Geòrgia és un país que, fins el 1991, formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. El nom de Geòrgia li ve donat per l'especial devoció que els georgians veneren a St Jordi però el nom real del país és Sakartvelo. Com a curiositats, us diré que Geòrgia té el seu propi alfabet, que és una de les primeres nacions que va abraçar el cristianisme i possiblement la primera que va produir vi. Tot això, la calidesa de les seves gents i una capital, Tblisi, molt moderna i viva, fan de Geòrgia un país que val la pena visitar.
 |
| Tblisi, la capital |
Tblisi
La capital de Geòrgia va superar molt les nostres expectatives. Situada junt al riu Kurà, ens va semblar una ciutat molt europea i arquitectònicament molt interessant. Dediqueu-li ben bé un parell de dies, els mereix.
Què podeu fer a Tblisi?
- Pugeu al turó on es troba l'església de Meteji. Les vistes aquí valen molt la pena. Destaca el contrast entre la part més antiga i la més nova, que conviuen en perfecta harmonia. Al costat de l'església, del segle XIII i dedicada a l'Assumpció de la Verge, trobareu la imponent estàtua del rei Vajtang Gorgasali, fundador de la ciutat.
Sempre que entreu en un edifici religiós, les dones us haureu de cobrir el cap ja sigui amb un mocador, gorra, barret...
 |
| L'església de Meteji, un dels monuments més antics de la ciutat |
 |
| Al costat de l'església, l'estàtua del fundador |
- Agafeu el telefèric fins al turó del castell. Des d'allà les vistes també són impressionants i podreu admirar de ben a prop la famosa estàtua de la Kartlis Deda, la Mare georgiana, dedicada a totes les dones que van tenir la difícil missió de tirar endavant les famílies mentre els seus homes lluitaven al front.
.jpg) |
| Pujant amb el telefèric |
 |
| La Mare de Geòrgia. Es pot veure des de quasi tota la ciutat |
- Visiteu els banys de sofre al barri d'Abanotubani, sense dubte la part més asiàtica de la ciutat. I si teniu temps entreu en algun d'ells per gaudir dels molts efectes positius de les seves aigües. Una gran experiència, sense dubte, que nosaltres ens vam quedar amb ganes de provar de provar. Ja ho va dir el gran poeta rus Alexandr Pushkin: "Mai he vist una cosa tan magnífica com els banys de Tblisi".
 |
| Entrada a un dels banys de sofre d'Abanotubani |
- Gaudiu d'un petit espectacle a la torre del rellotge del Rezo Gabriadze, teatre de titelles. Un dels llocs que més em van agradar. Cada dia a les 12 i les 19 h un àngel dalt la torre marca l'inici d'un mini espectacle molt peculiar.
 |
| La torre del teatre Gabriadze |
- Camineu pel modern pont de vianants de la Pau (2010), i si pot ser de nit, millor, ja que la il·luminació el fa encara més interessant i aprofiteu per fer un volt pel carrer Shardeni, un dels més animats, i menjar alguna cosa en algun dels seus molts restaurants.
 |
| El futurista pont de la Pau |
- Descobriu l'arquitectura típica, els edificis caucàsics i les cases calidoscòpiques, anomenades així pels seus espectaculars vitralls de colors. Comenceu la ruta per la plaça de la Llibertat i recorregueu els carrers que van des d'aquí cap a la fortalesa de Narikala. La casa calidoscòpica més emblemàtica és la Paradnaya, una casa de fusta del segle XIX, que es troba al carrer Betlemi.
 |
| Un dels bonics edificis caucàsics |
 |
| Paradnaya, la casa de fusta del segle XIX |
L'est del país, cap a Kajètia, regió de vins
Kajètia és la principal productora de vins del país però a més dels vins, té molts més atractius. Anem a descobrir-los.
Què visitar a Kajètia?
Signagui
A Signagui l'anomenen la ciutat de l'amor. Per què? Perquè són moltes les parelles que venen aquí a celebrar el seu casament. És una petita ciutat amb unes impressionants vistes de la vall de l'Alazani i la serralada del gran Caucas.
 |
| Signagui |
Telavi
Telavi és la capital de la regió i una de les ciutats més antigues del país. Destaca el castell del rei Erekle II i la seva gran estàtua i sobretot no us perdeu el mercat. És una delícia visitar-lo, caminant entre les seves parades de les que destaco les que venen chucheles, les llaminadures típiques fetes amb cítrics i fruits secs, que són una explosió de color, però a més, des del mercat tindreu unes vistes al Caucas que treuen l'alè.
 |
| Una parada de chucheles |
 |
| Les impressionants vistes al Caucas des del mercat |
Les bodegues
Com us he explicat a l'inici, es creu que Geòrgia va ser el primer país que va començar a produir vi. El seu mètode de producció difereix bastant del nostre. El vi aquí es madura a terra, en unes gerres de terrissa anomenades quevri.
