Cinque Terre

Cinque Terre ( les Cinc Terres) és un dels meus indrets favorits d'Itàlia.  Es tracta de cinc acolorits pobles alineats en un tram de costa escarpada a la província de la Spezia i pertanyents a la regió de la Ligúria. Els cinc pobles són: Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza I Monterosso. Us els presento. Adverteixo que us enamorareu a primera vista.

Cinc poblets alineats en un tram de costa

Anem a conèixer-los!

Riomaggiore és un petit poble de pescadors i és, potser, el més acolorit de tots cinc. Perdre's pels seus estrets carrers farcits de botiguetes té un encant indescriptible. Visiteu l'església de Sant Joan Baptista, del segle XIV. Arribeu-vos, dalt de tot del poble, al castell de Cerricó, característic per les seves dues torres rodones,  avui en dia convertit en centre cultural; atureu-vos a les petites capelles que anireu trobant a cada pas i, evidentment, gaudiu de les vistes que albirareu des de la platja. Us encantarà.

Riomaggiore el més acolorit de tots cinc

Perdre's pels seus carrers és un gran plaer. Al fons el castell de Cerricó

L'església de Sant Joan Baptista, una de les més maques de Cinque Terre

"Lenta i rosada sal sobre el mar, la tarda de la Ligúria, perdició dels cors amants i de les coses llunyanes... Les esglésies sobre la riba semblen vaixells a punt de salpar"

Vincenzo Cardarelli

"Manarola és un rusc a la roca, un alt niu de gavines sobre les onades, un poble on el lleu xiuxiueig de les onades acarona les orelles atentes de l'ànima"

Lino Crovara

A Manarola recorregueu la Via di Mezzo, sempre viva, sempre plena, farcida de restaurants - Manarola és un bon lloc per dinar- on tastar les boníssimes anxoves, els deliciosos plats de pasta - els espaguetti con le cozze (musclos) que és una de les seves especialitats- o una boníssima focaccia. 

Visiteu l'església de Sant Llorenç, patró de la ciutat, l'antic hospital de Sant Rocco o l'oratori de los Disciplinados que es troben tots a la mateixa plaça o bé les restes de la torre fortificada del segle XIII.

Els encantadors carrers de Manarola

Església de Sant Llorenç, patró de la ciutat

La Cambusa, un lloc típic on tastar la famosa focaccia de Manarola

Els espaguetti con le cozze

Corniglia queda just al mig i és l'únic dels cinc que no té accés directe al mar ja que es troba dalt d'un cingle d'uns 100 metres d'alçada.

El poble està envoltat de vinyes i d'oliveres i el fet de no tenir el mar tan a prop com els seus altres companys no li resta encant, que en té i molt. 

És també el més petit de tots i el més tranquil. Potser pel fet que és el que costa més d'arribar-hi. Més endavant us ho explicaré més detalladament.

El centre de Corniglia el configura la plaça Largo Taragio on es troba l'església de Santa Caterina. 

Plaça Largo Taragio amb l'església de Sta Caterina al fons

Corniglia es l'únic dels cinc que no té sortida al mar

Vernazza és el meu preferit dels cinc. Des de lluny s'albira, destacada,  la silueta del campanar de l'església de Sta Margarida D'Antioquia, una alta torre de planta octogonal a la qual hi podreu pujar. Es troba a la plaça principal, la plaça Gugliermo Marconi,  lloc ideal per dinar, per prendre un gelat o simplement per seure una estona a relaxar-vos i contemplar la bellesa que us envolta. Nosaltres vam tenir la mala sort que ens va ploure. Anàvem a dinar en una de les atractives terrassetes quan el cambrer, amablement ens va advertir que en mitja hora tindríem la tempesta a sobre i, evidentment, no teníem temps de dinar ni ell tenia lloc a dins així que vam optar per canviar de restaurant i aixoplugar-nos. No es va equivocar. Va ploure i molt.

El Castell Doria és un altre dels seus monuments visitables, amb la seva torre Belforte, un antic far al qual també hi podreu pujar si voleu.

