Perugia és una preciosa ciutat d'Itàlia, capital de la regió d'Umbria d'on són originaris els famosos bombons Baci Perugina (petons), ideats fa un segle per l'empresària Luisa Spagnoli. Cada vegada que us mengeu un Baci trobareu un paperet dins amb un missatge. Expliquen que fou la pròpia Luisa la que va tenir aquesta idea, en principi per comunicar-se amb el seu amant Giovanni Buitoni.
A més a Perugia se celebra la Fira de la Xocolata, dues vegades a l'any: a la tardor, a l'octubre (la fira interior) i a la primavera, a finals de març, inicis d'abril, l'exterior, a l'aire lliure. Es diu Eurochocolate i aquest mes de març ens hem arribat a conèixer-la.
|
L'Eurochocolate se celebra 2 cops a l'any |
La fira té lloc als Giardini del Frontone. L'entrada inclou els tallers i les xerrades del dia. Nosaltres en vam fer un de tast de diferents xocolates, un altre de xocolata i vi, un de xococòctels i un altre de pintura d'ous de Pasqua (aquí calia comprar l'ou). Així que vam amortitzar bé l'entrada que ens va costar 8€.
|
El taller de vi i xocolata |
|
Pintant ous de Pasqua |
A més hi ha diferents activitats i molts fotocalls on xalar fent fotos divertides.
|
Pescant ous, una de les activitats que es poden fer |
|
Amb els photocalls ens ho vam passar genial
|
Si compreu l'entrada amb antelació us preparen un lot de regals llaminers personalitzats. En aquesta ocasió eren una bossa, una tauleta de xocolata amb la nostra foto, el nostre nom fet amb xocolatines i una bossa de monedes de xocolata.
|
Regalets llaminers
I per si tot això fos poc, a l'entrar ens van regalar un marc de cartró en forma d'ou (ells li diuen la chococornice) on havíem d'emmarcar 5 fotografies dels llocs més emblemàtics de la ciutat i un cop completades hi havia premi, que consistia en una tauleta de xocolata en forma d'ou. Vam tornar a casa ben carregades. Tancar la bosseta mida avió va esdevenir una tasca difícil.
Fotografiant amb la chococornice |
|
Més xocolata de premi de la gimcana fotogràfica |
Però Perugia és molt més que xocolata. És una ciutat amb molt d'encant que mereix almenys un dia o dia i mig per conèixer-la. Us explico el que no pot faltar en una visita a la capital de l'Umbria:
1. La piazza IV de Novembre
És la plaça principal de la ciutat. Al centre es troba la gran Fontana Maggiore. En un dels costats, la catedral de San Lorenzo. Sota de la catedral hi ha la Perugia sotterranea (10€), on es poden visitar les restes de l'antiga ciutat romana. I al cantó oposat es troba el Palazzo dei Priori. El palau allotja tres joies que no us podeu perdre. Per una banda la Galleria Nazionale dell'Umbria (10€) amb una col·lecció d'art força interessant que comprèn diverses obres del pintor del cinquecento Pietro Vanucci, conegut com El Perugino, d'altra banda La Salla dei Notari (entrada gratuïta) i en tercer lloc el Nobile Collegio del Cambio amb la Salla delle Udienze decorada amb pintures del Perugino (2€). A l'entrada del palau fixeu-vos amb el lleó i el griu, símbols de la ciutat.
|
La piazza IV de Novembre amb la Fontana Maggiore i l'entrada al Palazzo dei Priori |
|
Les noces de la Verge, un dels quadres més coneguts del Perugino
|
|
Salla dei Notari |
2. La Rocca Paolina
La Rocca Paolina és una fortalesa que va manar construir el Papa Pau III al segle XVI com a símbol del poder papal. Es tracta d'una veritable ciutat soterrània avui reconvertida en centre expositiu. Durant la visita podreu gaudir d'una projecció audiovisual que explica la història de la ciutat, diverses sales d'exposicions i el plaer de caminar pels seus carrerons on fins i tot trobareu alguna botiga. L'entrada és gratuïta. S'hi pot accedir per unes escales mecàniques des de la piazza Itàlia i també des de la piazza Independenza.
