La Patagònia argentina. Les millors activitats per gaudir-la al màxim

La Patagònia és la regió més extensa d'Argentina i un dels més bells paisatges naturals del món. A la Patagònia podeu trobar una mica de tot: glaceres, muntanyes, canals, rius, llacs, illes...que faran del vostre viatge una experiència meravellosa.

Nosaltres vam passar 4 dies a Ushuaia i 3 al Calafate i pensem que és un temps suficient per gaudir dels atractius que ens tenia reservada la regió, tot i que ens hauríem quedat més dies, i tant que sí. De coses per veure no en falten!

Què podeu fer a Ushuaia?

- Navegueu pel Canal Beagle. És una de les millors experiències de les que podreu gaudir a la Tierra del Fuego. Per a mi una de les millor experiències viatgeres que he tingut mai. La navegació pel canal Beagle us durà a la isla Alice, on podreu veure llops marins d'un pèl, la isla de Los Lobos, on habiten els de dos pèls, la isla de los Pájaros on podreu observar els cormorans reials, coloms patagònics o gavines australs. Segons la temporada es poden veure també pingüins i balenes. Podeu baixar en alguna illa. Nosaltres ho vam fer a l'illa de Bridges on vam fer una caminada fins arribar al punt més alt des d'on obtenir unes bones vistes i per observar la flora d'aquí on creix una mena de molsa, força curiosa que no havia vist mai. Aquestes illes estaven habitades pels indis iàmanes fins que els colonitzadors, entre ells Thomas Bridges, que dona nom a l'illa, van arribar i van acabar amb aquests primitius habitants que van anar morint de malalties infeccioses que ells els van dur. El nom Ushuaia prové de la llengua iàmana i vol dir badia fonda. També anireu fins al far des Eclaireurs.

Hi ha moltes empreses que us oferiran aquesta navegació. Nosaltres vam optar per fer-la amb El Che, turismo alternativo i va resultar genial. Es fa amb una barca petita, per a grups de màxim 10 persones, i amb un capità molt professional. Val molt la pena. L'avantatge és que en ser una barca petita es pot acostar molt més a les illes. T'ofereixen begudes calents i un pica-pica amb cervesa artesana. Tot un luxe que no oblidarem mai.

Cormorans reials

Llops marins a l'illa Alice

El far des Eclaireurs

Conversant amb el capità

La flora, força curiosa, de les illes Bridges

Brindant amb cervesa artesana pel canal de Beagle

- Visiteu el Parque Nacional Tierra del Fuego i pugeu al Tren del Fin del Mundo. El Parque Nacional Tierra del Fuego es troba a uns 12 Km d'Ushuaia. L'entrada a l'hivern (entre l'1 de maig i el 30 de setembre) és gratuïta i la resta de la temporada és de 560 pesos, uns 10 euros aprox. Ara bé, durant l'hivern només es troben oberts els camins al voltant de la Bahía de Lapataia. Una de les coses interessants que es pot fer al parc és agafar el Tren del Fin del Mundo. Sí, és una opció una mica turística, ho sé, però és que a mi, encara que no m'agradin massa les turistades (de vegades em venen de gust, eh) agafar un tren a vapor enmig de la neu em sedueix molt. El tren fa una part del recorregut que feien els presos , perillosos i reincidents, per tal d'anar a talar els arbres, amb la fusta dels quals es van haver de construir la seva pròpia presó. Entre tots aquests presos destaco el que anomenaven El Orejudo (tenia unes orelles increïblement grans) en realitat es deia Cayetano Santos Godino; ja que la seva història em va impactar. A principis del segle XX i amb tan sols 8 anys va intentar matar un nen colpejant-lo al cap amb una pedra i amb 15 anys havia assassinat a 4 nens i ho havia intentant amb uns altres tants. Va dir que ho feia per plaer. El seu propi pare va demanar que fos tancat a la presó. I el final de la història? Va morir assassinat pels altres presos per haver matat el gat que tenien com a mascota. 
Pujar al tren no és barat, al voltant dels 30 euros. Això sí, l'interior és còmode i té calefacció i a més inclou una audioguia per anar sentint les històries força morboses del Orejudo i altres presos que hi va dur així com una descripció del paisatge que anireu veient, com ara el riu Pipo, nom que deu a un dels presoners que es va voler escapar i el cadàver del qual fou trobat al costat d'aquest riu.
La millor opció per arribar-vos al Parc són els microbusos privats que surten d'Ushuaia a l'Avenida Maipú amb Juana Fadul. Us porten fins el tren i un cop acabat el viatge us recullen i us duen al Parque, o de tornada a Ushuaia, si voleu. Des del Parque teniu dues hores diferents de recollida, segons el temps que us hi volgueu estar. No hi ha transport públic així que a part d'aquesta opció només queda el taxi, que és força més car.