Ja als afores trobareu el santuari de Nostra senyora de Reggio on es venera la Verge Negra, l'Africana i en el seu honor, el primer diumenge d'agost fan un gran castell de focs.

                                                                                                                            

     

La torre campanar de planta octogonal de sta Margarida d'Antioquia

       

Les barques omplen la plaça principal que és una autèntica delícia 

                                          

La torre Belforte del castell dels Doria

 

Vista general de Vernazza on destaca la torre campanar

Una de les moltes botigues de productes típics

Monterosso és el més gran dels cinc i el que té la platja més àmplia , el més ideal per jaure al sol i prendre un bany.

El seu símbol és l'estàtua de Neptú, déu del mar, que presideix la seva platja. És enorme i el monterossencs l'anomenen Il Gigante. Ho entendreu quan la veieu.

També heu de veure l'església de Sant Joan Baptista i els oratoris de les fraternitats dels blancs i els negres, unes capelletes del segle XIV molt originals

La torre Aurora serveix de frontera divisòria entre la part vella i la més nova. Es tracta d'una torre de defensa del segle XVI  des de la qual les vistes són espectaculars. 

Monterosso té un poeta, premi Nobel de literatura del 1975, és Eugenio Montale i la seva casa és una passada. Per dins no es pot visitar però els entorns sembla ser que enguany els han convertit en una mena de parc literari amb fragments de les seves obres. 

Il Gigante, la gran estàtua del déu Neptú

Els acollidors carrers del barri vell

L'espectacular casa d'Eugenio Montale, premi Nobel de literatura

Església de Sant Joan Baptista

"Monterosso és rocós i auster, asil de pescadors i agricultors" 

 Eugenio Montale

Com arribar a les Cinque Terre i com moure's allà

Tot i que no és descartable poder arribar-hi en cotxe des de casa, el més còmode, evidentment, és volar fins a un aeroport proper. El més recomanable, perquè hi arriben els vols low-cost, és el de Pisa. A partir d'aquí teniu dues possibilitats; llogar un cotxe o desplaçar-vos en transport públic.

Si us decidiu pel transport públic el millor és centralitzar la vostra estada a La Spezia. Hi podeu arribar des de Pisa amb tren i des d'allà podreu triar el ferri o el tren, o combinar-los tots dos, que seria per a mi el més recomanable.

Si opteu per llogar un cotxe, la primera recomanació que us faré és que sigui petit. Nosaltres, com érem cinc, vam llogar un de gran, tipus furgoneta i vam tenir molts problemes d'aparcament i algun que altre disgust (per dir-ho suau) amb els carruggi (carrers molt estrets).

Sense dubte l'opció de cotxe dona més llibertat però tenint en compte que aparcar a Cinque Terre és una veritable heroïcitat, acabareu combinant-ho amb el transport públic com vam fer nosaltres

Per visitar bé les cinc perletes ligures us heu de reservar un parell de dies. Fer-les totes en un dia no és impossible però sí molt precipitat, tenint en compte que encara que siguin petits el seu principal encant recau en recórrer tranquil·lament els carrerons plens d'encant i fer-vos alguna remulladeta a la platja així com gaudir del relax de les seves terrasses tot prenent alguna cosa.

Una bona idea és dedicar un dia a Riomaggiore, Manarola i Corniglia i un altre a Vernazza i Monterosso.  Nosaltres el primer dia vam aparcar el cotxe a Manarola, després d'haver-ho provat a Riomaggiore on l'alçada del cotxe ho va fer impossible. Així que, vam accedir a Riomaggiore amb ferri. Arribar a algun dels cinc via mar crec que és indispensable donat que us proporcionarà una visió ben diferent, única.

Després ens vam arribar amb el cotxe a Corniglia, aquí és més fàcil aparcar,i així ens vam estalviar els més de 100 esglaons que cal pujar des de l'estació de tren fins al poble. Recordeu que Corniglia és l'únic que no té accés al mar per tant no es pot accedir amb ferri.

El segon dia vam aparcar a Monterosso, que en ser el més gran té més oferta d'aparcament i vam arribar-nos a Vernazza amb tren. Les estacions són molt maques, ben decorades amb mosaics, així que val la pena també optar per aquesta opció.

