diumenge, 22 d’agost de 2021

Les cascades Victoria

 Les cascades Victoria són unes de les tres més espectaculars del món, juntament amb les del Niàgara i les d'Iguazú. Es formen amb la caiguda del riu Zambeze que actua de frontera natural entre Zàmbia i Zimbàbue, per tant es poden observar des d'aquests dos països. Si voleu conèixer-les des de Zimbàbue  haureu de volar al petit però modern aeroport de Victoria Falls i si preferiu veure-les des de Zàmbia caldrà volar a Livingstone. Per cert, fou aquest explorador escocès qui les va descobrir i les va batejar amb aquest nom en honor a la reina Victoria d'Anglaterra. Però els locals les anomenaven Mosi-Oa-Tunya que vol dir 'el fum que trona' ja que des de lluny se sent la seva remor i els núvols de vapor que es formen semblen realment fum.

Per entrar a Zimbàbue cal un visat que es tramita al mateix aeroport (no cal foto) i que val 30$, si no heu de sortir i tornar a entrar, i 45$ en cas que vulgueu anar també a Zàmbia i tornar. Si entreu per Zàmbia el preu és de 50$ i 80$ respectivament.

Nosaltres vam triar l'opció de Zimbàbue i vam volar a Victoria Falls des de Johannesburg. L'aeroport es troba a només 18 Km de les cascades.

Les cascades Victoria entre les tres més espectaculars del món

L'entrada a les Cascades val 30$. Vam tenir en luxe d'estar totalment sols pràcticament tot el recorregut, només en els darrers miradors vam coincidir amb una altra parella. Som conscients que per a  nosaltres va ser una gran sort, un moment únic, però entenem també que per a ells no, ja que és el mitjà de vida de moltes famílies. La pandèmia les ha buidat de visitants tot i que és cert que vam arribar tot just quan obrien. Quan vam sortir ja hi havia més gent comprant les entrades. Matinar també té la seva recompensa.

Mapa de les cascades

Trobareu 16 miradors des dels quals observar els diferents salts. Val la pena aturar-se en tots ells ja que cadascun dona una perspectiva diferent, i sempre amb precaució. Hi ha hagut diversos accidents per no respectar les baranes. En els darrers miradors et mulles bastant per la qual cosa és aconsellable anar amb un impermeable tot i que si us l'oblideu el podeu llogar allà.

Només entrar el millor és dirigir-se cap a la part esquerra fins arribar a l'estàtua de Livingstone i després seguir el camí dels miradors un a un.

Livingstone va batejar les cascades amb el nom de la reina d'Anglaterra

S'entén oi per què els nadius les anomenaven el fum que trona?

L'amplada de les cascades és d'1,7 Km, quasi el doble que les de Niàgara (900m) i una mica més que les d'Iguazú (1,3 Km). El salt és de 108m.

Tot i anar amb impermeable vam quedar força mullats

 Van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1989 i des del 2010 es troben integrades dins de l'Àrea de Conservació Kavango- Zambeze.

El Víctor va batejar aquesta foto com "Víctor i Victoria"

En arribar al darrer mirador trobem el pont del ferrocarril que separa Zàmbia de Zimbàbue. La meitat del pont és d'un país i l'altra meitat de l'altre. És també un lloc amb molt d'encant i molt fotogènic. Aquí els més atrevits poden practicar pònting. 

El pont del ferrocarril que fa de frontera

Pel que fa a la fauna que les habita, sembla ser que és molt nombrosa però, a banda d'aus diverses, només vam veure un tipus d'antílop que s'anomena salta-roques i que és molt comú en aquesta zona.

El salta-roques

Quant a la flora, el que més abunda és l'eben, espècie protegida ja que és molt apreciat per la seva fusta. També trobem una espècie de ficus, el ficus àurea, conegut com el ficus estrangulador, que no havíem vist mai i ens va sobtar força. Una altra espècie abundant aquí són els famosos baobabs que molt segur que vau descobrir la seva existència, igual que jo, amb la lectura de Le petit prince de Saint-Exupéry.

El ficus àurea o ficus estrangulador i el pobre eben víctima seva

 També es poden visitar al vespre només els dies de lluna plena. Tot i que no hi vam coincidir ens podem imaginar l'experiència ja que sí ho vam fer a Iguazú i va ser genial.

