dissabte, 22 de març del 2025

El carnaval de Fano, el més dolç d'Itàlia

 Ens agraden les desfilades de Carnaval i ens agraden els carnavals italians. Cert que encara tenim pendent el més espectacular, el de Venècia, i prometem posar-hi remei, però fa un temps vam viure el de Putignano, a la Puglia, que ens va encantar i enguany el de Fano, que també ens ha agradat molt.

Fano és una ciutat de la regió de les Marques, a la costa del mar Adriàtic, on podreu arribar des d'Ancona, Rimini o Bolònia.

El carnaval de Fano és el més antic d'Itàlia. Se celebra des del 1347. També és el més dolç ja que en lloc de llançar confeti des de les carrosses, aquí llancen xocolata. En total més de 18.000 Kg de xocolatines.

Carnaval de Fano

Les desfilades tenen lloc els tres diumenges anteriors a Carnaval, a les 15 hores. Les carrosses passegen per la via Antonio Gramsci tot fent tres voltes. A la darrera volta és quan llancen la xocolata, també caramels. En aquest llançament l'anomenen Il Getto. Per recollir-los és aconsellable comprar unes paperines gegants , els Prendigetto, que us vendran a 5 euros, l'import de les quals va adreçat a la Creu Roja. Per accedir al recinte cal pagar una entrada que podreu comprar allà o bé en línia. Aquesta darrera opció surt una mica més barata. Trobareu aquí la informació.

Les paperines, gegants i solidàries

Una altra de les carrosses

Totes són molt espectaculars

La darrera carrossa és sempre la de Musica Arabita, una orquestra força peculiar que interpreta en directe la música de la desfilada.

Els peculiars músics de Musica Arabita

Després, a les sis de la tarda, té lloc la desfilada nocturna a la Porta Maggiore. Aquí les carrosses llueixen els seus espectaculars llums i l'acte acaba amb focs artificials. També llancen les xocolatines que encara els queden, així que atents, que podreu engrossir el dolç botí. L'entrada per aquesta desfilada és la mateixa que la que haureu comprat per a la del migdia, així que no marxeu sense posar-vos un segell a la mà que us permetrà accedir-hi de nou a la festa.

La desfilada nocturna a Porta Maggiore

No us oblideu posar-vos el segell que us permetrà entrar a la 2a desfilada

El botí. No està gens malament

Aprofiteu per fer un volt per la ciutat que aquests dies vesteix les seves millors gales. Arribeu-vos a la plaça principal, la piazza XX de Settembre on es troba el Teatro della Fortuna i la font del mateix nom - que, mala sort la nostra, vam trobar tapada per obres de reforma- la Torre Cívica i el Palazzo del Podestà i l'església de San Silvestro. Passegeu pels seus carrers com el corso Matteotti, la via Nolfi, la via Garibaldi o la Cavour i viureu el carnaval tan intensament com ho fan els fanesos. 

La piazza XX de Settembre abillada de carnaval

Bon carnaval!!!

Mapa del carnaval de Fano

"Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de més a més
tots els dies fossin festes
la Quaresma mai vingués".
   Dita popular


Fotos:
Víctor Sanchis
Rosa M. Capella
Carles Bianciotto
Albert Jaime

Llegiu aquí l'entrada sobre el carnaval de Putignano
Trobareu més informació a Instagram

diumenge, 9 de març del 2025

República de San Marino, un dels països més petits del món

 La república de San Marino és el tercer país més petit d'Europa, darrere el Vaticà i Mònaco i el cinquè més petit del món, les illes de Nauru i Tuvalo, a Oceania, li passen al davant.

Es troba totalment envoltat per Itàlia i com a curiositats us diré que és la república més antiga del món -fundada 300 anys abans de Crist- que el seu nom sencer és la Sereníssima República de San Marino i que la seva selecció nacional de futbol és la darrera de totes en el rànquing de seleccions nacionals. La seva superfície és de 61 Km quadrats i la seva població, de 34.000 habitants.

Hem tingut ocasió de visitar-la. De fet hem visitat la seva capital, Ciutat de San Marino, i ens ha seduït força.