La vista des del ferri és impressionant

Agafar el tren, però, també té el seu encant

Un avantatge de llogar un cotxe és que no us haureu d'allotjar obligatòriament a La Spezia, que és el lloc més ben comunicat però no té gaires actractius i podreu fer-ho en algun dels idíl·lics poblets que envolten el Golf dels poetes, com ara Lerici o San Terenzo.

San Terenzo és un petit poble literàriament destacat ja que aquí van fer estada escriptors de la talla de Percy Shelley i la seva esposa Mary Shelley, Lord Byron, Virginia Woolf, George Sand o Gabrielle D'Anunzzio, d'aquí que el golf que l'envolta, el golf fe l'Spezia, és anomenat el golf dels Poetes. Percy Shelley, a més, va perdre la vida ofegat en els seves aigües.

Lerici és un encantador poble, al costat d'aquest, i on nosaltres ens vam allotjar. Ens va agradar moltíssim. Presidit per un espectacular castell i lluint les seves privilegiades vistes al golf, el millor de Lerici és caminar sense rumb fix pels seus encantadors carrerons i fer una parada a la plaça principal, plena de vida a qualsevol hora del dia, a tastar alguna de les especialitats ligures en els seus nombrosos restaurants ja sigui per dinar o per sopar. 

El castell de Lerici i el golf dels Poetes

La plaça principal envoltada de restaurants

Un altre angle de la plaça

"Lerici és càlida i blava...dona un toc de perfecció al golf, a la mar calma i al verd veler i a l'illa i a les nocturnes llums vermelles i grogues"

Virginia Woolf. Diari d'una escriptora

I per acabar un bonus track que serà la cirereta del pastís de la vostra escapada per terres ligures. Es tracta de Portovenere, un encantador poble mariner al costat de Cinque Terre, banyat també pel golf i al qual us aconsello arribar amb ferri o bé des de l'Spezia o bé des de Lerici. L'entrada des del mar és una experiéncia que no oblidareu.

Què podeu veure a Portovenere

Visiteu l'església de San Pietro, amb les franges blanques i negres que caracteritzen moltes esglésies italianes. Es troba en un petit turonet anomenat Il promontorio delle Bocche. Just al costat trobareu el meu racó favorit de Portovenere, es tracta de la Grotta Arpaia coneguda com a Grotta Byron on el famós poeta Lord Byron venia a alimentar les muses. Diuen que arribava nedant des de San Terenzo i que arribava tan exhaust que jeia durant una bona estona al davant del meravellós paisatge que s'hi albira i així s'inspirava. Se non è vero, è ben trovato que diuen els italians.  Arribeu-vos al Castell Doria que data del segle XII i constitueix un magnífic exemple de l'arquitectura militar genovesa. Perdeu-vos pels carrers del casc antic accedint per la Porta de Borgo i recorrent el seu carrer principal, la via dei Capellini fins a la Palazzata à Mare, l'acolorida plaça plena de restaurants. 

Un altre indret interessant és l'església de san Lorenzo anomenada també el Santuari de la Verge Blanca

"Les cases rosegades per l'aire salobre, s'esglaonen desmesuradament

altes, sobre la pedra desigual"

George Sand. Ella i jo 

                                                                                         

L'arribada en ferri a Portovenere és espectacular

   

L'església de san Pietro es troba a Il promontorio Delle Bocche

          

La Grotta Arpaia o Grotta Byron, com se la coneix

No és d'estranyar que Lord Byron s'inspirés amb aquestes vistes

"I creuaré la blanca escuma i buscaré una llar estrangera"

Lord Byron

     

Els encantadors carrers de Portovenere

         

La Madonna Bianca venerada a l'església de san Lorenzo

  

"Altar de pedra ets, entre el cel i el mar aixecat, on crema la canícula aromes de plantes silvestres, Ligúria, la teva imatge romandrà per sempre en el meu cor" 

Camillo Sbarbaro

I és ben cert. Per temps que passi mai no podré oblidar aquesta preciosa regió que és la Ligúria.

Fotos:

Víctor Sanchis