"Ningú no pot imaginar la bellesa d'aquestes vistes en relació a qualsevol cosa que es pugui veure a Anglaterra. Mai això havia estat vist per ulls europeus, però aquestes escenes tan boniques deuen haver estat contemplades per àngels en el seu vol". David Livingstone

Però la visita a les cascades no és l'únic atractiu que us depara la zona de Victoria Falls, navegar pel Zambeze i veure des d'allà la posta de sol és una experiència que no s'esborrarà mai de les nostres retines.
Són moltes les empreses que ofereixen aquesta activitat recollint-vos a l'hotel i també podeu dirigir-vos pel vostre compte a l'embarcador. Els creuers duren aproximadament unes tres hores, ofereixen barra lliure de begudes i alguna cosa típica per picar. Assaborir una samossa amb una cerveseta fresca local- la Zambezi està de mort- és un plaer inigualable.

Navegant pel Zambeze

Ens van prometre que si teníem sort veuríem molta fauna i em vam tenir. Vam poder observar tot el que ens havien dit excepte elefants travessant el riu. D'elefants sí en vam veure però no els venia de gust fer-se un bany. I jo que volia veure com es defensava un elefant dins de l'aigua!

Comencem pels hipopòtams. A mi em cauen simpàtics així que em va il·lusionar molt veure'ls. I en vam veure molts. Primer veus que la superfície de l'aigua es comença a moure, com si haguessis tirat una pedra i de seguida comences a veure el cap, amb sort traurà més tros del cos i el podreu observar bé. El vaixell s'atura cada vegada que intueix algun animal per no espantar-lo i poder gaudir-lo i fer fotos.

Hola hipos!

També vam poder veure cocodrils, elefants, iguanes, i aus diverses com ara bernat pescaires.

Cocodrils tranquils i relaxats

I un elefant mascle

Quan el sol comença a caure t'oblides de tot per viure de ple la meravellosa experiència que és una posta de sol a l'Àfrica. Són molt pocs minuts però molt intensos.

Poques coses més espectaculars que una posta de sol a l'Àfrica

Dura poc però fas milions de fotos

Una vegada s'ha post el sol els tons del mar són espectaculars també

"M'embriago de silenci
mentre espero que comenci
l'encesa posta de sol".
Joan Vinyoli


Una bona cosa a fer també aquí és visitar els mercats d'artesania i comprar algun record per dur cap a casa. És una forma d'ajudar la gent que està fent el que pot en aquests temps difícils. No és convenient canviar moneda, el millor és dur dòlars ja que són ben acceptats i et tornen el canvi també en dòlars tot i que fan el que poden per no haver-te'n de tornar i amb l'excusa que no en tenen et conviden a comprar alguna cosa més. Normal. Nosaltres alguna vegada que era poc ho vam fer però d'altres vam dir que no i es van espavilar a anar a buscar canvi sense problemes.

Val la pena comprar alguna cosa per portar a casa

L'oferta hotelera a Victoria Falls s'adapta a totes les butxaques. Des del luxe total al Victoria Falls hotel fins a hostals a preus mòdics o càmpings. Nosaltres ens vam allotjar a The Kingdom hotel, un hotel espectacular que tot i que una mica decadent i necessitat de renovació ens va resultar molt còmode i ens va agradar força. Estava tan buit que la primera nit ens vam arribar a creure que estàvem sols però aviat vam comprovar que no era així. Les vistes des de l'habitació eren fantàstiques però havíem de tenir el balcó sempre tancat per tal que no entrés cap mico dels que poblen la zona i que són bastants trapelles - per dir-ho suau. 

Les vistes des de la nostra habitació del The Kingdom hotel


Alerta amb els micos!

Un restaurant molt recomanable és The three monkeys, un lloc molt agradable amb molt bon menjar. Aquí vam tastar unes excel·lents pizzes acompanyades per unes Zambezi- la cervesa local- que a més no ens van cobrar ja que hi havia una promoció per a la beguda. Totalment recomanable. 

Menjant al The Three Monkeys


Costa marxar dels llocs on et sents a gust i més si t'acomiaden tan efusivament com aquí a Zimbàbue. Però tornem a casa convençuts que hem fet un viatge únic i que ens quedaran els records.

Comiat al Victoria Falls aeroport

Aeroport Victoria Falls

"
Beneïda és la terra de Zimbàbue
Oh adorable Zimbàbue tan bellament ornat
amb muntanyes i rius en cascades, fluint lliures
la pluja de maig és abundant i les terres fèrtils
Oh Déu beneeix la terra de Zimbàbue
la terra que és la nostra herència
del Zambeze al Limpopo..."
Solomon Mutswairo. Himne de Zimbàbue. 


Fotos: Víctor Sanchis 




 



 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada