dilluns, 19 de març de 2018

FLANDES: llegendes, xocolata i cervesa

Un cap de setmana de tres dies, ja tenim el viatge organitzat. Aquesta vegada les nostres passes s'encaminen cap a Flandes. Hem triat, però, el Flandes menys conegut. Ens hem decidit per Mechelen (Malines), Artwerpen (Anvers) i Leuven (Lovaina). No ens hem penedit. Qui es penediria si de sobte fa un intensiu de xocolata, de cervesa i de cultura? Impossible, ja ho veureu.
Comencem!!

Leuven
Leuven o Lovaina és la primera ciutat que hem visitat. És una ciutat universitària i això es respira als seus carrers. I així hem començat, visitant la biblioteca Universitària, a Laudezeplein, una de les joies de la ciutat. Va ser cremada durant la 1a Guerra Mundial i de nou durant la 2a guerra i aquesta vegada fou reconstruïda pels americans. El seu interior és fascinant, ple de detalls, tants que no acabaries mai la visita. Per exemple els passamans de les dues escales de la sala de lectura que representen dos éssers mitològics. L'exterior també té molts detalls  com ara la Verge armada amb una espasa que corona l'edifici com a símbol de la defensa de la cultura davant la guerra, o el gran escarabat que llueix damunt d'una agulla de 23 metres d'alçada, obra del polèmic artista Jan Fabre i que simbolitza la visió d'una realitat diferent a la nostra.  No deixeu de pujar els quatre pisos de la torre, des de dalt les vistes de la ciutat són espectaculars.
L'exterior de la Biblioteca Universitària



El famós escarabat


Detall del passamans
Vista general de la sala de lectura
Dalt la torre
Següent parada: la Grote Markt. La plaça principal de la ciutat et deixa amb la boca oberta. L'edifici de l'Ajuntament és espectacular i et caldrien hores i hores per observar tots els detalls. L'església de St Pere també mereix una visita i la Font de la saviesa, que esperàvem que fos més gran i ens va costar de trobar, també val la pena; representa un estudiant que amb una mà sosté un llibre mentre amb l'altra es va regant el cap. Tant de bo fos tan fàcil esdevenir savi! Em regaria el cap cada nit! 


L'espectacular Ajuntament
L'església de St Pere
La Grote Markt mereix una selfie 
La Font de la Saviesa
A poca distància d'aquí arribem a l'Oude Markt, la segona plaça important de Leuven. Hom l'anomena popularment el bar més gran del món per les terrassetes, una al costat de l'altra, on poder tastar la cervesa del país. És febrer i fa fred així que les terrasses estan ben buides però la plaça manté el seu encant. Ens fem una foto amb la Kotmadam que de nou ens remet a la vida universitària de la ciutat ja que representa la propietària que lloga els pisos als estudiants. Els devien fer moltes males passades a  les pobres propietàries, que han hagut de dedicar-los una estàtua i tot, o potser només són joves agraïts.


Aquí, a l'Oude Markt amb la Kotmadame
L'Oude Markt
Però la joia de la corona de la ciutat és, sense lloc a dubtes, el Beguinatge. Els beguinatges són molt típics en aquestes ciutats de Flandes. Antigament eren els barris on vivien les dones soles: solteres, viudes, amb vot de castedat... En l'actualitat el de Leuven és el lloc on viuen els estudiants i els professors de la universitat. Té un encant inenarrable. Jo voldria tornar a la meva època d'estudiant i allotjar-me aquí. Siii, si us plau!!


Entrada al Beguinatge
Passejant pels seus carrers
Detall d'una de les cases
El tema dels beguinatges aconsegueix apassionar-me i tot just arribant a casa trobo un article molt interessant a la revista Sapiens. Us deixo l'enllaç perquè val la pena
http://www.sapiens.cat/temes/personatges/els-beguinatges-comunitats-femenines-de-l-edat-mitjana_200528_102.html

Després de la caminada toca fer unes cerveses. La cervesa per excel·lència aquí és l'Stella Artois que es fabrica a la ciutat i el lloc més típic on prendre-la és la cerveseria Domus. Per mala sort nostra estava tancada per vacances aquests dies. Però no cal preocupar-se, ens dirigim a una altra de les grans, The Capital. Costa decidir-se enmig de l'extensa carta. A més la decoració és molt acollidora. Està a tocar de la Grote Markt
The Capital
El plaer de fer unes birres



http:www.thecapital.be/

Després de les cerveses i abans de deixar aquesta ciutat que tant ens ha captivat, toca tastar la xocolata. Ens decidim per Bitter Sweet, una botiga de xocolata de disseny per xalar de valent. Hi ha bombons en forma de núvol, de cor, de peça de lego... increïble

https://www.bittersweet.be/

I la llegenda que més ens va impressionar en aquesta terra tan prolífica en literatura oral és la de la Fiere Margriet, una noia que fou segrestada, violada i assassinada i sembla ser que el seu cos fou trobat a les aigües del Dijle, el canal que recorre la ciutat, envoltat d'una resplendor ben estranya, fantasmagòrica. Aquest fet paranormal va calar fons en els lovainesos, que la recorden en molts llocs de la ciutat com ara aquest pub.