L'estació del Tren del Fin del Mundo

Cap al tren

El tren

          Compte amb els lladres!!

- Descobriu els llacs Escondido i Fagnano des del mirador de Paso Garibaldi. Des del mirador de Paso Garibaldi ( a 500 metres sobre el mar) en el KM 3086 de la ruta n. 3 es pot observar tot el llac Escondido i part del llac Fagnano, dos llacs d'origen glacial. 

El lago Escondido des de Paso Garibaldi. La foto no és en blanc i negre, és així.

 - Visiteu algun centre hivernal. Els centres hivernals són també una bona opció. Podreu practicar algun esport com ara esquí, moto de neu, trineus de gossos o caminada amb raquetes. Nosaltres vam optar per aquest últim i la veritat és que ens va agradar força i repetirem l'experiència, més a la vora de casa, és clar. Vam visitar Los Llanos del Castor on ens van rebre amb cafè i bunyols i a més vam tastar el cordero fueguino patagònico que estava boníssim.

L'Odín, un husky ja vellet que em va robar el cor

La caminada amb raquetes, tot un descobriment

Cafè i bunyols, quina bona rebuda!

Les motos de neu, un dels esports que podeu practicar a Los Llanos del castor

El Cordero fueguino patagónico. Espectacular

Nosaltres vam contractar una excursió amb Tolkeyen Patagonia que ens incloïa el trasllat a Los Llanos del Castor amb temps per practicar algun esport de neu. Allà vam encarregar el dinar i vam desplaçar-nos fins a pas Garibaldi per veure els llacs i després vam tornar al centre hivernal on ja teníem el dinar preparat. A més vam tenir un plus, com aquells dies s'havia realitzat el Festival Internacional de Esculturas de Nieve, al Complejo Turístico Haruwen, molt a prop, vam poder fer una passejada i gaudir d'aquestes veritables obres d'art. Una sort ja que el festival només dura 4 dies. 

Complejo Turístico Haruwen

Aquesta, la millor per a nosaltres

Però la veritat és que totes eren espectaculars

- Visiteu el Museo Marítimo y del Presidio. Val la pena fer un tomb. Se us posaran els pèls de punta. Aquí va ser on vaig sentir parlar per primer cop de l'Orejudo, de qui després, al Tren del Fin del Mundo vaig tenir més informació. La presó va estar en funcionament des del 1902 al 1947 i va arribar a acollir més de 500 presos. Ara és Monument Històric Nacional. També podreu descobrir tots els naufragis que han tingut lloc per aquestes terres així com les expedicions que s'hi han fet.

Una mica fred, aquest vigilant de la presó

Cada cel·la acull una història, a quina més fosca.

- Feu-vos una foto amb els rètols d'Ushuaia, el nou i l'antic, i aneu a l'Oficina de Turisme a segellar el vostre passaport. Si  heu arribat fins a Ushuaia, heu trepitjat la terra més austral del món, així que això mereix un record per sempre. A l'Oficina de Turisme us posaran uns segells que acreditaran el vostre pas per aquesta terra tan especial. 

Aquest és el rètol nou

Però aquest també és xulo

Jo tenia clar que no marxava sense els meus segells al passaport

- Passegeu pel carrer San Martín, l'artèria principal de la ciutat. Farcit de botigues i restaurants, no deixeu de provar la cranca (centolla) ja sigui sola, en arròs o sopa. Està boníssima i la Merluza negra ( que de negra només té la pell), un altre dels plats típics patagònics. Per escalfar el cos, que el fred apreta, La Laguna Negra és una xocolateria que us temptarà, de ben segur. 

El carrer San Martín

Els restaurants que vam provar són La casa de los Mariscos i La Cantina fueguina de Freddy i tots dos ens van agradar força. 
Si voleu tastar les empanades heu d'anar a Un lugar, les millors empanades d'Ushuaia, a destacar les fregides. Això sí, no tenen lloc per menjar-les allà així que haureu de comprar-les i menjar-les al vostre allotjament.

Arròs amb cranca

Què podeu fer a El Calafate? 

- Visiteu el Perito Moreno, evidentment. I és que la gran majoria de la gent que arriba a El Calafate ho fa per visitar aquesta impressionant glacera. El Perito Moreno no és la glacera més gran del món, no, tot i que és més gran que la ciutat de Buenos Aires, tampoc és la més alta. Si és la més visitada és perquè és la més accessible i la més estable. Per accedir us recomano que contracteu una excursió organitzada ja que només hi ha dos autobusos públics al dia. És molt interessant que l'excursió que contracteu inclogui també la navegació, d'una hora més o menys, per davant de la glacera. No podreu para de fer fotos. El punt de vista és força diferent que des de les passarel·les. 
Es troba dins el Parque Nacional de los Glaciares, el més gran d'Argentina, i deu el seu nom a l'explorador Francisco Pascasio Moreno, que va recórrer tota aquesta zona. Això de Perito ve del seu ofici. 
La visita a través de les passarel·les és molt còmoda. Hi ha diversos recorreguts, tots ben senyalitzats perquè cadascú triï el que li vagi millor i així anar observant la famosa glacera des dels diferents costats. De tant en tant sentireu algun estrèpit, com un tro, això vol dir que s'ha després algun tros. Desgraciadament cada vegada és més freqüent.

