Finals d'octubre, un pont de quatre dies i uns paisatges de tardor que enamoren, tots els ingredients per gaudir d'una escapada i aquesta vegada el cor ens ha dut al País Basc francès.
Només arribar a Hendaye, on situem el nostre campament base, ens dirigim a l'Hotel de la Gare on ens allotjarem i allà ens espera una sorpresa. En aquell mateix hotel, durant la dictadura de Primo de Rivera es va hostatjar Miguel de Unamuno. Queda clar que fins i tot quan no la cerco la literatura ve a mi. Una bona ocasió de recordar el cèlebre escriptor espanyol pertanyent a la generació del 98 i que va conrear tant la narrativa, com la poesia, el teatre i l'assaig. Bon amic de Joan Maragall amb qui va mantenir un important intercanvi epistolar.
 |
| Placa commemorativa de l'estada de l'escriptor a l'Hotel |
Que millor que el seu poema Me destierro per il·lustrar la magnífica coincidència
Me destierro
Miguel de Unamuno
Me destierro a la memoria,
voy a vivir del recuerdo. Buscadme, si me os pierdo, en el yermo de la historia,
que es enfermedad la vida
y muero viviendo enfermo. Me voy, pues, me voy al yermo donde la muerte me olvida.
Y os llevo conmigo, hermanos,
para poblar mi desierto. Cuando me creáis más muerto retemblaré en vuestras manos.
Aquí os dejo mi alma, libro,
hombre, mundo verdadero. Cuando vibres todo entero, soy yo, lector, que en ti vibro. |
Dia 1: Hendaye. Hondarríbia
Hendaye és una ciutat fronterera que té el seu encant. Aquí va morir el novel·lista Pierre Loti de qui val la pena visitar la seva senzilla casa, Bakhar Etxea
 |
| Bakhar Etxea, la casa de Pierre Loti a Hendaye |
"Les lieux où nous avons ni aimé, ni souffert, ne laissent pas de traces"
"Els llocs on no s'ha estimat ni s'ha patit no deixen en nosaltres cap record"
Pierre Loti
Passejar per la platja d'Hendaye és molt relaxant, potser a l'estiu no tant, però ara us puc assegurar que sí. Arribeu-vos fins a les dues pedres bessones, Les deux Jumeaux, on les vistes són espectaculars.
 |
| Les deux jumeaux |
Des d'aquí podeu agafar la barca Marie-Louise que fa el trajecte Hendaye- Hondarribia i arribar-vos fins a aquest petit poblet dins el territori espanyol del qual us recomano el Barri de la Marina, amb les seves cases típiques basques i els seus pintxos i "platillos". Si voleu tastar els millors aneu sense dubte, al Gran Sol.
 |
| Cases típiques basques al Barri de Marina |
 |
| Els "platillos" del Gran Sol. Tort un plaer gastronòmic http://www.bargransol.com/ |
Dia 2: Biarritz, St Jean de Luz
Biarritz té una bellesa decadent. Encara conserva el glamour que la va convertir en el destí de vacances ideal de l'aristocràcia a inicis del segle XX però sembla ben bé que es trobi ancorada en aquella època, que no hagi evolucionat. La descoberta de Biarritz ens proporciona sense dubte els millors moments del viatge.
Un passeig pel port des pecheurs, la platja Côte des Basques amb el far al final ens durà al Rocher de la Vierge, un lloc excepcional amb unes vistes increïbles on arribareu gràcies a un pont construït per Eiffel, com el de les Peixateries de Girona.
 |
| Vistes de la costa amb el far al fons |
 |
| Le Rocher de la Vierge |
No us heu de perdre tampoc la catedral de sainte- Eugénie i el mercat - des Halles - al voltant del qual trobareu els millors llocs per fer un mos. Nosaltres vam menjar al Contrabandiers, bon menjar i bon vi però un servei excessivament lent.
 |
| La cathédrale |
 |
| Menjant a Les Halles |
I no podeu marxar de Biarritz sense passar per la pastisserie Miremont i provar els seu pastís basc. N'hi ha de crema, de xocolata i de cireres negres. No sabria amb quin quedar-me
 |
| Pastisseria, salo de te Miremont |
"Je ne sache pas d'indroit plus charmant et plus magnifique que Biarritz"
"No conec cap lloc més acollidor i magnífic que Biarritz
Víctor Hugo
I si ho deia Víctor Hugo per alguna cosa serà.
A saint Jean de Luz vam arribar al capvespre i ens estava esperant una boira espessa que donava un to melancòlic al paisatge però no per això ens va deixar d'impressionar el lloc.
Allà vam visitar la place Louis XIV amb la maison del mateix nom, l'église saint Jean Baptiste i la maison de l'Infante i vam passejar pels seus carrers plens de gent i d'encant.
Visita obligada a la pastisserie Adam per tastar els seus macarons que no són com els que coneixem. Aquests són només d'ametlla però estan boníssims.
 |
| St Jean de Luz embolcallat per la boira |
 |
| La maison Louis XIV a la place del mateix nom |
 |
| La pastisserie Adam |
Dia 3: Bayonne
El darrer dia el vam dedicar a Bayonne. La més gran de les ciutats que vam visitar.
Bayonne és una ciutat travessada per dos rius: L'Adour i el Nive. A mi les ciutats travessades per rius m'agraden especialment, i aquesta en té dos. I a més és ciutat emmurallada. Encara més punts a favor
Val la pena passejar pels seus carrers empedrats i visitar la seva catedral i el claustre, que és preciós. Deixar-se seduir pels seus paisatges tardorencs i tastar el famós pernil de Bayonne. Tot un plaer
 |
| L'Adour, un dels rius que passen per Bayonne |
 |
| La catedral i el seu claustre |
 |
| Tardor a Bayonne |
"J'étais triste quand j'ai quitté Bayonne"
"Jo estava trist quan vaig deixar Bayonne"
Gustave Flaubert
I nosaltres també ho estàvem de tristos d'haver de marxar. I amb ganes de més. Tornarem
Fotos:
Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.