Els vins més populars són el Saperavi, un negre sec, el Tiblisuri, un blanc semisec i el Kisi, un vi jove molt refrescant.
A Geòrgia li donen molta importància al brindis, que és tota una cerimònia. Cada festa té un mestre del brindis, el tamada, i els brindis poden durar fins a mitja hora, temps en què s'ha d'escoltar al mestre i no es pot beure fins que no acaba. Totes les poblacions tenen una estàtua dedicada al tamada o mestre del brindis.
 |
| Amb el tamada de Signagui, el mestre del brindis |
Nosaltres vam visitar dues bodegues, la Guramishvili Marani i la Mosmieri i totes dues ens van agradar força, tant la visita a les instal·lacions com el tast.
 |
| Explicant-nos el mètode de producció |
 |
| Un quevri, la gerra de terrissa on es madura el vi |
- La fortalesa de Gremi, una ciutadella dins la qual es troba l'església dels Arcàngels i que és tot el que queda de l'antiga ciutat de Gremi, la que fou capital de Kajètia durant els segles XVI i XVII.
 |
| Fortalesa de Gremi |
El monestir d'Ikalto. Fou una acadèmia on estudiaren personatges tan il·lustres com el gran poeta del segle XII, Rustavelli - observareu que a totes les ciutats i ha alguna avinguda amb el seu nom. És un exemple d'arquitectura medieval georgiana.
 |
| Monestir d'Ikalto |
El monestir d'Alaverdi. És un dels principals monuments medievals del país. Fins al 2004 va ser l'edifici religiós més alt de Geòrgia- L'església està dedicada a St Jordi, el seu patró. Al seu interior trobareu fragments de frescos se segles diferents.
Per entrar, les dones cal que ens posem una faldilla, fins i tot si portem pantalons llargs.
 |
| L'entrada al monestir d'Alaverdi amb les faldilles que ens van fer posar |
 |
| Fou, fins al 2004, l'edifici religiós més alt del país |
El palau de Tsinandali. Aquest palau va pertànyer a Alexander Chavchavadze, aristòcrata i poeta del segle XIX. En l'actualitat és un museu que es pot visitar tots els dies de 10 a 19 hores i que ens mostra com vivia l'aristocràcia de l'època. La mansió té un gran jardí d'estil anglès i també una antiga bodega. La casa fou el centre intel·lectual de Geòrgia durant el segle XIX i aquí es van allotjar escriptors de renom com Pushkin o Dumas.
 |
| El Palau de Tsinandali, la casa d'Alexander Chavchavadze |
 |
| Gaudint del jardí del palau |
Mtsjeta
Fou l'antiga capital de Geòrgia. Ho va ser des del segle III aC fins al V dC quan la capital fou traslladada a Tblisi. Té molts monuments declarats Patrimoni de la Humanitat que val la pena conèixer:
La catedral de Svetitskjoveli, un dels centres religiosos més importants del país. El seu nom significa Pilar de la Vida, en al·lusió a una antiga llegenda que diu que un dels pilars d'aquesta església es va elevar fins al cel i només va baixar quan Santa Nino, la santa més popular del país, va pregar perquè ho fes.
En aquesta església es conserva la túnica que duia Jesús abans de ser crucificat.
L'interior és esplèndid amb uns frescos deliciosos i força ben conservats.
 |
| Catedral de Svetitskjoveli |
 |
| Santa Nino, sempre duu una creu amb uns serments |
El monestir de Jvari, un monestir del segle VI que allotja la creu de fusta de Santa Nino, la santa de la llegenda del pilar de la vida, que fou la introductora del cristianisme a Geòrgia. Es troba edificat dalt d'una muntanya.
 |
| Monestir de Jvari |
Kutaïsi
És la segona ciutat més poblada del país. Ara s'hi pot arribar amb vol directe des de Barcelona gràcies a Wizz Air. Val la pena dedicar-hi un parell de dies per voltar pel seu casc antic i per recórrer el seu entorn força interessant. Imprescindibles:
- El pont blanc, sobre el riu Rioni, del segle XIX. És un pont de vianants. Sobre la barana trobareu una escultura de Picasso que representa un nen amb un barret.
 |
| L'escultura de Picasso al pont Blanc |
La font Colchis. Dos cavalls daurats i una trentena de figures d'animals diferents - copia de petites figures trobades durant les excavacions de l'antic regne de Colchis- també un tamada, mestre del brindis, ens donen la benvinguda a la plaça central de la ciutat tot recordant-nos aquest antic regne independent del segon mil·lenni aC. Per la nit s'il·lumina de colors diferents.