San Marino no té aeroport ni tren, només podreu arribar amb cotxe o amb bus. Si voleu fer servir aquesta darrera opció, haureu d'anar a la veïna ciutat italiana de Rimini, que és l'únic indret des del qual surt un autobús cap allà. Consulteu aquí l'horari dels busos.

La ciutat de San Marino es pot visitar en un dia tot i que si la voleu gaudir amb més tranquil·litat teniu una bona oferta hotelera per fer-hi nit.

Què podeu fer a San Marino?

1. Visiteu les seves tres torres

Tot i que les anomenen torres, es tracta de fortaleses construïdes al mont Titano, que són tan emblemàtiques que hi figuren a la seva bandera i al seu escut. La primera torre s'anomena Guaita i és la més antiga, data del segle XI, la segona, anomenada Cesta, és del segle XIII i allotja tota una col·lecció d'armes antigues; la tercera, la torre Montale, és l'única que és només una torre i data del segle XIV. La primera i la segona torre es poden visitar amb una entrada combinada; la tercera, la Montale, no es pot visitar.

Si només voleu visitar-ne una, el nostre consell és que sigui la segona ja que des d'allà tindreu una bona foto de les altres dues.

La primera torre, torre Guaita

La segona torre, torre Cesta

La tercera torre, torre Montale

2. Recorregueu la muralla

Les muralles medievals que envolten la ciutat són Patrimoni de la Humanitat, igual que les tres torres, i es poden recórrer. Tant la muralla com les torres foren construïdes per defensar la independència del país i protegir l'autonomia dels santmarinencs. Des de dalt tindreu molt bones vistes de tots els turons del país. 

Recorrent la muralla

Sorpreses que ens té reservades la muralla

3. Arribeu a la Piazza della Libertà

La Piazza della Libertà és el centre de la ciutat. Al mig hi trobareu una font amb una estàtua que representa un guerrer amb la bandera en una mà. Al darrere, el Palazzo Pubblico, un bonic edifici d'estil neogòtic, de finals del segle XIX, que és l'Ajuntament de la ciutat. Destaca la torre, amb un gran rellotge i les figures de tres sants emblemàtics: santa Àgata, sant Leo i sant Marino. Si hi aneu entre maig i setembre podreu veure el canvi de guàrdia cada mitja hora.

Piazza della Libertà

Torre del Palazzo Pubblico

4. Passegeu pels seus carrers 

Caminar sense rumb pels bonics carrers plens de botigues, algunes molt curioses, d'altres força interessants tenint en compte que els preus són més baixos ja que no paguen tants impostos, és una de les millors coses que es poden fer a San Marino. Ens va agradar molt un carrer, el de Donna Felicissima - es tracta d'un nom i cognom, no d'un nom i adjectiu com havíem imaginat primer. Està ple d'escultures de dones amb simbolismes diferents. 

Un dels aparadors curiosos

Una de les escultures del carrer Donna Felicissima

5. Aneu a conèixer el sant a la seva basílica

La basílica de San Marino està dedicada al sant patró del país. És un temple d'estil neoclàssic. A l'interior es troba una gran estàtua del sant i a l'altar hi ha algunes relíquies, tot i que la majoria van ser donades a Croàcia, lloc de naixement de San Marino.


Basílica de San Marino

Estàtua de San Marino a l'interior de la basílica

L'entrada al centre històric la fareu per la porta de Sant Francesco també anomenada Porta del Paese. Fixeu-vos bé en ella, data del segle XIV i era un antic lloc de guàrdia. 

Porta de Sant Francesco

Si us agrada col·leccionar segells al vostre passaport, aquí podreu tenir el del país. Per obtenir-lo cal anar a l'Oficina de Turisme, pagar 5€ i us el posaran.

El visat turístic. Val 5€ a l'Oficina de Turisme

"He caminat entre còdols i pedres,
he begut de fons amagades,
he gaudit les aigües sinceres,
i ara soc aquí,
al cim del món:
veig allà a baix les meves valls,
de l'aire que m'envolta
respiro les aromes,
soc jo la quimera,
soc jo l'estrella,
soc jo qui mira aquí
les fonts que regalimen en les alçades".
  Milena Ercolani


Fotos
Víctor Sanchis
Rosa M. Capella
Carles Bianciotto
Albert Jaime

Més informació i fotos a Instagram



dimarts, 4 de març del 2025

Ancona, als peus del mar Adriàtic

 Ancona és una ciutat italiana, força poc coneguda, que es troba al mar Adriàtic i és la capital de la Regió de les Marques. 

