La comarca de l'Urgell està formada per vint municipis dels quals Tàrrega n'és la capital i Bellpuig i Agramunt dues de les ciutats destacades.
Quan arriba el mes de març la comarca suma un plus als seus atractius amb la floració dels ametllers.
Enguany hem anat a gaudir d'aquest espectacle magnífic a Vilagrassa i ens ha agradat molt. Havíem vist anteriorment la floració dels presseguers i la dels cirerers però encara no havíem tingut ocasió de passejar entre els arbres que floreixen primers i aquí l'hem gaudit molt.
 |
| La floració dels ametllers a Vilagrassa Vilagrassa aspira a convertir-se en un referent en la floració d'aquests arbres i és per això que projecta la construcció d'un jardí botànic amb espècies diferents i ja ha acollit diverses jornades professionals sobre la poda dels ametllers de regadiu. Trobareu informació aquí  La flor de l'ametller |
 |
| Passejant entre ametllers |
La floració dels ametllers es pot combinar amb una visita cultural als municipis de la comarca. Tàrrega, la capital, és una possibilitat; Agramunt amb la seva fàbrica de torrons i xocolates, n'és una altra però n'hi ha més i de força interessants que permeten descobrir petites joies del nostre patrimoni que no coneixíem. És el cas de Bellpuig.
Bellpuig vam tenir l'ocasió de conèixer-lo de la mà del seu alcalde, el Jordi, i no esperàvem ni de bon tros el que ens hi trobaríem.
A l'església parroquial del poble es troba el sepulcre de Ramon Folch III de Cardona, militar del segle XVI que fou senyor de Bellpuig i Virrei de Sicília i Nàpols. A la seva mort, la vídua, Elisabet de Requesens, encarregà a Nàpols un sepulcre, fet amb marbre de Carrara, d'estil renaixentista italià, que fou portat amb vaixell fins a Salou i d'allà a Bellpuig i que ens va deixar bocabadats.
 |
| Sepulcre de Ramon Folch III de Cardona |
 |
| Detall del sarcòfag amb la figura del duc jacent La segona joia de Bellpuig la trobaríem als afores del nucli urbà. Es tracta del convent de Sant Bartomeu que fou construït per ordre del mateix Ramon Folch III de Cardona en un estil a mig camí del gòtic tardà i el renaixentista. La part més destacable són els dos claustres centrals.  Un dels claustres del convent  El segon claustre Un element molt curiós és l'escala de cargol, feta amb pedra, que condueix al campanar, ja que té els esglaons exteriors encastats a la paret mentre que els interiors formen un passamà helicoïdal de manera que s'evita una columna central i el buit d l'escala queda lliure.  La curiosa escala de cargol del campanar En l'actualitat, l'Ajuntament està contemplant la idea de convertir el monestir en una residència d'artistes. Vam visitar també el molí, l'únic edifici medieval que es conserva al poble.  El molí I Bellpuig encara ens tenia reservada una darrera sorpresa, la posta de sol que vam veure tot just al costat del convent i que va ser el colofó ideal per a un dia fantàstic.  Fantàstic capvespre a Bellpuig  Posta de sol entre ametllers Fotos: Víctor Sanchis Trobareu més fotos als destacats d'Instagram |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.