 |
| La font de Colchis |
La catedral de Bagrati. Una veritable meravella del segle XI que fou Patrimoni de la Humanitat però que a causa d'una remodelació un tant polèmica, la Unesco va decidir esborrar-la de la seva llista de patrimonis. No obstant la catedral segueix lluint i al meu parer és de les més boniques del país.
 |
| La impressionant catedral de Bagrati. L'edifici de l'esquerra és el que no va agradar la Unesco |
El Monestir de Gelati, un gran complex monàstic que comprèn les esglésies de la Mare de Déu, fundada pel rei David El Constructor, així com les de Sant Jordi i Sant Nicolau. Fou un gran epicentre cultural i educatiu. Actualment està en obres per tal d'arreglar els sostres i preservar així els frescos de l'interior i les bastides li treuen una mica l'encant.
 |
| El monestir de Gelati |
Les coves de Prometeo, a poc més de 20 Km de la ciutat, són les coves més grans del país. Tenen més de 60 milions d'anys i estan formades per 22 corredors dels quals només 6 es troben oberts al públic.
Obre tots els dies de 10 a 17.
 |
| El photocall de l'entrada. Per anar fent boca mentre espereu el guia |
 |
| Interior de le coves |
A mig camí entre l'est i l'oest, a uns 80 Km al nord de Tblisi es troba Gori. Si teniu temps també mereix una visita no sols perquè és el lloc de naixement d'Stalin i podeu visitar el seu museu sinó també perquè prop d'aquí, a uns 10Km, es troba la ciutat cova d'Uplistsikhe, molt interessant de conèixer.
- El museu Stalin a Gori es troba al centre de la ciutat i obrí les seves portes al 1957 tot i que ha estat tancat i reobert en diverses ocasions. Es troba emplaçat al voltant de la que fou la seva humil casa natal, als baixos de la qual el seu pare exercia de sabater. Tot i que la seva personalitat no ens sigui simpàtica, el museu està ben organitzat i allotja molts objectes personals del líder rus, fins i tot el vagó de tren amb el que es desplaçava i que es conserva tal com era.
 |
| La casa natal d'Stalin |
- La ciutat cova d'Uplistsikhe. El seu nom significa Fortalesa del Senyor i és un conjunt de coves tallades a la roca que daten del primer mil·lenni aC. De les més de 700 construccions que la formaven es conserven unes 150. Destaquen el saló del rei Tamar, l'església del príncep, la farmàcia, el teatre...
Per visitar-la cal que aneu ben calçats.
 |
| La ciutat cova d'Uplistshike |
Gastronomia de Geòrgia
Els georgians són molt donats a compartir plats, la qual cosa a mi m'agrada molt ja que gaudeixo molt tastant coses diferents. La seva gastronomia és molt variada. Els plats més típics són el jachapuri, una mena de pizza amb formatge i ou; els khinkhali, uns saquets de pasta farcits de carn, bolets o formatge amb líquid a l'interior que cal xuclar a partir d'una petita mossegada, mai menjar-los amb coberts; el pkhali, un entrant a base de verdures en forma de boletes, n'hi ha d'espinacs, de remolatxa..o el badrijani, un plat que té com a base l'albergínia sovint amb fruits secs, espècies i magrana. Per postres els agrada la fruita fresca i tot regat amb els seus excel·lents vins. Amb l'estómac ple ja podeu tastar el seu famós Chacha, un licor d'herbes que solen beure en unes banyes anomanades qantsi.
 |
| El jachapuri |
 |
Els khinkhali |
Un restaurant que ens va agradar molt és el Palaty a Kutaïsi, un lloc molt acollidor amb una bona relació qualitat preu.
Algunes paraules en georgià per anar fent amics
- Gamarjoba, hola
- Madloba, gràcies
- Ki, sí
- Ara, no
- Tu sheidzleba, si us plau
- Nakhvamdir, adeu
"Aquest conte persa, avui traduït al georgià, ha arribat a ser com una perla solitària passant de mà en mà. L'he trobada i l'he enfilada en versos. He fet un gest digne de lloança. La que va arravatar el meu cor, orgullosa i bella, m'ha donat permís per fer-ho."
El cavaller de la pell de tigre. Xota Rustaveli
Fotos:
Víctor Sanchis
Trobareu més fotos i informació a Instagram
-Aquí podeu contractar una excursió a Mtsjeta, Uplistsikhe i Gori
- Si ho preferiu podeu fer un tour per les bodegues de Kajètia
- Voleu agafar el bus turístic per Tblisi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.