El pub de la Fiere Margriet

Antwerpen

Antwerpen o Anvers és la ciutat més gran de les tres que visitarem. Només arribar ens rep majestuosa, l'estació central. És una de les més maques que he vist.


Maca per dintre..
...Espectacular per fora


Sortint de l'estació i de camí al centre passem per davant d'una de les icones modernistes de la ciutat, el cafè Horta, l'arquitecte pioner de l'Art Nouveau a Bèlgica. Els preus per prendre un cafè són prohibitius així que continuem el nostre camí cap a un dels indrets que val més la pena: la casa de Rubens.



Rètol del cafè Horta

Peter Paul Rubens, el pintor més conegut de l'escola barroca flamenca, va viure i morir en aquesta ciutat. La seva casa és de visita obligada, no us la podeu perdre. A més l'entrada és gratuïta per als profes i amb descompte per als que hagin arribat amb tren, així que, de meravella! Tot i que no tenim tot el temps que voldríem per estar-nos aquí no perdem detall i ens ho passem genial.




Mobles, pintures... de tot

Sortint de la casa de Rubens agafem el carrer Meis, el més elegant de tot Bèlgica i allà descobrim The Chocolate Line, la xocolateria que ens sedueix a primera vista.


Impossible no deixar-se seduir

Com era de suposar, no ens vam poder resistir

http://www.thechocolateline.be/en/


Amb el gust de xocolata a la boca ens creuem amb una mà gegant. Ah sí, és la mà d'Antigoon!  I aquí arriba la llegenda més famosa de la ciutat.

Antigoon fou un gegant que s'instal·là a la ciutat, al costat del seu riu, l'Escalda i obligava els seus habitants a pagar un tribut cada vegada que volien creuar el pont. Si no pagaven, el gegant els tallava  la mà i la llançava al riu. Un centurió romà, Silvius Brabo, cansat de la situació, s'hi va enfrontar, li tallà ell la mà al gegant i la llançà al riu. Sembla ser que d'aquí prové el nom de la ciutat Antwerpen, que en neerlandès voldria dir llançar la mà.


Aquí estem, amb la mà del gegant .


Arribem a la Grote Markt. Impressionant i presidida per l'estàtua de Silvius Brabo, el protagonista de la nostra fantàstica llegenda. Ens falten ulls per admirar tanta meravella.


El nostre heroi mereix una foto


Les cases que flanquegen la plaça
D'allà a la plaça de la catedral hi ha un pas. La plaça està presidida per l'estàtua del gran pintor, Rubens i en un dels costats trobem el pou de Quentyn Massys, anomenat així perquè fou el seu constructor i que està decorat , de nou, amb l'estàtua en ferro forjat del gran Brabo. La catedral de Nostra Senyora és impressionant

L'estàtua de Rubens i la catedral al fons

El pou amb el Brabo en ferro
No ens podem allunyar del centre sense haver buscat el carreró Vlaeykensgang i el trobem. És un racó encantador que val la pena veure.


El carreró. Maquíssim!!


Toca carregar bateries així que ens dirigim a una de les cerveseries que ens han recomanat, Paters Vaetje, ben a la vora de la catedral. Un local petit però encantador on mengem una mica i degustem la cervesa local. Bona recomanació.
Volíem visitar també Kulminator, la cerveseria més gran de la ciutat però és diumenge i està tancada. Mala sort!!
http://www.patersvaetje.be/

Bona cervesa i encant
Amb l'estómac ple és hora d'arribar-nos al riu, l'Escalda, i recórrer la seva riba. El primer que trobem és un enorme castell, Het Steen. I allà ens espera una altra llegenda, bé, una no, dues.
A l'entrada ja ens crida l'atenció l'enorme figura de Lange Wapper. Un homenàs protagonista de la nostra següent llegenda. Aquí va:
Lange Wapper era un gegant al que agradava perseguir borratxos i nens. Tenia el poder de canviar la seva figura segons li convenia així que es feia nen quan volia perseguir un nen o home de mida normal quan perseguia els borratxos. Quan els tenia a la vora es transformava de nou en un gegant davant l'horror de les seves víctimes. Sembla ser que l'única cosa que terroritzava a Lange Wapper eren les estàtues de la Verge. És per això que els habitants de la ciutat en posaren una a l'entrada de cada casa i així el "pobre" Lange Wapper es deprimí tant que es llançá al riu. No sé si allà va trobar la mà del gegant Antigoon o no però en aquest riu es devien poder trobar coses ben estranyes. 