|
La Rocca Paolina, una ciutat soterrània
|
3. El Palazzo Sorbello i el pou etrusc
Situats un molt a prop de l'altre, es poden visitar amb una entrada combinada. El Palazzo Sorbello fou la casa de la família dels marquesos Bourbons de Sorbello. Es pot visitar només als matins i en visita guiada. Alerta: cal reservar a la seva pàgina web tot i que l'entrada l'haureu de comprar aquí o al pou. Nosaltres no ho sabíem i ens vam quedar sense poder accedir donat que el nombre de places diari és molt limitat.
|
Exterior del Palazzo Sorbello
|
El Pou etrusc sí que el vam poder visitar. S'anomena també Pou Sorbello ja que es troba sota el palau. És un veritable prodigi de la enginyeria ja que fou construït al segle IV. Té una profunditat de 37 metres i és accessible per escales. |
A l'interior del pou etrusc |
4. L'antiga muralla
De l'antiga muralla etrusca, construïda entre els segles IV i III a. C, destaca l'Arc Etrusc anomenat també Arc d'August perquè fou ampliat per aquest emperador romà.
|
L'Arc Etrusc, l'element més destacat de la muralla |
5. Acquedotto Medievale
Val la pena arribar-se fins al que queda de l'antic aqüeducte dels segle XIII, que tenia 4 Km de llargada i duia aigua fins a la Fontana Maggiore, i recórrer la via dell'Acquedotto tot gaudint de les boniques cases de colors que hi trobareu.
|
Les cases de colors de la Via dell'Acquedotto |
Consells útils
- Camineu sense presses pel centre de la ciutat. Els carrers Corso Vanucci i Via del Priori són els més recomanables.
- Agafeu el Minimetrò, el petit metro/funicular que en si mateix ja és una atracció. L'estació més cèntrica és la de Piccino on hi ha un mirador amb unes increïbles vistes de la ciutat.
- Compreu xocolata - si no ho heu fet a la fira- a les botigues que trobareu per tota la ciutat.
- Tasteu la gastronomia típica com la Pasta alla Norcina, amb salsitxa i tòfona, que està genial o la Torta al Testo, un pa sense llevat que deu el seu nom a la placa de ferro (testo) on es cou, i que es farceix amb els embotits o altres productes típics de la regió.
|
Vistes de la ciutat des del mirador a la sortida del minimetrò |
|
Torta al Testo |
|
El Minimetrò |
Les bones adreces
- Ristorante Del Sole. Via della Rupe 1. Ubicat a la sortida del minimetrò de Piccino, amb unes magnífiques vistes de la ciutat, aquest restaurant és un molt bon lloc per fer un àpat tranquil i amb vistes. |
La parmigiana (alberginia) del Sole
|
-
Locanda del Bartoccio. Piazza Mateotti. En ple centre històric, aquest restaurant típic de cuina perugina és ideal per tastar la Tosta al Testo que està boníssima. Molt acollidor i amb bon servei.
|
La Locanda del Bartoccio |
- Pizzeria Torre Degli Sciri. Via dei Priori 96. Una carta llarguíssima de pizzes que a més d'estar molt bones són supergrans. Molt recomanable. Tenen totes les pizzes també amb massa sense gluten.
|
Bones pizzes i molt grans |
Ens vam allotjar a l'hotel Giò Wine e jazz, un hotel molt confortable de temàtica vi i jazz - a Perugia se celebra també un conegut festival de jazz al juliol, L'Umbria Jazz Festival. No està del tot cèntric però sí ben comunicat amb el centre amb el Minimetrò, molt útil sobretot per a la pujada ja que de retorn, en baixada, és només un passeget. Les habitacions es divideixen en les de tema vi i les de tema jazz. Les nostres eren d'aquestes últimes i tenien fins i tot una butaca de massatge.
|
L'habitació del Giò Wine e Jazz
|
"Marxar encara es fàcilsi a la teva esquena deixes
- desmemoriat- la neu
que baixa del fons de la vall".
Sandro Penna
Agraïments a les meves grans companyes de viatge:
Marta, Imma, Àurea, Teresó, Montse, Rosa i Cristina, autores, també, d'algunes de les fotos.
Trobareu més fotos i informació als destacats d'Instagram
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.