dimarts, 9 d’agost de 2016

La Napoli d'Eduardo de Filippo

Eduardo de Filippo és, sense cap mena de dubte, un dels meus dramaturgs favorits. En part per aquest motiu, en part perquè estimo Itàlia i volia conèixer la part més autèntica d'aquest país, tenia unes ganes boges d'anar a Nàpols. Ja fa temps d'això però he de confessar que després de veure Al teatro con Eduardo al Lliure aquesta temporada, les meves ànsies de sentir la tarantel·la i la pizza margarita ( que nasqué allà) de ben a prop van anar en augment.
Per això aquest estiu no ho he pensat dues vegades: Vueling (creuant els dits) i cap a Nàpols, aprofitant, de passada per fer una escapadeta a la bella Costiera amalfitana. Resum del viatge: Genial, excel·lent, de pel·lícula o, millor dit, d'obra de teatre.


Eduardo de Filippo és fill de Nàpols, allà va néixer als inicis del segle XX i va viure part de la seva vida. Va créixer ensumant teatre, teatre napolità. Era fill natural de l'actor i director Eduardo Scarpetta. La seva mare, Luisa de Filippo, fou sastressa de teatre també. Amb només tres anyets, el petit Eduardo va pujar per primer cop a un escenari. Als vint anys va escriure la seva primera comèdia i juntament amb els seus germans va fundar la Compagnia Umoristica I de Filippo.



A part d' Al teatro con Eduardo, que he esmentat abans, encara guardo en el record les grans Natale in casa Cupiello a la Biblioteca de Catalunya i L'art de la Comèdia, no fa pas massa al TNC.  Una mica més lluny en el temps Dissabte, diumenge i dilluns també al TNC.



Però anem a Nàpols, va. Abans cal dir-vos que observeu bé com actuen els napolitans i mireu de ser capaços de ser un més d'ells en pocs dies. Creueu els carrers sense tenir en compte el color del semàfor i deixeu-vos sortejar pels cotxes i les motos, no us sorprengueu perquè en una moto vagin tres persones o perquè nens de tercer de primària duguin ell sols la seva moto i ... sense casc. Admireu els llençols estesos d'una banda a l'altra del carrer i les cistelles penjades als balcons per donar claus o altres objectes de dalt a baix, això és Nàpols i,  si ho supereu, us deixarà una gran empremta que no serà fàcil esborrar.



I per explicar-vos el que és imprescindible d'aquesta ciutat que millor que les pròpies paraules d'Eduardo. Ell sí que la coneixia bé !



1. "Se volete qualcosa di buono, fuitevenne a Napoli"  (Si vols alguna cosa bona, vés a Nàpols)

I en té tantes de coses bones! Encamineu-vos fins a la Piazza Plebiscito, una de les més grans de Nàpols. En un costat trobareu l'església de st Francesco de Paola i a l'altre el Palazzo Reale. I a l'altre...umm el gran Caffè Gambrinus. Entreu i proveu alguna de les seves especialitats acompanyada d'una sfogliatella (pasta de full acabada de fer amb crema i ricotta). Un pecat de plaer!
Des de Plebiscito agafeu el carrer Chiaia.  Passejareu per la Napoli més comercial, a més de ser el barri que va veure néixer l'Eduardo.
Piazza Plebiscito


Caffè Gambrinus. Per llepar-se els dits

En ple Centro Historico aneu a la Via dei Tribunali. Allà trobareu un munt de pizzeries i la pizza napolitana s'ha de provar. És diferent, única. La més autèntica aquí, la margarita. Jo us recomano la Pizzeria di Matteo i la Antica pizzeria Il Decumani. A la primera, a més de la pizza, que està boníssima, podeu provar uns antipasto típics com ara la Frittatina o el Crocche, ambdós són una mena de croquetes gegants amb patata, formatge, carn , pèsols.... En el mateix carrer, a la pastisseria Capparelli, heu de tastar el babà, dolç típic de pa de pessic remullat amb licor.
No podeu deixar d'anar al Quartieri Spagnoli, és un dels més autèntics de Nàpols. Allà trobareu la Trattoria Nennella on menjareu un plat de pasta i una beguda per cinc euros i us sentireu com un napolità més.




