dissabte, 22 de juliol del 2017

Bordeus: cultura i vi

"Les maisons, les rues de Bordeaux, ce sont les événements de ma vie"
                                               François Mauriac

Bordeus, capital de l'Aquitània, és una ciutat que tenim molt a l'abast. Ja sigui amb cotxe, tren o avió ens costarà ben poc arribar-nos i ens té preparades grans sorpreses. Bordeus és molt més del que sembla a priori.

Una de les nostres fites a la ciutat era visitar la nova Cité du Vin, recentment inaugurada. No ens va decebre. L'edifici, molt modern, conté una exposició interactiva de tot allò que us pugueu imaginar en relació al vi. Crec que no hi falta de res. Però malgrat l'espectacularitat del lloc, jo vaig gaudir més amb l'exposició temporal i és que vam tenir molta sort: era un recorregut per la pintura i la literatura en relació als cafès, bars i altres llocs on beure. Bistro: de Baudelaire a Picasso era el títol i vaig xalar de valent. Tot i que ja s'ha acabat, observo que totes les exposicions temporals, sempre relacionades amb el beure, és clar, semblen molt interessants i estic segura que en continuaran programant de molt atractives. El colofó a la visita el posa la pujada al mirador, des d'on es pot gaudir d'unes fantàstiques vistes de la ciutat mentre et prens una copa de vi a triar entre els molts de què en disposen. Toca tastar un local, que és molt i molt bo, així que ens decantem per uns Bordeus, un de blanc i un de negre. La pujada al mirador i la copa estan incloses en el preu, l'exposició temporal no. Pots triar si la vols visitar o no. La diferència de preu no és massa gran per la qual cosa és recomanable agafar tot el pac.


L'edifici
La copeta
L'exposició temporal
Les vistes des del mirador

La visita a la ciutat comença a la Place de la Bourse. Aquesta bonica plaça cal veure-la de dia i de nit perquè té matisos molt diferents. Just al davant es troba el Miroir d'eau, un conjunt de fonts que reflecteixen la plaça i ens regalen fotos molt interessants. Al centre de la plaça es troba la Fontaine des trois Grâces: Aglae, Euphrosyne i Thalie, les filles de Zeus. Plantada al davant em ve al cap el poema de Josep Carner dins el poemari  Els fruits saborosos, que diu així:
 "Aglae sota un vell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent
i ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
i té la cara pàl·lida d'un gran defalliment"(...)
  Aglae i les taronges. Els fruits saborosos. Josep Carner



Place de la Bourse des del Miroir d'eau

Des del mateix punt a la nit

Fontaine des Trois Grâces

Una ruta interessant a seguir és la de les portes. La ciutat en té unes quantes que mereix la pena de visitar. Les dues més espectaculars: La Porte Cailhau i La Grosse Cloche.

Porte Cailhau
La Grosse Cloche
La Cathédrale de St André és una altra de les visites obligades. I com la sort semblava que estava de part nostra, vam arribar el cap de setmana oportú, el que celebraven La Nuit des Cathédrales que ens va obsequiar amb un concert de violoncel i arpa i unes il·luminacions fantàstics.

La majestuosa catedral
L'interior il·luminat per a l'ocasió
El concert

Altres esglésies que mereixen una visita  són la de la Ste- Croix i la de St- Michel. Aquesta última, igual que la catedral té el campanar separat de l'edifici principal i en tots dos casos es pot pujar a dalt per contemplar les vistes de la ciutat.

Église de la Ste- Croix
Flèche de st- Michel, campanar de l'església, al qual es pot accedir
I com és habitual, mentre passejàvem pel centre vaig fer la meva ruta de llibreries. En destaco dues: la Librairie de la Comédie, al costat del teatre del mateix nom, al davant del qual vam trobar-nos amb una escultura de Jaume Plensa, i, per sobre de tot una de les que ocupa els primers llocs del meu rànquing particular: la Librairie Mollat, una delícia de local ple de recomanacions manuscrites fetes pel personal i pels lectors. M'hi hagués quedat un matí sencer llegint-les totes. Quina meravella!

