Un dia ben aprofitat per Elx dona per a molt. I és que la bonica ciutat alacantina, tot i tenir moltes coses a veure, les té totes a mà.
Decidim explorar Elx a partir del trident que la caracteritza: d'una banda les palmeres, no en va la ciutat té la major concentració de palmeres d'Europa i són Patrimoni de la Humanitat, d'altra banda la seva icona característica, el bust de la Dama d'Elx i evidentment la seva Festa també Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el Misteri. Som-hi!
Palmeres
Diuen que Elx té tantes palmeres com habitants. I de ben segur que és cert. I no sols en té moltes sinó que a més té exemplars únics, alguns d'ells de més de 300 anys d'antiguitat. Recórrer tot el seu palmerar ens duria més temps del que tenim així que ens centrem en dues àrees: el Parc Municipal perquè té força exemplars i està just al costat de l'estació Elx Parc, a la qual arribem i el Huerto del Cura perquè és impossible anar a Elx i no visitar-lo.
El Parc Municipal, d'entrada gratuïta, és un indret tranquil al centre de la ciutat amb molts atractius i un munt de racons encantadors. En ell es troben moltes palmeres singulars com ara les anomenades Palmera de la Font, amb vuit braços, el Trident, El Canelobre o La Francisca així com diverses palmeres dedicades a personatges cèlebres. A dins del Parc s'hi troba també el Centre de Visitants, diverses fonts, un antic molí, i una glorieta on s'hi fan concerts.
 |
| La Palmera de la Font |
 |
La glorieta
|
 |
| Palmera dedicada al poeta Miguel Hernández |
"La palmera, lo primero
que ve el ojo marinero
de los mares de Levante
La palmera, la que encuna
el arcángel de la luna,
¡la palmera de Alicante!
Miguel Hernández
Just al costat del Parc Municipal es troba el Palacio de Altamira, conegut també com el Alcázar de la Señoría. Construït al segle XV, durant la Guerra Civil fou emprat com a camp de presoners i en l'actualitat acull el Museu Arqueológico y de Historia
 |
| Palacio de Altamira |
El Huerto del Cura és la part del palmerar més coneguda i vistosa de la localitat. Fou declarat Jardí artístic nacional el 1943 i Patrimoni de la Humanitat el 2000. La seva extensió no és molt gran i té al voltant d'unes mil palmeres Aquí l'entrada és de pagament, 5,5€, que s'utilitzen per a la seva conservació i promoció. El recorregut és una delícia i la joia de la corona és la Palmera Imperial. Es tracta d'un exemplar esplèndid de 8 troncs, un tronc mascle central i set "fills" al voltant. Deu el seu nom a l'emperadriu Sissí que expliquen que va quedar bocabadada quan el va veure.
 |
| La impressionant Palmera Imperial |
 |
| Racons bonics del Huerto |
 |
| Palmeres que propicien fotos divertides |
 |
Més racons amb encant
|
Podeu consultar aquí la ruta de les Palmeres Singulars
Un lloc excel·lent per veure el palmerar en tota la seva extensió és la torre de la basílica de Sta Maria. Són 140 esglaons que val la pena pujar per gaudir de les extraordinàries vistes. El preu és de 2€.
 |
| Vista des de la torre de la basílica |
"Ens acostàvem a Elx, ja es distingia la seva vall sobresortint de fruits i el seu immens palmerar, el més gran i vell d'Europa, el més paradisíac de tota Espanya" Hans Christian Andersen. Viatge per Espanya
Dames
La Dama d'Elx és un bust iber policromat que representa una dama ricament abillada, amb unes faccions molt fines i ben perfilades i que data dels segles V o IV aC. Fou trobada casualment per un noiet que feinejava en el jaciment de l'Alcúdia, a finals del segle XIX i actualment es troba a Madrid al Museo Nacional Arqueológico.
