les edats, disfressada. Era diumenge de Carnaval. I ens va agradar. Ens va agradar el seu aire misteriós, les seves botigues d'alabastre, i sobretot ens va agradar el seu teatre romà tan ben conservat. Va pagar la pena gaudir d'una tarda  per Volterra. 

Entrant a Volterra

El teatre romà

Prato

Prato, ben a prop de Pistoia, ha estat la nostra darrera etapa, de camí a l'aeroport, després de quaranta-vuit magnífiques i ben aprofitades hores, per aquestes contrades. I no ens va decebre. És una ciutat emmurallada, que amaga petites joies com els castello dell' Imperatore (entrada gratuïta i bones vistes) o la piazza del Duomo amb la catedral de Santo Stefano que té la curiositat de tenir el púlpit a l'exterior o la Fontana del Bachino, a la piazza del Comune, a banda de les muralles molt ben conservades. 
Una passejada amb aturada per comprar uns dolços, que són molt bons i a més en tenen d'especials per carnaval, i cap a l'aeroport. 

Castello dell'Imperator

El Duomo amb el púlpit extern

La mura

"No es recorden els dies, es recorden els moments" Cesar Pavese

Fotos:
M. Clara Camps
Víctor Sanchis