Librairie Mollat
Les fantàstiques recomanacions
Hora de dinar!! Que bé!, toca gaudir de la gastronomia local. I quina gastronomia!! A nosaltres ens agrada molt dinar als mercats, és una molt bona opció pel que fa a qualitat i a preu. En vam provar dos. El marché des Capucins, aquí vam repetir, i el de Chartrons. Tot excel·lent. Cal tastar les ostres d'Arcachon, molt a la vora d'aquí, els formatges, els patés i el vi, per suposat. Molt recomanable Le Bistrot du Marché al Marché des Capucins.

Combinat de peix al Marché des Capucins

Formatges i patés a Le Bistrot du Marché
Si el que us agraden són les creps un lloc ideal per menjar-les és la creperia Sel and Sucre. Un establiment cèntric i molt coquetó amb unes creps boníssimes.


Boníssimes les creps i la sidra
I per postres cal tastar l'especialitat de la ciutat: els canelés. Els més bons diuen que són els de Baillardran. I sí que ho són de bons!!!

Torrats per fora, flonjos per dins. Ummm!!



Després de dinar, per pair bé, una bona idea és fer una passejada. Un lloc recomanable és el Parc Publique, un parc molt ben cuidat que compta amb un altre atractiu: el teatre de putxinel·lis més antic de França, el Guignol Guerin que compta amb més de 160 anys d'experiència.



Guignol Guerin
Un transport públic que és interessant provar a Bordeus és el BatCub, un transbordador pel Garona que està inclòs en la targeta de transports ( la ciutat té una bona xarxa de tramvies i val la pena agafar la targeta de deu viatges per desplaçar-te amb tranquil·litat. Es pot comprar a les màquines expenedores que hi ha a les parades). Nosaltres vam agafar-lo perquè teníem curiositat de conèixer la banda més desconeguda del riu, l'actual barri de Stalingrad. I no ens va decebre. La place de Stalingrad amb el seu gran lleó blau i el Quartier de la Bastide, amb l'espectacular església del mateix nom, són els llocs més interessants en aquesta zona. 

Place de Stalingrad

                               Église de la Bastide


"Bordeaux est de bien loin aujourd'hui la plus belle ville de France"
                                      Sthendal

I no podíem marxar de Bordeus sense desplaçar-nos a l'encantador poblet de St- Emilion bressol de vins. Mitja hora de tren i, això sí, una altra mitja hora de caminada des de l'estació al poble, que val la pena. La llàstima és que no podem dur-nos cap ampolla cap a casa ja que no la podem passar pel control de l'aeroport però ens en durem posat tot el que puguem, mantenint sempre la dignitat intacta. 
St Emilion ens té preparades unes quantes sorpreses: Les lavoirs, la tour du Roy, l'église collégiale, le cloître des Cordeliers, la porte i la maison  de la Cadene i sobretot l'église monolithe, una antiga església del segle XI que es troba excavada a la roca. La visita a aquesta última, molt interessant, només es pot fer amb guia i s'ha de contractar primer a l'oficina de turisme. 


L'église collégiate


   Les Cordeliers

 Maison de la Cadene

L'église monolithe
                                       
Començava a fer-se fosc i en tastar la darrera copa del preuat vi em vingueren al cap els versos del gran Joan Vinyoli: "La nit és tota per nosaltres, encén el vi"


Quedava caminar de nou la mitja horeta fins a l'estació per agafar el tren de tornada.

Fotos:
Víctor Sanchis













2 comentaris:

  1. Ets una guia magnífica. Llegint els teus comentaris sobre les ciutats visitades ets capaç de engrescar l'ànim viatger de qualsevol lector. Bravo !!!

    ResponElimina

Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.