dissabte, 28 de març del 2026

Linha do Douro, una de les rutes amb tren més boniques del món

 Portugal és un dels països als que m'agrada anar tot sovint i descobrir ciutats i paisatges nous. Els trens també són una de les meves debilitats, així que descobrir aquesta línia que uneix Porto amb la Vall del Douro va ser el detonant d'aquesta escapada per terres portugueses regades pel Duero.

La Linha do Douro es va crear a finals del segle XIX amb la finalitat d'unir Porto amb la zona agrícola, gran productora de vins i també connectar-lo amb Espanya i la resta d'Europa. El seu principal atractiu és que transcorre paral·lela al riu Duero des de Regua fins a Pocinho, uns 160 Km, travessant la zona de l'Alto Douro Vinhateiro, Patrimoni de la Humanitat. 

Entre juny i octubre surt de l'estació de São Bento, a Porto, un tren històric per fer aquesta ruta però si no viatgeu en aquestes dates, com és el nostre cas, no us preocupeu, des de Regua podreu agafar-lo tot l'any. El tram entre Regua i Pinhão és el més impressionant de tots i aquest és el que vam fer nosaltres. Això sí, no tingueu pressa, és un trajecte lent on el que compta és gaudir del viatge en si mateix i del paisatge espectacular, Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural. Aquestes mateixes poblacions: Peso de Regua i Pinhão són les que més val la pena visitar. Per això la meva recomanació és que feu nit en alguna d'elles.

L'impressionant paisatge de la Vall del Douro Vinhateiro

Peso de Regua

El paisatge que el riu ens proporciona al seu pas per Regua és impressionant i la facilitat de comunicació amb Lamego i els altres municipis de la Vall del Douro fan que sigui la meva opció favorita a l'hora de fer nit en aquesta zona. Els nostres consells per a Regua:

- Recorregueu a peu o amb bicicleta els 2 Km de l'Ecopista Ribeirinha, el camí paral·lel al riu que ens proporciona un paisatge espectacular. També és un bon lloc per veure la posta de sol o per seure a prendre un bon vi amb algun dels increïbles pastissos que hi trobareu (això ho vam fer, per suposat). Acabeu pujant el pont de vianants des d'on obtindreu fantàstiques fotos.

Els ponts i el riu des de l'Ecopista

- Visiteu el Museu do Douro, molt interessant per saber més sobre la construcció del tren, la fabricació del vi i la regió en general. Acabeu la visita prenent una copa a la seva terrassa amb vistes al riu. Consulteu aquí els horaris i preus Museu do Douro

Museu do Douro


- Entreu a la Casa do Douro, construïda amb granit i marbre. Val la pena entrar per admirar els preciosos vitralls de l'artista António Lino.

Un dels vitralls de la Casa do Douro

- Feu la ruta de les esglésies, de les que destacaríem la Igreja matriz, construïda en honor a la seva patrona Nossa Senhora das Neves i que conté al seu interior el panell de l'Últim sopar de Pedro Alexandrino de Carvalho que nosaltres no vam aconseguir veure ja que obre només una hora al dia, durant la missa; la Capela do Cruceiro, amb dues grans estàtues de soldats romans i la Capela de les Sete Esquinas molt original donada la seva planta de forma hexagonal.

 

Igreja Matriz

Capela do Cruceiro

Capela das Sete Esquinas

- Arribeu-vos a la rua Jose Vasques Osório on trobareu tot un seguit de restaurants on menjar alguna cosa i tastar els famosos vins de la zona. Nosaltres vam fer-ho al Locomotiva Wine and Gourmet i al Gato Preto i els dos ens van agradar molt tant el menjar com el servei.

Taula de formatges i embotits del Gato Preto

Ens vam allotjar a l'Império Hotel, molt ben ubicat, al costat de l'estació i davant del riu i amb una relació qualitat preu molt bona.

Des de Regua vam agafar el tren fins a Pinhão.

Preparades per recórrer un dels trams de tren més bonics

"Tú, viejo Duero sonríes
entre tus barbas de plata,
moliendo con tus romances
las cosechas mal logradas.
Y entre los santos de piedra
y los álamos de magia
pasas llevando en tus ondas
palabras de amor, palabras".
Romance del Duero. Gerardo Diego

Pinhão

Un dels indrets més espectaculars de la zona del Douro Vinhateiro i sense dubte amb l'estació més bonica de tota la línia . Els nostres imprescindibles.

- Visiteu l'estació, amb més de 3000 rajoles distribuïdes en 24 panells. Tots ells fan referència a la producció de vi des de la verema o el trepitjat de raïm fins a l'embotellatge i comercialització. 