Aquest va ser el primer contacte amb el Perito Moreno, des d'un mirador on ens va parar el bus

Emoció en grau màxim

Caminant per les passarel·les. Una forma molt còmoda d'observació de la glacera

Amb el vaixell t'hi acostes més i obtens una altra panoràmica

Aquesta foto m'encanta

El miris des d'on el miris, t'impressionarà

Reserva aquí la teva excursió al  Perito Moreno 

- Navegueu pels rius de gel. Aquesta excursió és molt recomanable. Us aconsello també que la contracteu ja que així us passaran a recollir a l'hotel per traslladar-vos a Puerto Banderas des d'on surt el vaixell a les 9h del matí. No hi ha altra opció d'arribar fins al port si no és amb cotxe privat o taxi. 
Navegareu durant 5 hores pel llac Argentí i podreu veure la glacera Upsala, la més gran i l'Spegazzini, la més alta, així com tots els icebergs que s'han anat desprenent.  El vaixell és molt còmode i compta amb servei de bar i de fotògraf per si voleu que us facin les fotos.
Per accedir a la zona d'embarcament també cal pagar l'entrada al Parque Nacional de los Glaciares. Si hi accediu dos dies seguits, com va ser el nostre cas, el segon dia teniu un descompte del 50 per cent. Això sí, heu d'ensenyar l'entrada del dia anterior.

Són molts els icebergs que es desprenen de les dues glaceres, Upsala i Spegazzini

Les imatges són d'una bellesa impressionant

La navegació dura 5 hores que passen volant, vaja navegant

- Passegeu per l'Avenida del Libertador. L'artèria principal de la ciutat, on trobareu tot tipus de botigues i restaurants. Entreu a la Intendencia del Parque Nacional de los Glaciares, a la mateixa avinguda, tenen un jardí molt ben cuidat on trobareu escultures de personatges relacionats amb el parc com ara Francisco Pascasio Moreno, el perito. 

A la Intendencia del Parque Nacional de los Glaciares

Aquí al Calafate us recomanem molt especialment dos restaurants

Isabel, cocina al disco de arado. És un excel·lent restaurant d'aquest tipus de cuina, molt típica de la zona, que consisteix en cuinar sobre els discos de les arades velles, que en ser de ferro, s'escalfen molt ràpidament i conserven l'escalfor donant al menjar un toc fumat molt especial.

Una ració és per a dues persones

Parrilla Don Pichón. Aquest restaurant, que només obre per sopars, està una mica allunyat del centre però no us heu de preocupar. Demaneu al vostre hotel que us truquin i uns facin la reserva i us vindran a buscar amb una furgoneta i havent sopat, us tornaran a l'hotel. Menjareu d'allò més bé. Aquí vam tastar de nou el cordero patagónico, que no fueguino perquè ja no estàvem a la Tierra del Fuego i és diferent d'aquest ja que les pastures no són les mateixes. Vam provar també la Bondiola, una carn de porc molt tendra. Tot amb la famosa salsa Chimichurri.  I també vam tastar el vi més conegut de la zona, el famós Malbec i sí que ens el vam beure, tot (joc semàntic una mica ximple). Un sopar de luxe

El cordero patagónico i la bondiola

Ens va cridar molt l'atenció que els restaurants d'aquesta zona tenen una sala de jocs infantil, amb piscines de boles i des del menjador, per mitjà d'una càmera, els pares poden controlar què fan els seus fills allà dintre. Ho vam trobar una idea genial.

També us volem recomanar l'hotel on ens vam allotjar, el Michelangelo. És molt cèntric, molt acollidor i el personal és encantador. Sempre atents a què necessites, ens van reservar el restaurant Don Pichón, ens van aconsellar el restaurant Isabel... Ens vam sentir com a casa.

MIchelangelo, un hotel molt acollidor

I la nostra aventura patagònica ha arribat al seu final. Ha valgut molt la pena i l'hem gaudit de valent.

"La Patagònia! És una amant exigent. T'embruixa. És una fetillera! T'atrapa en els seus braços i mai més et deixa anar" En la Patagònia. Bruce Chatwin.

Fotos:
Víctor Sanchis