diumenge, 31 de desembre del 2017

Newcastle en quatre poemes

Que la meva amiga i companya de feina Natàlia em fes arribar un article sobre les ciutats europees més desconegudes que valien una visita, que Newcastle fos una d'elles i que Easy Jet tingués vols tirats de preu per aquest destí han estat les causes d'aquest viatge, el penúltim del 2017 - l'últim, ha estat un mercat de Nadal, com de costum. 

I tenia raó l'article, Newcastle val la pena i la veïna Durham també. 
I us ho vull presentar, com sempre que puc, fent referència a la literatura, una altra de les meves passions. I no la d'allà, que la conec ben poc, sinó la nostra. Allà vaig

1. La catedral i els seu entorn i Pere Quart.
La catedral St Nicholas és una de les joies que posseeix la ciutat. De fora crida l'atenció el seu acolorit rellotge contrastant amb la grisor de la pedra, de dintre hi ha molts altres elements que la fan especial: els vitralls, el cor, l'altar major i la peça que em va robar el cor: la bellíssima pila baptismal
Als voltants de la catedral cal destacar el castell, que dóna nom a la ciutat i com a curiositat, dalt de la porta d'un edifici proper trobareu una gàrgola en forma de conill vampir, The vampir rabbit. No us la perdeu. I és aquesta gàrgola la que m'ha fet pensar el en poema de Pere Quart dins el recull Bestiari


Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil.la
- Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.


No crec que aquest conill temi ningú, més aviat és ell qui fa por. Jutgeu vosaltres.

The Vampire Rabbit

Exterior de la catedral amb el seu acolorit rellotge

La pila baptismal

2. El riu Tyne i els seus ponts i Salvador Espriu
El Tyne és per a mi el principal atractiu de la ciutat. Caminar per les seves ribes és tot un plaer i si a sobre és diumenge, millor que millor, ja que diumenge podeu trobar el Quasyde Sunday Market, un mercat d'artesania i gastronomia que afegiré a l'entrada dels millors mercats que he visitat arreu. 
Els ponts que travessen el Tyne són una delícia, el més conegut és el Millennium Bridge, també és el més nou, i el Tyne Bridge, que s'ha convertit en la icona de la ciutat però també valen la pena el Swing Bridge o el High Level Bridge. La diversitat d'aquests ponts i la gran harmonia amb la que conviuen és el que m'ha fet pensar amb La pell de Brau de Salvador Espriu
Arribeu-vos, tot passejant, fins al Sage Gasteshead, un modern edifici que és centre de concerts i escola de música.

 A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


Millennium Bridge

Tyne Bridge
The Swing Bridge
The High Level Bridge

3. El barri de Grainger i Vicent Andrés Estellés
El barri desenvolupat al voltant de Grainger Street i que duu el nom de l'arquitecte que el va remodelar, ens tenia preparades diverses sorpreses. La primera el Grainger Market, un encantador mercat que s'enorgulleix de posseir la botiga Marks and Spencer més petita del món. La segona és el carrer més popular de la ciutat, considerat un dels millors carrers de Regne Unit, Grey Street que acaba en el famós Grey Monument, dedicat a qui fou primer ministre britànic. La tercera, el teatre Reial que es troba en aquest mateix carrer i que és un edifici espectacular. Ara, tot de cop, m'ha vingut al cap Vicent Andrés Estellés i el seu poema Goig de carrer.


I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...

Grey Street amb el Grey Monument al fons

La botiga més petita de Marks and Spencer dins el Grainger Market. Llàstima que estaven tancant!


El teatre Reial


4. Durham i Salvat- Papasseit.
Durham és una encantadora ciutat medieval que es troba a només dotze minuts en tren des de Newcastle. La seva catedral i el seu castell, avui en dia convertit en universitat, han estat declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco. Per començar la seva visita ens hem d'arribar fins a la plaça del Mercat on es troba el mercat cobert al qual heu d'entrar. Després caminarem fins a la Catedral i el castell, estan un en front de l'altra. En la mateixa plaça destaquen les Almshouses, unes cases medievals molt ben conservades. Acabarem la vista travessant el seu famós pont de pedra, l'Elvet Bridge.
Tot passejant pels seus estrets i amables carrers no he pogut deixar de pensar en aquell poema de Salvat - Papasseit, Deixaré la ciutat dins El poema de la Rosa als llavis.

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
 el Port
 i el voltàmetre encès que porto a la butxaca—
l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
 que és l'avió
 i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li diré com la copa melangiosa és del vi
—i el meu braç del seu coll—
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré   maliciós:
—com un pinyó és la boca que em captiva.


I jo també havia de deixar la ciutat . M'hagués quedat més temps. I tant que sí
Una bona troballa al Market Hall

Entrant a Durham
La Catedral

L'Elvet Bridge

Algunes recomanacions
A Newcastle ens vam allotjar a l'hotel Premier Inn. Molt bona relació qualitat preu. Cèntric i amb cafè Costa cafè, tot un luxe.

Ens va agradar molt el pub The Botanist. Té una decoració preciosa.

Al Grainger town val la pena anar al Hadrian's, un lloc ple de petites paradetes amb menjar i molt d'ambient

A Durham vam provar un dels millors  Fish and Chips que hem tastat mai, al Bells

Good Trip!!!

Fotos: 
Víctor Sanchis


4. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.