Un cap de setmana per Estocolm , Selma Lagerlof dixit

Un cap de setmana de tres dies sempre és temptador i més aquest de l'onze de maig que només uns quants tenim el plaer de gaudir-lo. Aquest cop hem triat Estocolm, la darrera capital nòrdica que ens quedava per conèixer. Tres dies de sol per gaudir plenament d'una ciutat formada per 14 illes banyades pel mar Bàltic i el llac Mälaren.

Selma Lagerlof és una escriptora sueca, la primera dona en guanyar el premi Nobel de literatura i Estocolm i els Nobel caminen de la mà. No en va aquí s'entreguen aquests premis, a excepció del Nobel de la Pau que es dóna a Oslo. Així que la Selma o millor dit les paraules de la Selma han guiat les nostres passes

"L'illa sencera és una papallona que sospira per les seves ales". Gamla Stan o ciutat vella és on es va originar Estocolm. Destaca l'acolorit de les seves cases, especialment les de la plaça Stortorget que són una delícia. En aquesta plaça es troba també el vell edifici de la Borsa ara seu de l'Acadèmia sueca. Però el que fa realment màgica aquesta illa són els seus carrers, els seus racons encantadors. El carreró Marten Trotzigs Gränd per exemple que és el més estret de tota la ciutat, el carrer Västerlänggatan, el carrer principal, o la placeta Järntorget, en el número 83 de la qual trobareu el Sundbergs Konditori, un cafè gelateria força antic i peculiar on tastar un gelat o fer un cafè a qualsevol hora.

La Storkyrkan, la catedral de la ciutat, (entrada de pagament) és un altre dels atractius de Gamla Stan i també el Palau Reial on cada dia a les 12'15 (diumenges a les 13:15) té lloc el canvi de guàrdia. Diuen que els músics de vegades interpreten cançons d'Abba però nosaltres no vam tenir la sort de sentir-les.

Recorrent els seus carrers també trobareu bons llocs on tastar les típiques mandonguilles sueques, amb la selva salsa i la melmelada de nabius. Estan boníssimes. No podeu marxar sense menjar-les.

Stortorget

Canvi de guàrdia al Palau Reial

El carreró Marten Trotzigs Gränd

Les mandonguilles. Delicioses!!!

"Mai falla una tercera sortida, el que és interessant és trobar-la". Malgrat que ho vam trobar tot en obres i no vam poder pujar amb l'ascensor Katarina, val la pena acostar-se a l'illa de Södermaln, un dels districtes de moda. Pujant unes escales no massa llargues i travessant un pont arribeu al mateix punt que us deixaria l'ascensor i la vista allà es mereix la caminada. En baixar, no deixeu de passejar pels seus carrers. Arribeu-vos fins a la Katarina kyrka, admireu els grafitis dels edificis i gaudiu de carrers de conte com Fjällgatan o Stigbergsgatan amb les seves cases del segle XVII, fetes de fusta. 

Grafitis que enamoren

Katarina Kyrka

Travessant el pont per arribar al peu de l'ascensor

Les vistes

Els creuers de luxe que arriben a la ciutat diàriament

Preciosos carrers amb casetes de fusta del s. XVII

"Aquesta illa fou una papallona que va volar pels aires amb les seves grans ales brillants". L'Ajuntament (Stadhuset)  de la ciutat és una visita indispensable. Aquí té lloc el dinar i el ball posteriors a l'entrega dels premis Nobel. Només es pot visitar en un recorregut guiat. Aquest es pot fer en suec o anglès, excepte els mesos d'estiu que es pot fer en altres llengües. Dura al voltant d'una hora i val uns 11 euros al canvi. Recorrereu el Saló Blau, que no és blau (coses de l'arquitecte, que sembla ser que era massa perfeccionista i va decidir que no quedaria bé pintar les totxanes vermelloses) on té lloc el dinar dels Nobel o la Sala Daurada, feta amb pa d'or, que és impressionant. Aquest Ajuntament és una fàbrica de casoris, multitud de parelles el trien per contraure matrimoni i la cerimònia dura uns tres minuts com a màxim. Res, casaments com a xurros. També es pot pujar a la torre, però aquesta visita és independent de l'altra i es paga a part.

Edifici de l'Ajuntament

Detalls a l'exterior. Estàtua de Lolita

Exterior de l'Ajuntament

El saló blau

El saló daurat

"L'aire era allà dalt d'una deliciosa frescor i  s'aspiraven oloroses fragàncies que provenien de la terra humida i de les pinedes resinoses".