Però encara que no es trobi a la ciutat, Elx viu molt lligada a la seva icona principal i és per això que podem trobar rèpliques del conegut bust metre caminem pels seus carrers: a la plaça de la Glorieta, al centre de Congressos, al Huerto del Cura, a l'Ajuntament, al campus de la Universitat, o al Museo Arqueológico del Palacio de Altamira entre d'altres indrets. Anar-les trobant és tot un plaer i un entreteniment molt adequat per fer amb nens
 |
La de la plaça de la Glorieta es troba una mica deteriorada
|
 |
| La dama floral es troba al Centre de Congressos |
 |
La del Huerto del Cura
|
 |
| El vitromosaic davant de la Oficina de Turisme |
Misteri
El Misteri d'Elx és un drama líric d'origen religiós que tracta de la mort, assumpció i coronació de la Verge Maria i que se celebra tots els anys, el 14 i 15 d'agost coincidint amb la festivitat de la Verge Maria i els anys parells també el 30 d'octubre i 1 de novembre, a la basílica de Sta Maria. Està escrit en valencià antic, amb alguns versos en llatí. Els seus orígens es remunten a l'Edat Mitjana i s'ha representat ininterrumpudament fins als nostres dies contravenint la prohibició que va fer el Concili de Trent de representar obres a l'interior de les esglésies, fins que el Papa Urbà VIII els va concedir el permís especial per fer-ho. És Patrimoni Immaterial de la Humanitat i Festa d'Interès Turístic. Els il·licitants l'anomenen simplement La festa. Per conèixer bé el Misteri cal visitar dos indrets de la ciutat: la basílica de Sta Maria on es representa cada any i el Museu de la Festa on trobareu tota la informació sobre l'esdeveniment.
La basílica de Santa Maria és el quart edifici religiós edificat en aquest indret. És d'estil barroc i la seva cúpula té vuit vitralls que representen diferents moments del Misteri, des de l'entrada de la Verge fins a la coronació. Aquesta cúpula, recoberta per l'exterior de teules blaves, forma part de l'escenari de les representacions. A la part del davant del presbiteri, a terra, es troba una tapa de fusta, que amaga un fossar de metre i mig de profunditat, anomenat sepultura, que s'utilitza també en la representació.
Conta la llegenda que la Verge de l'Assumpció fou trobada a la platja pel soldat guardacostes Francisco Cantó, dins d'una arca de fusta que surava a l'aigua amb una inscripció que deia: Soc per a Elx. A l'interior es guardava també el llibret del Misteri d'Elx
 |
Detall de la façana principal
La Cúpula |
 |
La nau principal
|
Davant de la façana principal de la basílica trobem unes estàtues que representen una de les escenes més populars del Misteri, el Ternari, on assistim al retrobament de tres apòstols.
 |
| El Ternari, una de les escenes més populars del Misteri |
El
Museu de la Festa es troba a poques passes de la basílica. Fou inaugurat al 1997 amb la finalitat de donar a conèixer el Misteri entre tots aquells que no poguessin venir a la ciutat en les dates adequades. L'entrada és gratuïta i la seva visita molt aconsellable si es vol conèixer en profunditat la Festa. Té una sala on s'exposen vestits, decorats, objectes, instruments, cartells... relacionats amb les representacions així com una maqueta de la basílica però el més interessant és l'audiovisual que es projecta en una altra sala, la que fou l'ermita de Sant Sebastián, que era l'edifici que hi havia en el lloc on ara es troba el museu. Està molt ben fet, amb diversos efectes que mantenen l'atenció i dona molta informació molt interessant. No es poden fer fotos en cap de les dues sales.
 |
El Museu de la festa es troba en el que fou l'ermita de San Sebastián
|
Podeu completar la visita arribant-vos a l'Ajuntament. En el seu campanar, situat a la torre de la Vetlla, veureu el Calendura i el Calendureta, dos autòmats que toquen les hores colpejant les campanes amb unes maces. El Calendura toca les hores en punt i el Calendureta els quarts. Els seus noms deriven del llatí calendas, mot que dona origen a la paraula calendari, tot dins del camp semàntic de la mesura del temps, com veieu.
 |
| La torre de la Vetlla amb el Calendura a baix i el Calendureta a dalt |
Un restaurant molt recomanable és el Lincoln 7, a la plaça de la Glorieta. Molt cèntric i amb una bona relació qualitat-preu. A destacar els seus arrossos, Tenen uns quants a la seva carta.
 |
| Vam tastar l'arròs del Senyoret amb tonyina i mero |
"Como manos compañeras,
al dejar mis anchos valles
y marchar de una mentira
bella en pos como manos
desde fondos de horizontes y colinas
me dijeron las palmeras levantinas
¡adiós!"
Miguel Hernández
Fotos:
Víctor Sanchis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.