Buenos Aires és una ciutat que arriba al cor. Plena de vida, plena de gent, tan diferent i tan igual alhora. Amb els seus barris acolorits, la seva passió pel tango i el futbol, les seves llibreries, els seus escriptors i els seus cafès notables. De Buenos Aires t'enamores a primera vista i ja no voldries marxar mai més.
Buenos Aires no te l'acabes. Nosaltres vam passar tres dies, just per veure tot allò que havíem preparat i que no ens volíem perdre. Com aprofitar el temps en una ciutat tan gran i farcida de coses interessants? Aquí va el nostre resum. Els cinc barris que no us podeu perdre si aneu a la ciutat portenya.
1. Microcentro
"Tortoni de ahora te habita aquel tiempo, historia que vive en tu muda pared, y un eco cercano de voces que fueron, se acorda en las mesas cordial habitué" Héctor Negro
Com bé es pot deduir del seu nom, és la zona central de la ciutat on s'acumulen més edificis importants. Començarem la nostra visita per la gran avenida 9 de Julio, l'artèria principal de la ciutat i una de les avingudes més amples del món. No acabes mai de traspassar d'una vorera a l'altra. L'avinguda deu el seu nom al dia que fou declarada la independència del país. Al bell mig, en l'encreuament amb una altra de les artèries principals, la avenida Corrientes, es troba el famós Obelisco, icona de la ciutat, aixecat el 1936 amb motiu de la celebració del quart centenari de la primera fundació de la ciutat que feu Pedro de Mendoza.
 |
| L'obelisc ubicat a la avinguda 9 de Julio amb Corrientes |
Després ens dirigirem a la famosa Plaza de Mayo, on es reunien les mares que demanaven justícia pels seus fills desapareguts durant la dictadura i on s'aixeca majestuosa la Casa Rosada, seu del govern, la Catedral, on es troba enterrat l'heroi nacional, el general José de San Martín , El Cabildo i el Banc de la Nació. Al mig de la plaça trobem l'anomenada Pirámide de Mayo, al peu de la qual hi ha pintats els mocadors blancs que caracterizen les Madres de la plaza Mayo.
 |
| Vista general de la plaça amb la Piràmide i la Casa Rosada al fons |
 |
| Exterior de la Catedral |
Dues galeries comercials que no us podeu deixar escapar: les galeries Pacífico, fundades el 1992 i que contenen en el seu interior uns bonics murals i el soterrani de la qual durant la dictadura militar fou un centre clandestí de detenció i tortura; i les Güemes, el primer gratacel que es va aixecar a la ciutat, exemple d'Art Nouveau i des del Mirador de les quals, al pis 14, previ pagament, gaudireu de les millors vistes. Val la pena pujar-hi.
 |
| Els murals de les galeries Pacífico |
 |
| Vista de la ciutat des del mirador de les galeries Güemes |
També en el Microcentro trobareu el fantàstic Café Tortoni, les parets del qual van sentir les converses de Borges, Cortázar, Lorca, Ortega i Gasset, Pirandello o Gardel entre d'altres. No deixeu d'entrar i tastar un cafè o una xocolata amb els deliciosos alfajores con dulce de leche. El seu nom prové del conegut cafè Tortoni de París. Data del 1858 i és un dels famosos bars "notables" de la ciutat.
"A pesar de la lluvia yo he salido
a tomar un café. Estoy sentado
bajo el toldo tirante y empapapdo
de este viejo Tortoni conocido"
Baldomero Fernández Moreno
 |
| Exterior del cafè |
 |
| El cafè per dins |
El Palacio Barolo, un edifici d'oficines, ubicat a la avenida de Mayo, molt a prop del cafè Tortoni, és també una icona de la ciutat. Només el vam poder veure per fora però sembla ser que per dins, l'arquitecte, gran admirador de Dante, va voler fer una al·legoria de la Divina Comèdia, amb nou voltes de canó que simbolitzen l'infern, uns pisos que simbolitzen el purgatori i accedint per una estreta escala on només hi cap una persona, s'arribaria als pisos superiors que representarien el Paradís. L'edifici té un bessó, el Palacio Salvo a Río de la Plata
 |
| Exterior del Palacio Barolo |
 |
| El teatro Colón |
2. Boca
"Desde que se fue triste vivo yo, Caminito amigo yo también me voy" Gabino Coria
Boca és sense dubte el meu barri favorit. I dins de Boca, Caminito em va robar el cor. Caminito és un carreró i alhora és un museu a l'aire lliure, a l'extrem del barri de Boca caracteritzat pels colors del seus "conventillos", les antigues vivendes del barri, molt humils, construïdes amb fusta i xapa, habitades sobretot per emigrants i on convivien en un espai mínim diverses famílies. El fet que siguin tan acolorides es deu a què aprofitaven les restes de pintura dels vaixells. El barri és ple de vida i color.