Una de les experiències més agradables de la visita a Estocolm és entrar en un mercat suec. El de l'illa d'Östermalm és possiblement un dels millors. El seu edifici peculiar, tot ell de totxana vermella, data del 1888. És un excel·lent lloc per dinar i el més adequat per tastar el Gravlax, el salmó marinat. Nosaltres ho vam fer al Nybroe Smorrebrod un local petitó i acollidor que ens va encantar. Per acabar el dinar de manera immillorable, el Robert's Coffee amb tot tipus de cafès i tes i uns pastissets de canyella que estan per llepar-se els dits, és una bona opció. 

El salmó marinat amb anet del Nybroe Smorrebrod

Els pastís de canyella del Robert's Coffee

L'edifici del mercat. .

"Cal tractar amb molt de compte les històries velles; semblen roses marcides que es desfullen amb el mínim contacte". Estocolm s'ha de veure des del mar. Per això hi ha molts tipus de passejos en vaixell però un dels més interessants és el que et du fins a l'illa de Djudgarden (agafeu-lo a Slussen). Aquesta illa posseeix diversos atractius. Té un parc d'atraccions (Gröna Lund) i uns quants museus. Nosaltres vam triar el Museu Vasa que allotja un vaixell del segle XVII que es conserva gairebé intacte amb les seves quasi set-centes escultures. Només va aconseguir fer uns quants metres. El dia de la seva inauguració es va enfonsar. Diuen que potser va ser el pes excessiu dels seus canons tot i que la hipòtesi que pren més consistència és que es va calcular malament el centre de gravetat de la nau. El cert és que després de dures tasques per tornar-lo a la superfície i reconstruir-lo ara té un museu per a ell solet. I és digne de veure. 

Algunes de les escultures

No podia faltar la nostra selfie al museu

L'illa de Djudgarden també és un bon lloc per fer la fika. La fika és un costum suec que no us podeu perdre. És una pausa a mitja tarda per fer un cafè i uns pastissos. La paraula ve de l'anglès Coffee pronunciat al revés. Són originals, aquests suecs! Trobareu moltíssims llocs on tastar les especialitats més dolces del país.

Em van agradar les rajoles del cafè on vam fer la fika

En un lloc tan privilegiat com aquest tot té més bon gust

"D'ara en endavant sempre que em trobi en el que sembli ser un carreró sense sortida pensaré que no és així". Una de les curiositats de la capital sueca és el metro o millor dit algunes de les seves estacions que són veritables obres d'art. Igual que a Nàpols de les que us vaig parlar en el meu post sobre aquesta ciutat, aquí també val la pena fer-hi una passejada. Es diu Tunnelbana així que cerqueu la T que indica les estacions. El metro d'Estocolm és car. La millor manera de viatjar és comprant unes targetes recarregables (2 euros que no es retornen) i posar-li allò que necessiteu. També podeu carregar un import fix per a un dia, dos o tres. (Un dia surt per uns 12 euros i amb el doble teniu tres dies). Així surt més econòmic i podeu fer tants viatges com vulgueu, també amb autobús i fins i tot el vaixell a Djudgarden està inclòs. 

Les estacions més recomanables per la seva decoració són: Mörby Centrum, Teknhiska Högskolan, T-Centralen, Stadion, Solna Centrum, Thorildsplan, Bagarmossen o Citybanan-Odenplan. Jutgeu vosaltres mateixos

Mörby Centrum

Tekniska Högskolan

Stadion

T- Centralen

Algunes informacions interessants:

Si voleu menjar una excel·lent sopa de peix heu d'anar a Kajsas Fisk. És de les millors que he tastat.

A que fa bona pinta? 

La Biblioteca pública és un bon lloc per visitar. És clar que les biblioteques per a mi són una debilitat. Aquesta està situada enmig d'uns jardins que conviden a passejar. Però no aneu en diumenge, que la trobareu tancada com em va passar a mi i us frustrareu. Si ho hagués sabut!!

Quina pena que estigués tancada però els jardins també tenen el seu encant

L'aigua de l'aixeta és gratis a Suècia i en podeu beure tanta com vulgueu. Això és un bon avantatge tenint en compte que no és un país barat. Una cosa menys a pagar.

Un allotjament no massa car i molt original és l'hotel M.S.Monika, un antic vaixell de 4 habitacions que és un encant. Ens va agradar molt. Al matí serveixen un esmorzar al que no li falta detall. 

Hotel Monika

La nostra habitació

És una bona experiència

Esmorzar a bord

La moneda oficial és la corona sueca però tot, absolutament tot, es pot pagar amb targeta de crèdit així que no cal que canvieu moneda. 

I apa, els tres dies en família s'han esfumat. Els hem aprofitat força bé. Fins la propera.

Fotos. Víctor Sanchis
Cercador d'adreces (sempre connectat): Arnau Sanchis