Boníssima, la pizza.


Per fer l'aperitivo, tan típic italià, o una copeta havent sopat,  heu d'arribar-vos a la piazza Bellini.




2. Napule è nu paese curioso, è nu teatro antico, sempre apierto.(Nàpols és un lloc curiós, és un teatre antic, sempre obert)



I quina raó. Passeu per Via Gregorio Armeno. Xalareu de valent. És un carrer ple de botigues farcides de figuretes de pessebre - Nàpols en té molta tradició - però també de ninots de tot tipus, els futbolistes tenen molt èxit, i fins i tot trobareu l'Eduardo. També el Pulcinella, figura típica de la Comedia dell'Arte, i un munt de banyes vermelles que simbolitzen l'abundància i allunyen la mala sort i el mal d'ull. Jo m'he comprat una barreja de banya de l'abundància i Pulcinella feta a mà per un artesà. A veure si és veritat i tinc abundància, d'alguna cosa bona

Per la via Gregorio Armeno


Escolteu els crits dels nens que juguen a futbol pels carrers emulant Maradona, una llegenda ben venerada,  fins i tot podem trobar un altar dedicat a ell al bar Nilo a la via san Biagio dei Librai. Ara bé igual que t'estimen et poden arribar a odiar , aquests napolitans,  si els traeixes. És el cas d'Higuain que ha deixat l'equip per anar al rival i ara venen bosses d'escombraries amb el seu nom com a souvenir.

               
Altar Maradona Bar Nilo

                   
Són divertits, aquests napolitans
Deixeu-vos seduir pels carrers tan típics de pel·lícula italiana. Us semblarà que heu entrat en una quan passeu per sota dels llençols estesos a banda i banda. Bella Napoli!!

         
Realitat o ficció?

3. Teatro significa vivere sul serio quello che gli altri, nella vita.  (El teatre significa viure seriosament allò que viuen els altres, la vida)



Passeu per les galeries Umberto, calcadetes a les Vittorio Emanuele de Milà però més modestes pel que fa a botigues i arribeu-vos al teatro di San Carlo. Aquí es van estrenar algunes de les obres de de Filippo. Després continueu fins al Castel Nuovo i passegeu pel Lungomare ( el passeig marítim), atureu-vos davant la fontana dell'Immacolatella i seguiu fins al castel dell' Ovo. L'entrada al castell és gratuïta i des de la terrassa les vistes del golf de Nàpols són excel·lents




Teatro di san Carlo





Fontana dell'Immacolatella a Lungomare


Vistes des del castell
                               
Castell dell'Ovo



4. Con la tecnica non si fa il teatro. Si fa il teatro se si ha fantasia. (Amb tècnica no es fa teatre. Es fa teatre si hi ha fantasia)

Nàpols és ciutat d'esglésies N'hi ha moltes i ben originals. No us podeu perdre el Duomo i mentre passegeu pel Centro historico en trobareu a cada pas: Gesú Nuovo, Sta Chiara, san Domenico Maggiore, santa Maria delle anime del purgatorio ad arco i moltes més.

 
Decoració exterior a sta Maria delle anime del purgatorio ad arco.




Si us canseu no dubteu a agafar el metro. Algunes estacions com Toledo, Università o Dante tenen una decoració força curiosa. 

Estació de metro a Dante






5."Quand'ero piccolo mi ricordo un particolare: non vedevo l'ora di diventare vecchio" (De quan era petit recordo una cosa: no podia esperar a arribar a vell)

Una de les coses més curioses que es poden fer és la visita a la Napoli sotterranea. Un recorregut d'una hora i mitja pel subsòl napolità que van excavar ja els grecs i que ha tingut tot tipus d'usos, des de cisternes d'aigua, lloc on dipositar les runes o fins com a refugi durant la segona guerra mundial. Els passadissos, molt estrets, no són aptes per a persones amb claustrofòbia. La visita acaba a l'exterior en una casa típica napolitana on s'han trobat restes d'un antic teatre a la bodega i a una exposició de pessebres.
  I evidentment no podeu deixar de banda Pompeia, a una mitja hora de tren des de Nàpols. Visita totalment imprescindible
 


Pel subsòl napolità



CIAO 




Cap comentari:

Publica un comentari