El gegant Lange Wapper a l'entrada del castell Het Steen
I just a la façana d'entrada del castell una escultura ens proporciona la següent llegenda.
En construir el castell van col·locar una imatge del déu escandinau Semini, el déu de la fertilitat amb un enorme penis erecte. Les dones anaven a veure'l per quedar-se embarassades. Sembla ser que això no va agradar gaire els jesuïtes que van trobar que era molt impur i li van tallar. Que bèsties!! 
I sí, sí, allà esta el pobre Semini sense penis.


No es pot veure massa bé però tot just sota la fornícula hi ha la figura del pobre déu castrat
Seguim recorrent el riu que ens té preparada una nova sorpresa , el museu MAS (museum Aan de Stroom) un modern edifici al qual es pot accedir gratuïtament a la terrassa per mitjà d'unes escales mecàniques i obtenir unes vistes impressionants de la ciutat.


El museu MAS
                 Pujant cap a la terrassa
A la vora d'aquí trobem l'església de St Pau i tot just entrar ens sorprèn un patí dedicat a la passió de Jesús. Impressionant. No ens ho esperàvem i ens quedem amb la boca oberta.


No ens ho esperàvem pas, això
 
Detall del monument principal

"La ciutat més bonica del món" així la va batejar el filòsof Florentino Ludovico

 Mechelen
Mechelen o Malines és la tercera i última ciutat que visitarem i on estem allotjats ja que queda al mig, a poca distància de les dues anteriors.
És potser, la més desconeguda de les tres però també té molt encant. Ens arribem, primer de tot, al riu, el Dijle com a Leuven, una de les zones més atractives de la ciutat. 
Allà, entre les cases que l'envolten, en destaquen tres. Són les anomenades façanes de Haverwerf: una és la de St Josep, l'altra la del dimoni perquè està decorada amb al·lusions a la bèstia peluda i la tercera és la del Paradís que es troba representat sobre les finestres.


Façanes de Haverwef;: a l'esquerra la de St Josep, al mig a tons verd fosc, la del Dimoni i a la dreta El Paradís
Creuant el Dijle per un dels seus ponts

Seguim cap a la catedral de St Romuald amb la seva torre que destaca des de tots llocs de la ciutat i on es troba l'escola de carilló més important del món. I aquí, de nou, tenim llegenda.
Una nit d'hivern un home que havia begut més cervesa del compte va creure que el reflex de la lluna sobre la torre eren flames. Va començar a cridar "Foc" i els homes del poble van pujar corrents els 500 graons de la torre carregats amb grosses galledes d'aigua. En arribar van veure que tot havia estat una confusió del borratxo ides d'aquell dia als malinesos els anomenen, amb sorna,  els apagallunes (manneblussers)



La torre de la catedral de st Romuald


El lloc més encantador de la ciutat és, sense dubte, la Grote Markt, tant de dia com de nit llueix amb tot el seu esplendor. 
És ben maca la Grote Markt
En un dels extrems de la plaça trobem l'estàtua de l'Opsinjoor en ferro i davant de la catedral una rèplica de la mateixa estàtua molt més moderna i molt més gran. L'Opsinjoor també és molt conegut a la ciutat, de fet vindria a ser la segona part de la llegenda anterior. Anem doncs:
L'Opsinjoor de la Grote Markt
Recordeu el borratxo que havia confós la lluna amb un foc?  L'individu va ser mantejat pels seus companys. Representa el mal marit, l'etern borratxo i els malinesos tenen el costum de mantejar un ninot per les festes en record d'aquell fet. Sembla ser que aquest costum provindria d'Espanya i estaria lligat a la figura del "Pelele" (ninot de palla que es manteja durant les festes) a qui Goya li va dedicar un quadre. 


L'Opsinjoor de la catedral
Encara ens queda la joia de la corona de Mechelen, el seu beguinatge. Ja he parlat anteriorment dels beguinatges i aquest és deliciós. Nosaltres el vam veure de nit però el vam gaudir també, molt.

Un racó encantador
Un altre raconet amb encant
Detalls encisadors
Al bell mig del beguinatge es troba la fàbrica de cervesa Het Anker que elabora dels de fa anys i panys la coneguda cervesa Gouden Carolus. Allà, a banda de la cervesa heu de provar el famós Cuco de Malines, un pollastre cuinat amb cervesa que està per llepar-se els dits.El local també té molt encant.


El Cuco del Het Anker
La cerveseria
De Mechelen ens va cridar l'atenció la quantitat d'estàtues que vam trobar: n'hi ha una dedicada a Beethoven i el seu avi que va viure un temps aquí.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, les nostres llegendes s'han acabat...i el viatge també. Sempre ens quedarà el regust de la cervesa i la dolçor de la xocolata

Fotos: M. Clara Camps
           Víctor Sanchis

4 comentaris:

  1. Genial poder reviure el viatge i gaudir amb calma de tota la informació i d'algunes fotografies. Gràcies Pilar!

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada molt llegir les cròniques dels teus viatges. Els enllaços també són interessants per fer-nos incrementar els coneixements sobre els llocs. Felicito a la Clara per les seves fotografies.

    ResponSuprimeix