Estació de Pinhão

- Feu un passeig amb rabelo, l'embarcació típica emprada per transportar els vins fins a Vilanova de Gaia abans de la construcció del ferrocarril. Trieu entre el d'una hora o el de dues i gaudiu del paisatge que anireu veient mentre navegueu.

Gaudint del passeig amb vaixell

- Admireu el pont d'Eiffel, un dels tres que l'arquitecte francès va construir a Portugal, els altres dos són el de Maria Pia a Porto i el de Viana do Castelo.

Pont Eiffel

- Visiteu alguna de les seves bodegues per tastar els famosos vins. Nosaltres vam visitar la Quinta da Foz. Vam fer un recorregut per conèixer la producció i vam tastar deu vins, 5 del Douro, vins de taula, i 5 de Porto, dolços, que ens van agradar molt. 

Quinta da Foz

Tastem 10 vins diferents

Arribeu-vos fins al mirador del Casal dos Loivos. Nosaltres vam anar amb taxi, ja que queda a més d'una hora de distància a peu i l'anada, la tornada més el temps que es va esperar allà mentre fèiem les fotos, ens va costar 17€, totes sis. Les vistes valen moltíssim la pena.

Mirador del Casal dos Loivos

"Déjame saciar mis ansias
que yo también soy del Douro
y bebo sus limpias aguas"
Río Duero. Manuel García Romero

A Pinhão no us podem recomanar cap restaurant ja que vam tenir força mala sort amb ells. O estaven plens, o els hi mancava personal i ens deien que trigarien molt així que vam acabar fent un entrepà en un bar per tal d'arribar a l'hora al tast de vins que havíem contractat.


Lamego

Al bell mig de l'Alto Douro Vinhateiro es troba aquesta ciutat històrica amb diversos atractius que val la pena descobrir. Està a uns quinze minuts amb bus de Peso de Regua per la qual cosa esdevé una escapada fàcil d'un dia en el recorregut per la zona.

Què podeu veure a Lamego?

- El Monestir de Nossa Senhora dos Remédios. Sense dubte el principal atractiu de la ciutat. Una impressionat escala barroca de gairebé 700 graons, que surt de l'avinguda Alfredo de Sousa, ens conduirà en aquest preciós monestir, centre de pelegrinatge de Portugal. Mentre pugeu o baixeu a cada replà trobareu elements interessants com estàtues, fonts o murals de rajoles, així que preneu-vos-ho amb calma i dediqueu una bona estona a la visita.

Nossa Senhora dos Remédios

-  La Sè (catedral). D'estil gòtic i dedicada a Santa Maria i Sant Sebastià. Del seu interior val la pena observar els bells sostres pintats i el claustre renaixentista. Es troba a l'altre extrem de la mateixa avinguda del monestir, Alfredo de Sousa.

Catedral de Lamego

El bonic claustre

- El teatre Ribeiro Conceição, edificat en el lloc on hi havia hagut un hospital que fou destruït pel foc, aquest teatre, construït a inicis del segle XX conserva la façana original del segle XVII.

Teatre de Lamego

- El museu de Lamego. Es troba just al costat de la catedral, en un antic palau del segle XVIII i és un dels museus més importants de Portugal. Té una important col·lecció d'art religiós i funerari, tapissos i altres obres catalogades com a Tresors Nacionals pel govern.

Museu de Lamego

- La cisterna medieval. Es va construir al mateix temps que la muralla amb la finalitat d'emmagatzemar aigua en la gran sala amb volta de canó de pedra. La cisterna es pot visitar gratuïtament.

La cisterna medieval

- El castell. Es troba a la part més alta de la ciutat. Es va començar a construir al segle XII. Té una única torre de vigilància des d'on s'obtenen bones vistes. Es pot visitar gratuïtament.

La torre del castell de Lamego

- La Porta dos Figos, situada a la muralla, era una de les portes que donava accés a la ciutat. Al costat es troba el Museu Arqueològic. Ambdós, porta i museu formen el Nucli Arqueològic Porta dos Figos.

La Porta dos Figos

Un bon lloc per dinar és el restaurant A Nave, un restaurant senzill freqüentat sobretot pels locals, amb bon menjar a preus molt econòmics.

I evidentment passar al menys un dia a Porto és un imprescindible en aquesta escapada, però això ja serà una altra història.


"Río Duero, río Duero
nadie a acompañarte baja
nadie se detiene a oír
tu eterna estrofa de agua:
Romance del Duero. Gerardo Diego

Nosaltres sí el vam acompanyar i el vam sentir, ben a prop.

El meu agraïment a les meves companyes de viatge: Àurea, Imma, Marta, Rosa i Teresó.

Més informació i fotos a Instagram

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.