 |
| Entrada a Caminito |
 |
| Un altre bar "notable", la Perla de Caminito |
 |
| No et canses de passejar per Caminito i observar tots els detalls |
 |
| Explosió de color a Caminito |
 |
| La Bombonera, estadi del Boca |
 |
| El gran Leo no podia faltar, és clar |
3. San Telmo
"No habrá nadie ya cuando regrese, callecitas de San Telmo, flor porteña de un 'a veces', no habrá nadie más que vos y yo abrazados, por bailar apasionados, este tango de los dos" Mariano Canegallo
El centre neuràlgic del barri de San Telmo és la plaza Dorrego. Aquesta plaça els diumenges és una festa perquè s'hi celebra el mercat de San Telmo, que és un mercat d'antiguitats i curiositats que reuneix tant els portenyos com els turistes. Però encara que no hi sigueu en diumenge - nosaltres no hi vam ser - val la pena visitar-la. Està envoltada d'edificis, la majoria del segle XIX i és considerada lloc històric ja que aquí els habitants de Buenos Aires van acatar la declaració d'independència.
 |
| Plaza Dorrego |
 |
| Amb la Mafalda i els seus amics |
Molt a prop d'allà, al Pasaje San Lorenzo 380 us podeu arribar a veure la Casa Mínima, la casa més estreta de tot Buenos Aires.
 |
| La Casa Mínima |
 |
| El millor Choripan, a la Choripaneria, com és normal (rodolí) |
 |
| El mercat de Sant Telmo
4. Puerto Madero
"Barrio de tango, luna y misterio, calles lejanas ¡Como estarán! Viejos amigos que hoy no recuerdo, ¡Qué se habrá hecho, donde andarán! Anibal Troilo
Puerto Madero és un barri nou, té tot plegat 30 anys i es va aixecar davant la badia del Rio de la Plata. És el que té les torres més altes de la ciutat i està farcit de restaurants que el converteixen en un dels preferits pels turistes. A mi em va encantar el fet que els carrers duen nom de dones i el seu pont és el puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava, la seva silueta emula una parella ballant tango.
Puente de la mujer
Bonics missatges
Puerto Madero és un barri modern
5. Recoleta
"Andate a Recoleta, decíle al recoletero, que prepare una bóveda, para este pobre cochero" Tango popular d'autor desconegut
El barri de Recoleta és un dels més populars de Buenos Aires i no és d'estranyar ja que són moltes les coses interessants que hi podem trobar.Comencem per una de les joies, per a mi, de la ciutat. La llibreria El Ateneo Grand Splendid, a la avenida de Santa Fe. Una de les millors llibreries que he vist i que el National Geographic assenyala com la més bella del món. Abans que llibreria, va ser un teatre i cinema on es representaven les millors òperes i els millors ballets de la ciutat així com les primeres pel·lícules sonores. També aquí va començar a enregistrar el gran Carlos Gardel. El local es conserva tal i com era i veure les luxoses llotges atapeïdes de llibres produeix un goig inigualable. Una visita que cap amant dels llibres es pot perdre.
La llibreria més bonica del món segons el National Geographic
Un llibre de contes de Cortázar va ser la meva elecció
Una altra de les coses a veure a Recoleta és la iglesia del Pilar i just al costat el cementiri de Recoleta. Aquí està enterrada Eva Perón, Evita, i ens vam acostar a veure la seva tomba. Al davant del cementiri trobareu les galeries comercials Recoleta Mall. Val la pena pujar al tercer pis ja que des d'allà teniu una bona vista del cementiri.