La companyia Volotea té un vol des de Barcelona en aquesta ciutat i això ha estat el detonant per voler arribar-nos a conèixer-la. I no ens ha defraudat.

Anem a descobrir que ens té reservat Ancona

- El Duomo de Sant Ciríac

Arribareu després d'una bona pujada, ja que la catedral de la ciutat es troba dalt d'un turó, però no us en penedireu de l'esforç ja que a més de la bonica catedral, barreja de romànic, gòtic i bizantí, amb dos lleons al davant de la porta principal; les vistes del port des d'aquí són excel·lents. Si us hi arribeu al capvespre tindreu una de les més boniques postes de sol de tot l'Adriàtic. A l'interior de la catedral es troben les restes - ossos i una part del crani- del sant.

Duomo de Sant Ciríac

Posta de sol des de la catedral

- El monument als Caduti i els grotte del Passetto

Aquest bonic monument dedicat als caiguts durant la Primera Guerra es troba a la plaça IV de novembre, al final de Viale della Vittoria. Un cop l'hagueu visitat aprofiteu per baixar a la zona del Passetto. Si hi aneu a l'estiu ho podreu fer amb un ascensor que trobareu al costat del monument, però si hi aneu fora de temporada, com nosaltres, us tocarà baixar un munt d'escales i després, és clar, pujar-les. No entenc perquè l'ascensor deixa de funcionar en aquesta època. L'esforç tindrà, però, la seva recompensa ja que descobrireu els grotte, antigues cases de pescadors, de colors, on guardaven les barques i els estris de pesca, que són una delícia.
Aprofiteu per menjar alguna cosa al restaurant L'Ascensore, just a l'ascensor com el seu nom indica, on fan una pasta espectacular. No us oblideu de tastar les famoses olives Ascolane, una especialitat de la regió que no oblidareu.

Monument ai Caduti

L'ascensor per baixar al Passetto. Dins es troba el restaurant

Els grotte, les antigues cases de pescadors

- La Mole Vanvitelliana

Aquesta fortalesa, de forma pentagonal, al bell mig del port, anomenada així perquè fou projectada per l'arquitecte Luigi Vanvitelli, va ser, a més de fortificació, magatzem portuari, refineria de sucre i lazzaretto- lloc on les persones i mercaderies infectades passaven quarantena.
Avui en dia és un centre cultural on tenen lloc exposicions diverses i conferències. Aquí es troba el Museu Tàctil que proposa una manera diferent de conèixer l'art a través del tacte, molt útil per a les persones amb deficiències visuals.
Al centre del pati trobareu el templet de San Rocco.
Just al davant de la Mole es troba la Porta Pia, construïda en temps del Papa Pio VI com a porta d'entrada a la ciutat.

La Mole Vanvitelliana

El templet de San Rocco al mig del pati de la Mole

La Porta Pia

A les memòries de Giacomo Casanova l'autor explica que va passar un temps al lazzaretto d'Ancona

"Hi havia a la badia diversos bucs entre ells un navili venecià i un altre turc. Em vaig fer conduir a bord d'aquest darrer on m'esperava la més insòlita sorpresa. La primera persona que vaig trobar fou la bella grega que havia abandonat a Ancona feia set mesos quan vaig sortir del lazzaretto". 
Memòries de Giacomo Casanova

- Les places: Cavour, del Plebiscito, della Repubblica i Roma

Les places principals d'Ancona són 4. La piazza Cavour deu el seu nom a Camilo Benso, comte de Cavour, l'estàtua del qual presideix la plaça. La del Plebiscito és coneguda com la piazza del Papa pels habitants de la ciutat ja que aquí es troba l'estàtua del Papa Clement XII beneint la ciutat. La plaça acull també l'església de San Domenico i el Palau de Govern. A la piazza della Repubblica, coneguda també com a plaça del Teatre, trobem el Teatre delle Muse i l'església del Santíssim Sacrament. A la piazza Roma, travessada pel corso Garibaldi, es troba el Palazzo dell'Orologio.

