Gàmbia és el país més petit del continent africà. Es troba envoltada per tots costats, excepte la costa, pel Senegal i és anomenada "el somriure de l'Àfrica" per la seva forma.
Hem estat durant una setmana en un viatge solidari amb ESI - Esport Solidari Internacional- i a més de visitar alguns projectes hem tingut temps de fer turisme per un país que ens ha captivat. A Gàmbia podreu fer moltes coses i gaudir de les seves gents, les seves platges i el seu ambient de mercat perpetu, però hi ha tres experiències que no us podeu perdre.
 |
| Gàmbia té uns paisatges excepcionals |
1. Passejar per l'Albert Market
El Royal Albert Market és el mercat més important de Banjul, la capital del país. Es diu així en honor al marit de la reina Victòria d'Anglaterra i existeix des del segle XIX, quan Gàmbia era colònia anglesa.
Està ubicat a l'avinguda de la Liberation. Té l'extensió d'uns vuit carrers i en ell es pot trobar de tot: menjar, artesania, roba...
 |
| Entrada al mercat |
Està obert tots els dies. Entrar-hi és com traslladar-te de sobte a un altre món on els colors, els sorolls i les aromes prenen una altra dimensió. La pràctica del regateig aquí és un esport obligat i tot i que a mi em costa bastant, acabes entrant en el joc.
 |
| Els peixos fumats, un aliment que trobareu en molts llocs del país |
Si porteu caramels, bolígrafs o llapis fareu les delícies de molts nens i també d'adults i us permetrà interactuar més amb la gent i gaudir millor de la visita.
 |
| La gent sol accedir a fer-se fotos però sempre cal demanar -los permís |
 |
| Els caramels són un gran regal aquí |
 |
| Emprovant-nos pareos. Espòiler, en vam comprar |
2. Anar a Tanji a veure les barques que arriben plenes de peix
Tanji és un poble de pescadors al centre de la costa gambiana on podríem dir que tots els seus habitants es dediquen a la pesca.
Us heu d'arribar a partir de les 16 hores i fins més o menys les 20h, l'espectacle és indescriptible. Les barques dels pescadors van arribant a la platja entre les corredisses i xiscladisses dels compradors- la subhasta i el regateig juguen aquí un paper important- el vol baix dels ocells i les dones i nens que ajuden a la descàrrega. Moltes d'aquestes dones comencen el procés del fumat per poder conservar el peix durant més temps. És el peix fumat que veureu als mercats com l'Albert Market. A part d'abastir els locals, exporten també a Burkina Faso i a Mali entre d'altres.
El peix que es troba més aquí és la barracuda, que podreu tastar a tots els restaurants. Es tracta d'un peix de gran volum, bastant lleig per cert però la carn del qual està força saborosa.
Els vaixells, anomenats pirogues, estan fets de fusta i pintats en colors molt vius que ressalten enmig de la mar i la sorra i posen un plus de color al paisatge que el fa encara més increïblement bell.
Nosaltres, a priori, vam tenir mala sort perquè al poc temps d'arribar a Tanji es va posar a ploure molt i evidentment el tràfec en el que estàvem immersos es va acabar però en canvi ens va donar l'oportunitat d'aixoplugar-nos en els coberts on s'estan ells, ja que érem els únics turistes, i poder-ne parlar.
 |
| L'ambient és indescriptible |
 |
| El tràfec de pirogues amunt i avall és constant |
 |
| El vol baix dels ocells per la forta olor de peix li confereixen un aire misteriós |
 |
| No podíem deixar de tastar la barracuda |
3. Fer una autèntica excursió fins a l'illa de Kunta Kinte
Heu sentit parlar de la sèrie Arrels (Roots), una sèrie americana del 1977? Està basada en una novel·la de l'escriptor Alex Haley que narra la història de Kunta Kinte, un gambià de l'ètnia mandinga (sembla que els individus d'aquesta ètnia eren forts i corpulents) nascut a Juffureh, que fou captivat, juntament amb molts altres companys, i portat com a esclau per treballar als camps de cotó dels Estats Units. Haley va trigar dotze anys a escriure el llibre i es va documentar bé sobre el que va passar. Fins i tot va viatjar en aquesta zona del país per conèixer els llocs on es van succeir els fets. I això és el que vam fer nosaltres.
Arribar aquí és tota una aventura. Des de Banjul cal agafar el ferri que duu a Barra. Aquest ferri va i torna diversos cops al dia però no té horari fix. Arriba i quan s'omple torna a sortir. Va sempre ple de locals que es mouen entre Banjul i Barra per vendre o comprar en els seus mercats. El preu és de 25 dalasi, aproximadament uns 50 cèntims d'euro. Si pagueu el doble, podreu accedir a la zona d'embarcament abans. Us obriran una reixa i esperareu dintre del recinte. En cas contrari fareu cua darrera la reixa fins que hagin pujat els de dintre i us espavilareu a pujar com pugueu.
La durada del trajecte és d'aproximadament una hora.
 |
| Arriba el ferri |
 |
| Sols no hi anirem |
 |
| El transbordador fa el trajecte Banjul- Barra |
 |
| Gaudint del trajecte |
Quan arribeu a Barra us sentireu abduïts per l'ambient de mercat que s'hi respira. Quan sortiu de l'astorament agafeu un taxi- n'hi ha un munt esperant-vos- i quan el taxi aconsegueixi sortir de l'embolic dels centenars de taxis que té al voltant, demaneu-li que us dugui a Juffureh, la pàtria de Kunta Kinte, en un trajecte d'aproximadament 40 minuts.
Juffureh és un bon lloc per comprar artesania i per suposat per reviure la història de Kunta Kinte, el seu habitant més famós, que recorden arreu.
 |
| Memorial Kunta Kinte |
 |
| Juffureh està unida a la veïna població d'Albreda |
Des de Juffureh cal agafar un bot que en només uns minuts us durà fins a l'illa. És tota una experiència ben divertida.
 |
| Aquí arriba el nostre bot |
 |
| L'ambient del bot, cantant i rient, no l'oblidaré mai |
L'illa de Kunta Kinte abans es deia illa de James i aquí es trobava el fort Sant James. És Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
L'illa es visita ràpid, és força petita, i sempre trobareu algú disposat a fer-vos de guia per uns pocs dalasi.
Cada any l'illa va perdent territori guanyat pel riu Gàmbia. Ens van explicar que aquest desembre començaran unes obres de contenció dirigides pels holandesos i finançades pel Fons Monetari Internacional.
 |
| Un rètol ens recorda on som |
 |
| Les restes del fort St James |
 |
| Després de l'excursió ve de gust gaudir de l'illa |
 |
| Sempre trobareu algú que us farà de guia |
 |
| I fareu amistats |
 |
| Val la pena l'excursió |
Ara només cal desfer el camí.
Agraïments als meus companys de ruta i també fotògrafs:
- Jordi Monturiol
- Angel Pérez
- Yolanda Quintana
- Lluís Yuste
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.