Iglesia del Pilar
Sepultura d'Eva Perón
Vista general del cementiri de Recoleta des de Recoleta Mall
A poques "cuadras" d'aquí (m'encanta el mot cuadras per referir-se a carrers) es troba la plaza Francia, la més coneguda de Recoleta i on, també els diumenges (ja és mala sort) se celebra la feria Artesanal. Al centre de la plaça es troba el monument de Francia a Argentina, regalat per França a la ciutat i en un racó una estàtua de Braille, l'inventor de l'alfabet per a cecs.
Monument De França a Argentina a la plaza Francia
Molt a la vora d'aquí, dins del Parque de las Naciones Unidas es troba el monument Floralis Genérica, una flor gegant, homenatge a la ciutat, feta amb acer inoxidable, els pètals de la qual es tanquen a la nit i s'obren de dia.
La Floralis Genérica
I per acabar, un altre dels cafès "notables" de Buenos Aires, el Café La Biela, amb més de 150 anys d'història. El seu nom actual li va ser donat els anys 50 quan l'auge de l'automobilisme va impactar en la classe alta de la ciutat i es va convertit en un lloc de trobada dels aficionats. Fou també lloc de tertúlies dels grans de la literatura argentina i és per això que Borges i Bioy Casares, dos dels més grans, prenen un cafè perpetu en una de les seves taules. Un bon lloc per fer una parada durant la visita al barri.
Exterior del cafè
Fent un cafè amb Borges i Bioy Casares
I justament des de la terrassa de la Biela vaig poder enregistrar aquest vídeo de tango, perquè com us he dit a l'inici, Buenos Aires és tango arreu.
Evidentment Buenos Aires és molt més que això però en tres dies no vam tenir temps de més. Així que espero tenir una altra ocasió de caminar pels carrers d'aquesta magnífica ciutat.
"Mi Buenos Aires querida, cuando yo te vuelva a ver, no habrá más penas ni olvido" Alfredo Le Pera
La gastronomia de Buenos Aires és variada i rica, amb predomini, com tots sabeu, de la carn. Per als argentins el asado és més un esdeveniment familiar que va més enllà d'un simple àpat ja que es reuneixen les famílies i passen hores i hores junts menjant i bevent. El que ens va sorprendre força perquè no ho sabíem, és com són de bones les pizzes argentines. Una passada!! Massa gruixada, però cruixent i molt, molt farcides. Hi ha dues pizzeries que mereixen una visita: La pizzeria El Cuartito i la pizzeria Güerrín. No us las deixeu perdre si sou amants de les pizzes.
Sopant a El Cuartito
Quina gana em ve en recordar les pizzes de la Güerrín
La companyia Level té un vol directe des de Barcelona a Buenos Aires que arriba a l'aeroport d'Ezeiza. Allà heu de dirigir-vos al mostrador de Tienda León on podeu optar per agafar un bitlles de bus o un taxi. El bitllet de bus val aproximadament 10 euros al canvi i un taxi entre 20 i 25 per la qual cosa si sou dos o més aquesta opció és més avantatjosa i més ràpida.
Per desplaçar-se per la ciutat, si heu d'agafar el transport públic heu de comprar una targeta recarregable que es diu Sube. Tot i que nosaltres, a part de l'opció caminar, que ens agrada molt, vam optar també per agafar taxis. Són econòmics, a partir de dues persones surten a compte i tenen un altre avantatge: els argentins són molt xerraires i en els taxis ens vam assabentar de moltíssimes coses que anant amb metro no haguéssim sabut. I alguns desplaçaments, com ara el del darrer dia a l'aeroport, ens van costar més barats ja que els propis taxistes ens oferien els seus serveis millor de preu per a altres ocasions. Tinc l'agenda plena de telèfons dels taxistes. Si en voleu algun no teniu més que demanar-me'l.
"Vení, charlemos, viví cada momento, pensá i sentí cada cosa que haces. No corras siempre al próximo destino, sin disfrutar lo que ahora vos tenés." Georgina Vargas Fotos Víctor Sanchis Llegiu aquí l'entrada sobre les cascades d'Iguazú. Llegiu aquí l'entrada sobre la Patagònia argentina. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus comentaris. Ens ajuden a millorar.