 Les esglésies de Santa Maria de la Piazza, San Francesco alle Scale i San Agostino

Tres esglésies molt interessants. La de Santa Maria de la Piazza és una bonica església romànica que conserva algunes restes de dues esglésies paleocristianes anteriors, bàsicament mosaics. San Francesco alle Scale té una gran escala i una façana impressionant que no deixa indiferent. Sant'Agostino fou església i convent però malauradament només en queda la façana.

Santa Maria della Piazza

San Francesco alle Scale

- Els carrers Corso Stamira, Corso Giusseppe Mazzini i Corso Garibaldi
 
Ideals per passejar, anar de botigues o prendre alguna cosa. Són els carrers més importants de la ciutat i tots tres acaben, o comencen segons es miri, a la piazza Cavour. Al número 49 de Corso Garibaldi es troba el Bar Torino, el millor lloc d'Ancona per fer l'aperitivo, aquest costum tan italià de prendre una copa entre les 18 i les 20 hores i que te la serveixin amb cosetes per picar, que a nosaltres ja ens serveixen de sopar. Al bar Torino per 2 euros més del preu habitual de la copa, us posareu les botes.

L'aperitivo del Bar Torino


Fotos:
Víctor Sanchis
Carles Bianciotto
Rosa M Capella
Albert Jaime

Trobareu més informació a Instagram









dissabte, 11 de gener del 2025

Lille, la Flandes francesa

 Lille és una ciutat del nord de França, molt a prop de la frontera amb Bèlgica, on hem pogut anar aquest desembre- gràcies als vols megabarats de la companyia Volotea- a gaudir dels mercats i les il·luminacions nadalenques. I ens ha agradat. Sí, ens ha agradat molt.

Les nostres propostes per a gaudir de Lille:

1. Conegueu la Grand Place i la place Rihour 

Ben a la vora l'una de l'altra, la Grand Place és el centre neuràlgic de la ciutat. El seu nom real és place General de Gaulle. En ella trobareu la vella Borsa, el Teatre del Nord i l'edifici de La Voix du Nord, antiga seu del diari de la ciutat, coronat per tres estàtues femenines que simbolitzen les tres regions del nord de França: Hainaut, Flandes i Artois.

Al bell mig s'erigeix una columna amb una estàtua anomenada la Deesse que commemora la resistència de la ciutat davant el setge dels austríacs al segle XVIII. Per Nadal la plaça acull una gran nòria i un petit parc de llums i atraccions. És punt de trobada dels locals i el lloc ideal per començar a recórrer la ciutat.

La Vella Borsa a la Grand Place

La voix du nord amb les tres estàtues al capdamunt

Gaudint de les il·luminacions nadalenques de la plaça

La place Rihour duu el nom del propietari dels terrenys on es troba. Està envoltada d'un seguit de boniques cases del segle XVII i acull també el palais Rihour, avui oficina de turisme. Per Nadal el tradicional mercat té lloc aquí. Prop de la plaça trobareu el carrer Béthune, el més comercial de la ciutat.

Mercat de Nadal a place Rihour

2.  Passegeu pel Vieux Lille

Le Vieux Lille és el centre històric de la ciutat i el barri amb més encant. Els seus carrers empedrats, les seves cases d'estil flamenc, les botigues, els restaurants o pastisseries dels que després us en parlo o els passatges com el Des Trois Anguilles (al que podeu accedir pel carrer Voltaire n. 22) mereixen una visita. Aquí es troba el museu de l'Hospice Comtesse, a l'antic hospital de Nôtre Dame, que fou fundat per la comtessa Jean de Flandes. Simula l'interior d'una casa flamenca i allotja també diverses col·leccions d'art.

El carrers més bonics de le Vieux Ville, al meu parer, són el des Vieux Murs i la Place aux Oignons. 

Place aux Oignons, des d'on surt el carrer des Vieux Murs

3. Pugeu fins dalt de tot del Beffroi de Lille

El Beffroi (torre) de Lille es troba annex a l'edifici de l'Ajuntament. Construït el 1932 en estil Art Deco, fa 104 metres i és el lloc ideal per admirar Lille des de les alçades.

Amb un total de 415 graons, els 100 primers cal pujar-los obligatòriament a peu, els altres 315 podreu triar si fer-los a peu o amb un curiós i lent ascensor que us durà fins dalt de tot. Les vistes des de dalt són impressionants.

El Beffroi de Lille

La Porte de París des de dalt

4. Entreu a la catedral Nôtre-Dame- de-la -Treille

Molt més bonica de dins que de fora, la catedral de Lille és relativament nova ja que data del segle XIX. Fou construïda per allotjar l'estàtua de Nôtre-Dame-de-la-Treille, patrona de Lille.

Exterior de la catedral

Interior de la catedral

5. Munteu a l'Ideale Chenille, la muntanya russa centenària

Aquesta muntanya russa de l'any 1922, ideal per a nens i adults, la trobareu a la place du Theatre

A la plaça trobareu també un dels edificis més destacats de la ciutat, l'Òpera.

Arribeu-vos també aquí a la Maison Benoit una xocolateria, pastisseria de la que no sortireu amb les mans buides.

Ideale Chenille, la muntanya russa al centre de la ciutat

6. Admireu la maison Coilliot, la perla de l'Art Deco

Encarregada el 1900 per Louis Coilliot a l'arquitecte Hector Guimard conegut per ser l'artífex de les boques de metro de París, la casa és un exemple sublim de l'Art Deco.  La trobareu al 14 rue des Fleurus. Tot i que no es pot visitar per dintre, només per veure la façana val la pena arribar-se.

La Maison Coilliot

7. Gaudiu dels colors, olors i sabors del mercat de Wazemmes

Barregeu-vos amb els locals que van a fer les seves compres al mercat de la ciutat i gaudiu entre formatges, patés, fruites, dolços... en un dels mercats més multiculturals que haureu vist. També podeu comprar menjar preparat. Si hi aneu en diumenge us trobareu també un mercat de roba i objectes diversos al davant de l'edifici i als carrers i places adjacents.

Parada de formatges al mercat de Wazemmes

8. Dineu en un estaminet

 Què és un estaminet, us preguntareu. Els estaminets són els restaurants típics del nord de França que fan cuina tradicional amb especialitats de la zona. Els estaminets de Lille són tota una institució. La majoria es troben a la part del Vieux Lille. Nosaltres vam provar l'Au Vieux de la Vielle, a la rue des Vieux Murs. Un consell: tasteu el Welsh, el plat típic de Lille que consisteix en una llesca de pa amarat de cervesa, amb pernil i gratinat al forn amb  formatge de maroilles. Una delicatessen.

El Welsh és el plat tradicional de Lille

9. Tasteu el gaufre fourrée a la pastisseria Méert

 Tota una institució a la ciutat, sempre amb cua per entrar-hi, la patisseria Méert és un lloc que no us heu d'oblidar quan visiteu la ciutat. La seva especialitat: l'icònic gaufre de Lille que s'elabora des de mitjans del segle XIX amb una pasta aromatitzada amb vainilla de Madagascar i farcits de diferents sabors. Senzillament deliciós.

El gaufre és el dolç icònic de la Méert

10. Arribeu-vos a Roubaix a veure el Museu de la Piscine

Roubaix és un petit municipi situat molt a la vora de Lille. De fet hi podeu arribar amb el metro de la ciutat, línia vermella ( en té dues, la vermella i la groga).Heu de baixar a Roubaix-Grand Place.

 Aquí es troba un dels museus més originals i bonics que haureu pogut contemplar: el Museu de la Piscine.

S'anomena així perquè està ubicat en una antiga piscina Art Deco, d'inicis del segle XX, de la que es conserva gran part de la instal·lació: la piscina, els vestidors... la qual cosa li confereix un encant especial. Hi trobareu  diverses col·leccions de ceràmica, tèxtil, moda... així com obres de Fantin-Latour, Ingres o Tamara de Lempicka.

Consulteu horaris i preus a l'enllaç.

El Museu de la Piscine de Roubaix

"Un tel charme à ce point m'avait donc captivé
que j'avais bu des yeux, comme un aspect rêvé,
la simple vision du ciel et des nuages!"
Maurice Rollinat

Un cert encant en aquest moment m'havia captivat
que jo havia begut amb mos ulls com un fet somiat
la senzilla visió del cel i dels núvols!

Fotos:

Víctor Sanchis

Trobareu més fotos i informació a Instagram